Florence Devouard: «L’endívia va crear gran polèmica a Viquipèdia»

Florence Devouard: «L’endívia va crear gran polèmica a Viquipèdia»

És una de les fundadores de Viquipèdia, la gegantina enciclopèdia 'on-line', un instrument de coneixement que comença a qüestionar l’enfocament de l’educació.

Florence Devouard. Foto: JOSEP GARCÍA

NÚRIA NAVARRO

–Estàvem pagant ja l’últim termini de la Larousse i apareix Viquipèdia...
–(Riu) Viquipèdia aspira a ser com la de Diderot i D’Alembert, una enciclopèdia del saber popular. No és una obra d’experts, és una construcció col·lectiva.

–¿A risc d’aparellar el senyor Pedro J. Ramírez amb Ralph Laurent?
–¡Aquest va ser un article erroni! Viquipèdia disposa d’un sistema de test automàtic. Si detecta algun element estrany, genera una alerta. I després hi ha els bibliotecaris...

–¿Bibliotecaris?
–Persones que coneixen el projecte i que es comporten amb correcció, a qui donem eines perquè apliquin les regles decidides per la comunitat. De fet, la revista Nature va dictaminar que Viquipèdia és tan exacta com l’Enciclopèdia Britànica.

–La Britànica és la Bíblia.
–Doncs Nature les va comparar i va notificar que a Viquipèdia hi havia quatre errors, i a la Britànica, tres. El nostre avantatge és que en tres mesos trobem els errors i els corregim.

–Enhorabona. Però ¿de quin peu van coixos?
–Hi ha qui diu que els articles de Viquipèdia escrits per més de 200 persones sovint tenen problemes de coherència d’estil.

–Normal. ¿Quants articles hi ha?
–Uns tres milions.

–¿Hi ha baralles durant la construcció d’algun d’ells?
–Sí, en diem guerres d’edició. La gent es confronta, i, quan no hi ha acord, el bibliotecari pot decidir bloquejar el text fins que es calmin els ànims. Una vegada calmats, se segueix dialogant a la pàgina de discussió fins a arribar a un acord.

–Exemples, exemples.
–L’endívia.

–¿Què li passa a l’endívia?
–Va crear gran polèmica. A França se la denomina endive i a Bèlgica, chicon, i a la Viquipèdia francòfona es va discutir molt el títol de l’article. Al final es va arribar a l’acord de titular l’article principal amb endive i citar chicon dins. És una qüestió, si vol, ridícula, però que simbolitza com resoldre certes batalles que es donen entre França i Bèlgica.

–Hi deu haver casos més fumuts. El de l’Holocaust, per exemple.
–Hi ha discussions que duren més. Però sempre arriba una nova informació que pot desencallar el problema. Els articles de Viquipèdia creixen millorant-se. Com més gent hi participa, millor.

–També poden molestar més gent.
–Els bloquejos a Viquipèdia sempre són polítics. Ens ha passat amb la Xina, però també quan vam publicar les caricatures de Mahoma. Vam tenir grans campanyes en contra, però vam considerar que tenien interès informatiu.

–¿Viquipèdia canviarà l’univers del coneixement?
–El principi viqui és la col·laboració. És construir un recurs fet per tothom que beneficiï tothom. Però ara, a més de la llibertat d’accés, volem que es puguin utilitzar els continguts lliurement. L’única condició és que ningú s’apropiï el bé.

–Els que han vist la llum són els estudiants. Retallen, enganxen i llestos.
–Els educadors a França tenen una posició molt crítica respecte de Viquipèdia. Els nens tenen al seu abast esplèndids articles sobre l’Antiguitat o la cèl·lula. Ja no són els professors els que aporten la informació, i això els enerva.

–Una mica de raó sí que tenen, ¿oi?
–Han d’anar pensant a canviar el seu paper a l’estrada. En el futur, el seu serà més un rol d’acompanyament, de guia, de mediació amb el coneixement, d’entrenament de l’esperit crític. I això de moment no els agrada gens.

–Escolti, ¿a qui se li ha d’atribuir l’invent?
–És cosa d’uns quants. Richard Stallman és l’ideòleg de la filosofia de compartir, de disseminar i de modificar. Va muntar la Free Software Foundation i va desenvolupar l’estructura legal que hi ha darrere del llibre. Després hi ha Ward Cunningham, que va dissenyar la forma de coordinar, i Jimmy Wales, un empresari que va sentir parlar del projecte d’enciclopèdia i que, després d’un intent fallit, es va associar amb Larry Sanger i va apostar pel concepte viqui.

–¿I vostè com es va ficar en tot això?
–Jo m’hi vaig involucrar el 2002, en el moment en què els EUA estudiaven envair l’Iraq. Em vaig adonar que hi havia una gran diferència entre el que pensaven Europa i els EUA, i vaig veure que Viquipèdia era un bon canal de comunicació entre gent que pensa diferent. A Viquipèdia tothom s’ha de posar d’acord.

–Després d’haver fet de cap, ¿què fa ara pels usuaris?
–Estic desenvolupant viquillibres per al sector de l’agricultura. Circularan gratuïtament per les escoles d’agricultura franceses.