domingo, 4 de noviembre de 2007

Les editorials trenquen el mur de les literatures de l'Est d'Europa


  1. Clàssics tot just editats i joves que relaten la nova realitat comencen a assentar-se en el mercat
  2. Cinc autors de l'editorial Acantilado han passat en un mes i mig per Barcelona
Stefan Chwin.  Foto:  JOAN CORTADELLAS
Stefan Chwin. Foto: JOAN CORTADELLAS
Imre Kértesz.  Foto:  JOAN CORTADELLAS
Imre Kértesz. Foto: JOAN CORTADELLAS
 Iuri Andrújovitx. Foto:  JOAN CORTADELLAS
Iuri Andrújovitx. Foto: JOAN CORTADELLAS
ELENA HEVIA
BARCELONA
Contra tot pronòstic, la caiguda del mur no va deixar passar l'aire entre l'Est i l'Oest. Tampoc la informació o la fins llavors emmordassada cultura. Gairebé 20 anys més tard, la literatura dels antics països de l'altre costat del teló d'acer segueix sent per al lector espanyol una gran desconeguda. Tot i això, i molt lentament, alguns editors estan corregint aquesta tendència a força de voluntarisme, situant a les llibreries un bon grapat d'autors centreeuropeus i eslaus en actiu. Paral.lelament, s'estan recuperant alguns noms fonamentals ignorats a les catacumbes soviètiques.
És el cas de l'editor Jaume Vallcorba, que va intentar en diferents moments, amb escàs èxit, el desembarcament d'aquests desconeguts. Gràcies al ganxo de Stefan Zweig i el cop de sort del Nobel a l'hongarès Imre Kertész, la seva proposta ha acabat trobant lectors. Altres segells, amb una vocació centreeuropea menys potent, també han fet la seva aportació a la tendència.
En l'últim mes i mig, cinc autors de l'Est, entre ells el mateix Kertész, han visitat Barcelona convidats per Acantilado, la seva editorial, per demostrar que, entre veterans i emergents, hi ha vida literària més enllà del Danubi i de l'Oder.

MIKHAIL KURÀIEV Aquest autor rus, un dels principals autors de la Glasnost, va néixer a Sant Petersburg (llavors Leningrad) el 1939. Publica Ronda nocturna, una novel.la sorgida d'una trobada real en la qual un repressor de la policia estalinista relata les seves aventures amb estremidora ingenuïtat. Com a Gogol, el seu autor de capçalera, li interessen els més humils: "Les seves vides haurien de ser recordades perquè no van patir menys dolor, esperança, amor i coratge que aquells als quals considerem herois", ha dit a manera de declaració d'intencions.

STEFAN CHWIN Nascut a Gdansk --l'antiga Danzig que va mitificar Günter Grass a El tambor de llauna-- el 1949, aquest polonès va presentar La Pelikan de oro. La novel.la és una càrrega de profunditat contra la postmodernitat disfressada de faula moral. "Elegir només els aspectes que ens convé d'una religió o d'un dogma és una cosa que la gent sol fer avui. El problema s'instal.la quan ens enfrontem a una catàstrofe natural, al terrorisme, a una malaltia, llavors, tot s'engega a rodar", explica situant l'acció de la novel.la que segueix el procés de degradació d'un professor d'universitat que acaba convertit en vagabund. Chwin, amic de Grass, va dedicar a l'escriptor alemany la que ha estat considerada la seva millor novel.la, El doctor Hanemann, també publicada a Acantilado.

IURI ANDRÚJOVITX Aquest ucraïnès nascut el 1960 s'ha emportat dos impactants llibres sota el braç, Recreaciones i Doce anillos. Cultiva una literatura postmoderna amb elements pop que Vallcorba identifica amb la de Roberto Bolaño. Encara que Andrújovitx va participar activament en la Revolució Taronja que va culminar amb la independència del seu país, avui és pura decepció. Per aquesta raó, el surrealisme que reflecteixen les seves obres no és una opció estètica: "La vida a Ucraïna és bastant surrealista. La vida al meu país podria ser descrita en termes de carnaval, fa la sensació que no es pot sortir d'ell".

IVAN KLÍMA Acantilado en castellà i Edicions 62 recuperen Amor i brossa, obra capital d'aquest patriarca de les lletres txeques nascut a Praga el 1931. A ell li va tocar sobreviure al pitjor dels dos mons. Primer al nazisme, complint condemna en la seva adolescència al camp de concentració de Terezín, i més tard al comunisme, que el va condemnar a l'ostracisme prohibint els seus llibres. El protagonista de la seva novel.la és un escriptor convertit en escombriaire per la censura. Hi ha qui ha definit Klíma, que va preferir quedar-se al seu país en els temps més agitats, com l'anti-Kundera, però ell tanca la qüestió d'un cop de ploma: "¿La meva projecció internacional seria diferent si me n'hagués anat de Txecoslovàquia? Possiblement, però no compto amb les aptituds de Kundera per autopublicitar- me, així que possiblement no seria tan conegut".

No hay comentarios: