miércoles, 15 de julio de 2009

Un canvi de model productiu


  1. La nova llei d’economia sostenible establirà les bases per a la creació de més i millor ocupació
 Foto: MARíA TITOS
Foto: MARíA TITOS
CELESTINO Corbacho*
Un dels motius pels quals es recordarà aquest any 2009 serà per la Conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, que es portarà a terme a Copenhaguen al desembre, i que té com a objecte acordar un nou Tractat Global sobre el Clima, la continuació, confiem que millorada, del denominat protocol de Kyoto.
Aquest disseny del model de planeta que pensem llegar a les futures generacions que s’ha d’establir a Copenhaguen constitueix un canvi de tanta importància que, probablement, acabarà amb els dubtes a l’hora d’establir quina és la «quarta revolució industrial»; després de la del carbó, la de l’electricitat i la cientificotècnica vindrà la revolució verda. Així, doncs, la repercussió que tindrà en el mercat de treball aquest nou model no s’ha de dissociar de la construcció d’aquest nou model.

LES MESURES que tots els governs estem prenent per afrontar la crisi financera global que vivim des del 2008 s’han convertit en una oportunitat per transformar les economies en economies verdes. Economies generadores de llocs de treball qualificats i que poden garantir, a més de la mediambiental, la sostenibilitat de l’Estat de benestar, al qual les opcions polítiques progressistes no podem renunciar.
Precisament, Espanya ha fet una aposta inequívoca perquè els programes d’estímul que està desenvolupant, per tal de revitalitzar el nostre teixit econòmic, encaminin també la nostra economia cap a un model de creixement sostenible. José Luis Rodríguez Zapatero s’exigeix a si mateix, i al seu Govern, que, més enllà d’afrontar els reptes que planteja la conjuntura actual, es planifiquin les línies que s’han de seguir per impulsar un nou entorn econòmic, sostenible a llarg termini. Hem pres nota dels errors del passat. Si una cosa ha posat de manifest la crisi global, són les mancances del model que fins ara hem tingut: la recerca de beneficis a curt termini és perjudicial a mitjà i a llarg termini, i aquesta conclusió adquireix aspectes dramàtics quan es refereix a l’ocupació.
El nou model econòmic haurà de conjugar valors que havien quedat arraconats: el del treball i el de l’esforç, amb altres que amb prou feines hem incorporat, els que es deriven de la sostenibilitat. Només així aconseguirem l’equilibri entre els objectius immediats i els reptes a llarg termini, així com un millor alineament entre els beneficis privats i els socials.
En aquest sentit, la llei d’economia sostenible que el Govern remetrà pròximament a les Corts serà una peça important en el canvi de model. Sobre aquesta llei s’establiran les bases per a la creació d’un entorn econòmic orientat a la millora de la productivitat a llarg termini, utilitzant de manera sostenible els nostres recursos per crear riquesa i, amb aquesta riquesa, millorar el benestar social dels nostres ciutadans. La complementarà el Fons per a l’Economia Sostenible, dotat amb 20.000 milions d’euros per al 2010 i el 2011 i gestionat per l’ICO en col·laboració amb el sector privat.
En l’àmbit del treball, aquest entorn econòmic sostenible es tradueix en el fet de potenciar activitats amb una clara vocació de futur i amb capacitat de generació de més i millor ocupació, que no depenguin tant dels cicles econòmics i generin valor afegit.
Una de les opcions per a la creació d’ocupació és fer més sostenibles sectors econòmics clau, i el primer de la llista és el de l’energia, d’aquí ve l’aposta del Govern d’Espanya per un model energètic que conjugui el respecte mediambiental amb la generació de llocs de treball, i no hi ha dubte que aquest model és precisament el de les energies renovables. El camí que ha emprès Espanya en aquest sentit no té marxa enrere.
Òbviament, hi ha la necessitat de fer més sostenibles altres sectors, com l’edificació i la construcció, la indústria bàsica, el sector sociosanitari, el del transport o la gestió dels recursos naturals. També es podria parlar de la millora en la gestió i el tractament dels residus, o la integració del transport per carretera en sistemes logístics globals.
L’economia sostenible també posarà l’accent en l’educació. És fonamental orientar el sistema educatiu cap a les necessitats del mercat de treball, i dotar els treballadors dels instruments per afrontar el context tecnològic i canviant en què ens movem i ens mourem les pròximes dècades. La capacitat d’adaptació i d’actualització dels coneixements serà molt important en els futurs perfils professionals.

TOTS AQUESTS canvis hauran de complir, també, una premissa fonamental: assegurar la cohesió social i la igualtat, garantint així la sostenibilitat de l’Estat de benestar. La transició entre el model productiu fins ara vigent i l’economia verda ha de garantir que els que estan patint en més gran mesura les conseqüències de l’actual crisi incrementin les seves oportunitats d’ocupació, i evitar, d’aquesta manera, el risc d’exclusió social.
Amb sostenibilitat econòmica, ocupació de qualitat, i un sòlid Estat de benestar tindrem un model productiu adequat al segle XXI, amb unes relacions laborals que permetin mantenir o incrementar la productivitat i el rendiment econòmic, alhora que compaginar més bé el temps de treball i la vida personal. El futur, doncs, ha d’anar cap a una economia més humana.

*Ministre de Treball