lunes, 12 de noviembre de 2007

El centenari de la 'mare' de Pippi certifica l'actualitat del personatge


  1. S'acaba d'editar el text original d'Astrid Lindgren, censurat en el seu dia
  2. El Teatreneu ofereix a BCN un muntatge basat en els contes de l'autora
 Astrid Lindgren, poc abans de morir, als 94 anys. Foto:  ARXIU / EPA
Astrid Lindgren, poc abans de morir, als 94 anys. Foto: ARXIU / EPA
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
Astrid Anna Emilia Ericsson va néixer el 14 de novembre de 1907 a la granja de Nas, a la província sueca de Smaland. En aquella època, els pagesos no tenien accés a la literatura, però amb 6 anys ella va començar a devorar contes que li deixaven. El 1944, un contratemps climàtic --Astrid va relliscar a la neu-- la va obligar a fer repòs i, durant la convalescència, es va dedicar a posar per escrit una història que havia inventat per a la seva filla Karin. D'aquí va sorgir el manuscrit de Pippi Langstrump. Coincidint amb el centenari de l'autora, l'editorial Rabén & Sjögren ha rescatat el text, que va ser inicialment rebutjat per provocador.
Suècia s'ha bolcat en la celebració de la seva escriptora més universal. Durant tot l'any s'han fet reedicions dels seus llibres, conferències, exposicions i activitats especials en el parc temàtic pròxim a la granja de Nas --un espai que reconstrueix els escenaris i els personatges de les històries de Lindgren i que visiten 300.000 persones a l'any--. Però en línia amb la defensa dels drets de la infància que va fer sempre aquesta dona, l'acte més important és la construcció d'un centre per a nens orfes a la República Centreafricana. A Barcelona, la companyia Lazzigags ofereix al Teatreneu l'espectacle Pippi Langstrump i la senyora Lindgren, basat en diversos contes de l'escriptora (només fins al dia 25).
Una de les iniciatives més esperades era la publicació del manuscrit original de Pippi Langstrump (que en espanyol es va traduir com Pippa Mediaslargas, el 1962, i després Pippi Calzaslargas). El text que Astrid Lindgren va escriure mentre feia repòs al llit era a la caixa forta d'un banc i va ser la seva filla Karin, la mateixa que va inspirar el conte, la que va donar permís per a la seva publicació. Conscient de la irreverència del personatge de la nena de les trenes per a aquella època, a finals de 1944 Lindgren el va enviar a l'editorial Bonniers acompanyat d'una nota que s'acabava així: "Espero que no n'informin els serveis socials...".

UN LLIBRE PER A ADULTS
"L'autora va revisar prop del 40% de l'original --explica Ulla Lundqvist, que va dirigir l'edició facsímil titulada Ur-Pippi--. Va tallar fragments que li semblaven poc humorístics o que no s'adaptaven a la forma de pensar dels nens. També va eliminar parts que eren molt irrespectuoses per als adults o massa absurdes". La portada conserva la dedicatòria per a Karin i un dibuix original de l'autora. Ur-Pippi és el primer llibre de ficció d'Astrid Lindgren que no és per a nens, sinó per a adults.
Pippi, la nena de 9 anys que vivia sola a Villekulla i que no obeïa cap adult, va ser finalment publicada per Rabén & Sjögren i va obtenir un èxit immediat... entre el públic infantil. Els adults mai van arribar a connectar amb el personatge i aquí rau la mestria de Lindgren. Pippi era la més popular, però no estava sola. De la ploma de l'escriptora van sortir també personatges com Miquel el trapella, Kati, Karslsson de la teulada, Rasmus, Ronja la filla del bandoler, Els germans cor de lleó i Els nens de Bullerbyn.

UNA TRADUCCIÓ EXÒTICA
Lindgren va escriure 80 títols, dels quals s'han venut milions d'exemplars en 60 idiomes (en un museu d'Estocolm s'exhibeix una edició de Pippi en català a la vitrina de traduccions exòtiques). A Espanya s'han publicat més de 20 títols de l'escriptora, que està considerada la pionera de la literatura infantil moderna. Lindgren, que va morir als 94 anys, va trencar una tradició literària asfixiada per la doctrina i la moral i va apostar per la imaginació i pels nens. Sobre la clau del seu èxit va escriure: "¿Voleu una recepta? Preneu la de Schopenhauer: 'S'han d'utilitzar paraules corrents i dir coses extraordinàries".

No hay comentarios: