miércoles, 12 de diciembre de 2007

¿Què fa la Xina a l'Àfrica?


  1. Els intercanvis comercials entre els dos mercats han augmentat un 30% l'últim any
 MARÍA TITOS
MARÍA TITOS
LUIS De Sebastián
Bàsicament el que els xinesos saben fer més bé: comprar i vendre. L'interès de la Xina per l'Àfrica sembla reduir-se a això, més que a consideracions estratègiques immediates. La Xina, que des de fa uns quants anys seguits està creixent a un ritme d'un 10 % anual, té una gran necessitat de matèries primeres i de combustibles.
El 2006, Angola li va prendre a l'Aràbia Saudita el lloc de primer exportador de petroli a la Xina, que també compra petroli a Sudan i Guinea Equatorial. A Zàmbia i a la República Democràtica del Congo hi compra coure, urani a Níger, fosfats al Marroc. A canvi, construeixen grans obres públiques amb préstecs atorgats en condicions que no són públiques però que semblen satisfer els governs africans. Però són probablement els préstecs més "lligats" que existeixen, perquè a més dels dissenys, els plànols i altres treballs d'enginyeria, són xinesos el ciment, l'acer i els obrers que fan els treballs de construcció i que viuen acampats a Angola, a Guinea Equatorial i a altres països.

D'AQUESTA MANERA
aplica les tecnologies intensives en treball que ha desenvolupat construint grans obres públiques en el passat, mentre reserva tecnologies més intensives en capital per a les seves noves obres al país. Per una altra part, l'Àfrica li serveix a la Xina per donar sortida a les seves manufactures de baix valor afegit, que van trobant barreres d'entrada en altres països emergents. De fet, els mercats africans estan plens de productes xinesos, des dels més populars: recipients i contenidors de plàstic, sabates esportives, gorres, vestits de fibres sintètiques, llums, ràdios, bicicletes, fins als més sofisticats: rellotges, televisors, càmeres fotogràfiques, ordinadors i automòbils.
Els intercanvis comercials entre la Xina i l'Àfrica han arribat fins als 39.300 milions de dòlars en els sis primers mesos del 2007, un salt del 30% amb relació a la mateixa data de l'any anterior. A l'Àfrica hi falta de tot, els seus habitants consumeixen relativament poques manufactures perquè el seu poder adquisitiu és petit, tot i que va creixent (al 5% anual, segons les estimacions realitzades pel Banc Mundial) i els africans aviat estaran preparats per absorbir més productes industrials. Però ja hi ha hagut reaccions, a Zàmbia i a Sud-àfrica com a mínim, on els productes xinesos estan creant desocupació en la naixent indústria local.
En realitat, el comerç de la Xina a l'Àfrica, encara que sembli ben rebut pels africans, està consolidant l'especialització colonial, que consistia a exportar primeres matèries i a importar productes industrials. És una situació que en algun moment ha de preocupar els governants africans.

PERÒ, ÒBVIAMENT,
la Xina no es conforma amb el comerç. Ara ja està entrant en la inversió directa, per mitjà de l'African Development Fund, per adquirir interessos en sectors estratègics africans i formar una xarxa d'empreses de la seva propietat al continent. El Banc Industrial i Comercial de la Xina, la principal entitat financera del país, ha adquirit el 20% de les accions de l'Standard Bank de Sud-àfrica, el banc més important del continent africà, una inversió de 5.500 milions de dòlars. Els xinesos no tenen pressa, no es mouen precipitadament en els temes econòmics.
I, sens dubte, la seva presència a l'Àfrica respon també a consideracions estratègiques a llarg termini, com seria la construcció d'un trampolí per poder saltar al mercat de la Unió Europea. Europa hauria d'observar amb molta atenció tots els moviments que fa la Xina al continent africà, pel que ens hi va.