Menéame se prepara para dar el salto a la profesionalización

El servicio de noticias enviadas y valoradas por los usuarios Menéame ingresa ya 4.000 dólares (unos 2.700 euros) al mes, gracias al publicidad contextual de Adsense, lo que le sirve para cubrir gastos. Pero Menéame está dispuesta a iniciar una nueva etapa, la de la profesionalización y los grandes beneficios, según relata su fundador, el profesor de informática Ricardo Galli, en una entrevista con Eduardo Manchón, que a su vez es el cofundador de Panoramio, la web que sitúa fotos en los mapas que Google absorbió hace unos meses.

"Ingresamos algo más de 4.000 dólares al mes por AdSense -y subiendo cada mes-, y unos pocos más por campañas en FeedBurner y otras que a veces contratan directamente. Cubre gastos porque nos medimos mucho, sólo gastamos si lo podemos compensar", cuenta Galli, quien está convencido de que en poco tiempo su negocio va a empezar a dar auténticos beneficios puesto que confía en que la publicidad siga apostando por Internet.

"Si en EEUU dicen que la parte de la tarta publicitaria es todavía pequeña respecto a otros medios, imagina aquí que estamos en órdenes de magnitud por debajo. De hecho si hubiese una proporción con sitios como Digg deberíamos estar facturando unos 4 o 5 millones de euros al año", reflexiona.

En el último año, Menéame ha triplicado su audiencia y prevé crecer entre un 50% y un 100% en el próximo, por lo que Galli se propone dar el paso hacia la profesionalización, tanto para la captación de publicidad como para crear un equipo de pofesionales que lleven la gestión diaria del sitio. La compañía ha empezado a firmar contratos a tiempo parcial, aunque aún el grueso del trabajo lo hace un equipo de voluntarios de hasta 20 personas, ocupadas en eliminar spam o controlar que no haya insultos en los comentarios.

Varsavsky, el mejor socio

Una de las piezas claves que ha hecho posible el éxito de Menéame ha sido el apoyo financiero de Martin Varsavsky, quien ya tiene el 33% de la empresa. Pero su ayuda más preciada no es el dinero, también su apoyo, consejos y el acceso a abogados a la hora de resolver conflictos. "Diría que no podíamos tener mejor socio. Dado el nivel de discusión que tuvimos antes por FON diría que fuimos doblemente afortunados. No sé si nos lo merecemos", dice Galli.

Varsavsky ha sido precisamente una pieza clave para mantener el proyecto de manera independiente. Galli asegura que han recibido ofertas, superiores a los seis millones de euros, pero no cedieron a la tentación. "No nos decidimos por varias razones. Una es que Martín dice que vale o valdrá más de ese dinero. La otra fundamental para nosotros es que queremos seguir involucrados en el proyecto, que sea referencia por su independencia de intereses corporativos y además que nos divierta y no nos agobien objetivos comerciales", comenta.

El centenari de la 'mare' de Pippi certifica l'actualitat del personatge

1. • S'acaba d'editar el text original d'Astrid Lindgren, censurat en el seu dia
   
2. • El Teatreneu ofereix a BCN un muntatge basat en els contes de l'autora
   

Astrid Lindgren, poc abans de morir, als 94 anys. Foto: ARXIU / EPA

MÉS INFORMACIÓ

• La televisió va fer famosa la nena de les trenes rígides

GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

Astrid Anna Emilia Ericsson va néixer el 14 de novembre de 1907 a la granja de Nas, a la província sueca de Smaland. En aquella època, els pagesos no tenien accés a la literatura, però amb 6 anys ella va començar a devorar contes que li deixaven. El 1944, un contratemps climàtic --Astrid va relliscar a la neu-- la va obligar a fer repòs i, durant la convalescència, es va dedicar a posar per escrit una història que havia inventat per a la seva filla Karin. D'aquí va sorgir el manuscrit de Pippi Langstrump. Coincidint amb el centenari de l'autora, l'editorial Rabén & Sjögren ha rescatat el text, que va ser inicialment rebutjat per provocador.
Suècia s'ha bolcat en la celebració de la seva escriptora més universal. Durant tot l'any s'han fet reedicions dels seus llibres, conferències, exposicions i activitats especials en el parc temàtic pròxim a la granja de Nas --un espai que reconstrueix els escenaris i els personatges de les històries de Lindgren i que visiten 300.000 persones a l'any--. Però en línia amb la defensa dels drets de la infància que va fer sempre aquesta dona, l'acte més important és la construcció d'un centre per a nens orfes a la República Centreafricana. A Barcelona, la companyia Lazzigags ofereix al Teatreneu l'espectacle Pippi Langstrump i la senyora Lindgren, basat en diversos contes de l'escriptora (només fins al dia 25).
Una de les iniciatives més esperades era la publicació del manuscrit original de Pippi Langstrump (que en espanyol es va traduir com Pippa Mediaslargas, el 1962, i després Pippi Calzaslargas). El text que Astrid Lindgren va escriure mentre feia repòs al llit era a la caixa forta d'un banc i va ser la seva filla Karin, la mateixa que va inspirar el conte, la que va donar permís per a la seva publicació. Conscient de la irreverència del personatge de la nena de les trenes per a aquella època, a finals de 1944 Lindgren el va enviar a l'editorial Bonniers acompanyat d'una nota que s'acabava així: "Espero que no n'informin els serveis socials...".

UN LLIBRE PER A ADULTS
"L'autora va revisar prop del 40% de l'original --explica Ulla Lundqvist, que va dirigir l'edició facsímil titulada Ur-Pippi--. Va tallar fragments que li semblaven poc humorístics o que no s'adaptaven a la forma de pensar dels nens. També va eliminar parts que eren molt irrespectuoses per als adults o massa absurdes". La portada conserva la dedicatòria per a Karin i un dibuix original de l'autora. Ur-Pippi és el primer llibre de ficció d'Astrid Lindgren que no és per a nens, sinó per a adults.
Pippi, la nena de 9 anys que vivia sola a Villekulla i que no obeïa cap adult, va ser finalment publicada per Rabén & Sjögren i va obtenir un èxit immediat... entre el públic infantil. Els adults mai van arribar a connectar amb el personatge i aquí rau la mestria de Lindgren. Pippi era la més popular, però no estava sola. De la ploma de l'escriptora van sortir també personatges com Miquel el trapella, Kati, Karslsson de la teulada, Rasmus, Ronja la filla del bandoler, Els germans cor de lleó i Els nens de Bullerbyn.

UNA TRADUCCIÓ EXÒTICA
Lindgren va escriure 80 títols, dels quals s'han venut milions d'exemplars en 60 idiomes (en un museu d'Estocolm s'exhibeix una edició de Pippi en català a la vitrina de traduccions exòtiques). A Espanya s'han publicat més de 20 títols de l'escriptora, que està considerada la pionera de la literatura infantil moderna. Lindgren, que va morir als 94 anys, va trencar una tradició literària asfixiada per la doctrina i la moral i va apostar per la imaginació i pels nens. Sobre la clau del seu èxit va escriure: "¿Voleu una recepta? Preneu la de Schopenhauer: 'S'han d'utilitzar paraules corrents i dir coses extraordinàries".

Cosas de sistemas operativos: fallos en Leonard, el nuevo OSX

No está mal para un sistema operativo que necesita 10 Gbytes para instalarse:

Cuidado al mover datos en Leopard: podrías perderlo todo

por : Javier Pastor: martes 06 noviembre 2007, 09:33

Un grave error en la programación del sistema operativo provoca que si movemos ficheros a un dispositivo y en medio de la operación lo extraemos perderemos todos los datos que estábamos moviendo. El fallo es crítico, y parece no haber solución por el momento.

El blog en el que se describe el error explica cómo apareció: mientras movía archivos a un servidor FreeBSD a través del protocolo Samba. El servidor perdió la conexión y todos los ficheros que estaba copiando se perdieron en el olvido - aunque los que sí se hubieran copiado hasta ese momento sí están accesibles.

El fallo afecta a discos duros USB y Firewire, conexiones a través de protocolos SMB, y probablemente a cualquier otra transferencia de red.

En el blog se reproduce un ejemplo en el que se puede comprobar cómo la operación de copia entre una máquina con Leopard y otra cualquiera que en un momento dado se desconecta provoca la pérdida de datos, un fallo gravísimo que Apple debería corregir cuanto antes.

Espero que eso no sea la punta de un iceberg, pero luego nos quejamos cuando vemos fallos en códigos generados por minúsculos grupos.

El pla de xoc contra la plaga del xancre salva 360 castanyers

• Els tècnics creuen que els arbres estaran totalment sans en un termini de 5 a 10 anys

FERRAN GERHARD
VILANOVA DE PRADES

La guerra contra el xancre que afecta i fa malbé els castanyers de les muntanyes de Prades, un fong denominat tècnicament Cryphonectria parasitica, ha obtingut la seva primera victòria. Un total de 360 arbres malalts, al voltant d'unes 50 hectàrees de bosc, s'estan recuperant gràcies a un programa impulsat per la Diputació de Tarragona i l'Obra Social La Caixa que també ha comptat amb la col.laboració del Departament d'Agricultura de la Generalitat, d'algunes associacions d'agricultors i de municipis de la zona.
La tècnica utilitzada ha consistit a provocar en el mateix xancre una afecció, una hipovirulència, mitjançant la inoculació d'un virus que debilita el fong i reactiva les defenses de l'arbre. Aquesta espècie d'antídot es dispersa amb facilitat i contribueix, amb el temps, a frenar i reduir els episodis infecciosos. S'espera que, en un termini de 5 a 10 anys, els 360 castanyers estiguin en perfectes condicions. L'impacte negatiu del xancre ha estat molt important en poblacions com Vilanova d'Escornalbou, Prades, Capafonts (Baix Camp), Vallclara i Vilanova de Prades, ja que el 80% de les seves 450 hectàrees de castanyers estan sent atacades pel fong.

EVITAR INCENDIS FORESTALS
"Encara que el mercat de la castanya s'ha perdut avui dia, és molt important salvar els arbres perquè són un element paisatgístic essencial del futur parc natural de les muntanyes de Prades", va explicar ahir Josep Vilalta, pagès i alcalde de Vilanova de Prades. D'altra banda, el castanyer és un arbre de baixa combustibilitat i pot ajudar a evitar la propagació d'incendis forestals.
L'alcalde considera molt positiu el balanç de l'operació de salvar els castanyers iniciada fa un any, encara que adverteix que s'haurà de "portar a terme un seguiment, un control permanent, perquè es tracta d'un procés lent".
L'esperança d'aquests municipis està a poder explotar almenys un terç dels cultius de castanyers que hi havia l'any 1960. Un dels problemes és l'envelliment de la població que es dedica a l'agricultura, encara que el turisme rural i altres activitats vinculades a l'oci poden representar una alternativa.
El càncer del castanyer és originari de l'Àsia i enormement letal. El fong penetra a l'escorça de l'arbre per les escletxes i ferides que hi ha al tronc i les branques. Es fixa entre l'escorça i la fusta, danya els vasos conductors pels quals circula la saba cap a la copa i, finalment, desintegra les cèl.lules. Amb el temps, l'exemplar malalt acaba morint.

Les editorials trenquen el mur de les literatures de l'Est d'Europa

1. • Clàssics tot just editats i joves que relaten la nova realitat comencen a assentar-se en el mercat
   
2. • Cinc autors de l'editorial Acantilado han passat en un mes i mig per Barcelona
   

Stefan Chwin. Foto: JOAN CORTADELLAS

Imre Kértesz. Foto: JOAN CORTADELLAS

Iuri Andrújovitx. Foto: JOAN CORTADELLAS

ELENA HEVIA
BARCELONA

Contra tot pronòstic, la caiguda del mur no va deixar passar l'aire entre l'Est i l'Oest. Tampoc la informació o la fins llavors emmordassada cultura. Gairebé 20 anys més tard, la literatura dels antics països de l'altre costat del teló d'acer segueix sent per al lector espanyol una gran desconeguda. Tot i això, i molt lentament, alguns editors estan corregint aquesta tendència a força de voluntarisme, situant a les llibreries un bon grapat d'autors centreeuropeus i eslaus en actiu. Paral.lelament, s'estan recuperant alguns noms fonamentals ignorats a les catacumbes soviètiques.
És el cas de l'editor Jaume Vallcorba, que va intentar en diferents moments, amb escàs èxit, el desembarcament d'aquests desconeguts. Gràcies al ganxo de Stefan Zweig i el cop de sort del Nobel a l'hongarès Imre Kertész, la seva proposta ha acabat trobant lectors. Altres segells, amb una vocació centreeuropea menys potent, també han fet la seva aportació a la tendència.
En l'últim mes i mig, cinc autors de l'Est, entre ells el mateix Kertész, han visitat Barcelona convidats per Acantilado, la seva editorial, per demostrar que, entre veterans i emergents, hi ha vida literària més enllà del Danubi i de l'Oder.

MIKHAIL KURÀIEV Aquest autor rus, un dels principals autors de la Glasnost, va néixer a Sant Petersburg (llavors Leningrad) el 1939. Publica Ronda nocturna, una novel.la sorgida d'una trobada real en la qual un repressor de la policia estalinista relata les seves aventures amb estremidora ingenuïtat. Com a Gogol, el seu autor de capçalera, li interessen els més humils: "Les seves vides haurien de ser recordades perquè no van patir menys dolor, esperança, amor i coratge que aquells als quals considerem herois", ha dit a manera de declaració d'intencions.

STEFAN CHWIN Nascut a Gdansk --l'antiga Danzig que va mitificar Günter Grass a El tambor de llauna-- el 1949, aquest polonès va presentar La Pelikan de oro. La novel.la és una càrrega de profunditat contra la postmodernitat disfressada de faula moral. "Elegir només els aspectes que ens convé d'una religió o d'un dogma és una cosa que la gent sol fer avui. El problema s'instal.la quan ens enfrontem a una catàstrofe natural, al terrorisme, a una malaltia, llavors, tot s'engega a rodar", explica situant l'acció de la novel.la que segueix el procés de degradació d'un professor d'universitat que acaba convertit en vagabund. Chwin, amic de Grass, va dedicar a l'escriptor alemany la que ha estat considerada la seva millor novel.la, El doctor Hanemann, també publicada a Acantilado.

IURI ANDRÚJOVITX Aquest ucraïnès nascut el 1960 s'ha emportat dos impactants llibres sota el braç, Recreaciones i Doce anillos. Cultiva una literatura postmoderna amb elements pop que Vallcorba identifica amb la de Roberto Bolaño. Encara que Andrújovitx va participar activament en la Revolució Taronja que va culminar amb la independència del seu país, avui és pura decepció. Per aquesta raó, el surrealisme que reflecteixen les seves obres no és una opció estètica: "La vida a Ucraïna és bastant surrealista. La vida al meu país podria ser descrita en termes de carnaval, fa la sensació que no es pot sortir d'ell".

IVAN KLÍMA Acantilado en castellà i Edicions 62 recuperen Amor i brossa, obra capital d'aquest patriarca de les lletres txeques nascut a Praga el 1931. A ell li va tocar sobreviure al pitjor dels dos mons. Primer al nazisme, complint condemna en la seva adolescència al camp de concentració de Terezín, i més tard al comunisme, que el va condemnar a l'ostracisme prohibint els seus llibres. El protagonista de la seva novel.la és un escriptor convertit en escombriaire per la censura. Hi ha qui ha definit Klíma, que va preferir quedar-se al seu país en els temps més agitats, com l'anti-Kundera, però ell tanca la qüestió d'un cop de ploma: "¿La meva projecció internacional seria diferent si me n'hagués anat de Txecoslovàquia? Possiblement, però no compto amb les aptituds de Kundera per autopublicitar- me, així que possiblement no seria tan conegut".

Lleida ret homenatge als nens mortsdel bombardeig del 1937

1. • Un cruent atac de l'aviació italiana va acabar amb 48 escolars morts
   
2. • Els supervivents lamenten l'oblit i comparen els fets amb els de Gernika
   

Dos supervivents del bombardeig, ahir, en l'homenatge a les víctimes. Foto: RAMON GABRIEL

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA

Mig centenar de persones van participar ahir en un acte, convocat de forma espontània per veïns i comerciants, per recordar el 70è aniversari del bombardeig de Lleida, en què van morir, entre d'altres, 48 nens d'entre 7 i 11 anys, alumnes del col.legi Liceu Escolar. L'homenatge va comptar amb la presència de supervivents de la massacre, actualment octogenaris, que van recordar commoguts la vivència i van lamentar l'oblit en què ha restat, durant anys, el tràgic succés.
En l'atac aeri, portat a terme per l'Aviazione Legionària italiana --segons s'ha sabut recentment--, hi van morir almenys 221 persones, la majoria civils, i més de 700 van resultar ferides. Les bombes van caure el 2 de novembre del 1937, durant cinc minuts, en ple centre de la ciutat, sobre el Liceu Escolar i sobre el pròxim mercat de Sant Lluís. Després, els fets van ser silenciats pel règim franquista, fins al punt que el registre del cementiri municipal corresponent a aquells dies ha desaparegut. Els morts van ser inscrits per l'ajuntament en un llibre d'honor que tampoc ha estat localitzat.
"Va ser una tragèdia similar a la que es va produir a Gernika, però de la qual lamentablement s'ha parlat molt poc", va dir ahir Albert Llorens, fill d'una supervivent i encarregat de pronunciar les paraules de record. "Hi va haver un gran estrèpit i el terra va començar a tremolar. El sostre es va desplomar a sobre nostre. Dels cinquanta alumnes que érem a classe, amb prou feines en vam quedar vius quatre o cinc", va relatar Manel Sampedro, que està a punt de complir 80 anys. Al seu costat, Enric Aixut, de 84, recorda que aquell dia, ell es va quedar a casa "perquè tenia grip".

INSTITUCIÓ EMBLEMÀTICA
El Liceu Escolar, un centre educatiu pioner en la seva època, promotor dels principis de l'Escola Nova de Catalunya, havia estat fundat el 1906 pel pedagog lleidatà Frederic Godàs. "Probablement, si el pilot de l'avió que va descarregar les bombes hagués anat a una escola com el Liceu, no hauria estat capaç de fer el que va fer", va manifestar Llorens, al recordar el caràcter integrador i de tolerància del col.legi.