sábado, 6 de junio de 2009

‘Ligeramente desenfocado’ Robert Capa

Les novel·lesques memòries de Capa arriben per primer cop a Espanya

  1. El llibre inclou 88 imatges del conflicte a Tunísia, Itàlia, Normandia, París i les Ardenes
  2. El fotògraf va narrar a ‘Ligeramente desenfocado’ les seves experiències a la segona guerra mundial
Un sergent de l'Exèrcit dels EUA passeja amb orfes de guerra anglesos (Londres, gener del 1943). Foto: FOTOGRAFIA DE ROBERT CAPA © CORNELL CAPA / MAGNUM
Un sergent de l'Exèrcit dels EUA passeja amb orfes de guerra anglesos (Londres, gener del 1943). Foto: FOTOGRAFIA DE ROBERT CAPA © CORNELL CAPA / MAGNUM
Robert Capa. Foto: FOTOGRAFIA DE ROBERT CAPA SCrt CORNELL CAPA / MAGNUM
Robert Capa. Foto: FOTOGRAFIA DE ROBERT CAPA SCrt CORNELL CAPA / MAGNUM
ERNEST ALÓS
BARCELONA

Endre Friedmann, un jove jueu nascut el 1913 a Budapest, volia escriure novel·les o ser periodista. Expulsat del país per la seva militància d’esquerres, va acabar convertit en el fotògraf Robert Capa, però mai va deixar de recollir per escrit les seves impressions: en breus textos que acompanyaven els seus quaderns de contactes o a les memòries que recullen la seva experiència durant la segona guerra mundial, titulades Ligeramente desenfocado (La Fábrica Editorial), que van ser editades el 1947 als Estats Units però que s’acaben de publicar ara a Espanya per primer cop.
El llibre, encarregat com un guió per a una pel·lícula que mai va arribar a ser filmada per International Pictures, ha de ser llegit com s’escoltaria la conversa d’un corresponsal de guerra recolzat a la barra d’un bar: amb tanta fascinació com precaució sobre la veracitat dels detalls. «Escriure sobre la veritat és òbviament molt difícil, així que, en honor seu, de vegades m’he pres la llibertat de traspassar-la i d’altres de no arribar-hi», va escriure Capa. «Va néixer per explicar històries i poques coses el feien disfrutar més que alegrar-li la tarda a algú relatant amb gràcia alguna de les seves picaresques aventures», explica a la introducció el biògraf del fotògraf, Richard Whelan, que qualifica el llibre de «novel·la autobiogràfica».

ANÈCDOTES I IMATGES / D’això es tracta: d’anècdotes (bèl·liques, d’amor, baralles i amistat amb altres mítics corresponsals) però també d’imatges: 88 fotografies que formen tot un full de serveis distingits: la rereguarda a l’Anglaterra assetjada del 1941 al 1943, la campanya de Tunísia, el desembarcament a Sicília, l’entrada a Nàpols, Monte Cassino, el desembarcament d’Anzio, el Dia D (Capa va ser un dels poquíssims fotògrafs que va acompanyar la primera onada de desembarcaments però només 10 fotos es van salvar dels errors d’un laboratorista), els combats a Normandia, l’alliberament de París, la contraofensiva aliada a les Ardenes, l’assalt aerotransportat passat el riu Rin i l’ocupació de Leipzig.
Robert Capa va arribar a Espanya com un principiant de 22 anys i en va sortir batejat per la revista britànica Picture Post com «el millor fotògraf de guerra del món», però ferit per la mort de la seva companya Gerda Taro. Acabada la segona guerra mundial, després del seu pas frustrat per Hollywood (igual que el seu idil·li amb Ingrid Bergman), el 1947 va tancar les seves memòries de guerra amb aquesta frase: «Ja no tinc cap motiu per llevar-me cada matí». Encara que va fundar amb Henry Cartier-Bresson, George Rodger, William Vandivert i David Seymour l’agència Magnum, només va tornar a fotografiar la guerra a Israel (1948) i Indoxina (1954), on va morir.

LA BIBLIOGRAFIA /Malgrat que les memòries de Capa eren inèdites en castellà, la resta de la bibliografia bàsica sobre el fotògraf s’havia publicat a Espanya: el magne Robert Capa. Obra Fotográfica (Phaidon, 2005), amb un miler de fotografies; la biografia oficial de Richard Whelan (tot i que en la seva primera edició, sense informació actualitzada sobre el cas del milicià que sí que recull el catàleg de l’exposició del MNAC) i la desmitificadora obrad’Alex Kershaw, Sangre y champán (Debate, 2003).