André Kertész encomana en les seves fotos la passió per la lectura

André Kertész encomana en les seves fotos la passió per la lectura

1. • Caja Madrid dedica una exposició a les imatges de lectors captades per l'artista
   

Autoretrat d'André Kertész realitzat a París (1927). Foto: MINISTÈRE DE LA CULTURE / DONATION KERTÉSZ

A l'esquerra, un nen llegeix tebeos a Nova York el 1944. Foto: MINISTÈRE DE LA CULTURE / DONATION KERTÉSZ

A la dreta, un lector a França, el 1931. Foto: MINISTÈRE DE LA CULTURE / DONATION KERTÉSZ

ROSARO FONTOVA
BARCELONA

Un llibre és un jardí que es porta a la butxaca. Aquest proverbi àrab il.lustra la col.lecció de fotos que André Kertész va dedicar a l'"íntim plaer de llegir". Una col.lecció de 60 fotografies en blanc i negre, procedents del Museu del Jeu de Paume de París, que atrapa en blanc i negre moments solitaris de lectura. Concentrats en la història que llegeixen, els retratats ni tan sols adverteixen la presència del fotògraf. Practiquen un plaer solitari, profundament gratificant, que exigeix silenci.
Kertész (Budapest, 1894-Nova York, 1985) va dedicar un llibre, On Reading, a les seves fotos de lectors. Esgotat fa molt, la fundació que gestiona la seva obra, lligada a França, va organitzar una exposició amb fotografies seleccionades que recala a l'Espai Cultural Caja Madrid (plaça de Catalunya, 9) fins al setembre.
Amb les balades melancòliques de Jacques Brel com a música de fons, aquesta exposició ofereix imatges captades durant les primeres dècades del segle XX en diferents ciutats. Kertész va fotografiar una dona solitària llegint en un balcó de Greenwich Village; una altra en una finestra al sol de Buenos Aires. Un lector del camp francès llegint les notícies d'un diari amb una gran vaca a l'esquena. Un trio de nens amb els mitjons trencats i aspecte de pillos, que comparteixen la lectura d'un tebeo. Un bibliotecari de l'Académie de France, forrada de llibres de dalt a baix, el paradís d'un bibliòfil. Lectors de cartes i de novel.les, asseguts als agradables cafès de París.

'PALPANT LA PARAULA'
Com a contrast, al pis superior de Caja Madrid es presenta l'exposició Palpant la paraula, dedicada als cecs, que només poden llegir tocant amb els dits els punts en relleu del llenguatge Braille. Les fotografies han estat realitzades per Tatiana Donoso i Fernando Moleres en països pobres com l'Índia, on els invidents són víctimes i marginats per partida doble.
I per dedicar l'estiu a promoure la lectura l'Espai Cultural de Caja Madrid ha programat una sèrie d'activitats paral.leles al voltant de les biblioteques i la literatura, amb conferències i tallers intensius de lectura crítica.

Simone Ortega deixa orfes els amants de la cuina popular

1. • L'autora de '1.080 receptes de cuina', la bíblia dels fogons espanyols, mor als 89 anys
   
2. • Nora del filòsof José Ortega y Gasset, va vendre 3,5 milions d'exemplars de la seva obra clàssica
   

Simone Ortega, el 2001 a Madrid. Foto: ARXIU

MÉS INFORMACIÓ

• El triomf de la senzillesa

MERCEDES JANSA
MADRID

En poques cases falta avui un exemplar de 1.080 receptes de cuina, l'emblemàtica obra de Simone Ortega que va canviar els paladars i va elevar la qualitat de la cuina popular a Espanya. La seva autora va morir ahir a Madrid, amb 89 anys, després d'una vida dedicada a pregonar el plaer per cuinar i per menjar, adaptant les receptes de la seva àvia i la seva mare. En va vendre més de tres milions i mig d'exemplars en més de 40 edicions.
"Heu fet feliç una vella dama que sempre ha necessitat amistat, amor... i xocolata", va dir Ortega al rebre, fa uns dos anys, la medalla de l'Orde de les Arts i de les Lletres de la República francesa. Tot i aquesta passió no hi va dedicar cap llibre. Sí als formatges espanyols, els potatges i els plats de cullera en general.
El seu nom de pila era Simone Klein Ansaldy i va néixer a Barcelona el 29 de maig de 1919. Per les seves venes corria sang alsaciana, borgonyesa i italiana, però es va traslladar a viure a Madrid amb nou anys. Es va casar als 23 i va quedar viuda dos anys després, però es va tornar a casar als 30 anys amb José Ortega Spottorno, cofundador del grup editorial Prisa i fill del filòsof José Ortega y Gasset, que llavors era al capdavant d'Alianza Editorial, que va publicar la seva obra.

SUPORT DEL MARIT
Va ser el seu marit el que la va animar a recopilar els secrets de cuina que va heretar de la seva àvia i de la seva mare. La popular obra es va publicar just en el moment en què les espanyoles trencaven amb l'educació tradicional de conquistar els homes per l'estómac i s'incorporaven al mercat de treball. A elles, que no tenien ni temps ni ganes de cuinar, es va dirigir en especial Ortega amb les seves receptes senzilles --el manual també va ser indispensable per als homes que van descobrir el seu amor pels fogons als 70--, que donaven com a resultat uns plats "comestibles i presentables", com va assenyalar en una entrevista feta per aquest diari fa set anys.
Tot i que a casa seva hi havia cuinera, Simone Ortega experimentava amb les receptes de la seva àvia fins a tres vegades abans de donar-los llum verda. Va donar modernitat a la cuina tradicional, que fins llavors només tenia com a devocionari gastronòmic de capçalera el rígid --per la tapes i la prosa-- manual de la Sección Femenina. Així va obrir els paladars de la classe mitjana emergent a productes desconeguts aleshores, com els xampinyons o la preparació de salses amb nata.
No es considerava una crítica gastronòmica però va advertir els francesos de l'avanç imparable dels xefs espanyols. I va sentenciar que la cuina basca era la millor pels seus productes naturals però que a Catalunya "es cuina molt millor".