miércoles, 12 de diciembre de 2007

La Gréco

ARTURO San Agustín

Demà, al Palau de la Música, actuarà Juliette Gréco. La seva arribada ha estat precedida per aquest vent que mai és com el de les cançons i per aquestes fulles mortes que tampoc són com les que va descriure Jacques Prévert.

A Barcelona, des de la globalització, fins i tot les fulles de plàtan, fulles mortes, cauen a terra a una velocitat tan industrial i amenaçadora que no hi ha manera de posar-hi ni poesia ni cançó. Les fulles mortes han de caure lentament i formar el que alguns enginyers aficionats a la poesia en diuen una alfombra vegetal, però tant se val. Les fulles mortes sempre ens tornen a Jacques Prévert i a Juliette Gréco.

Juliette és un nom que s'ha de saber portar. Sense ànim de polemitzar, la Gréco el porta molt bé, però Juliet Pomés el porta millor. Passa que la Gréco, amb aquella mirada de gata i el seu nas una mica sospitós, sempre ens arribava de negre i fumant. Ens arribava de París i de la mà d'algun germà gran o d'algun professor de francès i això sempre li dóna una altra dimensió a una dona. La Gréco era el que molts ens pensàvem que era París.

A mi no em va caure mai bé aquell pal, aquell senyor, Yves Montand. I, des de diumenge, des que vaig llegir l'entrevista que Núria Navarro va fer en aquest diari a Juliette Gréco, sé que jo tenia raó. Quan la Gréco, amb aquella veu que Déu li ha donat, millorada amb l'ajuda de la nicotina i l'alcohol, cantava aquella cançó que es titula Despulla'm o Despulla't, ara no me'n recordo, ens arronsàvem una mica. Era, en francès, com aquella senyora Robinson, la de la mitja, la cama i el marit expert en plàstics, de qui tots també ens vam enamorar. O sigui, que quan la Gréco cantava Les fulles mortes començàvem a entendre o a intuir el que la vida ens estava preparant.

Quan Juliette Gréco canta aquestes fulles mortes de Jacques Prevert i t'explica que la vida separa els que s'estimen, dolçament, sense fer soroll; quan et parla del vent del nord i de les petjades que desapareixen a la sorra de la platja, entens per què París era París.