miércoles, 11 de julio de 2007

L'eix de la col

11/7/2007 Edición Impresa LA PROLIXA LEGISLACIÓ EUROPEA SOBRE FRUITES I VERDURES

L'eix de la col

  1. Un polític italià recopila les normes comunitàries sobre productes agrícoles i li surt un llibre surrealista
  2. Raffaele Costa demana a la Unió Europea que no exageri
El mercat italià Uns venedors transporten fruites i verdures, a Venècia. Foto: XAVIER JUBIERRE" height="160" width="250">
El mercat italià Uns venedors transporten fruites i verdures, a Venècia. Foto: XAVIER JUBIERRE
ROSSEND DOMÈNECH
ROMA
Primer es van fixar en el "diàmetre dels pebrots", l'"arc dels cogombres", la "curvatura del plàtan", el "melic dels tomàquets" i la "secció equatorial de les albergínies". Amb els anys, van arribar altres aspectes igualment seriosos, com que "els espàrrecs verds han de ser verds", "les clementines sense llavors no han de tenir llavors", "les avellanes no han d'estar buides" i "els tramussos dolços han de ser dolços".
Els experts de la Unió Europea que estableixen aquestes normes sobre fruites, verdures i hortalisses poden semblar uns verdaders excèntrics si algú té la paciència d'enumerar, una darrere de l'altra, les regles amb les quals, se suposa, pensen unificar les hortes i els mercats del continent.
És el que ha fet Raffaele Costa, president de diputació de Cuneo, al nord d'Itàlia, exministre de Sanitat i exdiputat europeu, que sobre la qüestió ha escrit un curiós manual. En poques pàgines, ha agrupat totes les normes de la Unió Europea sobre els centímetres, mil.límetres i formes que han de tenir les fruites, les verdures i les hortalisses per poder ser venudes. "¿El resultat? Centenars de pàgines de lleis absurdes i inaplicables", explica.

Una bogeria
A l'atzar, agafem els alls. El legislador estableix que, ja siguin solts o en manats, la diferència de diàmetre entre el bulb més petit i el més gruixut, continguts en el mateix embalatge, no pugui superar els 15 mil.límetres, quan el bulb més petit tingui un diàmetre inferior als 40 mil.límetres... Encara que s'ha de tenir en compte que, només després de determinar el calibre de l'all, a través del "diàmetre màxim de la secció equatorial", es podran establir els diàmetres mínims de cada un.
Les cols de Brussel.les ho tenen igual de fàcil: "El calibre es determina segons el diàmetre màxim de la secció normal de l'eix de la col". Per a les cols simples, només hi ha un problema d'embalatge, ja que en una sola caixa "el pes del cabdell més pesant no ha de superar el doble del cabdell més lleuger; però quan el pes del cabdell més pesant sigui igual o inferior a 2 quilos, la diferència de pes pot arribar a 1 quilo".
"No crec que els buròcrates de Brussel.les siguin ignorants, sinó que es tracta d'un formalisme tonto", comenta Costa a aquest diari, i subratlla que "un agricultor qualificat ha de respondre a les lleis que tutelen la salut dels consumidors i la qualitat dels productes, però també al sentit comú".
Els cogombres ho tenen complicadíssim, perquè els de categoria extra han de ser pràcticament rectes. Per a les nous s'ha de saber àlgebra, perquè s'ha de calcular el valor de la humitat del fruit, recorrent a una complexa fórmula, mentre que és més senzill per als alvocats, ja que "la quantitat de substància seca, determinada mitjançant dessecació a pes constant ha de ser compresa entre el 19% i el 21%".
Per als préssecs, nectarines i kiwis s'ha de saber química, perquè l'índex de "refracció de la polpa", mesurat en el centre d'aquesta en la secció màxima normal de l'eix, ha de ser igual o superior a 8 brix i la consistència ha de ser inferior a 6,5 quilos.
Costa és pessimista. "No em faig il.lusions, encara que naturalment desitjo un canvi en els procediments i, com a europeista convençut, segueixo esperant una Europa que alleugereixi i no faci més pesant el fardell legislatiu de cada país".

Mirar amb lupa
Les bananes han de ser presentades en "ramells o fragments de ramells compostos com a mínim per quatre peces" i la seva longitud ha de ser mesurada "al llarg de la cara convexa, des del punt en què el peduncle s'insereix sobre la fruita fins a l'extremitat".
Per als pèsols es necessiten raigs X, perquè en els de primera categoria les beines han de contenir almenys 5 llavors "tendres, sucoses i prou consistents, de manera que, pressionades entre dos dits, s'aixafin sense dividir-se". ¿Com es controla sense obrir-los? Entre les cireres (o els seus compradors) hi ha d'haver classes socials, perquè en les de categoria extra "els fruits esberlats o amb cucs no poden superar el 2%", però si es compren les més barates els cucs poden arribar al 4%.
"La Unió Europea --explica Costa-- és una gran conquista, però no ha d'exagerar a interferir i condicionar la societat".

No hay comentarios: