martes, 17 de marzo de 2009

Murakami advoca per la literatura com a evasió davant de la crisi


  1. El seu assaig autobiogràfic ‘De què parlo quan parlo de córrer’ apareixerà a l’octubre
  2. L’escriptor japonès amb més lectors publicarà una nova novel·la inspirada en George Orwell
Foto: JOAN CORTADELLAS" height="250" width="104">
Un recelós Haruki Murakami, ahir a Casa Àsia.
Foto: JOAN CORTADELLAS
ELENA HEVIA
BARCELONA
Confós amb el paisatge turístic, com un més a Barcelona, Haruki Murakami (Kyoto, 1949), l’escriptor japonès amb més seguidors dins i fora del seu país, ha visitat el museu Picasso, ha suat la cansalada al parc Güell i ha augmentat la seva discografia jazzística al mercat de Sant Antoni amb dos polsegosos vinils que buscava des de feia anys.
Després, les obligacions amb les seves editorials, Empúries i Tusquets, van obligar ahir aquest solitari esquiu a comparèixer de mala gana davant les càmeres dels fotògrafs i, amb molta més generositat, a parlar amb la premsa escrita de les seves addictives novel·les, quan acaba d’entregar l’última, 1Q84, al seu editor japonès, i l’octubre vinent publicarà en català i castellà el seu assaig De què parlo quan parlo de córrer.
L’experiència amb els periodistes –en la més tradicional cortesia oriental– va començar cerimoniosament amb una ofrena del seu editor català, Fèlix Riera: tres CD vinculats a la ciutat, Tete Montoliu, Onix i Sam Levitt. «Escriure és una activitat molt solitària –va explicar l’autor– i la música em fa companyia, però només puc escoltar-la quan no estic escrivint. ¿Per què té tanta importància en les meves novel·les? Senzillament perquè m’agrada molt, aquest és un fet del qual el lector se n’adona. Escriure una novel·la és oferir alguna cosa al món».
Les seves explicacions van donar compte de per què una part de la crítica japonesa el considera un descastat occidentalitzat. «El Japó és una societat molt tancada on no es deixa espai a l’individu i les meves novel·les expliquen precisament això. Ser independent, com ho he intentat ser, és una cosa molt complicada al meu país, ja que tothom pertany a un grup. De totes maneres, aquesta és una qüestió que està canviant al Japó i potser per això els joves s’interessen pels meus llibres. No em considero nacionalista però m’agradaria que aquesta situació canviés al meu ­país».

FÓRMULA SECRETA / També va intentar respondre a la pregunta del milió, a l’ ingredient secret de les seves novel·les i contes que fa que els lectors, independentment de les coordenades geogràfiques, connectin amb la seva escriptura clara i a la vegada obsessiva. «Penso que les bones històries poden trobar lectors en qualsevol país i en qualsevol idioma. Jo començo a escriure amb la incertesa i la curiositat de no saber què els passarà als meus personatges i espero que els meus lectors experimentin la mateixa sensació».
Murakami sembla haver descobert un antídot una mica escapista per a la crisi internacional, que el Japó ha patit amb intensitat i anticipació. «Em trasllado a les meves novel·les i m’oblido del món», diu, encantat d’haver-se deixat abduir per la literatura i convidant els lectors a fer el mateix. Per això un dels seus cineastes de capçalera és David Lynch. «Em vaig obsessionar amb Twin Peaks als 80 i gran part d’aquesta influència es deixa veure a la meva novel·la Crónica del pájaro que da cuerda al mundo. I ara m’adono que també hi ha alguna cosa lynchiana a After Dark, un experiment que vaig escriure com un guió de cine».
L’enigma que subjau en les seves novel·les, la seva capacitat hipnòtica, és una geografia en què potser es pot perdre l’escriptor, però mai ho farà la persona: «Em trasllado a aquest costat fosc, a aquest misteri, cada dia. Però vaig i torno, perquè per alguna cosa sóc un professional».

No hay comentarios: