Contra la crisi, xocolata

1. • L'empresa belga Godiva obrirà botigues a les grans ciutats després de declarar Espanya zona comercial estratègica
   
2. • La primera, a Barcelona, preveu facturar 500.000 euros a l'any
   

El director d'expansió, Filip de Cuyper, comprant al Triangle. Foto: RICARD CUGAT

JOSEP M. BERENGUERAS
BARCELONA

La xocolata no és, ni de bon tros, un invent del segle XX: alguns estudis asseguren que aquest aliment ja es consumia al voltant de l'any 1000 abans de Crist. Molts segles després, lluny d'haver passat de moda, la xocolata continua sent un producte apreciat pels millors xefs i està present a la majoria de rebostos. Però com en gairebé tots els productes, hi ha xocolates de totes les gammes. I en els esglaons més alts de la piràmide de qualitat hi ha Godiva Chocolatier, una marca belga que ha declarat Espanya "zona d'alta prioritat d'expansió" i on preveu obrir botigues a les grans ciutats durant els pròxims mesos.
"Barcelona és una ciutat fantàstica per començar la nostra expansió per Espanya", assegura el director d'expansió de la firma belga, Filip de Cuyper, que va inaugurar la botiga que Godiva ha instal.lat al Triangle, a la plaça de Catalunya de Barcelona. Es tracta del primer dels establiments que la firma obrirà durant els pròxims mesos: abans de Sant Valentí en tindrà preparat un altre a Madrid i València serà la següent urbs a xocolatitzar.
Espanya és un bon lloc de negoci perquè els ciutadans "saben apreciar la bona xocolata, tenen criteri, saben distingir i coneixen la marca Godiva". "A més a més, la competència en el sector de la xocolata d'alta gamma no està estructurada", assenyala De Cuyper. Ha escollit un lloc estratègic amb molt de trànsit de vianants, i els resultats són molt bons. Encara que la botiga va obrir en ple estiu, una època que no resulta especialment bona per a la venda d'aquests productes, les vendes estan sent "magnífiques".
L'empresa belga factura 400 milions d'euros a l'any, amb 8.800 punts de venda a tot el món i amb presència en més de 60 països. És la proveïdora oficial de xocolata de la Casa Reial belga, i compta amb dues fàbriques de producció, a Brussel.les i Pennsilvània, i té tres canals de negoci: aeroports (300 establiments), botigues pròpies i altres establiments (com El Corte Inglés i Vips). A Barcelona, el 1991, van obrir una primera botiga franquiciada al carrer de Balmes.

Directes des de Bèlgica
"Els productes arriben directament de Bèlgica cada dilluns", expliquen els responsables de la nova botiga del Triangle. Els clients estrangers guanyen els autòctons (60%-40%, respectivament), i els articles que tenen més èxit són les caixes personalitzades en les mides de 500 i 750 grams. A més dels assortiments de bombons i trufes ofereixen gelats especials, xocolates fredes i calentes, fruites amb cacau... I col.leccions especials segons l'època de l'any. El tiquet mitjà a les botigues Godiva sol rondar els 25-30 euros, i el nou establiment espera facturar mig milió d'euros a l'any.
¿És un bon moment per iniciar aquest tipus de negocis a Espanya amb l'actual crisi? "Una altra de les raons per la qual vam escollir aquest país mediterrani és perquè el sector del luxe accessible està en una fase de creixement espectacular", comenta. "A més a més, en dies tristos com en els que vivim ara és quan més li agrada a la gent fer regals. Per exemple malgrat que al Regne Unit és dels llocs on més es nota la crisi, tenim botigues que estan venent més ara que abans", explica De Cuyper. "La xocolata no hi entén, de moments econòmics. Fins i tot va millor en èpoques de baixada. Contra la crisi, no hi ha res millor que la xocolata", assegura de broma.

Les agències de qualitat d'internet creen un segell únic

CARMEN JANÉ
BARCELONA

Els anunciants (a través d'Autocontrol), el Govern (a través de Red.es), l'Associació Espanyola de Comerç Electrònic i Màrqueting Relacional (AECEM) i els consells audiovisuals d'Espanya, entre ells el català, donaran un aval únic a les pàgines web que ho sol.licitin i que vulguin certificar davant els internautes que reuneixen els requisits de qualitat que poden assegurar una compra segura i un sistema de reclamació eficient. La nova Agència de Qualitat d'Internet-IQUA absorbirà així la iniciativa catalana de promoure un segell de qualitat de les pàgines web i la campanya Confiança Online, que promovia l'AECEM.
Aquest segell únic i voluntari certificarà que la publicitat és correcta, que les dades personals tenen un tractament adequat, que les empreses se sotmeten a un procediment d'arbitratge si hi ha problemes en les vendes on line i que les seves pàgines són accessibles i utilitzables per qualsevol internauta i programa. "No entrarem en continguts, però no se certificaran pàgines que puguin promoure conductes lesives, com l'anorèxia", explica el seu director general, Albert Recasens.

Reproducir datos de una base protegida es ilegal

SENTENCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA DE LA UE

Reproducir datos de una base protegida es ilegal, aunque no se copie

A partir de ahora podrá aplicarse a las transferencias de elementos de una base de datos protegida a otro soporte

EFE - Bruselas - 10/10/2008

Vota

Resultado 9 votos

El Tribunal de Justicia de la UE ha dictaminado que la reproducción de elementos de una base de datos protegida podrá considerase como "extracción" ilegal incluso si no se ha copiado una parte del contenido o su totalidad.

• Sentencia firme: enlazar a redes P2P no es delito
• Las pequeñas editoriales también viven la crisis

La noticia en otros webs

• webs en español
• en otros idiomas

En una sentencia publicada ayer, el tribunal ha ampliado su interpretación del concepto de "extracción", que a partir de ahora podrá aplicarse a las transferencias de elementos de una base de datos protegida a otro soporte "tras realizar una apreciación individual", y aunque no se haya realizado un procedimiento técnico de copia.

La máxima instancia jurídica comunitaria se ha pronunciado así sobre el litigio entre la Universidad alemana de Friburgo y una compañía editorial del mismo país, que se inspiró en una selección de poemas elaborado por la primera para realizar un CD-ROM distribuido con fines comerciales.

Dicha Universidad publicó en Internet una lista titulada "Los 1.100 poemas más importantes de la literatura alemana entre 1730 y 1900", en el marco de un proyecto de investigación que contó con un presupuesto de 34.900 euros. La Universidad consideró que se habían vulnerado los derechos de autor del director del proyecto y los de "fabricante de una base de datos" con la distribución de un CD-ROM titulado "1.000 poemas que todo el mundo ha de tener", por parte de la empresa Directmedia. De los poemas que incluye el CD, 876 proceden de la época comprendida entre 1720 y 1900, y 856 aparecen también en la lista de poemas elaborada por la Universidad, por lo que el Tribunal ha concluido que Directmedia "se inspiró en dicha lista" y ha dado la razón al centro docente.

El concepto de "extracción"

En su sentencia, la corte europea establece que el concepto de "extracción" deberá interpretarse como "todo acto no autorizado de apropiación de la totalidad o de una parte del contenido", y precisa que el mismo no está vinculado "a la naturaleza ni al ''modus operandi'' que se haya seguido". Para apreciar la existencia de una extracción, es "irrelevante" que la transferencia se haya realizado "por medio de un procedimiento técnico de copia del contenido de una base de datos protegida", según el tribunal.

Por ello, también podrá considerarse como extracción la transferencia de elementos de una base de datos protegida a otro soporte "tras realizar un análisis crítico o una apreciación individual". El autor o "fabricante" de la base de datos puede prohibir este tipo de operaciones, y en ese caso el órgano judicial competente deberá verificar si la transferencia ha constituido "una transferencia sustancial" de su contenido, concluye el tribunal.

André Kertész encomana en les seves fotos la passió per la lectura

André Kertész encomana en les seves fotos la passió per la lectura

1. • Caja Madrid dedica una exposició a les imatges de lectors captades per l'artista
   

Autoretrat d'André Kertész realitzat a París (1927). Foto: MINISTÈRE DE LA CULTURE / DONATION KERTÉSZ

A l'esquerra, un nen llegeix tebeos a Nova York el 1944. Foto: MINISTÈRE DE LA CULTURE / DONATION KERTÉSZ

A la dreta, un lector a França, el 1931. Foto: MINISTÈRE DE LA CULTURE / DONATION KERTÉSZ

ROSARO FONTOVA
BARCELONA

Un llibre és un jardí que es porta a la butxaca. Aquest proverbi àrab il.lustra la col.lecció de fotos que André Kertész va dedicar a l'"íntim plaer de llegir". Una col.lecció de 60 fotografies en blanc i negre, procedents del Museu del Jeu de Paume de París, que atrapa en blanc i negre moments solitaris de lectura. Concentrats en la història que llegeixen, els retratats ni tan sols adverteixen la presència del fotògraf. Practiquen un plaer solitari, profundament gratificant, que exigeix silenci.
Kertész (Budapest, 1894-Nova York, 1985) va dedicar un llibre, On Reading, a les seves fotos de lectors. Esgotat fa molt, la fundació que gestiona la seva obra, lligada a França, va organitzar una exposició amb fotografies seleccionades que recala a l'Espai Cultural Caja Madrid (plaça de Catalunya, 9) fins al setembre.
Amb les balades melancòliques de Jacques Brel com a música de fons, aquesta exposició ofereix imatges captades durant les primeres dècades del segle XX en diferents ciutats. Kertész va fotografiar una dona solitària llegint en un balcó de Greenwich Village; una altra en una finestra al sol de Buenos Aires. Un lector del camp francès llegint les notícies d'un diari amb una gran vaca a l'esquena. Un trio de nens amb els mitjons trencats i aspecte de pillos, que comparteixen la lectura d'un tebeo. Un bibliotecari de l'Académie de France, forrada de llibres de dalt a baix, el paradís d'un bibliòfil. Lectors de cartes i de novel.les, asseguts als agradables cafès de París.

'PALPANT LA PARAULA'
Com a contrast, al pis superior de Caja Madrid es presenta l'exposició Palpant la paraula, dedicada als cecs, que només poden llegir tocant amb els dits els punts en relleu del llenguatge Braille. Les fotografies han estat realitzades per Tatiana Donoso i Fernando Moleres en països pobres com l'Índia, on els invidents són víctimes i marginats per partida doble.
I per dedicar l'estiu a promoure la lectura l'Espai Cultural de Caja Madrid ha programat una sèrie d'activitats paral.leles al voltant de les biblioteques i la literatura, amb conferències i tallers intensius de lectura crítica.

Simone Ortega deixa orfes els amants de la cuina popular

1. • L'autora de '1.080 receptes de cuina', la bíblia dels fogons espanyols, mor als 89 anys
   
2. • Nora del filòsof José Ortega y Gasset, va vendre 3,5 milions d'exemplars de la seva obra clàssica
   

Simone Ortega, el 2001 a Madrid. Foto: ARXIU

MÉS INFORMACIÓ

• El triomf de la senzillesa

MERCEDES JANSA
MADRID

En poques cases falta avui un exemplar de 1.080 receptes de cuina, l'emblemàtica obra de Simone Ortega que va canviar els paladars i va elevar la qualitat de la cuina popular a Espanya. La seva autora va morir ahir a Madrid, amb 89 anys, després d'una vida dedicada a pregonar el plaer per cuinar i per menjar, adaptant les receptes de la seva àvia i la seva mare. En va vendre més de tres milions i mig d'exemplars en més de 40 edicions.
"Heu fet feliç una vella dama que sempre ha necessitat amistat, amor... i xocolata", va dir Ortega al rebre, fa uns dos anys, la medalla de l'Orde de les Arts i de les Lletres de la República francesa. Tot i aquesta passió no hi va dedicar cap llibre. Sí als formatges espanyols, els potatges i els plats de cullera en general.
El seu nom de pila era Simone Klein Ansaldy i va néixer a Barcelona el 29 de maig de 1919. Per les seves venes corria sang alsaciana, borgonyesa i italiana, però es va traslladar a viure a Madrid amb nou anys. Es va casar als 23 i va quedar viuda dos anys després, però es va tornar a casar als 30 anys amb José Ortega Spottorno, cofundador del grup editorial Prisa i fill del filòsof José Ortega y Gasset, que llavors era al capdavant d'Alianza Editorial, que va publicar la seva obra.

SUPORT DEL MARIT
Va ser el seu marit el que la va animar a recopilar els secrets de cuina que va heretar de la seva àvia i de la seva mare. La popular obra es va publicar just en el moment en què les espanyoles trencaven amb l'educació tradicional de conquistar els homes per l'estómac i s'incorporaven al mercat de treball. A elles, que no tenien ni temps ni ganes de cuinar, es va dirigir en especial Ortega amb les seves receptes senzilles --el manual també va ser indispensable per als homes que van descobrir el seu amor pels fogons als 70--, que donaven com a resultat uns plats "comestibles i presentables", com va assenyalar en una entrevista feta per aquest diari fa set anys.
Tot i que a casa seva hi havia cuinera, Simone Ortega experimentava amb les receptes de la seva àvia fins a tres vegades abans de donar-los llum verda. Va donar modernitat a la cuina tradicional, que fins llavors només tenia com a devocionari gastronòmic de capçalera el rígid --per la tapes i la prosa-- manual de la Sección Femenina. Així va obrir els paladars de la classe mitjana emergent a productes desconeguts aleshores, com els xampinyons o la preparació de salses amb nata.
No es considerava una crítica gastronòmica però va advertir els francesos de l'avanç imparable dels xefs espanyols. I va sentenciar que la cuina basca era la millor pels seus productes naturals però que a Catalunya "es cuina molt millor".

Dylan descol.loca els seus fans

Foto robada Dylan, que veta els fotògrafs, al concert de dilluns a Saragossa. Foto: ÁNGEL DE CASTRO
Foto robada Dylan, que veta els fotògrafs, al concert de dilluns a Saragossa. Foto: ÁNGEL DE CASTRO



1. • L'artista es va implicar a la seva manera a l'Expo cantant 'A hard rain's a-gonna fall'



NACHO PARA
BARCELONA

N'hi hauria d'haver prou amb els gestos, tan rars i tan significatius com sempre en ell. Cantar A hard rain's a-gonna fall a Saragossa, estrenar en directe la jazzera Million miles a Andorra, és una forma com qualsevol altra de mostrar afecte. No tothom ho entén, és clar. És sabut que Bob Dylan fuig de qualsevol cosa que l'identifiqui com un artista de masses. La decepció arriba quan el públic espera la foto fixa del Dylan que mantenen a la seva retina, potser el compromès i visionari Dylan de Blowin' in the wind, i qui apareix sobre l'escenari és un vell i taciturn cowboy que remuga les cançons, que no vol càmeres, que s'escora en un racó de l'escenari i no diu ni bona nit.
No es pot resoldre una equació sense saber matemàtiques. El logaritme dylanià requereix conèixer certes claus. Els cronistes preocupats a saber si Dylan va menjar bolets a Andorra o cecina a Aragó difícilment podran veure que el repertori de dilluns passat a l'Expo de Saragossa va ser un dels més complets, simbòlics i més ben trenats de la seva carrera.
D'entrada, una declaració d'amor: I'll be your baby tonight. Després, un impressionant repòquer de clàssics: Don't think twice, it's all right, All along the watchtower, Just like a woman, Highway 61 revisited i Like a rolling stone. A mig concert, una de les seves millors cançons recents: Things have changed (l'estatueta de l'Oscar que va guanyar amb ella encara la col.loca a manera d'amulet darrere l'amplificador). I com a guinda, la commovedora When the deal goes down, del seu disc Modern times (2006), escrita amb l'actriu Scarlett Johansson en ment, que va acabar protagonitzant un bonic videoclip per a la cançó.
Els vells fans, com gairebé sempre, van sortir en un núvol. Els neòfits, com gairebé sempre, es van sentir una mica decebuts pel deteriorament de la seva veu i l'aparent desgana que l'aclapara, aspectes que no molesten gens els seus incondicionals, que han après amb els anys a buscar l'essència de la cançó per sobre del xou interpretatiu. A Andorra, diumenge passat, van brillar Tryin' to the get heaven, Visions of Johana, Sugar baby, Ballad of a thin man i, aquest cop sí, Blowin' in the wind. Un altre gest de complicitat amb els seus fans: ja que és la primera vegada que canto aquí, tancaré amb la cançó que més coneixeu, va semblar pensar Dylan.
La gira continua amb un altre concert avui a Pamplona, el 27 de juny a Vigo i el 28 a Hoyos de Espino (Àvila). Al juliol l'esperen set cites més: Conca (1), Alacant (2), Lorca (4), Jaén (5), Arganda del Rey (6), Jerez (8) i Mèrida (10).

Tres dones egípcies converteixen les seves webs personals en llibres d'èxit

somrients


Una imatge de les tres autores de llibres supervendes a Egipte. Foto: KIM AMOR" height="177" width="250">

Blocaires somrients Una imatge de les tres autores de llibres supervendes a Egipte. Foto: KIM AMOR

KIM AMOR
EL CAIRE

Ghada Abdelal és una jove egípcia que ha revolucionat el món editorial del seu país. El bloc personal que va obrir fa només dos anys ha sortit al mercat en forma de llibre imprès i s'ha convertit en un supervendes. Porta per títol Vull casar-me, una sàtira sobre els matrimonis pactats. Com a introducció, Abdelal escriu: "Sóc una de les 15 milions de noies, d'edats compreses entre els 25 i 35 anys, que reben pressions cada dia de la societat per casar-se". El llibre, escrit en àrab dialectal egipci, es va posar a la venda al febrer i ja va per la tercera edició, una cosa insòlita.
"Aquí, la gran majoria de noies s'acaben casant amb homes que amb prou feines coneixen", explica Abdelal al jardí del centre cultural Siwa del Caire. "La noia a penes veu tres o quatre vegades el seu futur marit i hi parla abans del casament", afegeix. Abdelal, farmacèutica de 29 anys, no ha passat per l'adreçador, i això que de pretendents no n'hi han faltat. Des que es va graduar, fa vuit anys, ha rebut, de forma directa o indirecta, unes 50 propostes de matrimoni: "A molts dels pretendents ni tan sols els vaig arribar a veure; va ser el meu entorn el que em va dir que estaven interessats per mi".
Amb un estil directe i desenfadat, però carregat de fortes dosis d'ironia i crítica, l'autora explica al llibre divertides anècdotes relacionades amb la seva experiència personal. Entre grans riallades, recorda el cas del seu primer pretendent, un fisioterapeuta que es va plantar un dia a casa seva: "Em va dir que una de les seves principals qualitats era imitar les veus dels actors. '¡Quina carrera més brillant!', vaig pensar. Després es va asseure a la sala d'estar a mirar un partit de futbol".
Ara reconeix que, des que ha publicat el llibre, ningú ha tornat a demanar la seva mà. Segons afirma, una altra vegada entre rialles, "perquè potser tenen por que pugui parlar d'ells al meu bloc".

Més pressió a l'interior
Abdelal, que treballa en un hospital públic, adverteix que la pressió matrimonial és molt més forta a l'interior del país, com a Mahalla, al nord del Caire, on resideix. "A la meva ciutat, ser soltera a la meva edat és un problema, i es converteix en un desastre als 30". Però això és una cosa que a ella no la preocupa: "Casar-me no forma part de les meves prioritats, al contrari del que els passa a la majoria de noies del meu país". Ara està preparant un altre llibre i estudia per ser guionista de cine, que és al que es vol dedicar.
Però Abdelal no és l'única que ha obtingut un èxit sonat amb la versió impresa del seu bloc on line. La mateixa editorial també ha tret al mercat, i amb un nombre similar de vendes, els títols de dues blocaires més: Aquest és el meu ball, de Ghada Mohammad Mahmud, i Arròs amb llet per a dos, de Rehab Bassam. En tots dos casos, la temàtica és molt àmplia. Els seus escrits, reflexions i vivències quotidianes reflecteixen d'una manera espontània i oberta part de la realitat de la societat egípcia. Aquest és probablement el secret del seu èxit. "Les persones, sobretot les dones que llegien els nostres blocs i després han llegit els llibres s'hi senten identificades; les nostres històries són les seves", subratlla Mahmud, de 24 anys, casada i embarassada del seu primer fill.
Llicenciada en filologia anglesa i lectora empedreïda --admira les escriptores Sylvia Path, Emily Dickinson i Isabel Allende-- Mahmud afirma que el bloc que va obrir fa tres anys l'ha ajudat a depurar el seu estil literari, en què també utilitza l'àrab dialectal. Quan se li demana que esculli un dels relats curts d'Aquest és el meu ball, esmenta el que tracta sobre l'assetjament sexual "verbal i físic" que pateixen moltes dones als carrers d'Egipte.
"En aquesta mena de situacions les dones ens protegim les unes a les altres; això és el que intento explicar en aquest capítol en què relato un cas que em va passar a mi", assenyala davant la mirada de les seves companyes.

Ficció i realitat
Rehab Bassam, pel seu costat, és l'única de les tres que barreja textos de ficció amb realitat. Va ser la primera que va penjar el seu diari a la xarxa, el 2004: "Internet s'ha convertit en un camp obert per a l'expressió lliure; per això em va atraure tant. Crec que per començar a escriure és necessari parlar primer de les coses que coneixes, que has après a través de la teva experiència. I això he fet".
És la més gran de les tres blocaires. Té 30 anys, treballa com a traductora i tot i que també és musulmana, no es tapa els cabells amb el vel islàmic. "He crescut en el si d'una família en què no s'ha donat mai importància a la religió que un professa, sinó a la persona com a ésser humà", diu. El seu llibre és una guia per conèixer els esdeveniments polítics i socials d'Egipte en quatre anys.
A les tres populars blocaires els agradaria veure algun dia traduïts els seus llibres a altres idiomes. Seria una bona oportunitat perquè lectors de la resta del món poguessin conèixer més bé la complexa societat egípcia sota les mirades de tres dones plenes de vitalitat.