Un sismògraf del Prat va detectar el descarrilament de l'Euromed

El sensor, construït per estudiants de l'IES Baldiri Guilera, està connectat a la UB

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.

MÉS INFORMACIÓ

• L'accident va perjudicar en 3 dies 165.000 usuaris
• UN GOL DE RONALDINHO

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

Josep Vila, físic de la Universitat de Barcelona (UB) especialista en terratrèmols, va observar divendres al matí alguna cosa estranya en els registres d'un sismògraf instal.lat a l'institut Baldiri Guilera, al Prat. A les 5.36 hores, la línia monòtona havia patit una sobtada sacsejada que, en canvi, no havia estat detectada per cap altre sismògraf connectat a la xarxa sísmica de la UB.
"Passava alguna cosa, però no em vaig adonar de què es tractava fins que a la tarda vaig sentir a les notícies l'hora exacta de l'accident del tren Euromed", explica. Efectivament, el responsable del moviment era el ferrocarril sense passatgers que havia descarrilat de matinada a la línia C2. Com si fos un sisme, el sinistre va transferir energia al terreny i es va expandir en forma d'ones superficials ben definides. Una cosa semblant feien els sioux per detectar l'arribada del Setè de Cavalleria: s'ajupien i col.locaven l'orella a terra.

900 METRES DE SEPARACIÓ
"Un accident com el de divendres, amb 400 tones descarrilant a 120 quilòmetres per hora --prossegueix l'investigador--, té suficient entitat com per ser detectat per un sismògraf situat relativament a prop". En aquest cas la distància era de 900 metres.
"L'accident va tenir una magnitud equivalent a 1,5 a l'escala de Richter", precisa Vila. No perceptible per a un humà, però sí per a una màquina precisa. De fet, fins i tot s'aprecien dues sacsejades: una que equival suposadament al moment de descarrilar i l'altra, cinc segons després, quan el tren es clava literalment a terra. El sismògraf de l'observatori Fabra, a la serra de Collserola, no ho va apreciar.
L'aparell de l'IES Baldiri Guilera forma part d'un projecte educatiu posat en marxa per un professor del centre, Emilio Llorente, en col.laboració amb investigadors de la UB. "Nosaltres els assessorem i els facilitem una mica de material --diu Josep Vila--, però són els estudiants els que l'han construït". Després, els resultats s'incorporen a la xarxa. L'IES va guanyar justament el 2006 un dels premis al millor treball d'investigació d'un institut espanyol. Aquests nois (16-18 anys) i el seu professor són autèntics cracs: com a divertiment, poden determinar si el camió de les escombraries ha passat puntual la nit anterior.