domingo, 4 de noviembre de 2007

El pla de xoc contra la plaga del xancre salva 360 castanyers

Els tècnics creuen que els arbres estaran totalment sans en un termini de 5 a 10 anys


FERRAN GERHARD
VILANOVA DE PRADES

La guerra contra el xancre que afecta i fa malbé els castanyers de les muntanyes de Prades, un fong denominat tècnicament Cryphonectria parasitica, ha obtingut la seva primera victòria. Un total de 360 arbres malalts, al voltant d'unes 50 hectàrees de bosc, s'estan recuperant gràcies a un programa impulsat per la Diputació de Tarragona i l'Obra Social La Caixa que també ha comptat amb la col.laboració del Departament d'Agricultura de la Generalitat, d'algunes associacions d'agricultors i de municipis de la zona.
La tècnica utilitzada ha consistit a provocar en el mateix xancre una afecció, una hipovirulència, mitjançant la inoculació d'un virus que debilita el fong i reactiva les defenses de l'arbre. Aquesta espècie d'antídot es dispersa amb facilitat i contribueix, amb el temps, a frenar i reduir els episodis infecciosos. S'espera que, en un termini de 5 a 10 anys, els 360 castanyers estiguin en perfectes condicions. L'impacte negatiu del xancre ha estat molt important en poblacions com Vilanova d'Escornalbou, Prades, Capafonts (Baix Camp), Vallclara i Vilanova de Prades, ja que el 80% de les seves 450 hectàrees de castanyers estan sent atacades pel fong.

EVITAR INCENDIS FORESTALS
"Encara que el mercat de la castanya s'ha perdut avui dia, és molt important salvar els arbres perquè són un element paisatgístic essencial del futur parc natural de les muntanyes de Prades", va explicar ahir Josep Vilalta, pagès i alcalde de Vilanova de Prades. D'altra banda, el castanyer és un arbre de baixa combustibilitat i pot ajudar a evitar la propagació d'incendis forestals.
L'alcalde considera molt positiu el balanç de l'operació de salvar els castanyers iniciada fa un any, encara que adverteix que s'haurà de "portar a terme un seguiment, un control permanent, perquè es tracta d'un procés lent".
L'esperança d'aquests municipis està a poder explotar almenys un terç dels cultius de castanyers que hi havia l'any 1960. Un dels problemes és l'envelliment de la població que es dedica a l'agricultura, encara que el turisme rural i altres activitats vinculades a l'oci poden representar una alternativa.
El càncer del castanyer és originari de l'Àsia i enormement letal. El fong penetra a l'escorça de l'arbre per les escletxes i ferides que hi ha al tronc i les branques. Es fixa entre l'escorça i la fusta, danya els vasos conductors pels quals circula la saba cap a la copa i, finalment, desintegra les cèl.lules. Amb el temps, l'exemplar malalt acaba morint.