martes, 27 de enero de 2009

Emma Darwin (1808-1896)

A la dona de Darwin l'angoixava pensar que potser el seu marit no compartiria amb ella la vida eterna

  1. Diversos llibres escruten la relació conjugal del genial científic
 Foto:  EL PERIÓDICO
Foto: EL PERIÓDICO
Emma Darwin.
Emma Darwin.
Dietari d'Emma A baix, la pàgina en què figura l'anotació de l'hora de la mort de Charles Darwin. Foto: EL PERIÓDICO" width="200" height="154">
Dietari d'Emma A baix, la pàgina en què figura l'anotació de l'hora de la mort de Charles Darwin. Foto: EL PERIÓDICO
RAFAEL TAPOUNET
BARCELONA
Com moltes altres dones de la seva mateixa època i condició social, Emma Darwin (1808-1896), casada amb el totèmic naturalista que va concebre la teoria de l'evolució, tenia uns petits dietaris de butxaca en què consignava, mitjançant notes breus, diverses incidències de la seva vida quotidiana, des de les visites de parents i coneguts fins a les medicines que havia d'administrar als membres de la família que queien malalts (cosa que, en el cas del seu il.lustre marit, passava amb llastimosa freqüència). També les obres de caritat, les sortides al teatre i les visites al dentista. Emma va estrenar el seu primer diari el 1824, quan tenia 16 anys i encara duia el cognom de Wedgwood, i no va deixar de referir-hi les seves peripècies fins pràcticament el final dels seus dies. En la pàgina corresponent al dia 19 d'abril de 1882 es va limitar a escriure-hi una xifra: "3 1/2". Dos quarts de quatre. L'hora en què va morir Charles Robert Darwin.
L'anotació és mínima, però revela alguns dels trets de la personalitat d'Emma --la pulcritud, la sobrietat, la precisió-- que van portar l'escrupolós Darwin a triar-la com a companya. Va ser una elecció científica en el sentit ampli de la paraula; abans de prendre la decisió de casar-s'hi, el naturalista va redactar un text en què exposava els avantatges i els inconvenients del vincle matrimonial. Entre els pros hi va incloure un argument peculiar: una dona, va escriure, "és, en qualsevol cas, millor que un gos". N'hi podia haver afegit un altre: Emma Wedgwood era la seva cosina germana i si es casava amb ella tindria un parent menys al qual hagués de visitar. L'obligació de visitar els familiars era una circumstància que el disgustava profundament.
La commemoració el 2009 dels 200 anys transcorreguts des del naixement de Darwin i dels 150 de la publicació de L'origen de les espècies està servint per il.luminar fins a l'últim racó de la vida del pare de la teoria de l'evolució, incloent-hi, és clar, l'àmbit domèstic. L'escrutini ha arribat de ple també a la que va ser la seva dona. Nascuda en el si d'una família acomodada i liberal, Emma Wedgwood es va casar amb el seu cosí el 1839, quan ella ja tenia 30 anys, una edat avançada per a l'època, i tot i així va tenir temps de donar-li 10 fills, dels quals en van sobreviure set.
Des de fa temps, els dietaris de la senyora Darwin (una seixantena) es poden consultar a internet gràcies al monumental projecte Darwin Online, ja que la seva pàgina web (darwin-online.org.uk/) conté totes les publicacions del científic i més de 20.000 documents privats, així com nombrosos articles i una extensa bibliografia.
Entre l'ingent material inclòs hi figura el receptari de cuina d'Emma, del qual s'han servit les escriptores Dusha Bateson i Weslie Janeway per publicar Mrs Charles Darwin's recipe book, un llibre que acaba d'aparèixer al Regne Unit i que presenta alguns dels plats preferits del naturalista, com els xampinyons a la graella i la pasta fullada de formatge. No recull, però, els animals estranys que, portat per la seva curiositat extrema, Darwin va menjar al llarg de la seva vida (falcons, pumes, armadillos, mussols i iguanes, entre altres espècies).
De naturalesa ben diferent és una altra novetat recent, Charles and Emma. The Darwin's leap of faith, un llibre de Deborah Heiligman destinat als lectors joves que explora diversos aspectes de la vida del matrimoni i que se centra en un episodi d'una importància particular: el conflicte que la ferma ortodòxia cristiana de la seva dona va suposar per al científic a l'hora de plantejar una explicació del món en què Déu deixava de ser necessari.

Una carta commovedora
Aquesta discrepància religiosa no va ser suficient per obrir una bretxa en la parella. Heiligman coincideix amb altres autors que han estudiat la qüestió al destacar el tacte i la discreció amb què Emma va exposar sempre els seus temors, malgrat que la turmentava la idea que, a l'allunyar-se de la fe religiosa, el seu marit es condemnés i no poguessin compartir l'eternitat. Així l'hi va fer saber en una cèlebre carta que li va enviar poc després de contraure matrimoni: "Seria molt dissortada si pensés que no ens pertanyem l'un a l'altre per sempre". La missiva va commoure profundament Darwin --"quan mori, sapigueu que he besat aquesta carta i he plorat per la seva causa moltes vegades", va escriure al peu de la nota--, però no el va fer renunciar a exposar les seves revolucionàries troballes. Això sí, en endavant va expressar la seva posició respecte a la religió amb una calculada ambigüitat.
La personalitat de la senyora Darwin va ser l'eix d'una conferència que la presidenta de la Secció Catalana de Comunicació Científica, Mercè Piqueras, va pronunciar dimecres a la Sala Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En el curs de la dissertació, Piqueras va proposar que les receptes incloses en el llibre de cuina d'Emma s'utilitzessin per preparar un banquet que recreés els àpats a casa del naturalista. "Seria --va dir-- una bona manera de celebrar l'Any Darwin". D'entre el públic va sorgir una veu de dona: "Bé, però, ¡ni se us acudeixi posar sopa de tortuga al menú!"