viernes, 20 de julio de 2007

L'aroma dels Cafès

L'aroma dels Cafès
JOSEP MARIA FONALLERAS

Llegeixo enfervorit la Poética del Café, d'Antoni Martí Monterde, finalista del premi Anagrama d'assaig. Escrit amb majúscula, per diferenciar l'espresso de l'espai on es consumeix. Dic espresso i sé que exagero. Avui és molt difícil, en aquest país, trobar un cafè així, fet de manera que l'aigua travessi una pastilla de cafè de 7 grams a una pressió aproximada de 9 bars, amb una temperatura de 90 graus, durant 25 segons, amb la finalitat d'aconseguir una beguda amb escuma, que és on es concentra el sabor, de 25 mil.lilitres. Rebo aquesta definició, i la reprodueixo, de la mà del cafeter Pere Cornellà, que no és només un empresari sinó un sacerdot d'aquesta religió els fidels de la qual han de peregrinar a Itàlia per comprovar que els miracles poden ser quotidians.

Érem al llibre de Martí Monterde, però. En realitat, tot i que no n'és una conse- qüència, les quasi 500 pàgines de la Poética del Café són una resposta documentada, una tesi en tota la regla que justifica aquella afirmació de Steiner segons la qual la idea d'Europa es fonamenta en els Cafès. Europa no seria el que és sense aquests locals, i deixarà de ser- ho quan no n'hi hagi. Martí Monterde parla d'un àmbit on romandre al llarg d'un temps, d'un temps incert, sense certeses, ple d'incerteses, públic i privat, origen i exemple de la modernitat.
Ara que ja tenim les vacances a sobre, ara que destrossem els cafès amb uns dèbils glaçons, facin-me un favor i degustin aquest cafè que sembla un assaig i que s'ha de beure com fan al Sant'Eustachio de Roma. A peu dret, abans que es refredi, a cremadent. En percebran l'aroma i seran més feliços i més savis.