L'ascens de la xenofòbia a Espanya

A més dels partits racistes, altres han utilitzat sense rubor missatges de temor-odi als estrangers

JOAN ANTON Mellón*

El resultat electoral de les eleccions municipals de fa poc presenta dos aspectes inquietants per a la convivència democràtica: han augmentat els vots a tot Espanya de partits polítics o agrupacions electorals que fan de la xenofòbia (temor- odi a l'estranger) l'eix central del seu discurs i les seves propostes polítiques i, en segon lloc, sense cap rubor, altres forces polítiques han utilitzat una part d'aquest discurs i d'aquestes propostes per guanyar vots.
Els imitadors espanyols de Le Pen/Haider (la nostra dreta radical) han obtingut 50 regidors amb lemes com: "Immigració, atur, terrorisme; no els permetis destrossar Espanya" (Democràcia Nacional) o "Prioritat a ultrança a defensar la nostra identitat, cultura i tradicions" (Plataforma per Catalunya).

I RESPECTE al que a França s'ha denominat "lepenització dels esperits" (la influència d'arguments extremistes de dreta radical en altres partits) l'alcaldable del Partit Popular a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha parlat durant la seva campanya de "col.lapse" dels serveis sanitaris associant-lo a l'entrega de 100.000 targetes sanitàries als immigrants, també s'ha pronunciat en contra de la "proliferació" de mesquites i ha reiterat el seu suport al candidat del seu partit a Badalona, García Albiol, que en un polèmic vídeo associava immigració i delinqüència.
Aquesta identificació causa-efecte entre immigració i diferents problemes socials (inseguretat, atur, degradació urbana, escassetat de les ajudes socials, etc.) és un dels factors clau, com també ho és la islamofòbia, que caracteritza tot discurs de dreta radical. Aquest fet reitera una altra vegada la idea que a Espanya no hi ha un fort partit de dreta radical, com en altres països del nostre entorn, perquè els seus possibles militants, dirigents i votants formen part o donen suport al Partit Popular.
Centrant-nos en Catalunya, la proposta electoral de dreta radical que té el seu epicentre a Vic ha rebut el suport de 12.400 electors a les 37 poblacions on van presentar candidatura. De quatre regidors electes en les eleccions del 2003 (Vic, Manlleu, Cervera i el Vendrell) han passat a 17: quatre a Vic i el Vendrell; dos a Cervera i Manlleu i un a Tàrrega, Manresa, Roda de Ter, Olot i Sant Martí de Riucorb. El fenomen ha de ser analitzat rebutjant tant l'alarmisme com la despreocupació. Marca una tendència politològica que és convenient estudiar globalment, amb totes les seves implicacions, ideològiques i culturals, polítiques i sociològiques.
Des d'aquesta perspectiva analítica global és obvi que el suport electoral que aquesta formació política xenòfoba ha rebut respon a un vot de protesta social davant de nous problemes socials mal enfocats i/o mal resolts per les administracions locals, però també per les autonòmiques i estatals. Nous problemes socials generats pel gran augment de la població immigrant al llarg dels últims set anys (arribada de 3,6 milions d'estrangers). Segons les xifres de l'INE (gener del 2006) al voltant de 3.884.000 persones (empadronades), el 8,7% de la població espanyola total; a aquest nombre de persones s'hi ha d'afegir la incerta bossa d'immigrants il.legals que es calcula al voltant d'uns 800.000. I encara més si tenim en compte que la immigració es concentra (el 68,6%) a Catalunya, Madrid, el País Valencià i Andalusia.

LA CORRELACIÓ entre vot de protesta i alta xifra d'immigració és directa: Vic, 22,2% d'immigrants; Cervera, 21,8%; Manlleu. 20,4%; Tàrrega, 17,2%; Olot, 16,1%, o el Vendrell, 13,5%. N'hem de ser conscients, els problemes no són identitaris sinó socials. L'arribada massiva d'immigrants ha comportat una benedicció des del punt de vista econòmic, demogràfic i assistencial a persones dependents. Com ha estat calculat en reiterades ocasions, tot immigrant integrat en el sistema productiu econòmicament "dóna" molt més del que rep. El problema, com sempre, és que es privatitzen els beneficis i se socialitzen les pèrdues. A la majoria de població autòctona on es concentren els immigrants no li arriben directament els beneficis de la immigració, excepte als ocupadors d'immigrants, i sí que li arriben els inconvenients.
Davant aquesta situació politicosocial el vot electoral a opcions polítiques xenofòbiques ha de ser entès atenent les demandes socials que explicita, més que l'oferta política demagògica que la instrumentalitza. Són solucions simplistes a problemes complexos. Les solucions simplistes són demagògia barata. S'ha d'anar a l'arrel dels problemes. Ha d'augmentar la despesa social del nostre molt feble Estat de Benestar. S'ha de dotar les diferents administracions dels mitjans econòmics, tècnics i humans per abordar la problemàtica de la immigració en tots els seus complexos aspectes (sanitari, educacional, habitatge, etcètera).
Es tracta d'un tema de pobresa, no de color de pell, religió o cultura. Construir una Catalunya/Espanya més democràtica, més avançada i moderna, sense guetos ni fractures socials, és el repte. Els immigrants, treballant molt en les feines que nosaltres no volem fer, hi estan contribuint, preocupem-nos pel seu benestar, igual que el de qualsevol sector desafavorit socialment, ja que el seu benestar, igual que el seu malestar, és també el nostre.

*Catedràtic de Ciència Política (UB)