domingo, 11 de octubre de 2009

Trenta milions de brasilers han deixat de ser pobres des de l'arribada de Lula al poder

Trenta milions de brasilers han deixat de ser pobres des de l'arribada de Lula al poder

La designació de Rio de Janeiro Com a seu dels Jocs del 2016 ha consolidat el Brasil al mapa de les grans potències. Amb Lula com a artífex d’aquest 'gran salt', el país s'ha convertit en motor de la recuperació econòmica mundial i en la principal força militar de la regió. En aquest creixement, 30 milions de persones han deixat de ser pobres. No obstant, encara li queden deures per fer per eradicar la misèria.

El Brasil dual: la 'favela' irònicament anomenada Paraisópolis contrasta amb les piscines a les terrasses de l'altre costat del mur, a Sao Paulo. Foto: TUCA VIEIRA
El Brasil dual: la 'favela' irònicament anomenada Paraisópolis contrasta amb les piscines a les terrasses de l'altre costat del mur, a Sao Paulo. Foto: TUCA VIEIRA
ABEL GILBERT

El 1992, els Simpson van tenir la seva aventura al Brasil. El capítol es deia "Échale la culpa a Lisa". La família va aterrar en un Rio de Janeiro en què es representen tots els estereotips que pot tenir un nord-americà mitjà: sensualitat, violència, desmesura natural, bossa nova i cançons a l'estil Carmen Miranda. I, és clar, Homer és segrestat per un conductor de taxi sense llicència. Després, Bart i el seu pare són assaltats per nens del carrer.

Sis anys més tard, la mirada del Brasil en una altra sèrie popular dels EUA, South Park, dóna compte de com ha canviat la percepció d’aquest país de dimensions continentals. La història del capítol de South Park és la següent: un grup de policies espacials arriben a la Terra per buscar un lladre alienígena. I els personatges dels dibuixos s’enfronten a la disjuntiva de delatar-lo i entregar els milions robats pel delinqüent intergalàctic o quedar-se amb el botí. La decisió no sembla simple.

I, per això, el pare de Stan busca la resposta d’un president important. En aquell moment Lula entra en escena. L’acompanyen el francès Nicolas Sarkozy, el premier britànic Gordon Brown i la cancellera alemanya Angela Merkel, però en qualitat d’“assessors”.

Números per a l'eufòria

“El país mostra que camina a ­passos accelerats per convertir-se en potència mundial”, va dir, exultant, el setmanari Isto, enmig de les celebracions per l’obtenció de la seu olímpica del 2016. La victòria de Rio tanca anticipadament un any pletòric de bones notícies per al Brasil.

El ­país s’ha transformat en un dels motors de la recuperació econòmica mundial juntament amb la Xina, l’Índia, Indonèsia, Hong Kong, Taiwan i Singapur. L’activitat ha crescut l’1,9% el segon trimestre. L’atur va passar un altre cop del 9 al 8%. Bradesco, el principal banc privat de la regió, estima que si bé es tancarà l’any amb una caiguda del 0,5% del PIB, el 2010 es registrarà una altra vegada un rendiment positiu del 4,25%.


Els números són, en definitiva, els que alimenten l’eufòria. El Brasil és el segon país emergent a rebre més inversió estrangera directa després de la Xina. El real, la moneda nacional, es va revaluar un 31%. En els pitjors dies del col·lapse financer mundial, el Banc ­Central va haver de desprendre’s d’una part de les seves reserves. Aquestes han tornat al nivell de l’octubre del 2008 (143.000 milions d’euros).


Les transformacions s’adverteixen en fets simbòlics de tota mena. Des dels quotidians (l’obertura a la regió de la primera botiga on line de Kindle, el llibre electrònic d’Amazon) fins als assumptes estrictament comptables. El Brasil acaba de convertir-se en creditor del Fons Monetari Internacional (FMI), al qual va prestar 6.861 milions d’euros. “És un esdeveniment històric”, va dir el ministre d’Hisenda, Guido Mantega.

190 milions d’habitants

Les enormes dimensions del Brasil fan que tot passi i es mesuri en escales gegants, les coses extraordinàries i les tràgiques. En aquesta geografia habitada per més de 190 milions de persones no hi ha un o dos pro­cessos de canonització per part de l’Església catòlica: en aquests moments es compten en 60 els casos de revisió.


Els brasilers solen subratllar la qüestió de les proporcions. Per això, la notícia de la fusió de les empreses alimentàries Perdigao i Sadía (d’ara endavant Brasil Foods) va venir amb l’anunci que juntes tindran una participació mundial més gran del 55% en la venda de productes industrialitzats de carn i del 26% en l’exportació d’aus.


El Brasil té una fàbrica d’avions, Embraer, que competeix amb Boeing i Airbus. I una petro­lera estatal, Petrobras, qualificada com la 25a companyia del món, amb 80.000 milions de barrils de reserves, en virtut dels enormes descobriments d’hidrocarburs a la plataforma marítima. I comptarà amb la principal força militar regional després d’adquirir moderns caces i un submarí nuclear francès.

Les negociacions del canvi climàtic

L’èxit va començar a forjar-se a finals dels 90, sota la presidència de Fernando Henrique Cardoso. Però és amb l’arribada de Lula al poder, el gener del 2003, que els somnis de potència es comencen a semblar a la realitat. Lula espera que, d’acord amb aquesta projecció, el país aconsegueixi la seva butaca al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Com a part d’aquest lideratge és que la UE i el Brasil van coincidir a unir esforços en les negociacions sobre canvi climàtic que al desembre es mantindran a Copenhaguen. Lula va reiterar a Brussel·les el compromís de reduir un 80% la desforestació amazònica des del present fins al 2020.

L’últim mesurament de Desenvolupament Humà de l’ONU dóna compte que el Brasil es troba en la posició 75, per sota encara de l’Argentina, un país que, als anys 50, tenia el doble del producte brut que el seu veí més gran.

La xifra revela que, malgrat el salt cap al futur, al Brasil li falta molt per fer per reduir les desigualtats socials. L’anomenada Borsa renda impulsada per Lula ha permès, no obstant, que 30 milions de persones deixessin de ser pobres i 21 milions d’aquest total pertanyin a una classe mitjana que suma més del 50% de la població.

El triomf del 2002

L’octubre del 2002, després del seu primer i històric triomf electoral, Lula va dir que se sentiria realitzat si, a l’abandonar el poder, tots els brasilers tinguessin garantits els quatre àpats diaris, encara que siguin modestos. Lula acaba el seu segon mandat l’últim dia del 2010. I, a diferència del que passa en altres països de l’Amèrica Llatina, va frenar tota temptativa d’una reforma constitucional que li permetés accedir a un tercer mandat consecutiu.

La seva cap de gabinet, l’exguerrillera Dilma Roussef, pot convertir-se no només en la continuadora del llegat de Lula sinó també en la primera dona del Brasil que arriba al càrrec més alt de l’Estat. I si bé les enquestes no són per ara gaire generoses amb ella, molts creuen que el carisma presidencial i la seva arrasadora popularitat (ja supera el 80% després de l’efecte Rio) contribuiran a la seva consagració en els comicis de l’any que ve.

Fill del Brasil

Fins i tot els tenaços adversaris del president es rendeixen davant l’evidència: el 2009 serà recordat com l’any de Lula. I el 2010 començarà amb la seva imatge escampada per tot el país. Perquè l’1 de gener s’estrenarà Lula, fill del Brasil, pel·lícula produïda per Luiz Carlos Barreto i dirigida pel seu fill Fabio.

El film explicarà la vida del fill del paupèrrim nord-est que un dia, amb l’escola primària tot just acabada, va arribar a Sao Paulo i allà, al cor industrial del país, es va convertir en el líder sindical que va organitzar la primera gran protesta contra la dictadura el 1980. Aquest mateix Lula més tard va fundar el PT i, després de tres fracassos electorals, es va convertir en el president de qui tothom parla al món, fins i tot a South Park.

El film, basat en la biografia de De­­nise Paraná i protagonitzat per un actor novell (Rui Ricardo Dias), té un pressupost de gairebé cinc milions que van ser aportats per empreses privades: les constructores brasileres OAS, Odebrecht i Camargo Correa, i les multinacionals Volks­wagen, Ambev, Hyundai, Grendena i Souza Cruz. En ple idil·li nacional amb el president, s’espera que el vegin 20 milions d’espectadors.