viernes, 4 de septiembre de 2009

'Epidèmia de pandèmies'

  1. L’anomenada grip nova no és més que la versió 2.0 de la vella grip porcina de tota la vida
RAMON Folch*

Aquesta tardor i hivern, faran bé de prendre precaucions per a no contreure la grip. Alguna de les diferents grips, caldria dir, perquè n’hi ha de diverses menes. Però no pas moltes més precaucions de les que ja van prendre o haurien d’haver pres l’any passat, tanmateix. L’enrenou desencadenat per la nova variant gripal sembla que inquieta més els mitjans de comunicació, els funcionaris de la sanitat i els polítics que els metges epidemiòlegs.
La grip conviu amb nosaltres des de fa segles. Les primeres descripcions simptomàtiques de la grip són d’Hipòcrates, el pare de la medicina, i tenen 2.400 anys. Però com totes les malalties víriques, la grip ha anat presentant variants amb el pas dels anys. Els virus són estructures vives no cel·lulars, a penes meres molècules orgàniques complexes capaces de replicar-se a costa de cèl·lules veritables. Les envaeixen i en manlleven components per a reproduir-se, cosa que les malmet o les mata. Per això virus quasi equival a malaltia, i també per això hi ha tantes variants de la grip, perquè petites recombinacions químiques donen lloc immediatament a nous virus lleugerament diferents dels anteriors i, doncs, a noves formes gripals.

La grip o influença (del francès grippe o de l’italià influenza) és una malaltia infecciosa accidental, transitòria i de difusió ràpida (és a dir, una epidèmia) que afecta els ocells i els mamífers, susceptible d’estendre’s al món sencer, o quasi, en un moment determinat (o sigui, una pandèmia). A efectes humans, n’hi ha tres de diferents (A, B, C), cadascuna amb diverses variants degudes a modificacions donades en l’estructura de les agressives proteïnes superficials del virus, que són l’hemaglutinina (H) i la neuraminidasa (N). Les grips A han protagonitzat episodis pandèmics cèlebres, com el de l’anomenada grip espanyola (H1N1), que causà milions de morts l’hivern de l’any 1918-19, els brots de grip asiàtica (H2N2) registrats els anys 1889-90 i 1958-59, amb un milió de morts cadascun, o la grip de Hong Kong (H3N2), que també matà quasi un milió de persones l’hivern de 1968-69.

Quan la gent diu que està engripada, sol voler dir que està constipada, perquè la grip de debò és una malaltia seriosa que no es cura suant. Ara bé, l’episodi temudament pandèmic de grip aviar (H5N1) registrat l’hivern de 2005-06 se saldà sense a penes víctimes humanes i l’actual grip nova –una forma originada a Mèxic i capaç d’afectar els humans de la grip porcina ordinària (recombinació del virus H1N1)–, malgrat el rebombori colossal que l’acompanya, només ha causat fins ara uns quants centenars de morts. No és gaire a nivell mundial, tenint en compte que la grip normal en causa cada any alguns centenars de milers al Tercer Món. Als països desenvolupats es prenen mesures profilàctiques eficaces, i moltes persones es vacunen cada any, sobretot si pertanyen a grups de risc. Però una cosa és la prevenció i una altra és la psicosi. Llegint els diaris o sentint segons quines declaracions tens la impressió que el món trontollarà amb aquesta nova pandèmia. Ja va passar amb el virus Èbola, que va posar el planeta mediàtic de capgirells entre 1994 i 2004, tot i que a penes causà alguns centenars de morts humanes (i moltes de simis, això sí).

CERta premsa necessita notícies, alguns polítics, notorietat i la indústria farmacèutica, comandes. La hiperprotegida societat del benestar és una víctima fàcil. El jove periodista argentí Julián Alterini ha produït i ha penjat a la xarxa un reportatge molt ben fet, i sembla que sòlidament documentat, sobre els interessos polítics i econòmics que potser hi ha darrere la grip aviar i ara la grip nova. Hi evidencia moltes connexions i, en tot cas, posa de manifest que no hi ha proporció entre l’alarma generada o els immensos recursos profilàctics esmerçats i la magnitud real del problema. No es tracta de trivialitzar la grip, que és una cosa seriosa, però sí d’entendre què ens passa realment i per què.
Els rics del món global, o sigui nosaltres, viatgen molt i s’espanten de seguida. L’aparició constant de variants víriques és un fenomen tan antic com l’evolució. La novetat és la rapidesa amb què es difonen. Les guerres de l’antiguitat clàssica o medievals, que ja comportaven grans desplaçaments d’importants contingents humans, van propiciar les primeres epidèmies i pandèmies conegudes, com la pesta antonina (verola, segle II), la pesta justiniana (pesta bubònica, segle VI) o la pesta negra (també pesta bubònica, segle XIV) o la primera epidèmia de grip (segle XVI). El segle XIX portà les devastadores pandèmies de còlera. En el segle XX, les grans masses de viatgers han exaltat el fenomen, de manera que les pandèmies han proliferat, basta pensar en la mateixa grip o en la sida.

La globalització també és això. La nova epidèmia de pandèmies i el Facebook responen a la mateixa estratègia: ràpida disseminació de la informació entre molts que viuen arreu. En el cas de la grip, és informació bioquímica lligada a l’estructura proteínica, però informació al capdavall. L’oseltamivir és un fàrmac inhibidor de la neuraminidasa que s’ha revelat força eficaç desgavellant aquesta informació. Benvingut sigui, però mentre hi hagi proteïnes complexes i gent viatjant a l’engròs, les pandèmies floriran. No les hem de subestimar, però tampoc cal angoixar-s’hi. La vida funciona així.

*Doctor en biologia i socioecòleg. Director general d’ERF