lunes, 11 de junio de 2007

Els reptes de l'agricultura, avui

Els reptes de l'agricultura, avui


  1. Hem de sortir del discurs de mirada curta i queixa sistemàtica que no afavoreix les bones solucions

JOAQUIM Llena
CONSELLER D'AGRICULTURA
Parlar del món agroalimentari no sempre resulta senzill. Tot sovint, les referències que arriben fins a la ciutadania sobre aquest sector són que es tracta d'un col.lectiu que sempre es queixa. En canvi, aquesta visió és molt distant d'aquella que es pot veure quan et pares a analitzar la realitat. En realitat, la imatge d'un pagès apartat de la modernitat ja ha quedat enrere. La innovació i les noves tecnologies han entrat al sector agrari des de fa un grapat de dies i actualment, tot i que encara queda molt per fer, comptem amb nombroses explotacions, cooperatives i indústries amb capacitat de fer front al repte de la competitivitat.
En el darrer període, la productivitat del sector agrari ha millorat més que en qualsevol altre sector; el despoblament rural fa temps que s'ha aturat; els actius agrícoles fa més de deu anys que no tan sols no disminueixen sinó que fins i tot registren una lleugera tendència positiva; els entorns rurals estan incrementant els seus nivells de renda més que no pas els entorns urbans; la diversificació de l'activitat rural ja és un fet i és una font d'oportunitats; actualment l'alimentació és un sector emergent en el nostre comerç internacional. En termes qualitatius, ha disminuït de manera prou significativa l'ús de plaguicides i fertilitzants en el context d'un clar progrés vers una activitat sostenible, la producció de qualitat ha tingut un impuls notable i Catalunya està molt ben situada entre totes aquelles regions que estan desenvolupant la producció integrada i l'agricultura ecològica.

PARLAR DE fets positius no és parlar del 5% de la nostra agricultura, tal com recentment se m'ha replicat, sinó que és parlar de quelcom que no es pot recollir en un percentatge, és parlar de camins de millora, d'esforços reeixits que han estat realitzats entre tots, és sortir del pessimisme crònic i estèril i, és, en resum, parlar de confiança i d'esperança en el futur. Això no vol pas dir menystenir el rigor d'algunes problemàtiques. No podem passar per alt que aquest procés de transformació del sector s'ha fet amb costos molt importants. Així, per exemple, encara que la superfície agrícola s'ha sostingut i la producció s'ha incrementat, en 10 anys, en canvi, ha disminuït gairebé un 20% el nombre d'explotacions agrà- ries dins el marc d'un procés sostingut de reestructuració i de redimensionament de l'empresa agrària darrere el qual hi ha, sense cap mena de dubte, un cost social que s'ha de tenir molt en compte.
Parlar en positiu no vol pas dir oblidar, ans al contrari, els fets crítics que la realitat imposa. El procés de globalització, amb la conseqüent liberalització dels mercats, la reducció dels ajuts a l'agricultura, l'ampliació de la Unió Europea, les noves relacions entre els entorns rurals i urbà són factors determinants d'un nou escenari amb noves i preocupants amenaces, però també són font de noves oportunitats. I no només això: hem arribat al segle XXI i dins el farcell de reptes ineludibles hi apareixen amb la força de la urgència el canvi climàtic i el futur però relativament proper esgotament dels combustibles fòssils. L'energia i l'aigua sota el signe de l'escassetat, i de retruc l'alimentació, esdevenen els vectors de tensió que expressen un dels canvis més importants als quals s'enfronta avui la humanitat.
No ens referim ni a fets aliens a nosaltres ni tampoc a fets tan allunyats en el temps que es puguin descartar de la nostra actuació. Estem parlant de la realitat que ja ens afecta i, en aquest cas, el sector agroalimentari se situa en el punt de màxima fricció i esdevé frontissa vers les vies de solució.
Actualment ja s'estan expressant els primers símptomes de desajustos en els mercats alimentaris, la producció d'agrocarburants és a curt i a mig termini un factor desestabilitzador dels equilibris d'oferta i demanda alimentària. Des d'un punt de vista estratègic, podem estar parlant d'una revalorització dels actius agrícoles i de noves oportunitat productives, però els ajustos necessaris fins a retrobar nous equilibris poden generar tensions importants que requeriran una atenció i una actuació rigorosa.
Per fer front a aquests reptes decisius, dins el context d'un món sostenible, comptem com a eines principals amb la tecnologia i la capacitat empresarial. Ens és necessari avançar en la tecnologia del segle XXI: revolució biotecnològica, biosensors, agricultura de precisió, tecnologia avançada de reg, tecnologia del reciclatge, tecnologies de la informació i la comunicació, etcètera. Ens fa falta reforçar la nostra capacitat empresarial entesa com l'articulació efectiva de recursos forçosament escassos organitzats amb la dimensió adequada i de la forma més eficient per aconseguir bons resultats en un nou marc ple d'oportunitats, en el context d'un entorn global que avui no podem de cap manera obviar.
És imprescindible sumar totes les energies --des de les explotacions agràries, les cooperatives, la industria, la distribució, fins a arribar al consumidor--, en una actuació coordinada per abordar el procés de la forma més positiva i eficaç possible. Queda molta feina per fer i no podem demorar-la. D'altra manera, des de la finestra del temps veurem passar les oportunitats perdudes, que nous actors, des de posicions empresarials consolidades, hauran pogut aprofitar.
Tanmateix, per reeixir en els reptes als quals ens enfrontem haurem de tenir en compte tot un seguit d'evi- dències. En primer lloc, ens haurem d'adonar que estan passant moltes coses, que està canviant ràpidament l'escenari i que no podem defugir en cap cas la nostra actuació a favor d'aquest canvi, ja que d'altra manera el sentit de la història simplement prescindirà de nosaltres. En segon lloc, ens haurem d'adonar que no podem passar per alt el fet que vivim en un mon global, i que hem de defensar i potenciar la nostra producció local de qualitat però amb la mirada posada vers un mercat obert. En tercer lloc, també ens haurem d'adonar que se'ns obren noves oportunitats.

CERTAMENT, el sector agroalimentari es troba proper a les solucions en els importants reptes als quals s'enfronta tota la humanitat al segle XXI; a la funció alimentària amb un vessant cada cop més vinculat a la salut i a la qualitat de vida, a les reforçades i cada cop més evidents funcions territorials, culturals, ecològiques i paisatgístiques, se li afegeixen noves funcions a l'àmbit de l'energia, de la reparació mediambiental, del reciclatge i de fixació de CO2. En quart lloc, significa entendre que l'Administració i el sector hem de parlar en primera persona del plural, ens hem d'adonar d'on tenim els aliats necessaris per fer front a les noves exigències.
En altres paraules, hem de sortir del discurs repetitiu de mirada curta i queixa sistemàtica que no afavoreix el camí de les solucions. Alguna organització professional agrària s'ha instal.lat en un escenari simplista, inexistent i al mateix temps impossible en què totes les dificultats provenen de la mala gestió de l'Administració (¡que fàcil!), traslladant tota l'actuació a reclamar més i més recursos de renda com si aquests recursos poguessin ser il.limitats. A vegades, fins i tot, s'acompanya de l'opacitat en el diàleg, de l'insult gratuït, acrític i injust. És un error. Ni els recursos son il.limitats, ni la millor inversió avui és abocar-los en un sac sense fons d'ajuts a la renda. D'altra banda, el respecte a les persones és una exigència per a tots, condició prèvia per a un diàleg necessari, que significa també compromís, des del qual trobar les millors alternatives d'entre les possibles.

ESTEM A les portes de molts canvis en l'entorn que ens afecta i per abordar-los ens caldrà també reorientar moltes coses. És necessari treballar en confiança però amb esperit atent i crític, ja que, per descomptat, al iniciar nous camins cometrem molts errors que caldrà corregir al més ràpidament possible. En qualsevol cas, la força que ens portarà a l'èxit provindrà de la nostra capacitat de diàleg i treball en comú. La força actual del sector agroalimentari català, sector estratègic i decisiu pel desenvolupament del nostre país, prové en bona part de la feina ben feta de les organitzacions de productors i de les cooperatives agràries. Hem estat capaços d'arribar fins aquí, ara ens cal continuar per guanyar el futur. La crida és oberta a tots.