domingo, 24 de enero de 2010

Triomf d’Astrud i el Col·lectiu Brossa

Triomf d’Astrud i el Col·lectiu Brossa

1. • Una aportació brillant a la tendència de maridatge entre el pop i la música clàssica

JUAN MANUEL FREIRE
BARCELONA

La unió de Genís Segarra i Manolo Martínez (Astrud), amb el Col·lectiu Brossa –versió ampliada del Brossa Quartet de Corda– és més que una raresa: és una aportació brillant al maridatge avui a l’alça de pop amb música clàssica. El que es va veure divendres, dia 22, a la sala 2 de l’Auditori, en el programa del Festival del Mil·leni, tampoc queda tan lluny dels experiments avantguardistes de gent com Owen Pallett, Nico Muhly o Tyondai Braxton; no eren les cançons conegudes amb adorn neoclàssic, sinó temes quasi nous, amb arranjaments entremaliats però complexos.
Violí, violoncel, viola de roda, marimba i vibràfon van redefinir, més que vestir, les impossibles creacions d’un dels pocs grups espanyols que conjuguen personalitat amb eficàcia pop. Manolo va fer una exhibició vocal, mentre que Genís hi va aportar grans detalls d’electrònica analògica, a més de confirmar els seus dots d’entertainer; a l’altura de Mentalismo es va estirar a terra al davant de Manolo per veure si la cançó el feia levitar. Set homes sembrats, en fi, per a un repertori ple de hits, com Cambio de idea, Me afecta, Europa, Todo nos parece una mierda o El vertedero de Sao Paulo.

AL DIA / En aquestes dues últimes comprovem que les cançons arribaven alterades, o actualitzades, també en les lletres: si abans cantaven sobre Windows Vista, aquí van cantar sobre Windows 7; i un gest jocós amb Spotify va ser rebut amb molt de xivarri. Encara únics. I grans.