miércoles, 25 de noviembre de 2009

La Guerra Civil torna als diaris noruecs

La publicació del llibre "Mil dies" recorda la participació de Noruega al conflicte espanyol

Josep Coll | Oslo (Noruega), lector corresponsal | 25/11/2009 | Actualizada a las 14:31h | Lectores corresponsales

Tota la tragèdia humana, política i social relacionada amb la Guerra Civil espanyola ha estat una qüestió que sempre ha despertat gran interès a Noruega, des del mateix moment de la revolta franquista l'any 1936 fins a l"actualitat. Durant tots aquests anys ha aparegut un llanguíssim número de llibres d'autors noruecs parlant d'aquest tema, i traduïts d'altres idiomes. La recent publicació del llibre Les veus de Pamano, de Jaume Cabré -extraordinàriament elogiat per la crítica noruega- i de Tusen Dager (Mil dies), dels autors noruecs Jo Stein Moen i Rolf SÆther que s'acaba de presentar, no fan més que demostrar el constant seguiment que s'ha fet de la Guerra Civil. La televisió estatal NRK també ha participat últimament amb diversos programes tractant del mateix tema.

Val la pena remarcar que el primer dels dos autors citats és assessor d'opinió, i procedeix de l'ala esquerra del socialisme. Ha estat conseller de l'anterior primer ministre socialista Thorbjørn Jagland (actual secretari general del Consell d'Europa), del grup parlamentari socialista al parlament, i també conseller de l'actual primer ministre, el també socialista Jens Stoltenberg. El segon ocupà la direcció de l'Associació de Naviers, i posteriorment fou director del Fons de la Seguretat Social. És a dir, dos posicions ideològiques ben diferenciades de dreta i esquerra, que donen equilibri a les pàgines del llibre.

Mil dies, és una aportació nova a l'estudi de la Guerra Civil, bàsicament enfocat sobre la presència directa i indirecta de Noruega en el conflicte, recordant fins i tot el nom dels 200 soldats voluntaris d'aquest país que es van enrolar a l'exèrcit republicà, i no menys a tot el seguiment polític de la tragèdia, vista des de Noruega. Per altra part, recorda que s'enrolaren set voluntaris noruecs en el bàndol franquista. Són 370 pàgines, en les que els autors del llibre també aporten una visió internacional del conflicte, que asseguren tingué la següent repercussió: la lluita entre la República Espanyola i els revoltats dirigits per el general Franco aguditzaren les diferències ja existents entre els fronts polítics d'Europa.

Ha estat un voluminós treball de recopilació de dades que ha durat anys, estenent-se fins a la visita del president del govern espanyol José María Aznar a Oslo, l'any 2001. Al final fa referència a la iniciativa posada en marxa pel president actual, José Rodríguez Zapatero, sobre la revisió de la memòria històrica. L'idea bàsica és tractar amb detall la història dels noruecs que van anar a Espanya per allistar-se a les brigades internacionals, dels metges, membres d'equips sanitaris, periodistes i mariners, i no menys de les importants repercussions polítiques posteriors. És també l'estudi de la línia política seguida pel govern del llavors primer ministre Nygaardsvold i del Partit Socialista noruec, que es va veure forçat a escollir la política de neutralitat, enlloc d'adoptar una posició de solidaritat activa amb els seus col·legues espanyols. Recorda també que molts interessos comercials, ben aparellats amb els partits conservadors noruecs, es mostraren més interessats en assegurar el comerç amb l'Espanya franquista, que en ajudar a la República Espanyola. Per qualificar-ho d"una manera més expressiva i dura, es podrien recordar les paraules d"un dels més alts polítics republicans d"aquells temps, que considerava que els països que havien seguit la política de no-intervenció formaven part de l"Europa que havia traït a la República Espanyola.

Recorda el llibre que Noruega jugà un paper modest en la Guerra Civil, mentre que, per altra part, projectà llargues ombres sobre la consciència d'aquest país. Durant molts anys constituí un dels temes bàsics en el debat social noruec, fins a tal punt que repetidament dominava les primeres pàgines dels diaris. Es produí una mobilització del món cultural i artístic, un compromís a nivell popular, una controvèrsia política, crisi ideològica dins del govern, campanyes de lobbisme y complicacions de caràcter diplomàtic. El llarg període de govern de Franco, que va existir després de la Segona Guerra Mundial, esdevingué un trauma permanent per l'esquerra noruega.

Quina és l'idea bàsica perseguida pel llibre, que pugui complementar el ja voluminós material existent sobre la Guerra Civil, que com es pot veure encara continua sent notícia i motiu d'estudi a Noruega? La resposta es pot trobar al pròleg del llibre, quan assegura: "A l'Espanya d'avui el tema de la Guerra Civil continua sent una ferida oberta. Ara està per caure el 'pacte de silenci" que ha viscut Espanya, desprès de la mort de Franco l'any 1975. Al nostre país, Noruega, mai ha existit un 'pacte de silenci', relacionat amb la guerra espanyola".

S'exposa en les seves pàgines una qüestió de rellevància, que resulta interessant no passar de llarg, doncs continua tenint una actualitat aclaparadora i permanent dins del món polític mundial: es tracta del paper que van desenvolupar els lobbys noruecs durant la Guerra Civil, com a portaveus i defensors d'interessos concrets, que actuaren activament, sense escrúpols i amb notòria gran eficàcia, sobre els mitjans de comunicació. Eren creadors d'opinió a favor de Franco, influenciant sectors concrets de l'economia, una activitat que principalment portaren a terme les companyies navilieres noruegues. En fou la millor mostra la campanya que va tenir lloc a Noruega l'any 1937, amb el propòsit de desacreditar a la República Espanyola.

Al principi ningú discutia el caràcter feixista i retrograda de la revolta franquista, un fet que de manera progressiva fou hàbilment obviat, i posteriorment tergiversat per molts interessos econòmics, i no menys pels partits conservadors, que contaven amb la col·laboració activa i bel·ligerant de l'església catòlica noruega. Coincidència curiosa: quasi al mateix temps s'exposava al Kunstnernes Hus d'Oslo el quadre Guernica de Picasso, una etapa en el camí cap Amèrica. Aquesta campanya obtingué el resultat que buscava, dividint al govern socialista noruec, que finalment va haver d'optar per exactament allò que no volia fer: deslligar-se d'una política d'ajuda a la República Espanyola, i apuntar-se a la política de no-intervenció.

Per arribar a aquesta situació de rebuig contra el que amb màxima vehemència es denominava el perill comunista -que la quasi totalitat de la premsa atribuïa llavors a la República Espanyola- es magnificaren els problemes per els que passaven els interessos econòmics, i de manera concreta la marina mercant noruega. A fi de d'exposar-ho amb dades concretes i fidedignes, els autors de Mil dies han revisat a fons hemeroteques, documents oficials, arxius, referències de sessions parlamentaries, i altres fonts informatives que fins avui no s'havien consultat.

A principis de 1938 tingué lloc el Congrés dels Sindicats socialistes, on es criticà durament la política de no-intervenció, exigint que el govern de la República pogués comprar armes per defensar-se. Pocs dies després, el ministre d'Afers Exteriors amenaçava amb la seva dimissió, si no obtenia autorització per enviar un delegat comercial prop del govern de Franco. No es produí ni dimissió ni crisi governamental, però sí que s'agreujaren les diferències al Partit Socialista noruec, amb la major part de les seves més representatives figures a favor de la República. Paral·lelament tenia lloc una gran activitat per part dels socialistes, a escala nacional, recollint diners per diverses activitats d'ajuda humanitària a la República.

Al llarg de les seves pàgines, el llibre recorda declaracions i articles apareguts a la premsa noruega, reproduint informacions hàbilment preparades a fi de forçar al govern socialista a mantenir la política de no bel·ligerància, en relació amb la Guerra Civil. Es posa de relleu que molts dels temors econòmics presentats com fets reals, moltes vegades eren ficticis o exagerats, que exposaven un temor més que una realitat. Una coneguda figura política noruega d'aquell temps, Vidkum Quisling, nom que posteriorment esdevingué sinònim de "traïció", se sumava a aquest moviment de pressió sobre el govern noruec, mostrant-se partidari del reconeixement de Franco.

Assegurava aquell polític, posteriorment molt recordat per la seva col·laboració amb Hitler durant l'ocupació nazi de Noruega, que "últimament quasi han desaparegut les exportacions a Espanya, i la marina mercant noruega no pot usar els ports espanyols, que abans eren els més importants pel seu tràfic per mar". Senyalava també que a l'Espanya de Franco hi havia "la part més important de l'industria de l'oli d'oliva, tant important per l'industria noruega de la preparació de peix, per no oblidar altres productes d'exportació a Espanya, com la cel·lulosa, la pasta de paper i el peix". Arrodonia la seva argumentació atacant violentament al govern socialista noruec, que "per la seva ideologia marxista deixava de protegir els interessos de Noruega, retardant el reconeixement del govern nacionalista espanyol, que sense cap dubte dintre de poc dominarà tot el país".

Tota aquesta campanya havia començat amb motiu de la importació de raïm espanyol, que s'havia hagut d'efectuar amb vaixells anglesos "degut a que els noruecs no ho podien fer". I així continuà aquesta campanya contra la República Espanyola, en la que van participar molts sectors de l'economia noruega, com per exemple els exportadors de bacallà. De manera sistemàtica i continuada s'enviaven textos als diaris del país, degudament diferenciats i de fàcil comprensió entre els lectors de cada regió als que anaven destinats, acompanyats d'eloqüents títols, com per exemple: "Ha perdut Noruega el mercat del transport marítim a Espanya?". Segons els autors del llibre, el que realment es valorava no era precisament la qüestió econòmica, sinó la importància que tenia el prendre posicions, abans de que Franco guanyés la guerra. El dia 31 de març del 1939 Noruega reconegué oficialment el govern de Franco.

Avergonyits segurament per aquells fets, Noruega recomençà al final de la Segona Guerra Mundial la lluita contra el regim franquista, de manera especial a les Nacions Unides. A partir d'aquell nou moment històric, a Noruega ja ningú defensà al règim espanyol, i va aparèixer un front d'actuació comú en el que tots participen: que la democràcia torni a Espanya, democràcia que ja feia temps havia mort.

En les 370 pàgines del llibre trobem temes d'especial relleu, com el de l'Hospital Sueco-Noruego a Alcoi durant la Guerra Civil. El mateix es pot dir sobre els 2.000 soldats que formaven la legió estrangera francesa que lluitaren a la batalla de Narvik, al nord del Cercle Polar. Després d'una dura lluita, aquells soldats aconseguiren la primera victòria aliada contra les tropes de Hitler, i en aquest punt el llibre posa èmfasi en el fet que molts d'ells eren soldats procedents de l'exèrcit de la República Espanyola, que s'havien refugiat a França després de la derrota. Recorda que el número d'espanyols dins de la legió era molt nombrós, i va ser el primer contingent en entrar triomfant a Narvik, després de durs combats contra tropes alemanyes d'elit. Menciona també que al cementiri de la legió estrangera francesa, a Narvik, es poden veure moltes tombes amb noms de soldats espanyols.

No falten tampoc amples referències a la labor informativa portada a cap pels corresponsals de guerra noruecs, homes i dones, desplaçats a Espanya durant la Guerra Civil. Entre ells Willy Brandt, que es trobava a Barcelona durant els tràgics i caòtics dies de maig del 1937. De nou a Noruega, Willy Brandt parlava de què hi havia coses que mai podria oblidar, com la bellesa de Catalunya, i el fort sentiment per la llibertat que tenien els espanyols. També es fa referència a la descripció que aquelles dones periodistes van fer del bombardeig de Guernica per la legió Kondor, enviada per Hitler per ajudar a què Franco guanyés la mal anomenada Guerra Civil. No falten tampoc descripcions de la sagnant batalla de Madrid, de l'Ebre, etc.

Per la redacció de Mil dies s'ha buscat informació a molts arxius internacionals, i en el que fa referència als d'Espanya s'han consultat l'Archivo General de la Guerra Civil Española, l'Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu d'Historia de Catalunya, i altres institucions, a Valls, Gandesa i Albacete. I entre moltes referències de diaris mundials hi ha La Vanguardia del 9 de novembre del 2008

PERFIL DE JOSEP COLL


Professió: Jubilat
Visc a... Un pas d'Oslo, Noruega
Des de... Bona part de la meva vida
El millor de Noruega: La tranquilitat i el lluminós estiu nòrdic
El pitjor de Noruega: Les carreteres gelades i el llarg hivern


2 comentarios:

Jomogre dijo...

Em diuen Joan Morell visc a Oliva (València) i sóc professor d'història en instituts de secundària del País Valencià. Estic treballant la Guerra Civil a Oliva i, tinc informació sobre la tasca del Comitè d'Ajut Noruec en la instal·lació i manteniment de colònies escolars i un sanatori infantil (Fridtjof Nansen) a Oliva entre 1937/39.
En reconeixement Oliva nomenà un carrer Noruega (ara és Natzarè) en 1938. M'interessaria comunicar-me amb vostè. Gràcies

Delfi_r dijo...

Pot posar-se en contacte ab mi, però crec que s'ha de psoar en contacte amb l'autor de l'article de La Vanguardia, que com un bloc de notes vaig reporduïr, o be els autors noruegs que cita.