sábado, 14 de noviembre de 2009

Un estudi revela que Barcelona atrau 18,4 milions de visitants a l’any


  1. La primera fase del pla estratègic conclou que s’ha de gestionar millor l’èxit del sector
  2. Els viatgers gasten 20 milions d’euros al dia malgrat que 7,5 milions no pernocten a la ciutat
Un vehicle per a turistes passa per davant del Liceu, el juliol passat. Foto: ARXIU / cesc giralt
Un vehicle per a turistes passa per davant del Liceu, el juliol passat. Foto: ARXIU / cesc giralt
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Són 18,45 milions, molts més dels que es quantifiquen oficialment als centres hotelers de Barcelona, i deixen cada dia uns 20 milions d’euros a la ciutat. Els turistes s’han convertit en un dels motors de l’economia local, ja que generen entre 80.000 i 100.000 llocs de treball i situen Barcelona com a destí imprescindible. Però també han generat veus crítiques i han massificat zones de la ciutat per excés d’èxit. El diagnòstic del Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona 2010-2015 revela xifres espectaculars i també la necessitat urgent de posar mitjans per millorar la gestió del turisme abans que sigui tard, tant desconcentrant-lo de zones saturades com ensenyant als visitants els seus drets i deures.
L’amplíssima radiografia del sector elaborada durant els últims mesos i que la setmana que ve es presentarà a l’ajuntament ha sorprès, per començar per la quantificació del fenomen, explica el coordinador del pla, l’exregidor Enric Truñó. «Els visitants són molts més dels que es quantifiquen als hotels, tant si s’allotgen com si vénen a passar-hi el dia», explica. Els que no pernocten a la ciutat (arriben procedents d’altres localitats i es consideren excursionistes d’un dia) van sumar 7,5 milions el 2008. Fins i tot entre aquells visitants que pernocten, un 40% ho fa en apartaments, pensions i cases de coneguts. En total, són tants que la seva presència es podria desbordar als principals focus turístics de la ciutat, en particular a Ciutat Vella, que ha merescut un capítol sencer en aquest extens informe diagnòstic, que servirà per tenir a punt, abans de la revetlla de Sant Joan, el pla d’accions per millorar la gestió del turisme.

10% DEL PIB / Entre l’allau de xifres
–en molts casos obtingudes a través d’estudis de la Universitat de Barcelona i altres organismes– s’ajusta la contribució del sector al PIB, que suposa un 10%, i es constata el creixement imparable de l’impacte econòmic del turisme. Si el 2001 va generar una facturació de 2,8 milions d’euros, el 2007 ja en van ser 5,8. En l’actualitat, l’activitat turística genera de 18 a 22 milions al dia. I els llocs de treball que proporciona a la ciutat són comparables als llocs del sector automobilístic, l’agricultura o la indústria química de tot Catalunya.
L’informe també compara l’evolució de Barcelona davant d’altres grans ciutats competidores i arriba a la conclusió que la capital catalana és «la que més ha crescut en termes relatius des del 2000 fins al 2008», afegeix Truñó. L’expert recorda que, després dels Jocs Olímpics del 92, l’objectiu era «atraure el màxim de visitants», mentre que a partir d’ara, després de l’èxit numèric, el repte és «gestionar-lo bé», tant pel que fa a l’impacte a la ciutat com als efectes en l’espai públic.
Després dels incidents de l’estiu (marcat per la visible presència de turistes de baix de nivell buscant festa, prostitució i borratxera), l’informe apunta que la ciutat «és capaç de repensar» el seu model turístic. Puntualitza que la visió exterior que es té de Barcelona es vincula a cosmopolitisme, creativitat i innovació, atractiva per viure-hi. En canvi, malgrat que la ciutadania és conscient de la importància estratègica del sector turístic, les opinions estan polaritzades, amb veus crítiques.
Per reconduir aquesta situació, els visitants han de conèixer els seus «drets i deures» i també que la ciutat «té moltes possibilitats i recursos potencials per afavorir una desconcentració dels atractius turístics». En set mesos, aquesta teoria es traduirà en propostes d’acció.