Beure un cafè no és tan fàcil com sembla

29/6/2007 CRÒNICA DES DE LISBOA // PATRICIA AMEIJEIRAS

Lisboetes prenent cafè.

PATRICIA Ameijeiras

Al'hora de viatjar, no dominar una llengua pot ser un problema per comunicar-nos, però una de les coses més fàcils en qualsevol lloc sol ser demanar un cafè. Coffee en anglès, caffé en italià, kaffee en alemany, cafè en català, café en francès, en espanyol i en portuguès. Amb tot, a vegades les aparences enganyen i no és tan fàcil com sembla. És el cas de Portugal.
"La cultura portuguesa passa pel cafè. Els portuguesos saben beure cafè", comenta Jaime Soares da Silva, el propietari d'A Brasileira, un dels cafès més antics de Lisboa, a l'hora de justificar les nombroses formes d'anomenar el cafè. Una italiana, una bica, un cimbalino, una carioca, un garoto, un pingado, una meia de leite... Aquestes són sols algunes de les formes d'anomenar el cafè al país veí.
Si es vol un cafè molt curt, a penes dos glops, cal demanar una italiana. Si es vol un exprés, caldrà demanar una bica a Lisboa i un cimbalino a Porto. En cas que es vulgui un tallat, es demana un garoto a la capital i un pingado o un pingo al nord. El tradicional cafè amb llet que bevem aquí, i que els portuguesos no aprecien i gairebé no consideren cafè, és una meia de leite, i si el que ens ve de gust és un cafè suau, es demana un carioca.
Però si demanar un cafè ja és prou complicat, l'aventura de comprar-lo al supermercat és encara més gran. Per començar, hi ha un cafè per a cada tipus de cafetera. Italiana, elèctrica, exprés... També hi ha cafès per a cada hora del dia: més fort per esmorzar i, a mesura que avança el dia, més suau. Després també hi ha els diferents tipus de cafè: torrat, natural, mesclat, amb aroma, sense aroma...
Tenint en compte tot aquest complex entramat, s'entén que, pels portuguesos, beure un cafè --en beuen, no en prenen-- sigui tan important. "És un company que sempre va bé", considera Antonio Sousa, propietari de Martinho da Arcada, el cafè més antic de la capital portuguesa, i potser un dels més veterans del país, amb 225 anys al darrere.
En qualsevol racó hi ha un lloc per prendre un cafè. Tot i això, "la cultura del cafè com a forma de convivència s'està perdent", assenyalen tant Antonio com Jaime, perquè "l'actual ritme de vida no ho permet". Ara "tot és més ràpid". Això no impedeix a Joao de sortir a prendre el cafè a la cafeteria de la cantonada del lloc de feina, malgrat que té una màquina d'expressos a cadascuna de les cinc plantes de la seva empresa. "Al bar el serveixen millor. La màquina és la mateixa, però no és el mateix", explica.
Una cosa semblant li passa a Luisa, que torna el cafè quan no està ben preparat. "Ha de tenir l'espuma necessària, ni més ni menys", assegura. Paulo s'ho passa fatal quan és de viatge perquè "no hi ha manera de prendre un cafè decent. A Itàlia, encara, però a Espanya, per exemple, és complicat", afirma, tot i que reconeix que "els espanyols estan millorant".
El propietari d'A Brasileira resumeix com ha de ser un cafè per a un portuguès: "Negre com el diable, calent com l'infern, pur com un àngel i dolç com l'amor". ¿Bevem un cafè?