lunes, 18 de junio de 2007

LA MORT D'UN DELS GRANS CIENTÍFICS DEL SEGLE XX

LA MORT D'UN DELS GRANS CIENTÍFICS DEL SEGLE XX // PERE PUIGDOMÈNECH

Miller, escrutador dels orígens

  1. La selecció natural enunciada per Darwin no ens diu què va passar abans que hi hagués éssers vius
 Foto:  MIQUEL ZUERAS
Foto: MIQUEL ZUERAS
PERE Puigdomènech*

L'any 1953 es van publicar dos articles que van canviar la manera com ve- iem el món els éssers vius. Un d'ells, publicat a Nature, és el de Watson i Crick sobre l'estructura de l'ADN, que va obrir l'era de la biologia molecular. L'altre, publicat a Science, demostra que si es fan passar corrents elèctrics a través d'un gas que té una composició que és la que se suposa que era la de la Terra primitiva, es produeixen els components de les proteïnes. Si en un cas es demostrava que es podria entendre com es guarda i es transmet la informació genètica, en l'altre es demostrava que era possible proposar hipòtesis sobre com es va originar la vida al nostre planeta. Aquest darrer article el signava
Stanley Miller, que va morir el maig passat als 77 anys, després d'una intensa vida científica.
Les idees de Charles Darwin van proposar a finals del segle XIX una manera d'entendre com es generen les diferents espècies biològiques que veiem actualment i les que sabem que van existir en el passat per les restes biològiques que trobem. Les idees de la selecció natural serveixen quan tenim ja un nombre d'espècies d'individus organitzats i amb poblacions establertes en un entorn determinat, però no ens diuen res sobre què va passar abans que hi hagués éssers vius. Per dir-ho d'una manera senzilla, una visió científica del món necessita saber com es va originar la vida al nostre planeta.
En això pensava Harold Urey, amb qui Stanley Miller va anar a treballar a l'acabar els seus estudis de Química. Urey havia obtingut el premi Nobel el 1934 pel descobriment del deuteri, component de l'aigua pesant. Urey havia proposat idees sobre quina podia ser la composició de l'atmosfera de la Terra primitiva. Miller va idear un aparell en el qual es podia simular una tempesta elèctrica en aquesta atmosfera primigènia, i va analitzar quines subs- tàncies s'hi produïen. Entre els productes va trobar aminoàcids, els components de les proteïnes. Pocs anys després, en un experiment similar, Joan Oró va demostrar que també es produïen els components que formen l'ADN. Algunes d'aquestes molècules es van trobar també després en meteorits i en gasos interestel.lars. La conclusió és que les molècules de la vida es produeixen fàcilment i poden ser productes abundants en les condicions de les atmosferes primitives. La vida apareix aleshores com una etapa més en l'evolució física i química del planeta.

L'EXPERIMENT de Miller apareix en un moment en què ja s'havien formulat teories sobre la qüestió. Les més completes van aparèixer al llibre L'origen de la vida sobre la Terra, escrit per Alexander Oparin el 1924 a la Unió Soviètica, però traduït a l'anglès el 1938, unes teories que havien estat discutides per científics occidentals. En l'àmbit de la biologia, l'URSS no va ser gaire productiva. Potser les idees d'Oparin, que proposaven que la vida s'originava sense intervenció divina, estaven més en consonància amb l'entorn de l'època. Curiosament, Oparin, Miller, Urey i molts altres es van reunir a Barcelona el 1973 convidats per Severo Ochoa i Oró. Malgrat l'ambient de l'època --finals del franquisme--, van ser guardonats per unes autoritats que no tenien gaires ocasions de rebre científics de primera línia.
De fet, l'experiment de Miller constitueix un punt important en la nostra reflexió sobre l'origen de la vida, però demostra poca cosa. És important perquè ens diu que les molècules en què es basa el funcionament dels éssers vius apareixen per simples fenòmens físics i químics, i de forma abundant. Per tant, apareixia com possible que a la Terra primitiva aquestes substàncies estiguessin presents en quantitat, i a punt per començar a construir l'arquitectura dels éssers vius. Però aquestes molècules no estan vives. Els organismes vius necessiten molt més, sobretot un sistema tancat, les cèl.lules, i una organització complexa. En els 50 anys que han transcorregut des de l'experiment de Miller se n'han fet molts més, i s'han formulat moltes teories. El punt de partida pot ser el mateix que va iniciar Miller o pot ser el d'analitzar com funcionen els organismes actuals, sobretot els més primitius, per treure'n conclusions. El descobriment dels arqueobacteris, organismes que viuen en condicions extremes de temperatura, salinitat o en medis molt àcids o rics en metà, i el descobriment de sistemes biològics complexos que viuen en l'entorn dels volcans submarins han obert nous camins a aquesta recerca.

DE FET, l'experiment definitiu per demostrar com es va originar la vida a la Terra és impossible, igual que ho és demostrar experimentalment l'evolució de les espècies o la selecció natural. Potser algun dia anirem a algun planeta llunyà en què es donin les condicions de Miller o posteriors, i puguem veure en acció com era la vida primitiva. Però, probablement, n'hi ha per estona. Mentrestant, la recerca va aprofundint en els detalls que poden explicar els fenòmens actuals i els organismes més antics que es troben a les roques. Però el mèrit de l'experiment de Miller és que des d'aquell moment sabem que entre les possibles teories per explicar per què hi ha vida al nostre planeta n'hi ha una que, encara que presenti incògnites importants, es basa en experiments com els que es van fer fa ara més de 50 anys, i que després uns altres han anat confirmant.

*Director del Laboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA.