<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307</id><updated>2012-02-16T07:55:43.250+01:00</updated><category term='Raimon'/><category term='technorati'/><category term='google analytics'/><category term='bitácoras'/><category term='Bitácora KCSlot'/><category term='webmasters'/><category term='reconeixement'/><category term='Mallorca'/><category term='energia renovable'/><category term='tendencias'/><category term='cultura catalana'/><category term='redes sociales'/><category term='links'/><category term='clicky'/><category term='herramientas'/><category term='networking'/><category term='análisis'/><category term='bog'/><category term='política'/><category term='blogger'/><category term='SEO'/><category term='Mallorcaslot.com bitacora.kcslot.com'/><category term='bitacora.kcslot.com'/><category term='codigo de conducta'/><category term='slot'/><category term='blogs'/><category term='Llach'/><title type='text'>Un blog dos</title><subtitle type='html'>¿Un blog para hacer pruebas en blogger?
¿Porqué no?

Aquí hay enlaces a mis otros blogs, de modo que podeis seguir de que va todo</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>146</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-7158290420340826664</id><published>2011-06-17T22:15:00.000+01:00</published><updated>2011-06-17T22:16:02.221+01:00</updated><title type='text'>Kathryn M. Ireland: Hoarding Versus Collecting</title><content type='html'>&lt;h2&gt;       &lt;a rel="external" href="http://www.huffingtonpost.com/kathryn-ireland/hoarding-versus-collectin_b_879255.html" target="_blank"&gt;Kathryn M. Ireland: Hoarding Versus Collecting&lt;/a&gt;    &lt;/h2&gt;    &lt;p&gt;        &lt;span class="author"&gt;Kathryn M. Ireland&lt;/span&gt;        &lt;span class="date"&gt;Fri Jun 17 22:26:00 2011&lt;/span&gt;        &lt;span class="share"&gt;&lt;a&gt; Compartir&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;    &lt;/p&gt;&lt;div class="feedContent"&gt;&lt;p&gt;As  an interior designer, I live and work in the world of decorative  objects and therefore understand the appeal of collecting objects of  beauty.   Recently I worked with a very wealthy client who went on a  manic spree of indiscriminate acquisition, accumulating a stockpile of  furniture and furnishings that filled several off-site storage  containers.  This is a compulsion I've seen before and understand.   Imagine a gin rummy hand right after the deal.  Until you build a  winning hand, you're trying to assemble sets and runs by drawing cards  and discarding others, before you even know what you really need.  You  either pull it off and every card is a keeper or you're stuck with  deadwood.  Expensive deadwood.   Someone with less means and more  impulse control has to deeply consider each additional occasional table,  settee, or portrait haggled for at the Marche aux Puces in Paris  (St-Ouen de Clignancourt).   But if you have enough money you don't have  to choose.  You can buy it all and then pay someone to edit for you.   During this job, I found myself wondering about my own life and the  lives of people I've worked with in the past... if your finances don't  limit your choices, how do you say no?  When does more moreness become  too much muchness?  How does one recognize the line between collecting  and hoarding?&lt;/p&gt; &lt;p&gt;I'm prone to flirtation with excess myself (I'm a self-described  bohemian but even the most die-hard hippie doesn't need 15 handmade  Moroccan caftans) but fortunately I've learned to jerk myself back from  the cliff's edge before the thought of losing or missing out on an  object causes me more panic than pleasure.  Material culture can be a  delightful playground but there's a Rubicon to be wary of and we all  confront it.  Whether it's food, clothes or men, everyone wrestles with  the excitement of possession versus the agitation of gluttony.  When the  serendipitous delight of finding something you come across is replaced  by a nervous obligation to acquire it because you believe there's a  world of scarcity and that if you pass up this Salvador Teran box today  you'll never see it tomorrow, then you're starting to cross over from  collecting into hoarding.  &lt;/p&gt; &lt;p&gt;I've frequently had clients ask me to incorporate various meaningful  collections into my design for their homes -- from California Plein Air  landscapes to tabletop cigarette boxes, art books, and even vintage  fishing creels.  I love to integrate pieces in my design that have  personal meaning to the client.  Most people are passionate, even  gushing, about where and how and when they found something they love.   But if you can't recall an item's origin, then maybe it doesn't belong  in your world.  When your eyes scan your living room, you should be  reminded of pleasant experiences, not the feeling of "this room is  filled with furnishings of unassailable taste.  They exist and I own  them."  That's no accomplishment.   &lt;/p&gt; &lt;p&gt;I traffic in a world of excess, bought or inherited, due to hard work  or good fortune.  I'm dealing with the people who are the Joneses, who  have what other people think they want.   Anyone fortunate enough to  have disposable income can spend it on experience or possessions.  I'm  no psychiatrist so my insights are instinctive and emotional rather than  academic and clinical, but if the balance of your life is tipped in the  category of possessions and you don't go out to a friend's birthday  because you might miss out on an eBay auction or you find yourself  afraid to serve Spanish red wine or to allow your friend's child in your  living room because it's filled with fragile objects, then your  possessions are dictating your life.  If you have imprisoned yourself  with objects that have elaborate care and feeding requirements, then  you're crowding out experience.  You can only cherish so many things at  one time; the rest is a burden.  A collection ends when the obligation  to collect outweighs the joy.  If you continue to collect once it  becomes a compulsion, you're hoarding.  If you have more than you can  possibly love and cherish, then you're depriving someone else, a fellow  traveler, of the pleasure of stewardship, and you're a hoarder.  Whether  it's Biedermeier furniture or comic books, if you don't know when  you're done and you don't know what game you're playing but you keep on  accumulating and, after a point, the weight of the collection prevents  you from moving or traveling or skinny dipping, then you've entered the  realm of the hoarder.   &lt;/p&gt; &lt;p&gt;However, if each component piece of your collection provides you with  pleasure and you want to show it off with great pride, you are a legit  collector.  A collection is more public.  Collectors enjoy sharing it  and educating others.  But if you've forgotten what your inventory is,  or you have to keep it in second and third locations, you're hoarding.   Hoarders are generally furtive and secretive about their excess. They're  content to have things packed away and out of sight.  Hoarders are  vulgarians, taking things out of the public domain and saving it for  their own private creep show.  They don't want people to know about  their collections, because they don't want the competition.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;My choice is to err on the side of life and not stuff because  obviously you can't take it with you.  That's not to say I don't love  objects; I do.  I'm just saying only put as much on your plate as you  can eat.  If you take more than you have room for and it becomes waste,  then you're hoarding and it's disrespectful to the cosmos.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-7158290420340826664?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.huffingtonpost.com/kathryn-ireland/hoarding-versus-collectin_b_879255.html' title='Kathryn M. Ireland: Hoarding Versus Collecting'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/7158290420340826664/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=7158290420340826664' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/7158290420340826664'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/7158290420340826664'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2011/06/kathryn-m-ireland-hoarding-versus.html' title='Kathryn M. Ireland: Hoarding Versus Collecting'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-1443764594516067082</id><published>2011-02-18T13:46:00.001+01:00</published><updated>2011-02-18T13:47:39.105+01:00</updated><title type='text'>No hi ha esquerra sense Europa</title><content type='html'>&lt;div class="titularnoticia"&gt;                      &lt;span&gt;Els efectes de la crisi en la socialdemocràcia&lt;/span&gt;                      &lt;h2&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h2&gt;                   &lt;/div&gt;                   &lt;div class="noticia_completa"&gt;                      &lt;h3&gt;Les formacions progressistes han estat incapaces de donar una resposta alternativa a la conservadora&lt;/h3&gt;                      &lt;div class="opcionestop"&gt;                         &lt;span class="fecha"&gt;Divendres, 18 de febrer del 2011&lt;/span&gt;                         &lt;span class="opcionesnoticia"&gt;                            &lt;a class="first" title="Imprimir" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110218/esquerra-sense-europa/print-854128.shtml" target="_blank"&gt;                               &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/news_print.gif" title="Imprimir" alt="Imprimir" /&gt;                            &lt;/a&gt;                            &lt;a class="thickbox" href="http://www.elperiodico.cat/ca/sendfriend/sendfriendform_news.html?KeepThis=true&amp;amp;TB_iframe=true&amp;amp;height=415&amp;amp;width=491"&gt;                               &lt;img title="Enviar aquesta notícia" alt="Enviar aquesta notícia" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/news_mail.gif" /&gt;                            &lt;/a&gt;                            &lt;a class="aaText" title="Augmentar/ Reduir text" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110218/esquerra-sense-europa/854128.shtml#"&gt;                               &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/news_text.gif" title="Augmentar/ Reduir text" alt="Augmentar/ Reduir text" /&gt;                            &lt;/a&gt;                         &lt;/span&gt;                      &lt;/div&gt;                      &lt;div class="opciones"&gt;                         &lt;div class="opcionb last"&gt;                                                     &lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;                         &lt;div class="opcionb"&gt;                                                     &lt;/div&gt;                         &lt;div class="opcionb"&gt;                            &lt;span&gt;Vots:&lt;/span&gt;                            &lt;div class="voteas"&gt;                               &lt;div id="votesup854128" class="votesup"&gt;                                  &lt;span&gt;+2&lt;/span&gt;                                  &lt;a&gt;                                     &lt;img alt="votar a favor" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/ico_votesup.gif" /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;div id="votesdown854128" class="votesdown"&gt;                                  &lt;span&gt;-0&lt;/span&gt;                                  &lt;a&gt;                                     &lt;img alt="votar en contra" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/ico_votesdown.gif" /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                            &lt;/div&gt;                         &lt;/div&gt;                         &lt;div class="opcionb"&gt;                            &lt;div class="comms"&gt;                               &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110218/esquerra-sense-europa/854128.shtml#comentarios"&gt;                                  &lt;span&gt;Comentaris&lt;/span&gt;                               &lt;/a&gt;                               &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110218/esquerra-sense-europa/854128.shtml#comentarios" id="numComents_NEWS_854128_ca_1"&gt;(1)&lt;/a&gt;                            &lt;/div&gt;                         &lt;/div&gt;                      &lt;/div&gt;                      &lt;div class="cuerponoticia"&gt;                         &lt;span class="foto_opinion"&gt;                            &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/1/6/1279304501861.jpg" alt="" title="" /&gt;                            &lt;span class="by"&gt;                               &lt;b&gt;Carlos Carnicero Urabayen&lt;/b&gt;                               &lt;i&gt;Master en Relacions Internacionals de la UE per la London School of Economics&lt;/i&gt;                            &lt;/span&gt;                         &lt;/span&gt;                         &lt;p&gt;La crisi econòmica ha demostrat  insistentment que qualsevol resposta eficaç només es pot articular a  nivell europeu, però els partits polítics i els seus discursos continuen  sent fonamentalment nacionals. Durant dècades, aquesta desconnexió  entre les decisions que es prenen a Brussel·les i els debats a cada  capital europea ha estat una realitat confortable per als líders  polítics, gelosos davant de la seva pèrdua de poder. Aquesta dissociació  de discursos ha fet més imperfecta la democràcia a la Unió Europea,  però ara es descobreix a més a més com la principal debilitat de  l'esquerra socialdemòcrata per iniciar la seva recuperació.&lt;/p&gt;                         &lt;div class="columna_noticia"&gt;                            &lt;div class="col_element"&gt;                               &lt;div class="picture_feature" id="feature_707407"&gt;                                  &lt;a id="imagenAmpliar_707407" class="thickbox" title=" MONRA" href="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/4/1/1297975393714.jpg"&gt;                                     &lt;img class="zoom" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/zoom.gif" alt="zoom" width="21" height="21" /&gt;                                     &lt;img class="feat" id="image_big_707407" src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/5/2/1297975394125.jpg" alt="No hi ha esquerra sense Europa_MEDIA_3" title="No hi ha esquerra sense Europa_MEDIA_3" /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;p id="p_707407"&gt; MONRA         &lt;/p&gt;                            &lt;/div&gt;                            &lt;div class="col_element"&gt;                               &lt;div class="modtitle"&gt;                                  &lt;h3&gt;Edició Impresa&lt;/h3&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;div class="pdf"&gt;                                  &lt;span&gt;                                     &lt;a title="Edició Impresa" href="http://pdf.elperiodico.cat/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PEC20110218G008&amp;amp;idioma=PEC" target="_blank"&gt;                                        &lt;img alt="Edició Impresa" src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/5/6/1297975163865.jpg" width="83" height="117" /&gt;                                     &lt;/a&gt;                                  &lt;/span&gt;                                  &lt;h4&gt;Versió en &lt;b&gt;.PDF&lt;/b&gt;                                  &lt;/h4&gt;                                  &lt;p&gt;Informació publicada en la&lt;b&gt; página 8 &lt;/b&gt;de la secció de&lt;b&gt; Opinión &lt;/b&gt;de l'edició impresa del dia&lt;b&gt; 18 de febrer de 2011&lt;/b&gt;                                     &lt;span&gt;                                        &lt;a href="http://pdf.elperiodico.cat/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PEC20110218G008&amp;amp;idioma=PEC" target="_blank"&gt;VEURE ARXIU (.PDF)&lt;/a&gt;                                     &lt;/span&gt;                                  &lt;/p&gt;                               &lt;/div&gt;                            &lt;/div&gt;                         &lt;/div&gt; &lt;p&gt;La complexitat dels procediments  europeus i el caràcter tècnic de molts dels assumptes de la Unió és el  que explica que hagi estat difícil involucrar-hi més la ciutadania. Però  hi ha un element més: la competició de poder entre els dirigents  polítics nacionals i els creixents àmbits de poder de Brussel·les. Els  governs han anat cedint poder -moltes vegades a contracor- a les  estructures comunes, però silenciant-ne alhora la importància. La  pedagogia política imprescindible per impregnar d'europeisme la  ciutadania ha estat minsa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L'anomenat dèficit democràtic que  pateix la Unió Europea s'ha combatut mitjançant l'augment sistemàtic de  poder del Parlament Europeu, l'autèntic guanyador institucional de totes  les reformes dels tractats que hi ha hagut des dels anys 80. No  obstant, les campanyes electorals es continuen desenvolupant en un to  fonamentalment nacional, de manera que es crea així la paradoxa de  consolidar a la Unió una legitimitat democràtica formal, però no  material. I el clientelisme dels partits es continua exercint des d'una  òptica essencialment nacional, al no haver-se avançat en la configuració  de llistes europees.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L'hecatombe financera que castiga Europa  més que qualsevol altra regió del món, també s'acarnissa més amb  l'esquerra que amb la dreta. Malgrat les expectatives de canvi generades  -va ser el mateix &lt;b&gt;Sarkozy&lt;/b&gt; qui va parlar de «refundar el  capitalisme»-, l'esquerra ha estat incapaç de donar una resposta  convincent i alternativa a la conservadora. I el cost d'oportunitat ha  estat ben alt: just quan les idees econòmiques que van entrar en crisi  el setembre del 2008 es posaven en qüestió, l'esquerra no va ser capaç  de presentar una alternativa en línia amb els seus valors.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La  majoria de les anàlisis sobre la decadència de la socialdemocràcia s'han  centrat en una sola variable: l'idil·li entre les formacions  progressistes i l'ortodòxia de les polítiques econòmiques liberals des  dels anys 90, cosa que va convertir la socialdemocràcia en copracticant  d'un model econòmic ara fracassat. Però ignoren un segon element no  menys important: la situació de dèficit democràtic va crear la il·lusió a  les formacions d'esquerra que era possible sobreviure sense una  adaptació i coordinació del seu discurs a nivell europeu. I sense  narrativa europea, l'esquerra ara no pot proposar ni portar a terme una  sortida alternativa de la crisi.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;És veritat que els partits  conservadors tampoc han tingut-ni tenen encara- un discurs europeu a  nivell nacional, però per a ells constitueix un problema menor: l'actual  marc europeu i la seva resposta a la crisi han estat fonamentalment  conservadors. La recerca de la recuperació econòmica ha ignorat altres  variables com el cost social per aconseguir-ho o l'impacte que tindran  les retallades de cara a la conservació del model social.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Si  l'esquerra aconsegueix un discurs propi sobre la sortida de la crisi,  haurà de practicar-lo a nivell europeu però l'haurà d'explicar a nivell  nacional. El discurs sobre un repartiment equitatiu dels costos que  imposa la crisi, perquè els poderosos també hi donin un cop de mà, o la  idea d'inventar noves formes de fiscalitat per gravar les transaccions  financeres, només són possibles de manera efectiva en una Europa  coordinada.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Fins i tot el pols que lliuren els governs  democràtics d'Europa amb els mercats és susceptible també de tenir un  component ideològic. Conceptualment, ha de ser una batalla liderada per  l'esquerra la voluntat d'aconseguir que la política s'imposi als mercats  i no a l'inrevés. Per un altre costat, l'onada de retallades de despesa  pública que recorre Europa podia haver estat menys dràstica i igual de  ferma si s'hagués fixat com a data de consolidació fiscal per exemple el  2015, i no el 2013. Aquesta decisió va ser una expressió de la voluntat  de calmar els mercats (amb poc èxit de moment), independentment del  cost social que impliqués aquest afany tan necessari. Però és la falta  d'una coordinació estratègica de les formacions i governs progressistes a  Europa el que fa difícil algunes alternatives d'aquesta mena.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L'única  manera d'afrontar la crisi d'una manera progressista és mitjançant una  coordinació i un discurs europeu. No hi ha esquerra sense Europa; però  lamentablement sí que hi ha Europa sense esquerra. Master en Relacions  Internacionals de la UE per la London School of Economics.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-1443764594516067082?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110218/esquerra-sense-europa/854128.shtml' title='No hi ha esquerra sense Europa'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/1443764594516067082/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=1443764594516067082' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1443764594516067082'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1443764594516067082'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2011/02/no-hi-ha-esquerra-sense-europa.html' title='No hi ha esquerra sense Europa'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-1832260774878865744</id><published>2011-01-15T12:27:00.001+01:00</published><updated>2011-01-15T12:27:51.021+01:00</updated><title type='text'>Narcos, fum i pseudointel·lectuals</title><content type='html'>&lt;div class="titularnoticia"&gt;                      &lt;span&gt;La prevenció del tabaquisme&lt;/span&gt;                      &lt;h2&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h2&gt;                   &lt;/div&gt;                   &lt;div class="noticia_completa"&gt;                      &lt;h3&gt;Rebel·lar-se contra la llei antitabac és sotmetre's a una indústria que necessita 400 fumadors nous al dia&lt;/h3&gt;                      &lt;div class="opcionestop"&gt;                         &lt;span class="fecha"&gt;Dissabte, 15 de gener del 2011&lt;/span&gt;                         &lt;span class="opcionesnoticia"&gt;                            &lt;a class="first" title="Imprimir" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110115/narcos-fum-pseudointellectuals/print-665766.shtml" target="_blank"&gt;                               &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/news_print.gif" title="Imprimir" alt="Imprimir" /&gt;                            &lt;/a&gt;                            &lt;a class="thickbox" href="http://www.elperiodico.cat/ca/sendfriend/sendfriendform_news.html?KeepThis=true&amp;amp;TB_iframe=true&amp;amp;height=415&amp;amp;width=491"&gt;                               &lt;img title="Enviar aquesta notícia" alt="Enviar aquesta notícia" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/news_mail.gif" /&gt;                            &lt;/a&gt;                            &lt;a class="aaText" title="Augmentar/ Reduir text" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110115/narcos-fum-pseudointellectuals/665766.shtml#"&gt;                               &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/news_text.gif" title="Augmentar/ Reduir text" alt="Augmentar/ Reduir text" /&gt;                            &lt;/a&gt;                         &lt;/span&gt;                      &lt;/div&gt;                      &lt;div class="opciones"&gt;                         &lt;div class="opcionb last"&gt;                                                     &lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;                         &lt;div class="opcionb"&gt;                                                     &lt;/div&gt;                         &lt;div class="opcionb"&gt;                            &lt;span&gt;Vots:&lt;/span&gt;                            &lt;div class="voteas"&gt;                               &lt;div id="votesup665766" class="votesup"&gt;                                  &lt;span&gt;+9&lt;/span&gt;                                  &lt;a&gt;                                     &lt;img alt="votar a favor" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/ico_votesup.gif" /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;div id="votesdown665766" class="votesdown"&gt;                                  &lt;span&gt;-2&lt;/span&gt;                                  &lt;a&gt;                                     &lt;img alt="votar en contra" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/ico_votesdown.gif" /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                            &lt;/div&gt;                         &lt;/div&gt;                         &lt;div class="opcionb"&gt;                            &lt;div class="comms"&gt;                               &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110115/narcos-fum-pseudointellectuals/665766.shtml#comentarios"&gt;                                  &lt;span&gt;Comentaris&lt;/span&gt;                               &lt;/a&gt;                               &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110115/narcos-fum-pseudointellectuals/665766.shtml#comentarios" id="numComents_NEWS_665766_ca_1"&gt;(0)&lt;/a&gt;                            &lt;/div&gt;                         &lt;/div&gt;                      &lt;/div&gt;                      &lt;div class="cuerponoticia"&gt;                         &lt;p&gt;Em nego a donar més dades sobre  mortalitat del tabac. Els esclats de rebel·lia, totalitarisme, imposició  i retallada de llibertats que es veuen saltar aquests dies em fan venir  al cap el fornit vaquer dels anuncis de Winston. A &lt;b&gt;David Goerlitz&lt;/b&gt;  li va estranyar que no fumessin els directius de la companyia a la qual  havia prestat la seva imatge de llibertat, amb el cigarret a la mà i  muntant a cavall per la pradera, i els va preguntar per què. La resposta  va quedar reflectida al sumari del judici de Maryland (1976), en què va  responsabilitzar els seus caps del seu càncer de pulmó. &lt;b&gt;Goerlitz&lt;/b&gt;  va repudiar la falsa llibertat que havia venut al món i abans de morir  ens va deixar la resposta del tabaquer. «Nosaltres no fumem -va  contestar entre rialles el peix gros-, aquesta merda la venem. L'hi  reservem als joves, als negres, als pobres i als estúpids».&lt;/p&gt;                         &lt;div class="columna_noticia"&gt;                            &lt;div class="col_element"&gt;                               &lt;div class="picture_feature" id="feature_518804"&gt;                                  &lt;a id="imagenAmpliar_518804" class="thickbox" title=" MIRTA ARIGORIA" href="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/3/3/1295060249933.jpg"&gt;                                     &lt;img class="zoom" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/zoom.gif" alt="zoom" height="21" width="21" /&gt;                                     &lt;img class="feat" id="image_big_518804" src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/3/5/1295060250153.jpg" alt="Narcos, fum i pseudointel·lectuals_MEDIA_1" title="Narcos, fum i pseudointel·lectuals_MEDIA_1" /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;p id="p_518804"&gt; MIRTA ARIGORIA         &lt;/p&gt;                            &lt;/div&gt;                            &lt;div class="col_element"&gt;                               &lt;div class="modtitle"&gt;                                  &lt;h3&gt;Edició Impresa&lt;/h3&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;div class="pdf"&gt;                                  &lt;span&gt;                                     &lt;a title="Edició Impresa" href="http://periodico.mynewsonline.com/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PEC20110115G008&amp;amp;idioma=PEC" target="_blank"&gt;                                        &lt;img alt="Edició Impresa" src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/1/9/1295060185891.jpg" height="117" width="83" /&gt;                                     &lt;/a&gt;                                  &lt;/span&gt;                                  &lt;h4&gt;Versió en &lt;b&gt;.PDF&lt;/b&gt;                                  &lt;/h4&gt;                                  &lt;p&gt;Informació publicada en la&lt;b&gt; página 8 &lt;/b&gt;de la secció de&lt;b&gt; Opinión &lt;/b&gt;de l'edició impresa del dia&lt;b&gt; 15 de gener de 2011&lt;/b&gt;                                     &lt;span&gt;                                        &lt;a href="http://periodico.mynewsonline.com/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PEC20110115G008&amp;amp;idioma=PEC" target="_blank"&gt;VEURE ARXIU (.PDF)&lt;/a&gt;                                     &lt;/span&gt;                                  &lt;/p&gt;                               &lt;/div&gt;                            &lt;/div&gt;                         &lt;/div&gt; &lt;p&gt;El meu amic &lt;b&gt;Jose Mari&lt;/b&gt; va morir  aquest Nadal, dies abans que es promulgués la mal anomenada llei  antitabac. Igual que al vaquer de Winston, també el va matar el càncer  de pulmó. La gran diferència és que &lt;b&gt;Jose Mari&lt;/b&gt; no va encendre mai  ni un cigarret, però en va fumar milers durant 31 anys de cambrer al  bingo on treballava. La carta que va enviar a la web  porquenosotrosno.org acabava amb aquesta pregunta: «Quan els fumadors  criden pel seu dret a fumar, dret que ningú els nega ja que només se'ls  demana que no forcin a fer-ho els altres, ¿ha d'estar aquest dret per  sobre del meu a viure i ser feliç amb la meva família?».&lt;/p&gt; &lt;p&gt;S'equivoquen  els que diuen que la llei 42/2010 és una llei antitabac, ja que en cap  article qüestiona l'acte de fumar. Només regula on fer-ho. Amb tots els  respectes, senyora Defensora del Poble en disfuncions, la nova llei és  reguladora i no prohibitiva com vostè diu. No li tremolin les cames  davant els sorollosos; mai una llei s'ha fet a gust de tothom. La llei  del 2005 es va fer a capritx de la Federació Espanyola d'Hostaleria i  Restauració (FEHR). Una decisió de salut pública tan important com on  fumar va quedar a les seves mans. Van ser sobirans per decidir si es  fumava o no als seus locals. El resultat ja el coneixem: fum a dojo i  intoxicació obligatòria per a treballadors i clients. L'actual llei del  tabac no satisfà l'últim capritx d'una FEHR en mans de les grans  superfícies hostaleres, que són les úniques que es poden permetre un  nyap car i ineficaç com els cubicles que proposen. Aquests fumadors eren  l'última possibilitat que quedava als seus patrons de Philip Morris per  fer fracassar una altra llei més a base de picaresca i de marginar del  seu invent la gran majoria de la nostra petita hostaleria tradicional,  que hauria vist els seus petits bars buits per a glòria i negoci dels  espavilats del cubicle.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;No, ja no ens mamem el dit. Totalitarisme  és imposar als altres el meu verí argumentant no sé quin dret. ¿De  quina prohibició es parla? Legalitzar les drogues no és vendre-les a  Carrefour, sinó acordar entre els agents socials fórmules i normes de  convivència comprensibles i eficaces basades en el respecte a un valor  tan fonamental com la salut. Tant si agrada com si no, aquesta llei  representa aquest esforç cívic i democràtic.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els que treballem  per la salut sabem que els 11 milions de persones addictes al tabac a  Espanya hauran de controlar i diferir la seva abstinència momentània.  Però també sabem que aquestes mateixes persones poden respondre en clau  col·lectiva amb respecte, com estan demostrant fer. Defensar la  rebel·lia contra una norma de salut pública aconseguida a pols per la  ciutadania davant dels interessos econòmics de Goliat no és més que  rebequeria, però també submissió davant una indústria tabaquera que  diàriament necessita captar 400 dels nostres xavals per compensar la  pèrdua de negoci dels que l'abandonen, bé perquè es moren o perquè  espavilen a temps i deixen de comprar-li la seva dosi diària. Són  aquests narcos els que es freguen les mans amb el patètic espectacle  d'aquests pseudointel·lectuals que obliden la seva responsabilitat de  construir la consciència col·lectiva que ens permeti superar els nous  reptes de convivència.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;El final no és meu, és idea de l'admirat psiquiatre &lt;b&gt;Luis Rojas Marcos&lt;/b&gt;  quan des d'una ciutat amb bars sense fum com Nova York es va unir a les  253 associacions i més de 2.087.000 suports que integren la iniciativa  científica i ciutadana ¿Per què Nosaltres No? &lt;b&gt;Luis&lt;/b&gt; em deia: «El  tema del consum de tabac és complicat i alhora senzill. El costat  complicat: tots tenim dret a escollir els nostres propis verins. Per  això em temo que seran molts els que continuaran considerant el cigarret  un ingredient imprescindible de la seva forma de viure. Però per  compensar aquest costat difícil aquí tenim la senzilla veritat: el fum  del tabac mata. Si veiem morir als nostres braços una persona estimada,  víctima d'aquest fum de segona mà, l'única opció que ens queda és  perseguir l'assassí».&lt;/p&gt; &lt;p&gt;En la lluita contra aquest assassí, tots,  la societat civil, fumadors, no fumadors, hostalers i clients, juguem al  mateix equip. I aquest partit el guanyarem. Salut i llarga vida a la  nova llei antifum.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Metge de salut pública, membre del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme i coordinador de ¿Per què Nosaltres No?&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-1832260774878865744?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110115/narcos-fum-pseudointellectuals/665766.shtml' title='Narcos, fum i pseudointel·lectuals'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/1832260774878865744/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=1832260774878865744' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1832260774878865744'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1832260774878865744'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2011/01/narcos-fum-i-pseudointellectuals.html' title='Narcos, fum i pseudointel·lectuals'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8470894330230129490</id><published>2010-12-29T14:53:00.001+01:00</published><updated>2010-12-29T14:54:12.646+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div class="titularnoticia"&gt;                      &lt;span&gt;El debat sobre la pirateria a internet | IDEES&lt;/span&gt;                      &lt;h2&gt;Indignada&lt;/h2&gt;                   &lt;/div&gt;                   &lt;div class="noticia_completa"&gt;                      &lt;div class="opcionestop"&gt;                         &lt;span class="fecha"&gt;Dimecres, 29 de desembre del 2010&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="cuerponoticia"&gt;                         &lt;span class="foto_opinion"&gt;                            &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/4/2/1284498825424.jpg" alt="" title="" /&gt;                            &lt;span class="by"&gt;                               &lt;b&gt;Beatriz de Moura&lt;/b&gt;                               &lt;i&gt;Directora editorial de Tusquets&lt;/i&gt;                            &lt;/span&gt;                         &lt;/span&gt;                         &lt;p&gt;¿De veritat que ens mereixem el país  d'irresponsables que, el 22 de desembre, van votar majoritàriament en  contra de l'anomenada &lt;i&gt;llei Sinde&lt;/i&gt; o &lt;i&gt;llei antidescàrregues&lt;/i&gt;?  Tots sabem que el PSOE no és a la cresta de l'onada i que el país fa  aigües per molts costats. Però senyors representants del poble espanyol,  ¡siguem seriosos per una vegada, no som en un pati! Deixem de jugar a  qui-fot-més-a-qui amb vista a eleccions i infantils intrigues  parlamentàries. ¿Han pensat ni tan sols dos segons que d'una tacada han  negat a músics, novel·listes, poetes, assagistes, acadèmics, traductors,  el seu legítim dret a protegir les seves creacions del sistemàtic  pirateig? No, perquè, segons sembla, vostès ja no pensen: ¿per què, si  ja coneixen la resposta abans d'haver-se formulat les preguntes  adequades? Ara bé, ¡ja no tornin a recórrer a ells per obtenir el seu  suport públic quan el seu prestigi els sembli útil!&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Els descerebrats que aquesta setmana  han negat als creadors el seu dret a la propietat intel·lectual i als  drets d'autor derivats de la seva pròpia obra no mereixen que se'ls  passi per alt aquesta barbàrie. Perquè és propi de bàrbars ignorar que  la cultura, en totes i cadascuna de les seves manifestacions, no només  genera riquesa a un país, sinó que constitueix el seu verdader arbre  genealògic, la seva identitat (i si m'equivoco, que em demostrin el  contrari). És, per tant, responsabilitat de tots respectar-la, i en  particular dels que la regulen.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Sí, estic indignada i  fastiguejada de l'obstinada ceguesa d'aquests gestors polítics. A mi que  ja no em busquin, perquè no em trobaran. No podria, ara mateix,  dialogar amb els que menyspreen el talent condemnant al no-res la  imaginació, la investigació i el coneixement. Amb la dictadura, aquest  país va ser un erm cultural; 35 anys després, amb la perversa excusa  d'una llibertat d'expressió mal entesa, podria tornar-ho a ser quan  callin els seus creadors o busquin una millor sort en un altre lloc. No,  no m'avergonyeix enfurismar-me, encara que m'estavelli contra una  majoria serva de la seva ànsia de poders i de la seva pertinaç  ignorància.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8470894330230129490?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8470894330230129490/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8470894330230129490' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8470894330230129490'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8470894330230129490'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/12/el-debat-sobre-la-pirateria-internet.html' title=''/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-6143306375396361904</id><published>2010-11-06T12:19:00.001+01:00</published><updated>2010-11-06T12:19:24.940+01:00</updated><title type='text'>¿A qui serveix l'Església?</title><content type='html'>&lt;h2&gt;¿A qui serveix l'Església?&lt;br /&gt;&lt;/h2&gt;                                      &lt;div class="noticia_completa"&gt;&lt;div class="cuerponoticia"&gt;                         &lt;span class="foto_opinion"&gt;                            &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/4/8/1284343425384.jpg" alt="" title="" /&gt;                            &lt;span class="by"&gt;                               &lt;b&gt;Emma Riverola&lt;/b&gt;                               &lt;i&gt;Escriptora&lt;/i&gt;                            &lt;/span&gt;                         &lt;/span&gt;                         &lt;p&gt;A les 11 del matí la vida bull al  barri del Raval. Enric Canet, escolapi, biòleg i directiu del Casal del  Raval, em rep a la porta d'un pis ple de gent que va i ve. Demana dos  segons d'espera mentre pregunta si hi ha alguna sala lliure. Tenim sort.&lt;/p&gt;                         &lt;div class="columna_noticia"&gt;                            &lt;div class="col_element"&gt;                               &lt;div class="picture_feature" id="feature_446532"&gt;                                  &lt;a id="imagenAmpliar_446532" class="thickbox" title="El contrast 8 Immobilistes i reformistes pugnen en el si de l'Església. REUTERS / CATHAL McNAUGHTON" href="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/7/6/1288989842267.jpg"&gt;                                     &lt;img class="zoom" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/zoom.gif" alt="zoom" width="21" height="21" /&gt;                                     &lt;img class="feat" id="image_big_446532" src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/2/9/1288989846492.jpg" alt="El contrast 8 Immobilistes i reformistes pugnen en el si de l'Església." title="El contrast 8 Immobilistes i reformistes pugnen en el si de l'Església." /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;p id="p_446532"&gt;El contrast 8 Immobilistes i reformistes pugnen en el si de l'Església. REUTERS / CATHAL McNAUGHTON         &lt;/p&gt;                            &lt;/div&gt;                            &lt;div class="col_element"&gt;                               &lt;div class="modtitle"&gt;                                  &lt;h3&gt;Més informació&lt;/h3&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;ul class="relacionados"&gt;&lt;li&gt;                                     &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101106/cristians-progressistes-volen-una-esglesia-mes-humana-proxima/580954.shtml"&gt;Cristians progressistes volen una Església «més humana i pròxima»&lt;/a&gt;                                  &lt;/li&gt;&lt;li&gt;                                     &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101106/govern-avala-seguretat-tot-perdua-dun-dossier/580705.shtml"&gt;El Govern avala la seguretat tot i la pèrdua d'un dossier&lt;/a&gt;                                  &lt;/li&gt;&lt;li&gt;                                     &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101106/els-mossos-passen-per-pisos-zona-papal-per-saber-qui-viu/580704.shtml"&gt;Els Mossos passen per pisos de la 'zona papal' per saber qui hi viu&lt;/a&gt;                                  &lt;/li&gt;&lt;li&gt;                                     &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101106/govern-confina-llei-llibertat-religiosa/580874.shtml"&gt;El Govern confina la llei de llibertat religiosa&lt;/a&gt;                                  &lt;/li&gt;&lt;li&gt;                                     &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101106/papa-arriba-entre-visques-protestes/580865.shtml"&gt;El Papa arriba entre visques i protestes&lt;/a&gt;                                  &lt;/li&gt;&lt;li&gt;                                     &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/lectores2.shtml" target="_blank"&gt;PARTICIPEU: ¿Us afecten les alteracions per la visita del Papa?&lt;/a&gt;                                  &lt;/li&gt;&lt;li&gt;                                     &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101101/les-aportacions-dels-lectors/569798.shtml" target="_blank"&gt;LES APORTACIONS DELS LECTORS&lt;/a&gt;                                  &lt;/li&gt;&lt;li&gt;                                     &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/lectores.shtml" target="_blank"&gt;PARTICIPEU-HI AMB LA VOSTRA REFLEXIÓ&lt;/a&gt;                                  &lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;                               &lt;ul class="utilidades"&gt;&lt;li class="tags"&gt;                                     &lt;span&gt;Tags:&lt;/span&gt;                                     &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/societat/"&gt;Societat&lt;/a&gt;                                  &lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;                            &lt;/div&gt;                            &lt;div class="col_element"&gt;                               &lt;div class="modtitle"&gt;                                  &lt;h3&gt;Edició Impresa&lt;/h3&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;div class="pdf"&gt;                                  &lt;span&gt;                                     &lt;a title="Edició Impresa" href="http://periodico.mynewsonline.com/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PEC20101106G006&amp;amp;idioma=PEC" target="_blank"&gt;                                        &lt;img alt="Edició Impresa" src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/4/4/1288989832944.jpg" width="83" height="117" /&gt;                                     &lt;/a&gt;                                  &lt;/span&gt;                                  &lt;h4&gt;Versió en &lt;b&gt;.PDF&lt;/b&gt;                                  &lt;/h4&gt;                                  &lt;p&gt;Informació publicada en la&lt;b&gt; página 6 &lt;/b&gt;de la secció de&lt;b&gt; Tema del día &lt;/b&gt;de l'edició impresa del dia&lt;b&gt; 06 de novembre de 2010&lt;/b&gt;                                     &lt;span&gt;                                        &lt;a href="http://periodico.mynewsonline.com/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PEC20101106G006&amp;amp;idioma=PEC" target="_blank"&gt;VEURE ARXIU (.PDF)&lt;/a&gt;                                     &lt;/span&gt;                                  &lt;/p&gt;                               &lt;/div&gt;                            &lt;/div&gt;                         &lt;/div&gt; &lt;p&gt;A la tarda, a l'Eixample, la  impressionant església de la Mare de Déu dels Àngels està gairebé a les  fosques. En una capella lateral, una quinzena de persones escolten el  rector, Rafael Méndez. S'acaba la missa i uns minuts després, Méndez,  ara vestit amb camisa i jersei, ens rep en un despatx contigu a la  sagristia. Quan adverteix la presència del fotògraf, es retira per  canviar-se. Reapareix immediatament vestit de negre i amb l'alçacolls de  clergue. Quan el fotògraf acaba la seva feina, el sacerdot es descorda  el coll i s'arremanga. Un gest premonitori de la intensitat que agafarà  la discussió que mantindrem. A les converses amb Méndez i Canet, la  passió i la convicció brotaran a dojo.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Canet comença ensenyant les cartes: &lt;b&gt;«El  govern de l'Església hauria de treballar pels més desafavorits. Però  està massa preocupat mirant-se el melic. És un món endogàmic. Tancat».&lt;/b&gt; I cita el títol del llibre de Jacques Gaillot: &lt;i&gt;Una Iglesia que no sirve, no sirve para nada.&lt;/i&gt; Méndez agafa posicions i afirma que sovint la crítica parteix del prejudici: &lt;b&gt;«¿Què  vol dir ser a prop del carrer? ¿Beneir la permissivitat? L'Església diu  tot el que ha de dir, qui no es vegi capaç de seguir el camí, que no  segueixi. S'ha de dialogar amb la societat, però de manera assenyada,  profunda. Aquesta és la manera d'ajudar al progrés real».&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;p&gt;Això no és una democràcia&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La crítica de Canet al sistema de govern de l'Església és totalment demolidora: &lt;b&gt;«No  hi ha democràcia. Es discrimina la dona en l'accés al poder i no hi ha  llibertat d'expressió. S'ha perdut el temps de la utopia i ens hem  enterrat en normes i més normes, en interpretacions perverses d'alguns  fragments de l'evangeli». &lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Canet persuadeix amb la seva mirada magnètica. Méndez ho fa amb la seva contundència. &lt;b&gt;«L'Església no és una democràcia &lt;/b&gt;-assegura aquest últim-.&lt;b&gt;  No se li poden aplicar els esquemes polítics. Però busca el consens.  Darrere el nomenament de cada bisbe, hi ha moltes consultes, molts  informes i moltes opinions sobre les aptituds d'aquella persona. No es  governa a cop de sabre».&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;p&gt; Canet ha posat sobre  la taula els temes més delicats: la discriminació de la dona i el  silenci dels teòlegs. Méndez situa el veto del sacerdoci a la dona en la  tradició apostòlica. Però admet que li falten elements d'estudi per  decidir sobre el tema. Amb aquesta apreciació sembla que surti a la  superfície el professor d'economia que vol ser rigorós amb ell mateix.  En canvi, s'estendrà sobre les advertències als teòlegs: &lt;b&gt;«Per a  l'Església són molt importants les aportacions dels teòlegs, però  aquestes han de beneficiar tothom. Cal mesurar les turbulències que  poden provocar. Hi ha temes que no s'han d'abordar en segons quin  moment. Som una comunitat d'1.200.000 persones i s'ha de tenir en compte  la seva realitat i la seva pluralitat. Cal pensar molt bé els missatges  abans de generalitzar-los».&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L'ús del poder&lt;/p&gt; &lt;p&gt;¿Una  Església que observa des de les altures o que dialoga de tu a tu? ¿És  realista plantejar-se la renovació d'una institució que amb prou feines  ha evolucionat des de la seva creació? Canet augura: &lt;b&gt;«Crec que l'Església catòlica aviat patirà una crisi molt forta per falta de vocacions».&lt;/b&gt; ¿Molt aviat?, pregunto mirant de situar aquesta locució adverbial de temps en 2.000 anys d'història. &lt;b&gt;«D'aquí uns deu&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;anys&lt;/b&gt; -respon sense vacil·lació-&lt;b&gt;.  I llavors hi haurà una renovació. El dia que es convidi a ser sacerdot a  qui ho vulgui ser, independentment de si és home o dona, casat o  solter, aquell dia hi tornarà a haver vocacions. S'ha de separar l'Estat  i l'Església. Fer fora la Cúria del Vaticà. Diluir-nos en el món i  treballar colze a colze amb qualsevol persona. L'exemple el trobem en la  visita del Papa. No hi estic en contra, però sí de la manera com es  planteja. El Papa hauria de ser un impulsor de la justícia. L'Església  té massa poder».&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;p&gt; &lt;b&gt;«Sí, l'Església té poder».&lt;/b&gt; Méndez s'exalta des de la cadira i gargoteja en un foli per subratllar les seves paraules.&lt;b&gt;  «El de les pedres i el de les persones, el de la gent que creu en ella.  Aquesta és la seva força i aquí radica la seva independència.  L'Església actua més per convicció que per poder. Així s'han fet les  catedrals, amb els diners que la gent ha donat i amb les oracions de  gent senzilla i no tan senzilla, que supera l'estructura precisament  perquè se la creu».&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pèrdua de vocacions&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;p&gt;Una  Església sustentada en la duresa de les pedres i en la calidesa de les  creences, però amb una creixent pèrdua de vocacions. ¿Com s'ha  d'afrontar el futur? Méndez comença: «&lt;b&gt;La doctrina catòlica ha de  tenir en compte la fidelitat als que ens han precedit i als que tenim al  costat. S'ha d'anar avançant, però amb prudència. I sempre amb  Jesucrist com a referència».&lt;/b&gt; I Canet acaba:&lt;b&gt; «Molta gent s'ha  sentit expulsada de l'Església. D'aquesta Església. Però jo crec en  l'esperit, en Jesús com una raó de futur i d'esperança per als perdedors  de la Història. Hem de trobar un camí comú entre tots els que lluiten  per uns valors des de la transcendència, però que se senten a la  frontera d'una estructura que no comparteixen. I aquesta via també l'hem  de compartir amb persones que formen part d'altres confessions». &lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-6143306375396361904?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/6143306375396361904/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=6143306375396361904' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6143306375396361904'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6143306375396361904'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/11/qui-serveix-lesglesia.html' title='¿A qui serveix l&apos;Església?'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-1038165366434741666</id><published>2010-09-21T10:48:00.001+01:00</published><updated>2010-09-21T10:49:49.835+01:00</updated><title type='text'>Sinéad O'Connor: An Open Letter to the Pope</title><content type='html'>Sir,&lt;div class="blog_content blog_design_a" id="entry_body"&gt;&lt;div class="entry_body_text"&gt;  &lt;p&gt;Your remarks made last week concerning church authorities' handling  of child rape complaints give the impression that neither John-Paul II  nor yourself knew of how these complaints were being managed.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;Can you please make clear exactly who has been running the church since 1979?&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;You have said church authorities did not act quickly nor decisively in dealing with allegations. This is entirely dishonest.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;In fact church authorities acted extremely quickly and decisively,  but in protection of rapist priests and the church, not of children.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;In your letter to Irish mass-goers you stated that the Irish  hierarchy, in covering up rape and transfering known rapists to other  parishes, where many more children were raped, had done so out of "a  well-intentioned desire to protect the reputation of the church."&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;If there is any such well-intentioned desire on your part then why  have you not in outrage fired every employee of the church who  contributed even in the remotest of ways, consciously or uncsonciously,  to the attack on Christ himself as made manifest in those children who  were raped?&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;It looks extremely bad that you have not done so. And that you  continue to set up lies and smoke-screens and treat us as if we are  stupid.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;Spokespeople on your behalf keep saying, falsely, that hierarchies  acted independently of The Vatican, when countless pleading letters from  bishops to The Vatican show that is not the case, as do the specific  instructions issued by The Vatican in 1962 to all bishops in the world  for dealing with allegations of rape and abuse.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;As you are aware, those instructions required the cleric taking  complaints, as well as the victim making the complaint, to sign an oath  of silence under threat of excommunication.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;Your letter of 2001 to all bishops in the world confirms the 1962 instructions were in operation until 2001.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;Why do you allow your representatives to lie?&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;All reports carried out in the four corners of the earth have found,  independently of each other, that the church's main concern in dealing  with abuse was the preservation of its assets and reputation and that  the welfare of children was not a consideration.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;As an example I refer you to the fact that in 1987 the church in  Ireland took out a series of insurance claims in every diocese in order  to protect the church from claims they foresaw would be made.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;The church then sat back and did nothing until 1995 when complaints became public knowledge.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;The reports show that without exception each diocese in the world  behaved in exactly the same manner when dealing with allegations.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;If hierarchies had been acting independently of The Vatican there would have been differences in their behaviour.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;We deserve better than lies and insults to our intelligence.&lt;br /&gt;The Holy Spirit deserves better.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;As long as the house of The Holy Spirit remains a haven for criminals the reputation of the church will remain in ruins.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;Finally, your statement that you hope the church's "humiliation will help the victims" is deplorable on two levels. &lt;/p&gt;  &lt;p&gt;One: not one member of The Vatican has publicly displayed an iota of  humility over this issue. Instead each person who has spoken has done so  most arrogantly and dismissively.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;Two: how dare you use the word humiliation to describe what you and  the church are going through?  Hope and pray, and thank God that you  will never know the abject humiliation of children who were raped by  monsters in the employ of your church. That is true humiliation.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-1038165366434741666?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.huffingtonpost.com/sinead-oconnor/an-open-letter-to-the-pop_b_732307.html' title='Sinéad O&apos;Connor: An Open Letter to the Pope'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/1038165366434741666/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=1038165366434741666' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1038165366434741666'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1038165366434741666'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/09/sinead-oconnor-open-letter-to-pope.html' title='Sinéad O&apos;Connor: An Open Letter to the Pope'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-3396260858555941885</id><published>2010-06-30T18:47:00.001+01:00</published><updated>2010-06-30T18:47:44.299+01:00</updated><title type='text'>El principal operador del port de BCN va oferir el seu imperi per importar coca</title><content type='html'>&lt;div class="titularnoticia"&gt;                &lt;span&gt;COP POLICIAL AL TRÀFIC D'ESTUPEFAENTS&lt;/span&gt;                &lt;h2&gt;El principal operador del port de BCN va oferir el  seu imperi per importar coca&lt;/h2&gt;             &lt;/div&gt;             &lt;div class="noticia_completa"&gt;                &lt;h3&gt;La xarxa volia introduir la droga amagada en  contenidors de ferralla procedents de Panamà&lt;/h3&gt;                &lt;h3&gt;La policia va descobrir José Mestre, propietari del  Grupo Mestre, en la reunió amb un narco&lt;/h3&gt;                &lt;div class="opcionestop"&gt;                   &lt;span class="fecha"&gt;Dimecres, 30 de juny del 2010&lt;/span&gt;                   &lt;span class="opcionesnoticia"&gt;                      &lt;a class="first" title="Imprimir" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100630/miros-rolls-pernils-jotas/print-356764.shtml" target="_blank"&gt;                         &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/news_print.gif" title="Imprimir" alt="Imprimir" /&gt;                      &lt;/a&gt;                      &lt;a class="thickbox" href="http://www.elperiodico.cat/ca/sendfriend/sendfriendform_news.html?KeepThis=true&amp;amp;TB_iframe=true&amp;amp;height=415&amp;amp;width=491"&gt;                         &lt;img title="Enviar aquesta notícia" alt="Enviar  aquesta notícia" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/news_mail.gif" /&gt;                      &lt;/a&gt;                      &lt;a class="aaText" title="Augmentar/ Reduir text" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100630/miros-rolls-pernils-jotas/356764.shtml#"&gt;                         &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/news_text.gif" title="Augmentar/ Reduir text" alt="Augmentar/ Reduir text" /&gt;                      &lt;/a&gt;                   &lt;/span&gt;                &lt;/div&gt;                &lt;div class="opciones"&gt;                   &lt;span class="fecha"&gt;ANTONIO BAQUERO&lt;br /&gt;BARCELONA&lt;/span&gt;                   &lt;div class="opcionb last"&gt;                      &lt;span&gt;Vots:&lt;/span&gt;                      &lt;div class="voteas"&gt;                         &lt;div id="votesup356764" class="votesup"&gt;                            &lt;span&gt;+20&lt;/span&gt;                            &lt;a href="javascript:JsZetaUtils.Voting.addVote(JsZetaUtils.Voting.cfg,%20356764,%20'NEWS',%20true,%20'ca');"&gt;                               &lt;img alt="votar a favor" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/ico_votesup.gif" /&gt;                            &lt;/a&gt;                         &lt;/div&gt;                         &lt;div id="votesdown356764" class="votesdown"&gt;                            &lt;span&gt;-1&lt;/span&gt;                            &lt;a href="javascript:JsZetaUtils.Voting.addVote(JsZetaUtils.Voting.cfg,%20356764,%20'NEWS',%20false,%20'ca');"&gt;                               &lt;img alt="votar en contra" src="http://www.elperiodico.cat/css/img/iconos/ico_votesdown.gif" /&gt;                            &lt;/a&gt;                         &lt;/div&gt;                      &lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt;                   &lt;div class="opcionb"&gt;                      &lt;div class="comms"&gt;                         &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100630/miros-rolls-pernils-jotas/356764.shtml#comentarios"&gt;                            &lt;span&gt;Comentaris&lt;/span&gt;                         &lt;/a&gt;                         &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100630/miros-rolls-pernils-jotas/356764.shtml#comentarios" id="numComents_NEWS_356764_ca_1"&gt;(16)&lt;/a&gt;                      &lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt;                &lt;/div&gt;                &lt;div class="cuerponoticia"&gt;                   &lt;p&gt;Al cinturó, un dels detinguts hi portava set  telèfons Blackberry. Darrere de cada un, un adhesiu amb un nom: el de  l'única persona a qui es podia trucar amb l'aparell i l'única que hi  trucaria. Segons fonts pròximes a la investigació, els agents van trobar  un mòbil que només comunicava amb el telèfon de José Mestre, el  propietari del Grupo Mestre, la principal operadora de càrregues del  port de Barcelona. Però a l'adhesiu del mòbil no hi figurava el seu nom,  sinó un sobrenom: &lt;i&gt;el Don&lt;/i&gt;.&lt;/p&gt;                   &lt;div class="columna_noticia"&gt;                      &lt;div class="col_element"&gt;                         &lt;div id="picture_thumbs_" class="picture_thumbs"&gt;                            &lt;a id="left_" title="Moure la seqüència cap a  l'esquerra" class="advance_left"&gt;                               &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/css/img/comunes/trans_left.png" alt="Moure la seqüència cap a l'esquerra" /&gt;                            &lt;/a&gt;                            &lt;a id="right_" title="Moure la seqüència cap a  la dreta" class="advance_right"&gt;                               &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/css/img/comunes/trans_right.png" alt="Moure la seqüència cap a la dreta" /&gt;                            &lt;/a&gt;                            &lt;div id="picture_container_" class="picture_container"&gt;                               &lt;div class="picture_thumb"&gt;                                  &lt;script type="text/javascript"&gt;        var title_pa_257616 = "José Mestre (esquerra), instants abans de ser detingut. EL PERIÓDICO";        var atitle_pa_257616 = "José Mestre (esquerra), instants abans de ser detingut. EL PERIÓDICO";       &lt;/script&gt;                                  &lt;a href="javascript://" onclick="zloadMedia('feature_','p_','foto',{title:title_pa_257616,imagen_alta:'/resources/jpg/5/2/1277842273725.jpg',imagen_media:'/resources/jpg/8/4/1277842274048.jpg',atitle:atitle_pa_257616})"&gt;                                     &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/2/4/1277842272942.jpg" alt="José Mestre (esquerra), instants abans de ser detingut." title="José Mestre (esquerra), instants abans de ser detingut." /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;div class="picture_thumb"&gt;                                  &lt;script type="text/javascript"&gt;        var title_pa_257603 = "A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults. COS NACIONAL DE POLICIA";        var atitle_pa_257603 = "A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults. COS NACIONAL DE POLICIA";       &lt;/script&gt;                                  &lt;a href="javascript://" onclick="zloadMedia('feature_','p_','foto',{title:title_pa_257603,imagen_alta:'/resources/jpg/4/7/1277842274174.jpg',imagen_media:'/resources/jpg/2/5/1277842274552.jpg',atitle:atitle_pa_257603})"&gt;                                     &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/2/0/1277842271502.jpg" alt="A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de  Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els  paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults." title="A  dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de  Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els  paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults." /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;div class="picture_thumb"&gt;                                  &lt;script type="text/javascript"&gt;        var title_pa_257617 = "A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults. COS NACIONAL DE POLICIA";        var atitle_pa_257617 = "A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults. COS NACIONAL DE POLICIA";       &lt;/script&gt;                                  &lt;a href="javascript://" onclick="zloadMedia('feature_','p_','foto',{title:title_pa_257617,imagen_alta:'/resources/jpg/6/4/1277842272846.jpg',imagen_media:'/resources/jpg/1/9/1277842276391.jpg',atitle:atitle_pa_257617})"&gt;                                     &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/7/5/1277842272457.jpg" alt="A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de  Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els  paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults." title="A  dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de  Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els  paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults." /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;div class="picture_thumb"&gt;                                  &lt;script type="text/javascript"&gt;        var title_pa_257618 = "A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults. COS NACIONAL DE POLICIA";        var atitle_pa_257618 = "A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults. COS NACIONAL DE POLICIA";       &lt;/script&gt;                                  &lt;a href="javascript://" onclick="zloadMedia('feature_','p_','foto',{title:title_pa_257618,imagen_alta:'/resources/jpg/2/7/1277842270872.jpg',imagen_media:'/resources/jpg/5/4/1277842271145.jpg',atitle:atitle_pa_257618})"&gt;                                     &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/7/9/1277842270497.jpg" alt="A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de  Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els  paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults." title="A  dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de  Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els  paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults." /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                               &lt;div class="picture_thumb"&gt;                                  &lt;script type="text/javascript"&gt;        var title_pa_257619 = "A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults. COS NACIONAL DE POLICIA";        var atitle_pa_257619 = "A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults. COS NACIONAL DE POLICIA";       &lt;/script&gt;                                  &lt;a href="javascript://" onclick="zloadMedia('feature_','p_','foto',{title:title_pa_257619,imagen_alta:'/resources/jpg/4/4/1277842272244.jpg',imagen_media:'/resources/jpg/8/4/1277842272848.jpg',atitle:atitle_pa_257619})"&gt;                                     &lt;img src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/2/6/1277842271862.jpg" alt="A dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de  Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els  paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults." title="A  dalt, a l'esquerra, inspecció de la droga confiscada al port de  Barcelona. A la dreta, un Rolls Royce propietat de l'acusat. A sota, els  paquets de droga i les bosses d'esport en què anaven ocults." /&gt;                                  &lt;/a&gt;                               &lt;/div&gt;                            &lt;/div&gt;                         &lt;/div&gt;                         &lt;script type="text/javascript"&gt;        fotoconf_ = {         initial_desp: 1,        desp_horizontal: 97,        init_pictures: 3,        pictures_per_desp: 1,        picture_container_name:"picture_container_",        advance_right_name: "right_",        advance_left_name: "left_",        animate: {         duration: "normal",          easing: "linear"        }        };        new JsZetaUtils.PhotoSlider.slider(fotoconf_);       &lt;/script&gt;                      &lt;/div&gt;                      &lt;div class="col_element"&gt;                         &lt;div class="modtitle"&gt;                            &lt;h3&gt;Edició Impresa&lt;/h3&gt;                         &lt;/div&gt;                         &lt;div class="pdf"&gt;                            &lt;span&gt;                               &lt;a title="Edició Impresa" href="http://periodico.mynewsonline.com/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PER20100630G029&amp;amp;idioma=PER" target="_blank"&gt;                                  &lt;img alt="Edició Impresa" src="http://www.elperiodico.cat/resources/jpg/9/5/1277842273559.jpg" height="117" width="83" /&gt;                               &lt;/a&gt;                            &lt;/span&gt;                            &lt;h4&gt;Versió en &lt;b&gt;.PDF&lt;/b&gt;                            &lt;/h4&gt;                            &lt;p&gt;Informació publicada en la&lt;b&gt; página 29 &lt;/b&gt;de  la secció de&lt;b&gt; cv Gran Barcelona &lt;/b&gt;de l'edició impresa del dia&lt;b&gt; 30  de juny de 2010&lt;/b&gt;                               &lt;span&gt;                                  &lt;a href="http://periodico.mynewsonline.com/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PER20100630G029&amp;amp;idioma=PER" target="_blank"&gt;VEURE ARXIU (.PDF)&lt;/a&gt;                               &lt;/span&gt;                            &lt;/p&gt;                         &lt;/div&gt;                      &lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt; &lt;p&gt;&lt;i&gt;El Don &lt;/i&gt;és uns dels 15 detinguts en  una operació portada a terme per agents de la Unitat Contra el Tràfic de  Droga i el Crim Organitzat (Udico) de Barcelona i de la Udico central  del Cos Nacional de Policia. L'operatiu ha permès desmantellar una xarxa  de narcotraficants que, usant presumptament l'estructura empresarial de  Mestre, volia convertir el port de Barcelona en la porta d'entrada a  grans carregaments de cocaïna pura. En un altre operatiu al Prat s'han  incautat 150 quilos de coca.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;COBERTURA COMERCIAL / Les  investigacions es van iniciar l'agost del 2009, quan van arribar indicis  d'una xarxa de narcos que, des de Panamà, intentava introduir a Espanya  grans quantitats de coca amagada en contenidors. La xarxa havia entrat  en contacte amb un ciutadà espanyol propietari de diverses empreses que  estava disposat a posar a disposició dels narcos les seves companyies  per dotar de cobertura comercial la importació de contenidors. La xarxa  va crear per introduir la droga una empresa fantasma per importar  ferralla.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al maig, un dels narcos de la coca va viatjar a  Barcelona per entrevistar-se amb l'empresari. La sorpresa per als agents  va ser descobrir que la persona a qui el narco anava a veure era ni més  ni menys que José Mestre, el multimilionari propietari del Grupo  Mestre, l'operadora de mercaderies més gran del port.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Dimarts de  la setmana passada, agents de la Udico es van personar a la terminal de  càrrega del port i es van dirigir a la seu del Grupo Mestre, on van  requerir la presència de José Mestre. Li van comunicar que anaven a  obrir un contenidor procedent de Panamà que podia contenir droga.  L'empresari va estar present quan es va obrir el contenidor i una grua  el va bolcar perquè alliberés la càrrega de ferralla. Diversos policies  van estar cinc hores removent ferros fins que van començar a emergir  bosses d'esport. Al final, en van aparèixer vuit. A l'interior, els  agents hi van trobar 202 quilos de cocaïna pura amb un valor de mercat  d'entre 48 i 60 milions d'euros.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;'MIRÓS', 'PICASSOS' I PERNILS /  Llavors va ser quan Mestre va ser detingut. L'empresari, considerat una  de les principals fortunes de Catalunya, va ser acompanyat pels agents  fins a la seva vivenda, una mansió de quatre plantes a Pedralbes. Allà  va començar un registre de la casa que va revelar l'altíssim nivell de  vida del detingut. La policia hi va trobar sis quadros de Miró, quatre  de Picasso, un nonell i un tàpies, tots comprats a Sotheby's. Al celler,  juntament amb 12 pernils 5 Jotes, una selecció dels vins més exclusius.  Al garatge, un Rolls Royce valorat en 500.000 euros, un Mercedes SLR  McLaren (549.000 euros), un Porsche Cayenne, un Range Rover, un Mercedes  tot terreny i quatre Smart. Tots comprats aquest any.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;             &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-3396260858555941885?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/3396260858555941885/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=3396260858555941885' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/3396260858555941885'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/3396260858555941885'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/06/el-principal-operador-del-port-de-bcn.html' title='El principal operador del port de BCN va oferir el seu imperi per importar coca'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-1672182709425887893</id><published>2010-06-20T20:23:00.001+01:00</published><updated>2010-06-20T20:23:36.227+01:00</updated><title type='text'>Susanna Rojas: «Els aconsello a tots que visquin el present»</title><content type='html'>&lt;div class="entradilla"&gt;Susanna Rojas  Afectada d'ELA. L'esclerosi lateral amiotròfica li va minant el físic.  La fortalesa i la capacitat d'estimar segueixen intactes.&lt;/div&gt;                &lt;h2&gt;Susanna Rojas: «Els aconsello a tots que visquin el  present»&lt;/h2&gt;                          &lt;div class="noticia_completa"&gt;                &lt;div class="opcionestop"&gt;                   &lt;span class="fecha"&gt;Diumenge, 20 de juny del 2010&lt;/span&gt;                   &lt;span class="opcionesnoticia"&gt;                      &lt;a class="first" title="Imprimir" href="http://www.elperiodico.es/ca/noticias/opinio/20100620/susanna-rojas-els-aconsello-tots-que-visquin-present/print-337729.shtml" target="_blank"&gt;                         &lt;img src="http://www.elperiodico.es/css/img/iconos/news_print.gif" title="Imprimir" alt="Imprimir" /&gt;                      &lt;/a&gt;                      &lt;a class="thickbox" href="http://www.elperiodico.es/ca/sendfriend/sendfriendform_news.html?KeepThis=true&amp;amp;TB_iframe=true&amp;amp;height=415&amp;amp;width=491"&gt;                         &lt;img title="Enviar aquesta notícia" alt="Enviar  aquesta notícia" src="http://www.elperiodico.es/css/img/iconos/news_mail.gif" /&gt;                      &lt;/a&gt;                      &lt;a class="aaText" title="Augmentar/ Reduir text" href="http://www.elperiodico.es/ca/noticias/opinio/20100620/susanna-rojas-els-aconsello-tots-que-visquin-present/337729.shtml#"&gt;                         &lt;img src="http://www.elperiodico.es/css/img/iconos/news_text.gif" title="Augmentar/ Reduir text" alt="Augmentar/ Reduir text" /&gt;                      &lt;/a&gt;                   &lt;/span&gt;                &lt;/div&gt;                &lt;div class="opciones"&gt;                   &lt;span class="fecha"&gt;Núria Navarro&lt;/span&gt;                   &lt;div class="opcionb last"&gt;                      &lt;span&gt;Vots:&lt;/span&gt;                      &lt;div class="voteas"&gt;                         &lt;div id="votesup337729" class="votesup"&gt;                            &lt;span&gt;+36&lt;/span&gt;                            &lt;a href="javascript:JsZetaUtils.Voting.addVote(JsZetaUtils.Voting.cfg,%20337729,%20'NEWS',%20true,%20'ca');"&gt;                               &lt;img alt="votar a favor" src="http://www.elperiodico.es/css/img/iconos/ico_votesup.gif" /&gt;                            &lt;/a&gt;                         &lt;/div&gt;                         &lt;div id="votesdown337729" class="votesdown"&gt;                            &lt;span&gt;-0&lt;/span&gt;                            &lt;a href="javascript:JsZetaUtils.Voting.addVote(JsZetaUtils.Voting.cfg,%20337729,%20'NEWS',%20false,%20'ca');"&gt;                               &lt;img alt="votar en contra" src="http://www.elperiodico.es/css/img/iconos/ico_votesdown.gif" /&gt;                            &lt;/a&gt;                         &lt;/div&gt;                      &lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt;                   &lt;div class="opcionb"&gt;                      &lt;div class="comms"&gt;                         &lt;a href="http://www.elperiodico.es/ca/noticias/opinio/20100620/susanna-rojas-els-aconsello-tots-que-visquin-present/337729.shtml#comentarios"&gt;                            &lt;span&gt;Comentaris&lt;/span&gt;                         &lt;/a&gt;                         &lt;a href="http://www.elperiodico.es/ca/noticias/opinio/20100620/susanna-rojas-els-aconsello-tots-que-visquin-present/337729.shtml#comentarios" id="numComents_NEWS_337729_ca_1"&gt;(5)&lt;/a&gt;                      &lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt;                &lt;/div&gt;                &lt;div class="cuerponoticia"&gt;                   &lt;p&gt;L'agost del 2008 la vida de Susanna Rojas  (Mataró, 1973) va fer un tomb inesperat. Un canvi hormonal després del  part de la seva segona filla podria haver accelerat l'aparició de  l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una lacerant malaltia  neuromuscular degenerativa que pateixen uns 400 catalans. Camina i parla  amb dificultat, però s'agafa fort a la vida.&lt;/p&gt;                   &lt;div class="columna_noticia"&gt;                      &lt;div class="col_element"&gt;                         &lt;div class="picture_feature" id="feature_241330"&gt;                            &lt;a id="imagenAmpliar_241330" class="thickbox" title=" JOsep GARCÍA" href="http://www.elperiodico.es/resources/jpg/4/5/1276987771954.jpg"&gt;                               &lt;img class="zoom" src="http://www.elperiodico.es/css/img/iconos/zoom.gif" alt="zoom" height="21" width="21" /&gt;                               &lt;img class="feat" id="image_big_241330" src="http://www.elperiodico.es/resources/jpg/4/6/1276987772264.jpg" alt="«Els aconsello a tots que visquin el present»_MEDIA_2" title="«Els  aconsello a tots que visquin el present»_MEDIA_2" width="292" /&gt;                            &lt;/a&gt;                         &lt;/div&gt;                         &lt;p id="p_241330"&gt; JOsep GARCÍA         &lt;/p&gt;                      &lt;/div&gt;                      &lt;div class="col_element"&gt;                         &lt;div class="modtitle"&gt;                            &lt;h3&gt;Edició Impresa&lt;/h3&gt;                         &lt;/div&gt;                         &lt;div class="pdf"&gt;                            &lt;span&gt;                               &lt;a title="Edició Impresa" href="http://periodico.mynewsonline.com/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PER20100620G088&amp;amp;idioma=PER" target="_blank"&gt;                                  &lt;img alt="Edició Impresa" src="http://www.elperiodico.es/resources/jpg/3/5/1276987771753.jpg" height="117" width="83" /&gt;                               &lt;/a&gt;                            &lt;/span&gt;                            &lt;h4&gt;Versió en &lt;b&gt;.PDF&lt;/b&gt;                            &lt;/h4&gt;                            &lt;p&gt;Informació publicada en la&lt;b&gt; página 88 &lt;/b&gt;de  la secció de&lt;b&gt; Contraportada &lt;/b&gt;de l'edició impresa del dia&lt;b&gt; 20 de  juny de 2010&lt;/b&gt;                               &lt;span&gt;                                  &lt;a href="http://periodico.mynewsonline.com/pdf/index.php?screen=preview&amp;amp;ref=PER20100620G088&amp;amp;idioma=PER" target="_blank"&gt;VEURE ARXIU (.PDF)&lt;/a&gt;                               &lt;/span&gt;                            &lt;/p&gt;                         &lt;/div&gt;                      &lt;/div&gt;                   &lt;/div&gt; &lt;p&gt;–Durant 16 anys vaig treballar com a  auxiliar de clínica a l'Hospital de Calella. M'agradava. Tenia ­contacte  amb la malaltia, però no em vaig imaginar mai que seria a l'altre  costat.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–¿Com va saber que era a l'altre costat?&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–Tres  mesos després de néixer la meva filla Berta –ara té 2 anys–, pujava amb  ella a coll els 30 esglaons d'accés a casa i vaig notar que la cama  dreta tenia menys força. Com que era feliç, no hi vaig donar  importància. A l'acabar la baixa maternal, vaig tornar a la feina i vaig  veure que hi havia alguna cosa que no era normal.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–Va  consultar el metge.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–Sí. Però no va veure res i em va enviar  al neuròleg. Durant sis mesos em van fer analítiques, ressonàncies  completes, puncions lumbars...&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–L'ELA es diagnostica  descartant altres malalties.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;p&gt;–Així és. Al cap  de nou mesos la llengua va començar a tremolar i el ­llavi superior a  moure's una miqueta. Els doctors em deien que hi havia alguna cosa, però  no sabien què. Em vaig començar a preocupar. Renunciar a la feina va  ser el primer cop dur –esperava que em retirés la Primitiva, no aquest  cos (riu)–. Després, al donar la sopa a la meva filla, vaig haver de  recolzar el braç a la taula. Al final l'electromiograma va revelar en un  90% que es tractava d'ELA.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–Una notícia atroç.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–Em  vaig passar dos dies consultant internet i plorant. El problema  d'aquesta malaltia és que no saben per què afecta les neurones motores  i, per tant, no saben com tractar-la. Imagini's que avui li diuen que no  podrà caminar mai més.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–Impossible imaginar-s'ho.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–Els  primers mesos van ser horribles. Vaig començar a pensar que ja no  podria agafar la meva filla a coll. El meu marit, que és transportista,  treballa de les 5.30 del matí a les 9 de la nit. Em vaig atabalar. Tenia  molta ràbia interior i la projectava contra la meva filla gran, la  Sara. Vaig veure que no era just. Així que vaig demanar ajuda  psicològica.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–¿Va servir?&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–Sí. Sé que la malaltia  s'anirà generalitzant. I caldrà assumir cada pèrdua. Al febrer anava amb  les nenes en cotxe i el peu del fre no em va respondre. Ja no puc  conduir. L'important és que no afecti els pulmons. Si és així,  malament...&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–A Stephen Hawinkg fa 40 anys que l'hi van  diagnosticar i ell segueix.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–Comencen a dubtar que tingui  ELA. L'estadística diu una altra cosa. A vegades m'agradaria tenir un  càncer, perquè almenys el metge et dóna pautes de lluita. Jo no puc fer  res. No hi ha res a fer. Però sí que he aclarit algunes coses.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–¿Les  comparteix?&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–Quan estàs sa no valores la quotidianitat: anar  a buscar el pa, passejar. ¡Avui ho veig tot tan diferent...! Vaig  plorar mesos la perspectiva d'anar en una cadira de rodes elèctrica. Ara  em sembla una formidable solució per portar les meves filles al  col·legi.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–¿Les seves filles noten què passa?&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–A  vegades m'ennuego amb l'aigua i vénen a donar-me copets a l'esquena...  La psicòloga em va dir que era important no mentir. A la gran l'hi anem  explicant a poc a poc: per què no puc agafar un gerro d'aigua, per què  no la porto a la piscina, per què no tornaré a treballar...&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–Amb  dues nenes petites i el marit en ruta, ¿com s'organitza?&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–La  meva mare i el meu cunyat m'ajuden. Jo arreglo les nenes, faig  l'esmorzar, poso rentadores... Dos dies per setmana vaig a la piscina i  dos més ve una fisioterapeuta. A la tarda intento ser com qualsevol  altra mare, però a les 9 de la nit estic feta una porqueria. Tot el que  puc fer, ho faig.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–Això l'engrandeix.&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–La vida no  és com volem. Jo he après que avui és un dia únic i irrepetible. El  passat ja no existeix i el futur és desconegut. Els aconsello a tots que  visquin el present. Avui estan vius i sans, però no hi ha garantia que  ho estiguin demà. Ens oblidem de les coses que són importants de  veritat.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;b&gt;–¿Què és important de veritat?&lt;/b&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;–La  família. El primer que vaig preguntar als metges és si l'ELA era  hereditària. Quan vaig saber que no... Estic coixa, parlo malament i sé  que ja no seré mai independent, però avui tinc vida, les meves filles i  el meu marit estan bé, i s'ha ­d'aprofitar.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;             &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-1672182709425887893?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.es/ca/noticias/opinio/20100620/susanna-rojas-els-aconsello-tots-que-visquin-present/337729.shtml' title='Susanna Rojas: «Els aconsello a tots que visquin el present»'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/1672182709425887893/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=1672182709425887893' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1672182709425887893'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1672182709425887893'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/06/susanna-rojas-els-aconsello-tots-que.html' title='Susanna Rojas: «Els aconsello a tots que visquin el present»'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8201174430201831930</id><published>2010-06-18T10:14:00.000+01:00</published><updated>2010-06-18T10:15:08.030+01:00</updated><title type='text'>La Masonería liberal reivindica el principio constitucional de aconfesionalidad</title><content type='html'>&lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;   &lt;div class="firma"&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;RAFAEL FRAGUAS&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;- Madrid - &lt;/em&gt;18/06/2010             &lt;/p&gt;    &lt;/div&gt;&lt;!-- ***** Fin Votos y comentarios ***** --&gt;                                                                                &lt;!-- ***** Entradilla ***** --&gt;      &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;p&gt;Cuatro obediencias de la masonería liberal española reunidas  este jueves en el Ateneo de Madrid dieron a conocer, por primera vez, un  Manifiesto por la Laicidad en el que preconizan un replanteamiento de  las relaciones entre la Iglesia católica y el Estado español. En el  manifiesto reivindican un marco igualitario y libre, sin prevalencias en  cuanto al cumplimiento por el Estado del mandato constitucional sobre  la aconfesionalidad. Las cuatro obediencias masónicas consideran  menoscabado este principio por la preeminencia de la Iglesia católica en  la vida institucional, en detrimento de otras confesiones religiosas.  Asimismo, la masonería liberal propone plantear a las organizaciones  sociales, civiles y progresistas una campaña destinada a suprimir la  casilla de la declaración de la renta reservada a la financiación de la  Iglesia católica por los contribuyentes, así como un cambio de  denominación que se refiera a ley de Libertad de Conciencia, en vez del  enunciado ley de Libertad religiosa ahora en boga, donde ésta pueda ser  integrada en aquella.&lt;/p&gt;         &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;         &lt;!-- ***** Fin de Entradilla ***** --&gt;          &lt;!-- ***** Info complementaria ***** --&gt;              &lt;!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Cuerpo ***** --&gt;         &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;!-- Info complementaria --&gt; &lt;div class="info_complementa"&gt; &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;En la reunión auspiciada por el foro de diálogo Ágora, cuya  presidenta Carmen Serrano moderó el encuentro, intervinieron también Ana  María Lorente, Gran Maestra de la Gran Logia Femenina de España; Paloma  Martínez Sierra, Presidenta de la Federación Española del Derecho  Humano; Jordi Farrerons, Gran Maestre de la Gran Logia Simbólica de  España, así como Aimé Bataglia, del Gran Oriente de Francia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Las  participantes resaltaron que el principio de aconfesionalidad del Estado  que recoge la Constitución de diciembre de 1978 en su artículo 16º,  "quedó sin efecto en la práctica tras la suscripción de un Convenio  Iglesia-Estado emitido apenas seis días después de la entrada en vigor  de la Constitución española, en enero de 1979". A juicio de Carmen  Serrano, "la democracia incluye la laicidad como requisito  imprescindible de respeto a la diversidad".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ana María Lorente, por  su parte, resaltó las "inercias mentales aún vigentes imprimieron un  troquel patriarcal a las sociedades ya desde hace 4.000 años, así como  una concepción solar y masculina de la divinidad; durante todo este  tiempo", añadió la Gran Maestra de la Gran Logia Femenina de España,  "por el hecho de ser mujer, la mitad de la sociedad ha vivido bajo un  sistema de creencias que le ha impedido desarrollarse libremente". Por  ello, abogó por la laicidad "como garantía de una sociedad sin  discriminaciones, donde poder ser educada en la tolerancia y en el  pensamiento crítico, capaz de poner en cuestión todo tipo de dogma.  Asimismo, propuso una "complicidad fraternal de los dos polos de la  Humanidad, hombres y mujeres", y preconizó después una sociedad "donde  los derechos humanos no sean un mero enunciado".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Según Jordi  Farrerons, "la laicidad es un espacio de convivencia respetuoso con todo  tipo de creencias e ideologías". Para Farrerons y pese al principio  constitucional, "pervive una confesionalidad sociológica del Estado aún  después de transcurridas tres décadas de vida democrática en España y a  cuyo amparo se produjo la legalización de la Masonería, el 28 de enero  de 1980, que desde entonces se ha desarrollado". Igualmente, criticó la  identificación de anticlericalismo y laicidad, ya que considera a ésta  como un factor de integración social. Por su parte Paloma Martínez  Sierra subrayó que España sigue siendo de facto un Estado confesional, y  reivindicó una espiritualidad no confesional que la laicidad ampara.  Martínez Sierra propuso una convocatoria abierta a las organizaciones  progresistas para participar en una campaña que elimine de la  declaraciòn de la renta el apartado destinado a la financiación de la  iglesia católica. También se mostró partidaria de denominar ley de  Libertad de Conciencia al proyecto de legislar sobre libertad religiosa,  por estimar que su ámbito es sería más amplio y que la incluiría.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aimé  Bataglia, del Gran Oriente de Francia, hizo una descripción del  laicismo al que consideró complementario de la tolerancia. Añadió que  "no cabe confundir el espacio público, en el que se mueven los Estados, y  el privado, donde tienen lugar las distintas creencias", confusión en  la que, a su juicio, "se encuentran los fundamentalismos religiosos y  estatales". Reivindicó las creencias como expresiones de los anhelos y  deseos del espíritu humano en la esfera de la conciencia y propugnó  "luchar contra la pereza mental que crea inercias capaces de adormecer  la inteligencia y la vitalidad del espíritu crítico", al que atribuyó el  progreso humano.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8201174430201831930?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8201174430201831930/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8201174430201831930' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8201174430201831930'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8201174430201831930'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/06/la-masoneria-liberal-reivindica-el.html' title='La Masonería liberal reivindica el principio constitucional de aconfesionalidad'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-2278086408955211981</id><published>2010-06-02T10:08:00.000+01:00</published><updated>2010-06-02T10:09:09.626+01:00</updated><title type='text'>Steve Jobs: "El fin de la era del PC es inevitable"</title><content type='html'>&lt;h1&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h1&gt;   &lt;h3&gt;El patrón de Apple no cree que Foxconn sea una fábrica de  explotación.- Asegura que pensó en el iPad antes que en el iPhone pero  que optó por entrar primero en el mercado de la telefonía porque era más  voluminoso &lt;/h3&gt;   &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;   &lt;div class="firma"&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;EL PAÍS&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;- Barcelona - &lt;/em&gt;02/06/2010             &lt;/p&gt;    &lt;/div&gt;&lt;!-- ***** Fin Votos y comentarios ***** --&gt;                                                                                &lt;!-- ***** Entradilla ***** --&gt;      &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;p&gt;Steve Jobs ha participado en una larga charla en la  conferencia D8 que se celebra en California. El patrón de Apple ha  segurado que estamos en la era del fin del PC tradicional. Un augurio,  ya formulado, que ha expuesto con detalle. &lt;a href="http://news.cnet.com/8301-13860_3-20006526-56.html?tag=newsLeadStoriesArea.1" target="_blank"&gt;Según Jobs&lt;/a&gt;, cuando EE UU era una nación agraria los  coches eran camiones porque se necesitaban en las granjas. Cuando las  ciudades crecieron empezaron a llegar los automóviles con dirección  asistida y cambios automáticos. "Los PC van a ser como los camiones,  existirán pero únicamente una pequeña parte de la población los  necesitará". Jobs defiende que los avances en procesadores y chips  permiten que dispositivos como el iPad hagan las tareas habitualmente  encomendadas a los ordenadores de sobremesa. El inicio de la era post-PC  incomoda pero es inevitable. Con las tabletas, por ejemplo, "usted  tiene una relación más directa e íntima con Internet, los medios de  comunicación, las aplicaciones y sus contendios", ha afirmado. Jobs ha  explicado que concibió el iPad antes que el iPhone, pero que paralizó el  proyecto porque vió la oportunidad de romper el mercado de la  telefonía, mucho mayor, en número de unidades, que el de los  ordenadores.&lt;/p&gt;         &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;         &lt;!-- ***** Fin de Entradilla ***** --&gt;          &lt;!-- ***** Info complementaria ***** --&gt;     &lt;div class="info_complementa"&gt;                                                               &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;           &lt;div class="listado_despiece"&gt;              &lt;/div&gt;           &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;                                    &lt;!-- ***** Hermanas ***** --&gt;      &lt;div class="listado_hermanas"&gt;              &lt;/div&gt;                                &lt;!-- ***** Fin Hermanas ***** --&gt;                            &lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;       &lt;div class="otros_webs"&gt;        &lt;h3&gt;La noticia en otros webs&lt;/h3&gt;       &lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=Steve%20Jobs:%20%22El%20fin%20de%20la%20era%20del%20PC%20es%20inevitable%22&amp;amp;donde=enotros&amp;amp;idioma=es"&gt;webs  en español&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=Steve%20Jobs:%20%22El%20fin%20de%20la%20era%20del%20PC%20es%20inevitable%22&amp;amp;donde=enotros&amp;amp;idioma=nes"&gt;en  otros idiomas&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;             &lt;/div&gt;           &lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;             &lt;/div&gt;         &lt;!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Cuerpo ***** --&gt;         &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;!-- Info complementaria --&gt; &lt;div class="info_complementa"&gt; &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;Sobre la &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/iPhonegate/complica/elpeputec/20100427elpeputec_1/Tes" target="_blank"&gt;filtración de imágenes&lt;/a&gt; del iPhone en Gizmodo, Jobs  ha dicho que no está claro que un ingeniero de la empresa se lo dejara  en una cervecería y apunta la hipótesis de un robo. "Es una gran  historia", donde no excluye el sexo, que puede convertirse en una  película. Jobs asegura que mucha gente le aconsejó no entrar en  conflicto con Gizmodo y su periodista, pero ha defendido que no puede  permitir que se compre una propiedad robada y que se trate de  extorsionar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;Google y Flash&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En el diálogo, se ha  tratado la competencia con Google. Para Jobs ha sido Google quien ha  decidido competir con Apple, en referencia a su entrada en el mercado de  los teléfonos móviles porque el anunciado sistema operativo Chrome  todavía no es una realidad. "Son ellos quienes decidieron competir con  nosotros porque Apple no ha entrado en el mercado de las búsquedas".  Jobs rechaza hablar de guerra aunque admite que tampoco en su día  contempló la competencia de Microsoft como una guerra de plataformas y  quizá por ello perdieron. "Nosotros nos dedicamos a construir el mejor  producto". Jobs prefiere el mercado particular al corporativo porque el  consumidor decide personalmente lo que le gusta y en las empresas las  decisiones de compra las toman personas en departamentos que, a veces,  "están confusas".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Jobs ha vuelto a justificar su oposición a  Flash. Apple, asegura, tiene éxito porque sabe escoger los caballos que  debe montar y ha recordado que la empresa, con iMac, fue la primera en  abandonar los discos &lt;i&gt;floppy.&lt;/i&gt; "Si sabes escoger te ahorras una  enorme cantidad de trabajo".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;La explotación laboral&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Con  respecto a la cadena de suicidios en la fábrica china, Foxconn, que  ensambla el iPad y otros productos de Apple y otras multinacionales,  Jobs ha mostrado su preocupación, ha afirmado que están investigando la  situación pero que no cree que sea una fábrica de explotación. A raíz de  estos suicidios Foxconn ha anunicado una subida salarial del 20% a  todos los trabajadores de sus plantas. La compañía sostiene que detrás  de los suicidios hay motivos personales, pero varios abogados  laboralistas lo atribuyen a la presión productiva y al aisalmiento  social de los trabajadores. El salario mensual medio de un trabajador de  la empresa ronda los 112 euros al mes, pero acumulando horas extras  pueden llegar a los 236. &lt;a href="http://china.globaltimes.cn/society/2010-06/537188.html" target="_blank"&gt;Activistas chinos&lt;/a&gt; han intendo investigar la  situación laboral de estas fábricas. Uno de ellos, que consiguió ser  contratado, ha sido detenido por la policía y ha tenido que firmar un  compromiso de confidencialidad.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En el diálogo también ha aparecido  el tema de la tienda de aplicaciones y el control que ejerce Apple  sobre los contenidos de la misma donde, por ejemplo, se excluyen los de  tipo erótico. Jobs ha recordado que Apple apoya plataformas abiertas  como el HTML5 y que en el caso de la Apple Store hay una serie de reglas  orientadas a garantizar su buen funcionamiento.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al margen de este  encuentro en California, Jobs utiliza otras plataformas para explicar  sus posiciones. Una de ellas, muy frecuentada últimamente por el patrón  de Apple, es el correo elecrónico. Una de las últimas polémicas que ha  abierto ha sido a propósito de la pornografía y la censura de contenidos  eróticos en las aplicaciones de Apple. En &lt;a href="http://valleywag.gawker.com/5539717/steve-jobs-offers-world-freedom-from-porn" target="_blank"&gt;un sitio&lt;/a&gt; que, casualmente, pertenece a la misma  empresa que Gizmodo, un enfurecido internauta negaba hace un par de  semanas que Apple representara la revolución porque la revolución es  libertad. Y Jobs le respondióque la libertad consiste en ser liberado de  los programas que roban los datros personales, liberado de los  programas que vacían la batería y "&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Jobs/Quien/quiera/pornografia/puede/comprar/Android/elpeputec/20100421elpeputec_2/Tes" target="_blank"&gt;liberado de la pornografía&lt;/a&gt;". El mensaje concluye  con la misma idea expuesta en California, "los tiempos cambian y algunos  representantes del mundo del PC tradicional sienten que su mundo está  en trance de desaparecer y tienen razón". La industria del porno ante la  evidencia de que es imposible entrar en el negocio de las aplicaciones  de Apple está adaptando sus páginas web, sin Flash, para que puedan ser  accesibles desde el navegador de un iPhone o un iPad.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-2278086408955211981?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Steve/Jobs/fin/era/PC/inevitable/elpeputec/20100602elpeputec_1/Tes' title='Steve Jobs: &quot;El fin de la era del PC es inevitable&quot;'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/2278086408955211981/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=2278086408955211981' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2278086408955211981'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2278086408955211981'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/06/steve-jobs-el-fin-de-la-era-del-pc-es.html' title='Steve Jobs: &quot;El fin de la era del PC es inevitable&quot;'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-3946827100345045576</id><published>2010-05-23T15:48:00.001+01:00</published><updated>2010-05-23T15:49:41.244+01:00</updated><title type='text'>Sus fechorías salen gratis: paga el ciudadano</title><content type='html'>&lt;h1&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h1&gt;   &lt;h3&gt;Directivos y políticos que sumieron al mundo en la crisis quedan  impunes  -  Preocupa la tolerancia con la irresponsabilidad &lt;/h3&gt;   &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;   &lt;div class="firma"&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;RAMÓN MUÑOZ / M. ANTONIA SÁNCHEZ-VALLEJO&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;&lt;/em&gt;22/05/2010              &lt;/p&gt;    &lt;/div&gt;&lt;!-- ***** Fin Votos y comentarios ***** --&gt;                                                                                &lt;!-- ***** Entradilla ***** --&gt;      &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;p&gt;La Administración estadounidense aprobó entre 2008 y 2009 más  de 800.000 millones de euros para evitar la quiebra de su sistema  financiero. Casi todos los grandes bancos y empresas financieras y de  seguros (Goldman Sachs, Citigroup, Bank of America, Merrill Lynch, AIG,  Bearn Stearn, Fannie Mae, Freddie Mac, entre otros) se acogieron a ellas  con júbilo. Los países de la Unión Europea, que también habían salido  al rescate de sus bancos (Deutsche Bank, BNP, Fortis, ING, Commerzbank,  Royal Bank of Scotland y una larga lista), ahora se han conjurado para  salvar a países enteros como Grecia. La mayoría de los responsables de  ese fiasco planetario han sido señalados con el dedo por los Gobiernos y  las instituciones que acudieron en su ayuda. Pero han salido indemnes  en los tribunales.&lt;/p&gt;         &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;         &lt;!-- ***** Fin de Entradilla ***** --&gt;          &lt;!-- ***** Info complementaria ***** --&gt;     &lt;div class="info_complementa"&gt;                                                               &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="info_complementa"&gt;&lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;De ese ámbito de impunidad apenas se escapan excepciones relevantes  como el financiero estadounidense Bernard Madoff, sentenciado a 150 años  de cárcel tras haber protagonizado la mayor estafa piramidal de la  historia, de 50.000 millones de dólares. Sus colegas de fechorías, como  Dick Fuld, que llevó a la quiebra a Lehman Brothers, no solo están en la  calle, sino que disfrutan de una generosa jubilación gracias a los &lt;i&gt;bonus&lt;/i&gt;  millonarios con los que fueron recompensados, pese a haber llevado a la  ruina a sus empleados y accionistas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El debate sobre estos &lt;i&gt;crímenes  sin castigo&lt;/i&gt; se reproduce ahora a escala estatal. Los gobernantes  griegos, especialmente los de centro-derecha, falsificaron las cuentas  públicas dejando al país al borde del colapso. La mayoría de ellos se  sientan ahora como oposición en el Parlamento heleno sin ningún complejo  de culpa. Solo el presidente griego, Karolos Papulias, ha pedido  públicamente que los responsables de la crisis, "los especuladores, los  defraudadores de impuestos y los corruptos", paguen "por llevar al país  al borde del abismo".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En España aún no han reventado grandes  escándalos financieros, pero los primeros casos, como la intervenida  Caja Castilla La Mancha, apuntan en la misma dirección: sus gestores y  consejeros han salido indemnes salvo multas de escasa cuantía e  inhabilitaciones.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"No es nuevo que los banqueros disfruten de gran  impunidad, como hemos podido comprobar incluso en nuestro propio país  antes y después de la crisis. Tras esta última, creo que se ha hecho aún  más evidente que los Gobiernos están sometidos a su voluntad.  Prácticamente ninguna de las grandes propuestas de los Gobiernos del  G-20 orientadas a someter a mayor control la actividad especulativa de  los financieros se han llevado a cabo", indica Juan Torres, catedrático y  miembro de la organización Attac, que propone gravar las transacciones  internacionales de la banca.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El único gran proceso que se sigue en  la actualidad es el abierto por el fiscal general de Nueva York, que  investiga a ocho grandes bancos (Goldman Sachs Group Inc., Morgan  Stanley, UBS AG, Citigroup, Credit Suisse, Deutsche Bank, Credit  Agricole y Merrill Lynch) por engañar y sobornar a las agencias de  calificación para conseguir buenas clasificaciones por sus productos de  alto riesgo y, en particular, las &lt;i&gt;hipotecas basura&lt;/i&gt;.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Del  poder y la discrecionalidad con que funcionaban bancos y agencias, dan  prueba dos ambiciosos ejecutivos -ambos de 31 años- de Goldman Sachs,  ahora en el ojo del huracán. Fabrice Tourre, francés y educado en  Londres, se dio cuenta mucho antes que el resto de que el mercado  hipotecario en EE UU se iba a hundir, como prueban los correos  electrónicos que cruzaba con sus colegas, en los que denominaba "mierda"  a las que luego se conocerían como hipotecas &lt;i&gt;subprime&lt;/i&gt;. Pese a  ello, el Fabuloso Fab&lt;i&gt;,&lt;/i&gt; como le apodaban sus envidiosos  compañeros, siguió empaquetando productos financieros bajo la garantía  de esos préstamos y vendiéndoselos a sus mejores clientes. Causó  pérdidas directas de 800 millones de euros. ¿Está en prisión? No, ocupa  una vicepresidencia de Goldman en Londres.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Su compañero Tetsuya  Ishikama, de origen japonés, pero también formado en Londres, ha ido mas  allá y ha llegado a publicar un libro (&lt;i&gt;Cómo causé el colapso del  crédito&lt;/i&gt;) en el que se jacta de haber disfrutado de una vida de  excesos, coches deportivos y bailarinas de &lt;i&gt;striptease&lt;/i&gt; incluidas,  traficando con derivados financieros de alto riesgo. ¿Está en prisión?  No, trabaja para la firma financiera Amias Berman y su novela le ha  aupado al estrellato de los gurús que han sabido sacar provecho de la  crisis.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Muchos administradores parecen olvidar que cuando se  pertenece a un consejo de administración se forma parte de la gestión  activa de una entidad y eso implica también responsabilidad, para  ejercerla y para exigirla, si llega el caso. En épocas de bonanza esto  parece no tenerse en cuenta, y cuando llegan las vacas flacas se tiende a  escurrir el bulto. En el trasfondo de estas cuestiones hay una lucha  entre la necesidad de depurar responsabilidades de los culpables ante la  sociedad y un fortísimo &lt;i&gt;lobby&lt;/i&gt; financiero que, en algunos casos,  ha jugado y juega con astucia en la delgada línea que separa el riesgo  de la imprudencia e incluso del fraude", señala Santiago Carbó,  catedrático de Análisis Económico de la Universidad de Granada y  consultor del Banco de la Reserva Federal de Chicago.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En el caso  de la crisis griega, no obstante, hay otros factores en juego, el  primero de ellos la actuación de los políticos (el 98,6% de los griegos  cree que los responsables de la crisis son los políticos, según un  sondeo del 8 de mayo hecho por RealNews). La arraigada cultura de la  corrupción y el protagonismo de una clase política a menudo en  connivencia con el fraude, cuando no defraudadora, provocan una  sensación de impunidad que ha calado hondo en el imaginario colectivo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Durante  los últimos 30 años, la sociedad griega ha recibido continuos mensajes  de impunidad desde el poder, infinitos casos de corrupción que se han  saldado con escasas dimisiones o ceses y, menos aún, con procesos  judiciales: el &lt;i&gt;caso Koskotás&lt;/i&gt; (financiación irregular del partido  socialista en los años ochenta del pasado siglo); el &lt;i&gt;escándalo del  maíz&lt;/i&gt;, en 1987, cuando Grecia vendió a la Comisión Económica Europea  maíz yugoslavo haciéndolo pasar por griego para recibir subvenciones; o  los dos más recientes, aún bajo investigación, el &lt;i&gt;caso Siemens&lt;/i&gt;  (pago de sobornos por la empresa alemana a funcionarios del Gobierno  griego para lograr adjudicaciones en los Juegos Olímpicos de 2004) y el &lt;i&gt;caso  Vatopedi&lt;/i&gt;, una venta irregular de unos terrenos de la Iglesia  ortodoxa previa recalificación fraudulenta.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En un escándalo menor,  en 1988, el responsable de la eléctrica estatal se apropió de varios  millones de dracmas del erario público. Fue apartado del cargo, pero la  opinión pública recibió este nada ambiguo mensaje del entonces primer  ministro, Andreas Papandreu: "Hombre, normal que mangue, ¡pero  tanto...!".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"La estupidez en la gestión de las finanzas públicas;  la falta de credibilidad de los políticos o incluso el hecho de plegarse  a las demandas de la UE, que además acude en ayuda de quienes lo han  hecho mal, son mensajes que calan en la opinión pública", opina  Konstantinos Tsukalas, catedrático emérito de Sociología de la  Universidad de Atenas. "Tras el fracaso de las instituciones, de la  justicia, de la educación, del Estado, en suma, se necesita una  credibilidad nueva para poder pedir responsabilidades, que es la otra  cara de la moneda, el otro lado del espejo público".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La crisis  griega hunde sus raíces en una cultura donde la dádiva y los favores  ocupan el lugar de los derechos, por lo que para algunos expertos la  clave de la regeneración es la educación, más que el castigo político en  las urnas o la actuación de la justicia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Los códigos de valores  que manejamos no valen; son códigos esclerotizados, caducos, más propios  de siglos pasados que del XXI. Si no cambias a los jóvenes y les haces  ver que no pueden funcionar con códigos propios de una sociedad menor de  edad, que es donde las culpas se disculpan o se castigan, pero no se  asumen, no cambias nada", sostiene Zalia Draghona, ex diputada  socialista y especialista en educación.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;José María Martínez,  secretario general del sector de banca de CC OO, también considera que  hay un problema de costumbres. "Es que el problema no está tanto en las  reglas -que hay que reformar y, sobre todo, hacer cumplir-, sino en las  costumbres, y uno de los principales problemas es que las  responsabilidades están igualmente repartidas entre supervisores y  supervisados. Algo empieza a moverse en relación con el próximo G-20  (control de agencias calificadoras, restricciones a las operaciones a  corto, posible tasa a las operaciones financieras). Pero, sin duda, poco  se atisba sobre las medidas coercitivas y punitivas, y, desde luego,  sin castigo, volverán los criminales".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En EE UU han hablado sin  ambages de un comunismo al revés. Y no lo han hecho precisamente  activistas antisistema sino inversores como Jim Rogers, cofundador junto  con George Soros de Quantum, uno de los mayores fondos de alto riesgo:  "EE UU es ahora más comunista que China. Pero se trata de un socialismo  para ricos. Se está rescatando a los financieros, a los bancos y a la  aristocracia de Wall Street, no a la gente humilde que quiere pagar su  hipoteca".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Y mientras directivos como Tourré y Ishikama disfrutan  de su fama y su hacienda, y los políticos griegos andan a la greña para  decidir quién fue más corrupto y se mantienen debates filosóficos sobre  quién tuvo la culpa, millones de contribuyentes, pensionistas y  funcionarios de países como Estados Unidos, Grecia, Portugal, Reino  Unido y España se hacen cargo de las facturas de sus fechorías.&lt;/p&gt;  &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Despiece **************** --&gt; &lt;a name="despiece1"&gt;&lt;/a&gt; &lt;h3&gt;Los únicos que visitaron la cárcel&lt;/h3&gt;   &lt;p&gt;- &lt;b&gt;Bernard Madoff.&lt;/b&gt; El más pícaro. Desde que en 1960 fundara su  propia firma de inversión, creó una estructura piramidal -pagaba grandes  intereses con los últimos capitales que conseguía y que no devolvía-  con la que estafó a bancos, amigos y grandes fortunas. En España fueron  sus víctimas el Banco Santander, las familias Abelló, Koplowitz, Lladró,  Suñer y hasta el cineasta Almodóvar. Hace tan solo dos años, los ricos  de todo el mundo le suplicaban que se hiciera cargo de su dinero.  Recientemente fue golpeado por haber aconsejado mal sobre una inversión a  un preso con el que comparte la cárcel de Butner.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- &lt;b&gt;Allen  Standford.&lt;/b&gt; Apenas un aprendiz de Madoff. Vendió en varios países  latinoamericanos 7.000 millones de dólares de certificados de depósitos  de alto rendimiento que no valían nada. Sus abogados han pedido varias  veces su excarcelación alegando que "ha perdido la vista de un ojo, no  recuerda las conversaciones y está enloquecido".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- &lt;b&gt;Raj  Rajaratnam. &lt;/b&gt;Es la cabeza de la presunta mayor trama de información  privilegiada de Wall Street. Obtenía fraudulentamente chivatazos de 20  grandes empresas que empleaba para realizar sus inversiones a través de  su firma, Galeón. Se enfrenta a un macrojuicio en octubre.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- &lt;b&gt;Kenneth  Lay. &lt;/b&gt;El precursor. Al frente de la eléctrica Enron, cometió todos  los fraudes contables imaginables. Llegó a provocar apagones para subir  el precio de la electricidad y las acciones. Condenado a 30 años de  cárcel, murió de un ataque al corazón.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;- &lt;b&gt;Bernie Ebbers. &lt;/b&gt;Presidente  de WorldCom. Juan Villalonga, entonces presidente de Telefónica, le  puso como ejemplo de gestión. Le llamaban El Vaquero por tener el rancho  más extenso de Canadá. Protagonizó la mayor quiebra de la burbuja  tecnológica (100.000 millones de euros). Cumple 25 años de condena.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-3946827100345045576?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elpais.com/articulo/sociedad/fechorias/salen/gratis/paga/ciudadano/elpepisoc/20100522elpepisoc_1/Tes' title='Sus fechorías salen gratis: paga el ciudadano'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/3946827100345045576/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=3946827100345045576' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/3946827100345045576'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/3946827100345045576'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/05/sus-fechorias-salen-gratis-paga-el.html' title='Sus fechorías salen gratis: paga el ciudadano'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-7128833208384897403</id><published>2010-05-21T15:59:00.001+01:00</published><updated>2010-05-21T16:02:03.945+01:00</updated><title type='text'>El propietario de un foro no es responsable de opiniones de terceros, según el Supremo</title><content type='html'>&lt;p&gt;El Tribunal Supremo ha aceptado el recurso de casación interpuesto  por la empresa Ruboskizo SL, propietaria del foro de Internet  Quejasonline, condenada por un juzgado de primera instancia de Valencia a  pagar 6.135 euros a un abogado de Mutua Madrileña Automovilística por  los comentarios supuestamente ofensivos publicados por un tercero en el  foro.&lt;/p&gt;         &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;         &lt;!-- ***** Fin de Entradilla ***** --&gt;          &lt;!-- ***** Info complementaria ***** --&gt;              &lt;!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Cuerpo ***** --&gt;         &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;!-- Info complementaria --&gt; &lt;div class="info_complementa"&gt; &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;En la sentencia, el tribunal entiende que, de acuerdo a la Ley de  servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico de  2002, los prestadores de servicios de alojamiento en Internet "no serán  responsables por la información almacena a petición del destinatario,  siempre que no tengan conocimiento efectivo de que la actividad o la  información ilícita o lesiona bienes o derechos de un tercero".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El  Supremo añade que tampoco se puede hacer responsables a los  propietarios de una página web de los comentarios publicados que vayan  en contra de la ley siempre que, una vez que se den cuenta de lo que  está ocurriendo, los responsables de esa página web "actúen con  diligencia para retirar los datos o hacer imposible el acceso a ellos".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El  tribunal recuerda en su sentencia que una directiva europea del año  2000 sobre esta materia establece que los prestadores de servicios en  Internet no tienen la obligación general de "supervisar los datos que  transmitan o almacenen, ni una obligación general de realizar búsquedas  activas de hechos circunstancias que indiquen actividades ilícitas".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El  foro, dedicado a recoger quejas de la gente, publicó en 2006 una sobre  Mutua Madrileña Automovilística firmada por uno de sus abogados en que  se aseguraba que la compañía "engañaba a sus clientes". "Soy abogado de  Mutua Madrileña y estoy cansado de engañar a la gente, pues la Mutua me  hace retrasar los expedientes, con el fin de no pagar. Tiene pinta de  irse al garete", señalaba el comentario.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Poco después, la empresa  que gestiona el foro recibió una llamada del abogado asegurando que él  no había escrito eso y pidiendo que se borrara el comentario, lo que el  gestor del foro hizo, y que le dieran el nombre real de la persona que  había publicado el comentario, cosa que los encargados de Quejasonline  se negaron a hacer para no vulnerar la Ley de Protección de Datos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ante  esta negativa, el abogado presentó una denuncia por daños patrimoniales  y morales ante un juzgado de primera instancia de Valencia, que le dio  la razón y condenó a la empresa propietaria de Quejasonline a publicar  el fallo en el foro y pagar al abogado 6.135 euros. Posteriormente, la  Audiencia Provincial de Valencia desentimó el recurso de apelación de  Ruboskizo SL y confirmó esta sentencia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Finalmente el Supremo ha  afirmado que la Audiencia Provincial no ha tenido en cuenta la  jurisprudencia del Alto Tribunal sobre este tema y ha eximido de  responsabilidad a la compañía propietaria del foro.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-7128833208384897403?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/propietario/foro/responsable/opiniones/terceros/Supremo/elpeputec/20100521elpeputec_3/Tes' title='El propietario de un foro no es responsable de opiniones de terceros, según el Supremo'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/7128833208384897403/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=7128833208384897403' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/7128833208384897403'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/7128833208384897403'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/05/el-propietario-de-un-foro-no-es.html' title='El propietario de un foro no es responsable de opiniones de terceros, según el Supremo'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8182093334706410820</id><published>2010-04-07T07:05:00.001+01:00</published><updated>2010-04-07T07:06:50.360+01:00</updated><title type='text'>'Informe irresponsable sobre el pantà de Riba-roja'</title><content type='html'>&lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;José Luis Aparicio. Alcalde de Riba-roja  d’Ebre&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;       El pantà de Riba-roja es va construir el 1969 i, que aquest  alcalde sàpiga, ningú abans havia posat en dubte la seva seguretat.  Però, fa uns dies, el Departament de Medi Ambient va fer un informe en  què sustenta les seves al·legacions contra la candidatura d’Ascó com a  cementiri nuclear, ja que, segons el text citat, l’embassament de  Riba-roja s’esquerdaria i causaria una inundació gairebé bíblica que  acabaria amb tot signe de vida al llarg del riu Ebre. Siguem seriosos,  per favor. ¿Algú ha fet un estudi que detecti esquerdes o fissures a la  presa? No em consta, de manera que exigeixo a la Generalitat que faci  públic l’esmentat document si és que ha elaborat un estudi d’aquestes  característiques, atès l’interès d’aquest ajuntament per conèixer  l’estat de l’embassament i garantir la seguretat dels veïns.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Siguem  seriosos. ¿Com es pot causar una alarma social tan gran de manera  gratuïta? ¿Qui pagarà els danys i perjudicis a les empreses turístiques  que envolten l’embassament? La situació que planteja Medi Ambient és  impossible. Perquè passés una desgràcia tan descomunal, l’embassament de  Riba-roja no solament s’hauria d’esquerdar, sinó que s’hauria de  desintegrar, i això provocaria una avinguda d’aigua que ho arrossegaria  tot. Les al·legacions de la Generalitat contra el magatzem de residus  d’Ascó s’acosten al ridícul; en qualsevol cas, són irresponsables. Si el  Govern té el més mínim dubte de la seguretat de l’embassament, que  n’exigeixi el tancament immediat i el desmantellament de la central  d’Ascó, que guarda 1.000 tones de residus d’alta activitat i està aigües  avall de Riba-roja. Oposar-se al magatzem nuclear d’Ascó dient que la  presa de Riba-roja s’ensorrarà denota una gran falta de rigor&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8182093334706410820?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=702187&amp;idseccio_PK=1006&amp;h=100407http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=702187&amp;idseccio_PK=1006&amp;h=100407' title='&apos;Informe irresponsable sobre el pantà de Riba-roja&apos;'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8182093334706410820/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8182093334706410820' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8182093334706410820'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8182093334706410820'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/04/informe-irresponsable-sobre-el-panta-de.html' title='&apos;Informe irresponsable sobre el pantà de Riba-roja&apos;'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8233115228836548299</id><published>2010-04-03T20:24:00.000+01:00</published><updated>2010-04-03T20:25:22.916+01:00</updated><title type='text'>Maite Carranza aborda el tabú de l’abús sexual infantil en una novel·la</title><content type='html'>1. • L’autora de ‘La guerra de les bruixes’ aparca la fantasia per denunciar un drama silenciat&lt;br /&gt;   2. • Una nena tancada 4 anys en un ‘zulo’ protagonitza ‘Paraules emmetzinades’, premi Edebé juvenil&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La veterana escriptora barcelonina Maite Carranza, envoltada de llibres, la setmana passada a la llibreria Laie de Barcelona. Foto: ALBERT BERTRAN&lt;br /&gt;    La veterana escriptora barcelonina Maite Carranza, envoltada de llibres, la setmana passada a la llibreria Laie de Barcelona. Foto: ALBERT BERTRAN&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;MÉS INFORMACIÓ&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    * Delphine Bertholon incideix en la força vital d’una adolescent &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ANNA ABELLA&lt;br /&gt;BARCELONA&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bàrbara Molina té 15 anys quan desapareix. La policia investiga el seu entorn més pròxim, un professor, un nòvio, la família, una amiga íntima..., però ningú, excepte el seu segrestador, sap que des d’aleshores fa quatre anys que està tancada en un zulo, patint abusos físics i psíquics. Sent ràbia, odi, culpabilitat, por, vergonya, resignació... Aquesta crua i excel·lentment ben resolta història titulada Paraules emmetzinades, premi Edebé de literatura juvenil que arriba ara a les llibreries, va començar a materialitzar-se arran de les preguntes que van generar a una conscienciada Maite Carranza els tristament famosos casos de les austríaques Natascha Kampusch i Elisabeth Fritzl.&lt;br /&gt;Però no s’enganyin, aquesta novel·la trenca clarament les fronteres de l’edat i acaba atrapant el lector adult i reclamant la seva atenció. Aparcant la fantasia que envoltava les seves últimes novel·les –Màgia d’una nit d’estiu i la trilogia supervendes La guerra de les bruixes–, la veterana escriptora barcelonina, amb més de 40 obres en la seva trajectòria, vol «donar visibilitat a les víctimes» de l’abús sexual infantil i denunciar obertament un drama que la societat acostuma a silenciar. I ho aconsegueix gràcies a una estructura de thriller policíac amb un entranyable subinspector que està a punt de jubilar-se.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;CASOS KAMPUSCH I FRITZL / Carranza tenia al cap des de fa anys escriure sobre el maltractament a dones i el poder del fort sobre el feble. Però van ser els casos de Kampusch i Fritzl, totes dues tancades en zulos, durant 8 anys la primera per Wolfgang Priklopil, i durant 24 la segona, pel seu pare, amb qui va tenir set fills, els que alimenten Paraules emmetzinades. «¿Com van viure?, ¿com s’aixecaven cada dia sense esperances?, ¿com eren de febles les seves armes per ser segrestades tan joves?, ¿van patir la síndrome d’Estocolm?, ¿podien odiar l’única persona que les lligava al món i de la qual depenia la seva supervivència? I la mare de Fritzl, ¿ignorava el que passava?, ¿com podia viure amb l’agressor de la seva filla sense sospitar res?», es va preguntar l’autora.&lt;br /&gt;Encara que en les últimes setmanes els escàndols de pederàstia al si de l’Església catòlica es multipliquen, és un tema que segueix sent tabú en «una societat molt hipòcrita que tendeix a amagar la porqueria sota l’alfombra. Hi ha jutges que acusen les víctimes d’haver seduït el seu abusador i escoles que aconsellen a les famílies callar per no embrutar el nom del centre», assegura Carranza, que ha realitzat una conscienciosa feina d’investigació parlant amb inspectors dels Mossos d’Esquadra, amb psicòlegs, víctimes i amb la Fundació Vicki Bernadet, especialitzada en l’ajuda i atenció als afectats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;LES XIFRES / Les estadístiques són esglaiadores: a Espanya, un 23% de nenes i un 15% de nens menors de 17 anys han patit abús sexual. El 60% no ha rebut cap ajuda i és probable que molts casos no hagin sortit a la llum. Són dades de l’últim estudi seriós del Govern, «però són xifres del 1994 i és necessari actualitzar-les. Si no ho fan potser és perquè temen els resultats», reclama Vicki Bernadet, víctima d’abusos des dels 9 fins als 17 anys i presidenta de la fundació que porta el seu nom (www.fbernadet.org). Opina i avisa a més que segueix sent «un problema íntim, que no traspassa els límits de l’àmbit familiar, i que s’ha d’aconseguir que sigui un problema social».&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A L’ENTORN FAMILIAR / Per això considera important que Paraules emmetzinades sigui lectura recomanada a les escoles: «És un error i una assignatura pendent no tractar aquests temes amb naturalitat entre els joves. Se’ls ha d’alertar dels riscos». I aquests, segons els experts, solen estar en l’entorn més pròxim als infants. Segons Carranza, que va ser professora de Batxillerat durant 14 anys, «se’ls diu ‘no parlis amb desconeguts’, però aquests són només un 10% dels abusadors. La majoria són persones que estan en el cercle de la víctima, gent que els mereix confiança: un mestre, un familiar, un metge, un veí...».&lt;br /&gt;Els abusadors «són persones seductores, que utilitzen paraules dolces, enganyoses, emmetzinades, que confonen els nens sobre la diferència entre amor i sexe, entre carícia i abús –afirma–. No s’ha d’associar l’abusador amb un malalt, anòmal o pervers. Són persones respectables i encantadores en la seva vida familiar i professional i intel·ligents perquè aconsegueixen el silenci de les víctimes». Fan que se sentin culpables –«Els diuen ‘ningú et creurà perquè jo sóc una persona respectable’»– i exerceixen «un maltractament i manipulació psicològica per eliminar la seva autoestima i perquè sentin vergonya de si mateixes».&lt;br /&gt;Per això, tant adults com joves han d’estar atents per interpretar les pistes que van deixant les víctimes –canvis de comportament, autolesions, mentides, orinar-se al llit...– i denunciar l’abús. «La primera arma de l’abusador –sentencia Carranza amb rotunditat– és el silenci de la víctima, la connivència, la por i la complicitat».&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8233115228836548299?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=701211&amp;idseccio_PK=1013&amp;h=100403' title='Maite Carranza aborda el tabú de l’abús sexual infantil en una novel·la'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8233115228836548299/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8233115228836548299' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8233115228836548299'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8233115228836548299'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/04/maite-carranza-aborda-el-tabu-de-labus.html' title='Maite Carranza aborda el tabú de l’abús sexual infantil en una novel·la'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-5378848901318359917</id><published>2010-03-14T21:39:00.002+01:00</published><updated>2010-03-14T21:39:56.753+01:00</updated><title type='text'>El primer film d’una gran batuda de jueus a París sacseja França</title><content type='html'>El primer film d’una gran batuda de jueus a París sacseja França&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. • Jean Reno protagonitza l’obra, que recorda l’amuntegament de més de 8.000 persones el 1942&lt;br /&gt;2. • ‘La rafle’, de Rose Bosch, narra un episodi de col·laboracionisme nazi silenciat durant anys&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ELIANNE ROS&lt;br /&gt;PARÍS&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 16 i 17 de juliol del 1942, una horda de policies va detenir 13.185 jueus a l’àrea de París. Per falta d’espai als camps de concentració des dels quals eren enviats a les cambres de gas d’Alemanya i Polònia, 8.000 van ser amuntegats en condicions infrahumanes al Velòdrom d’Hivern de la capital. L’operació la van ordenar les autoritats gal·les. Volien demostrar als nazis la seva capacitat de repressió i van decidir deportar també els nens malgrat que els alemanys no hi estaven interessats. Aquest negre episodi de la història de França, silenciat durant molt temps, ha estat portat per primera vegada al cine en el film La rafle (La batuda) per Rose Bosch, filla d’un anarquista català exiliat.&lt;br /&gt;Amb Jean Reno i Mélanie Laurent en dos dels papers principals, l’ambiciosa producció ha arribat aquesta setmana als cines acompanyada d’una gran expectació. I és que l’estrena de La rafle ha aixecat un enorme tabú. Si van haver de passar 53 anys perquè l’Estat francès reconegués, el 1995, la seva culpa en els crims perpetrats durant l’ocupació, n’han hagut de passar 15 més perquè els ciutadans puguin visualitzar l’horror del Vél’d’hiv (com es coneix el velòdrom), del qual no hi ha fotos ni imatges.&lt;br /&gt;Amb l’ajuda dels escassos testimonis vius, que fins ara havien callat, Bosch ha reconstruït a Hongria el Velòdrom –derruït en els anys 60– i el camp de Beaune-la-Rolande, un dels punts de partida dels anomenats trens de la mort.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;PUDOR IMMUNDA / L’espai i l’ambient recreats en el decorat eren tan aproximats a la realitat que quan va entrar Joseph Weismann, que tenia 11 anys quan va ser detingut amb la seva família a casa seva, a Montmartre, immediatament va percebre una fortor immunda. «Vaig haver de sortir fora a respirar, en realitat jo era l’únic que sentia aquella pudor. La impressió va ser tan forta que em va projectar 68 anys enrere. Al Velòdrom –explica– feia una calor asfixiant, gairebé no hi havia lavabos, no teníem aigua, el soroll era ensordidor, no hi havia espai per jeure...»&lt;br /&gt;La directora ha pres com a fil conductor l’odissea d’aquest nen que va aconseguir escapar-se del camp de concentració després de ser separat de la seva mare i de les seves germanes. Weismann apareix en una seqüència de la pel·lícula amb el seu nét. El seu fill interpreta un dels gendarmes que participen en la batuda.&lt;br /&gt;Els actors principals tampoc eren aliens al drama. Els avis de Laurent van tornar miraculosament d’Auschwitz. Quan la jove actriu&lt;br /&gt;–coneguda a nivell internacional arran de la seva participació en l’últim Tarantino– va trucar per acceptar el paper després de llegir el guió escrit per Bosch, la directora no va reconèixer la seva veu. Estava feta un mar de llàgrimes. La seva interpretació de la infermera enviada al Velòdrom amb l’ordre de no explicar res del que hi veiés surt directament de les entranyes. Per la seva part, Reno, criat de petit entre jueus a Rabat i fill d’immigrants, ha viscut igualment a flor de pell el personatge del sacrificat doctor amb l’estrella de David cosida a la pitrera.&lt;br /&gt;Per la seva banda, Bosch està casada amb el productor Ilan Goldman (Casino, de Martin Scorsese; Cristóbal Colón, de Ridley Scott; La vida en rosa...), fill al seu torn de supervivents de la gran batuda. La directora admet que el fet de ser filla d’immigrants li ha permès tenir «la distància necessària» per abordar un tema tan delicat, basant-se en històries reals i sense caure en el simplisme. Perquè la ferida d’un país «que ha navegat entre la il·lusió d’haver estat del costat de la resistència i el sentiment vergonyós del col·laboracionisme» encara està lluny de cicatritzar. «Els comissaris que van ordenar la batuda van morir rics i ben considerats. No s’ha fet justícia», lamenta Weismann, que considera La rafle com el seu «testament».&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-5378848901318359917?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/5378848901318359917/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=5378848901318359917' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/5378848901318359917'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/5378848901318359917'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/03/el-primer-film-duna-gran-batuda-de.html' title='El primer film d’una gran batuda de jueus a París sacseja França'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-6206091593510129509</id><published>2010-03-12T20:00:00.000+01:00</published><updated>2010-03-12T20:01:03.353+01:00</updated><title type='text'>Despedida literaria de Miguel Delibes</title><content type='html'>MIGUEL DELIBES&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Aunque viví hasta el 2000..., el escritor Miguel Delibes murió en Madrid el 21 de mayo de 1998, en la mesa de operaciones de la clínica La Luz. Esto es, los últimos años literariamente no le sirvieron de nada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El balance de la intervención quirúrgica fue desfavorable. Perdí todo: perdí hematíes, memoria, dioptrías, capacidad de concentración... En el quirófano entró un hombre inteligente y salió un lerdo. Imposible volver a escribir. Lo noté enseguida. No era capaz de ordenar mi cerebro. La memoria fallaba y me faltaba capacidad para concentrarme. ¿Cómo abordar una novela y mantener vivos en mi imaginación, durante dos o tres años, personajes con su vida propia y sus propias características? ¿Cómo profundizar en las ideas exigidas por un encargo de mediana entidad? Estaba acabado. El cazador que escribe se termina al tiempo que el escritor que caza. Me faltaban facultades físicas e intelectuales. Y los que no me creyeron y vaticinaron que escribiría más novelas después de El hereje, se equivocaron de medio a medio. Terminé como siempre había imaginado: incapaz de abatir una perdiz roja ni de escribir una cuartilla con profesionalidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No me quejaba. Otros tuvieron menos tiempo. Al fin y al cabo, setenta y ocho años son bastantes para realizar una obra. Le di gracias a Dios, que me permitió terminar El hereje, y me dediqué a la vida contemplativa. Las cosas que intenté no eran serias. Con mi hijo Miguel hicimos un libro sobre el cambio climático, en el que no intervine más que para hacer preguntas propias de un ciudadano preocupado, pero no aporté una sola idea. En Muerte y resurrección de la novela di a la estampa algo que tenía hecho para dar la sensación de que trabajaba, de que aún disponía de una vida activa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los optimistas que sobreviven a un cáncer suelen decir que lo vencieron. Yo no me atrevo a tanto. Los cirujanos impidieron que el cáncer me matara, pero no pudieron evitar que me afectara gravemente. No me mató pero me inutilizó para trabajar el resto de mi vida. ¿Quién fue el vencedor?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y bien: cuando mi obra, dicho lo dicho, está concluida, y por tal la doy, veo con satisfacción que los prestigiosos editores de Círculo de Lectores y Ediciones Destino se ocupan ahora de recopilarla y reunirla en los siete volúmenes que van a configurar esta serie. Cada volumen, además, irá prologado por un destacado estudioso de mi obra. ¿Qué hacer sino sentirme halagado y agradecido? Si mi primera novela apareció en 1948 —hace ahora sesenta años— y la última en 1998, ha sido media centuria, la segunda del siglo XX, la que me he ocupado escribiendo y publicando libros. Y siempre con el beneplácito de mis lectores. También a ellos, y a cuantos ahora se asomen a las páginas de estas Obras completas, quiero agradecer sinceramente su benevolencia y fidelidad".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;MAIG DEL 2007&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-6206091593510129509?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/6206091593510129509/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=6206091593510129509' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6206091593510129509'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6206091593510129509'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/03/despedida-literaria-de-miguel-delibes.html' title='Despedida literaria de Miguel Delibes'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-1016766967187970518</id><published>2010-02-18T13:18:00.001+01:00</published><updated>2010-02-18T13:20:14.165+01:00</updated><title type='text'>Descobertes les estrelles més antigues de l'Univers</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_419/foto_419888_CAS.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 368px; height: 200px;" src="http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_419/foto_419888_CAS.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. • Es van formar immediatament després del 'big bang', fa uns 13.700 milions d'anys&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una imatge de la galàxia nana Fornax, on s'ha descobert l'estrella més antiga. Foto: EFE / ESO&lt;br /&gt;    Una imatge de la galàxia nana Fornax, on s'ha descobert l'estrella més antiga. Foto: EFE / ESO&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ANTONIO MADRIDEJOS&lt;br /&gt;BARCELONA&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Uns investigadors han detectat amb el telescopi VLT una de les joies de l'Observatori Europeu Austral (ESO), a Xile, les estrelles més primitives fora de la Via Làctia, formades just després del big bang, fa uns 13.700 milions d'anys. "Després de dècades amagant-se, han estat desemmascarades finalment", comenta l'ESO en un comunicat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al marge de la magnitud de la xifra, el descobriment ha servit per resoldre un important enigma astrofísic. "En efecte, hem trobat un defecte en els mètodes forenses utilitzats fins ara", resumeix la investigadora Else Starkenburg, primera firmant del treball. "El nostre enfocament ha permès descobrir estrelles molt primitives amagades enmig de les altres estrelles comunes".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pobres en metalls&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les estrelles descobertes són conegudes com a "estrelles extremadament pobres en metalls" a causa de l'escassa presència de materials pesants, una mil·lèsima part menys que el nostre Sol. En argot astronòmic, "metall" és tot el que no és ni hidrogen ni heli, els dos elements primigenis que ja existien abans que es formessin les estrelles. Es considera que si tenen pocs metalls és precisament perquè estan poc evolucionades, és a dir, són molt antigues.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A causa d'aquesta particularitat, de l'absència de metalls, era pràcticament impossible detectar-les més enllà de la Via Làctia (on, per cert, tampoc eren precisament abundants).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els cosmòlegs pensen que les grans galàxies, com la Via Làctia, es van formar de la fusió de galàxies més petites. Les estrelles extremadament pobres en metalls a la nostra Via Làctia ja devien ser presents a les galàxies nanes a partir de les quals es va formar, de manera que poblacions semblants haurien de ser presents en altres galàxies nanes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Fins ara, aquesta evidència havia estat escassa --prossegueix la coautora Giuseppina Battaglia--. Les anàlisis fetes els últims anys segueixen mostrant que la població d'estrelles molt antigues a la Via Làctia no coincideix amb el de galàxies nanes, cosa que no era esperable segons els models cosmològics".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estranys espectres&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'abundància d'elements es mesura a través d'espectres, una espècie d'empremta química deixada per les estrelles. Amb l'instrument Flames del VLTR (Very Large Telescope), es va mesurar l'espectre d'unes 2.000 estrelles gegants en quatre galàxies veïnes (Fornax, Sculptor, Sextans i Carina). "Com que aquestes galàxies nanes estan normalment a 300.000 anys llum de distància, equivalent a tres vegades la mida de la nostra Via Làctia, només els trets intensos de l'espectre poden ser mesurats --subratlla l'ESO--. L'equip va descobrir que cap de les moltes empremtes químiques detectades pertanyia a la classe d'estrella que s'estava buscant".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No obstant, mitjançant l'ús de simulacions informàtiques, els astrònoms de l'ESO van trobar que només subtils diferències distingeixen l'empremta química d'una estrella normal pobra en metalls d'una d'extremadament pobra. Per aquest motiu no les trobaven.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Escassetat de metalls&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Entre les noves estrelles descobertes, tres posseeixen una quantitat relativa d'elements químics pesants que va des d'1/3.000 a 1/10.000 del que s'ha observat al nostre Sol, incloent-hi el rècord de l'estrella més primitiva trobada fins ara fora de la nostra Via Làctia”, conclou l'astrònom Martin Tafelmeyer. L'ESO és una organització astronòmica intergovernamental sufragada per 14 països europeus, entre els quals hi ha Espanya.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-1016766967187970518?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/1016766967187970518/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=1016766967187970518' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1016766967187970518'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1016766967187970518'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/02/descobertes-les-estrelles-mes-antigues.html' title='Descobertes les estrelles més antigues de l&apos;Univers'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-6113702222231519917</id><published>2010-01-28T01:03:00.002+01:00</published><updated>2010-01-28T01:05:55.042+01:00</updated><title type='text'>Derechos de autor, antes y ahora</title><content type='html'>Juan Carlos Rodríguez Ibarra&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Muchos amigos míos nunca entendieron las razones por las que yo renuncié a la paga que por ley me correspondía como ex presidente de la Junta de Extremadura. Ahora lo entenderán: por el placer de poder decirle al señor Muñoz Molina que miente cuando arremete contra mí en su artículo &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/Parabola/Rodriguez/Ibarra/naranjas/elpepiopi/20100107elpepiopi_4/Tes"&gt;Parábola de Rodríguez Ibarra y las naranjas&lt;/a&gt; (EL PAÍS, 7 de enero) a cuento de un sueldo que no cobro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo podría dedicar este artículo a difamarle y a calumniarle; recursos no me faltan; si no lo hago es por el respeto que me merece el periódico donde publico, por respeto a sus lectores, por respeto a la trayectoria literaria del señor Muñoz Molina y porque sigo teniendo argumentos. En fin, que me parece genial que, gracias a mi aportación, Muñoz Molina haya escrito el artículo más leído y valorado de EL PAÍS. Al releerlo veo que ni entra en el fondo ni termina diciendo nada. Parece como si mi artículo le hubiese servido para sostener el suyo. Y como si hablase en nombre de quienes -como él- defienden intereses propios. Y el que defiende lo suyo poco puede hacer por los intereses de todos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Conmigo se ha cebado el señor Muñoz Molina y me han puesto por las nubes en vida, como se pudo apreciar por los más de seiscientos comentarios que produjo su artículo. Sin mencionarme ni utilizarme no hubiera tenido ni la mitad del eco. Entiendo que dudar del discurso dominante, demostrar que hay más caminos, no imponer nada en nombre de la ley, la moral, el postmodernismo o las buenas costumbres, crear un debate, no defenderse a sí mismo, ayuda a ser libre y a abrir las mentes, no a cerrarlas, como pretendía hacer el ilustre escritor con su ataque personal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Soy profesor universitario y me gano la vida trabajando y observando la realidad que nos circunda. Algo sé de la propiedad intelectual y de las nuevas tecnologías. Cuando casi todo el mundo miraba para otra parte, yo desafié al negocio del software propietario, imponiendo en los centros escolares de mi región el software libre, sufriendo la incomprensión y la denuncia del mismísimo Bill Gates, que, como el señor Muñoz Molina, pensaba que las cosas tenían que ser como él quería y no como son.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el debate sobre los derechos de autor y la propiedad intelectual, el escritor que me insulta defiende intereses personales, mientras que yo defiendo una nueva forma de entender esos derechos, que, por cierto, no existen desde toda la vida, sino desde que, como consecuencia de la aparición de una nueva tecnología (la invención de la imprenta), se empezó a legislar sobre esa materia. Antes de eso, los creadores ya existían pero no contaban con ese privilegio. Entiendo, pues, el malestar y laira de Muñoz Molina cuando alguien se atreve a cuestionar su modus vivendi, que, seguro, ya tenía programado para él y su descendencia para los próximos setenta años. No intentaba con mi propuesta negarle, ni a él ni a nadie, el derecho a vivir de su trabajo. Se trataba de una propuesta por la que el Estado debería comprometerse a mantener la actividad creadora de nuestro país al estilo de lo que se hace en la producción cinematográfica sin que nadie se haya rasgado las vestiduras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La propuesta que lancé en mi artículo Fregonas y maletas de ruedas admite discusión como no podía ser de otra manera; lo que parece indiscutible es que las cosas han cambiado y que el derecho de autor necesita ser repensado desde la óptica de una sociedad que ha visto aparecer ante sus ojos unas nuevas tecnologías que vuelven inútiles el concepto de derecho de autor basado en el uso de un soporte. Como está concebido, el usuario compraba una creación que se sustentaba en un soporte encareciendo el producto final hasta el punto de que muchos consideraban un exceso el precio a pagar por un acto creativo del que el autor sólo percibía apenas un cinco por ciento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando Internet aparece y surgen propuestas que permiten obtener el producto creado sin formato y sin intermediarios, el ciudadano comienza a entender que no es razonable pagar un valor excesivo por una mercancía que se puede obtener a unos precios mucho más asequibles y baratos. Pretender mantener el derecho de autor basado en la cultura del formato es ir contra la realidad y contra el deseo de muchos consumidores que están dispuestos a pagar un euro por una creación musical y no veinte por un formato envuelto en un estuche de plástico, como lo pone de manifiesto el éxito de ventas de producciones musicales en Apple Store.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así son las cosas ahora y, desde esa perspectiva, podremos encontrar una solución al problema planteado. Se trata de buscar un compromiso entre la socialización de la cultura y el mantenimiento de la actividad del creador.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo que ya es mucho menos importante es garantizar los ingresos de una industria cultural, y menos si sus intereses se contraponen con otra industria, que es la tecnológica y de la sociedad de la información. No tiene mucho sentido que los que cuantificaran el canon digital por primera vez fueran dos sociedades privadas como ASIMELEC y la SGAE. ¿Qué pintan dos sociedades privadas haciendo de recaudadores? Ese impuesto genera rechazo porque es indiscriminado y grava a todos con independencia del nivel de rentas del comprador. El canon supone que todo el que compra un soporte digital lo va a utilizar para copia privada. No es transparente. El importe del canon no es proporcional al precio de lo que se adquiere, sino que es calculado según otros elementos discrecionales, y por si fuera poco, no se conoce el destino de los fondos que se recaudan.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando todo el mundo (desde editores de periódicos a agencias de viajes) anda de cabeza intentando comprender qué va a pasar con su profesión como consecuencia de la irrupción de las nuevas tecnologías que lo están alterando todo, resulta lamentable que un determinado número de creadores que conforman un lobby de presión pretenda seguir disfrutando de unos derechos basados en la cultura analógica, ignorando los efectos que la digitalización está produciendo. Es posible que los intereses económicos de ese lobby se vean dañados como consecuencia de la digitalización, pero no cabe la menor duda de que el fenómeno creativo se ha multiplicado exponencialmente desde que, además de los Muñoz Molina o de los Víctor Manuel, millones de personas pueden acceder a la publicación de un libro, a la edición de una composición musical o a la filmación de una historia que, antes, estaba sólo al alcance de unos pocos elegidos. Sería saludable que los Muñoz Molina de turno dejaran ya la cantinela de que hablan en nombre de los creadores culturales. ¿Creen de verdad los que gritan ante el Ministerio de Cultura que la creación cultural está en peligro?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El artículo de Muñoz Molina es un alegato a favor de seguir cobrando sus derechos de autor. Sería interesante que Muñoz Molina y el lobby entendieran que Internet ha servido para intermediar entre el creador y el consumidor, por lo que pretender seguir disfrutando de los derechos de autor basado en el soporte es un disparate. Comprendo la posición del lobby; me cuesta más entender que un escritor de la talla de Muñoz Molina haya acabado convirtiéndose en su vocero. No lo esperaba, aunque debe de ser irritante saber que parte de su herencia, con lo que está pasando, se le pueda ir por el sumidero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Juan Carlos Rodríguez Ibarra fue presidente de la Junta de Extremadura.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-6113702222231519917?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elpais.com/articulo/opinion/Derechos/autor/ahora/elpepiopi/20100127elpepiopi_4/Tes' title='Derechos de autor, antes y ahora'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/6113702222231519917/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=6113702222231519917' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6113702222231519917'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6113702222231519917'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/01/derechos-de-autor-antes-y-ahora.html' title='Derechos de autor, antes y ahora'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-5538485563533696953</id><published>2010-01-27T20:13:00.000+01:00</published><updated>2010-01-27T20:14:53.819+01:00</updated><title type='text'>La ley de Internet "permite a la Comisión sacrificar un derecho fundamental"</title><content type='html'>La ley de Internet "permite a la Comisión sacrificar un derecho fundamental"&lt;br /&gt;Compartir&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    * Un magistrado de la Audiencia Nacional ha publicado un escrito en el que critica la nueva ley que permitirá el cierre de páginas web.&lt;br /&gt;    * Asegura que la ley le da a la Comisión "una competencia exorbitante que permite sacrificar un derecho fundamental".&lt;br /&gt;    * Además, el juez asegura que se puede dar "arbitrariedad" y que el Ministerio de Cultura puede "perturbar e interferir" en lo judicial. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ley de Internet&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un magistrado de la Audiencia Nacional ha criticado duramente la nueva normativa sobre la propiedad intelectual que el Gobierno quiere incluir en la nueva Ley de Economía Sostenible. En el texto, publicado en la web EcoDiario, del diario eleconomista.es el magistrado asegura que hay un "intenso intervencionismo" del Ejecutivo en este tema.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En primer lugar Francisco José Navarro, el autor del artículo, equipara la propiedad intelectual a otras de diversa índole, como una finca o unas acciones. Así, en un anteproyecto que es "sumamente confuso e indefinido" y que sigue "un hábitolegislativo pintoresco" el Gobierno sobreprotege al titular de derechos intelectuales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Además del juez civil y del juez penal, le surge ahora al titular del derecho de propiedad intelectual un tercer protector, el Ministerio de Cultura" lo que a juicio del magistrado "perturba e interfiere" a los dos primeros niveles de protección.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahora será "el sancionado quien deba reaccionar judicialmente frente a un mandato o prohibición que se le impone"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En su escrito el magistrado asegura que "se atribuye a la Comisión una competencia exorbitante que permite sacrificar un derecho fundamental" como el de la libertad de expresión, "para que prevalezca otro derecho de menor rango que éstos, el de propiedad intelectual".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Además, en el texto se hace ver que se modifica el sistema actual de justicia, que proviene del Derecho Romano, ya que por lo común es el agraviado el que debe dirigirse a un juez para reclamar su derecho, y ahora será "el sancionado quien deba reaccionar judicialmente frente a un mandato o prohibición que se le impone".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sobre esta nueva normativa, que el magistrado considera "una pieza extraña en otra ley", planea la sombra de la "arbitrariedad" y el magistrado insinúa que la intervención de un juez parece añadida "para acallar las voces críticas que denunciaron el asombroso parecido de los cierres de páginas web con el secuestro de publicaciones".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por último, el juez afirma que "es inexplicable que se instaure un procedimiento exprés de cuatro días, lo que no sucede ni siquiera en materia de derechos fundamentales, para amparar un derecho que no es fundamental".&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-5538485563533696953?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://20minutos.feedsportal.com/c/32489/f/478284/s/8da143a/l/0L0S20Aminutos0Bes0Cnoticia0C6162610C0A0Cley0Cinternet0Cderecho0C/story01.htm' title='La ley de Internet &quot;permite a la Comisión sacrificar un derecho fundamental&quot;'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/5538485563533696953/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=5538485563533696953' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/5538485563533696953'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/5538485563533696953'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/01/la-ley-de-internet-permite-la-comision.html' title='La ley de Internet &quot;permite a la Comisión sacrificar un derecho fundamental&quot;'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-1931391121221113097</id><published>2010-01-25T18:22:00.001+01:00</published><updated>2010-01-25T18:25:12.983+01:00</updated><title type='text'>Peor que al vino</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.elpais.com/recorte/20100125elpepucul_16/LCO340/Ies/Concierto_pianista_Lang_Lang_Valencia.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 340px; height: 189px;" src="http://www.elpais.com/recorte/20100125elpepucul_16/LCO340/Ies/Concierto_pianista_Lang_Lang_Valencia.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ROSA SOLÀ 25/01/2010&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Que un joven de 27 años sea caprichoso en su manera de enfrentarse con Beethoven o Albéniz, que tenga un enfoque algo circense de la interpretación (cuanto más rápido, mejor), que sus expansiones líricas pequen de inmadurez y/o de exhibicionismo, que todavía no sepa cantar con el instrumento, que resulte duro y en exceso percusivo, que emborrone con el pedal, que no consiga transmitir al público (en esa suerte de juego hipnótico verificado en los mejores conciertos) aquello que, vivo, se esconde entre las líneas de la partitura... todo eso no tendría mayor importancia, justamente porque son cosas difíciles de evitar o de conseguir en edad temprana. Que un joven de 27 años sea un virtuoso del teclado -en el sentido técnico del término-, que tenga una energía incontenible, que haya soportado una vida muy dura y que haya estado esclavizado al piano desde su infancia... eso es algo que viven, en mayor o menor medida, todos los aspirantes a concertista, de cualquier instrumento y en cualquier país.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lang Lang&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Piano. Obras de Beethoven, Albéniz y Prokófiev. Palau de la Música. Valencia, 24 de enero de 2010.&lt;br /&gt;La noticia en otros webs&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    * webs en español&lt;br /&gt;    * en otros idiomas&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Siempre hay diferencias, claro. Pero no tantas como para olvidar toda la angustia de un colectivo y centrarnos sólo en una lastimera historia individual. Historia, además, potenciada por un marketing que se ha introducido en la tele, prensa, radio y hasta revistas especializadas. Hay, naturalmente, una casa discográfica detrás que potencia y disfruta el éxito de su artista exclusivo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un éxito que no se ve justificado por la escucha. Pueden ser discutibles los caprichos en el enfoque, en la dinámica y en la agógica que mostró con Beethoven y Albéniz: otros los han tenido y han servido para descubrir secretos latentes en las partituras. Esta vez, sin embargo, ningún secreto salió a la luz, y muchas bellezas, por el contrario, se quedaron en el tintero. Porque lo que no puede permitirse un pianista presentado como un "fenómeno" es no saber cantar con el piano, es que los atrevimientos con las obras de los grandes no queden justificados en el marco de un nuevo enfoque global, y que no reviertan en un aumento de la comunicación entre intérprete y público. Tampoco parece de recibo que, en las tensas melodías de Beethoven, desapareciera la tensión, escamoteando con lo percusivo la gracia melódica, ni que lo arrebatado de la Appassionata se transformara en una taquicardia, ni que el embrujado perfume de Albéniz pareciera sacado de una cajita de música.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si se le aplaude tanto -como se le aplaudió- con tales mimbres, no cabe esperar que madure en sus concepciones. Aunque seguramente no es eso de lo que se trata. Mejor un rendimiento juvenil seguro que crianzas caras y trabajosas. Hoy por hoy, a un pianista se le trata peor que al vino.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-1931391121221113097?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/1931391121221113097/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=1931391121221113097' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1931391121221113097'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1931391121221113097'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/01/peor-que-al-vino.html' title='Peor que al vino'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-418323403943326187</id><published>2010-01-24T20:21:00.001+01:00</published><updated>2010-01-24T20:22:44.897+01:00</updated><title type='text'>Triomf d’Astrud i el Col·lectiu Brossa</title><content type='html'>Triomf d’Astrud i el Col·lectiu Brossa&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;   1. • Una aportació brillant a la tendència de maridatge entre el pop i la música clàssica&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;JUAN MANUEL FREIRE&lt;br /&gt;BARCELONA&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La unió de Genís Segarra i Manolo Martínez (Astrud), amb el Col·lectiu Brossa –versió ampliada del Brossa Quartet de Corda– és més que una raresa: és una aportació brillant al maridatge avui a l’alça de pop amb música clàssica. El que es va veure divendres, dia 22, a la sala 2 de l’Auditori, en el programa del Festival del Mil·leni, tampoc queda tan lluny dels experiments avantguardistes de gent com Owen Pallett, Nico Muhly o Tyondai Braxton; no eren les cançons conegudes amb adorn neoclàssic, sinó temes quasi nous, amb arranjaments entremaliats però complexos.&lt;br /&gt;Violí, violoncel, viola de roda, marimba i vibràfon van redefinir, més que vestir, les impossibles creacions d’un dels pocs grups espanyols que conjuguen personalitat amb eficàcia pop. Manolo va fer una exhibició vocal, mentre que Genís hi va aportar grans detalls d’electrònica analògica, a més de confirmar els seus dots d’entertainer; a l’altura de Mentalismo es va estirar a terra al davant de Manolo per veure si la cançó el feia levitar. Set homes sembrats, en fi, per a un repertori ple de hits, com Cambio de idea, Me afecta, Europa, Todo nos parece una mierda o El vertedero de Sao Paulo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;AL DIA / En aquestes dues últimes comprovem que les cançons arribaven alterades, o actualitzades, també en les lletres: si abans cantaven sobre Windows Vista, aquí van cantar sobre Windows 7; i un gest jocós amb Spotify va ser rebut amb molt de xivarri. Encara únics. I grans.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-418323403943326187?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=680946&amp;idseccio_PK=1013&amp;h=100124' title='Triomf d’Astrud i el Col·lectiu Brossa'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/418323403943326187/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=418323403943326187' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/418323403943326187'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/418323403943326187'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/01/triomf-dastrud-i-el-collectiu-brossa.html' title='Triomf d’Astrud i el Col·lectiu Brossa'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8597054065931549790</id><published>2010-01-20T12:43:00.002+01:00</published><updated>2010-01-20T12:46:21.416+01:00</updated><title type='text'>Del perill roig a l’amenaça del moro</title><content type='html'>Del perill roig a l’amenaça del moro&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;   1. • Occident ha debilitat els sectors àrabs més il·lustrats i els fonamentalismes han crescut&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;leonard beard&lt;br /&gt;    leonard beard&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;REYES Mate&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’Ajuntament de Logronyo ha inclòs al calendari municipal les dates del Ramadà i de la festa musulmana del sacrifici del be. És una raresa que ha pagat amb la protesta sonora dels que estimen que així «Jesucrist hi surt perdent respecte a Mahoma». Aquesta atenció a l’islam sona a provocació en un temps com el nostre en què el que es porta és multar amb 750 euros les dones que portin burca, com volen alguns diputats francesos; extremar les mesures de seguretat a tots els aeroports del món, perquè creix l’amenaça gihadista, o prohibir la construcció de minarets enmig de les pulcres ciutats suïsses.&lt;br /&gt;Un cop dissolt el perill roig, emergeix l’amenaça mora, amb l’avantatge que això ho fem millor perquè Occident disposa d’un demolidor imaginari moro, llaurat durant segles. L’Orient creat per Occident va ser el subtítol que va donar Edward Saïd al seu cèlebre llibre Orientalisme. Europa –i per tant Occident, que és plusquam Europa– sempre s’ha mirat el melic. Sent la pàtria de la filosofia, s’ha cregut que és la seu de la raó, la casa de la il·lustració i l’encarnació de la civilització humana. Va recórrer a aquest destí superior per conquistar les terres americanes que no li pertanyien esgrimint la creu, va convertir el continent africà en un mar de colònies gràcies a la seva superioritat tècnica i, recentment, va exportar la democràcia a l’Iraq a cop de canó.&lt;br /&gt;Si Europa era el centre, la resta era el que Europa excloïa. Incapaç de tractar l’altre com un partner, només podia veure en el no europeu l’encarnació d’allò que ella rebutjava, menyspreava o temia. Entre aquests altres demonitzats, el moro se n’ha endut la pitjor part. Per a l’edat mitjana, va encarnar l’infidel; per al modern, la prehistòria. En l’imaginari col·lectiu va representar l’invasor, quan va ser fort, i l’immigrant irreductible als valors occidentals, quan ha estat pobre. L’espanyol accentua si és possible aquests trets maleïts, ja que no oblida els segles d’ocupació musulmana de la Península ni tampoc les milícies marroquines en les tropes de Franco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ÉS CLAR que no es pot negar que existeix el terrorisme d’origen islàmic. Ho sabem prou bé a Espanya. I és innegable que aquest terrorisme és una amenaça creixent que obliga a combatre’l. Però alguna cosa estem fent malament perquè el perill creix com més el combatem. L’estratègia dissenyada pels Estats Units –que passa per la guerra a l’Iraq, ara a l’Afganistan, l’assetjament a l’Iran i la sospita sistemàtica del moro– és com apagar un incendi amb gasolina.&lt;br /&gt;Hem aconseguit debilitar els sectors més il·lustrats dins del món àrab i han crescut els fonamentalistes. Augmenta la llista de líders àrabs moderns i moderats perseguits pels reaccionaris de dins i marginats pels suposats civilitzadors de fora. Hi ha hagut i hi ha intel·lectuals reformistes que se senten aïllats perquè sumen a les persecucions de dins el menyspreu dels col·legues de fora. Domina, efectivament, entre aquests intel·lectuals la preocupació per cohonestar tradició amb modernitat, religió amb democràcia. Els intel·lectuals europeus els miren amb gest de superioritat perquè pensen que aquests intents queden lluny del que al seu moment van plantejar Locke, Voltaire o Lessing. A Occident, es diuen a si mateixos aquests genis europeus, hi ha una teoria de la tolerància seriosa basada en valors universals, com la raó, i no en assumptes privats i incontrolables com és la religió. Però raonant així ens enganyem a nosaltres mateixos, perquè la Il·lustració europea no va abandonar mai la terra del cristianisme, per més que un fos deista i l’altre agnòstic; i també perquè en la història de l’islam hi abunden moments de màxima tolerància.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En lloc d’aquests judicis sumaríssims sobre la possible o impossible relació entre islam i democràcia, més valdria que prenguéssim nota d’alguns notables casos d’acostament intel·ligent als problemes d’aquests pobles. Per exemple, repassar el que explica Calderón de la Barca a la seva obra El Tuzaní de la Alpujarra en què porta a escena els successos de la guerra de l’Alpujarra. Per als historiadors, aquells successos van determinar l’expulsió dels moriscos, l’any 1609. El dramaturg, no obstant, se centra en un cas d’extermini local. Han de morir perquè es rebel·len contra un poder polític que no respecta els acords. Hi ha un personatge menor, el morisc Alcuzcuz, el gracioset, que és digne d’atenció. Aquest morisc se salva perquè en el moment oportú emmudeix. El preu de la seva vida és el silenci. Se li perdona la vida perquè renuncia a parlar. Però, ¿quina vida l’espera, es pregunta el dramaturg Juan Mayorga que ha rescatat l’obra, si per viure ha de renunciar a «tener fiestas, hacer zambras, vestir sedas, verse en baños, juntarse en ninguna casa, ni hablar en su algarabía», com havia decretat Felip III?&lt;br /&gt;Sense pretendre descarregar els terroristes de les seves responsabilitats, ha arribat l’hora de preguntar-nos si aquesta explosió de violència assassina, moltes vegades suïcida, no és el resultat d’una història de negació del Pròxim Orient per part d’un Occident abstret en ell mateix.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Filòsof i investigador del CSIC&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8597054065931549790?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=679658&amp;idseccio_PK=1006&amp;h=100120' title='Del perill roig a l’amenaça del moro'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8597054065931549790/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8597054065931549790' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8597054065931549790'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8597054065931549790'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/01/del-perill-roig-lamenaca-del-moro.html' title='Del perill roig a l’amenaça del moro'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-4165196057452160602</id><published>2010-01-15T11:11:00.002+01:00</published><updated>2010-01-15T11:16:44.769+01:00</updated><title type='text'>Bienvenidos a lo normal</title><content type='html'>Tras quince años de espiral enloquecida, volvemos a sentirnos cómodos con productos baratos, a huir de los excesos y de lo ostentoso, a buscar viviendas razonables a precios justos&lt;br /&gt;        &lt;br /&gt;Montserrat Domínguez&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Victoria Beckham se quita pecho: lo leí ayer en este diario. Si además se baja de los estilettos de 20 cm, será que se ha sumado –consciente o no– al movimiento "normal": la normalidad ha vuelto para convertirse en un valor en alza.&lt;br /&gt;MÁS INFORMACIÓN&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo cuenta Newsweek esta semana: tras quince años de espiral enloquecida, volvemos a sentirnos cómodos con productos baratos, a huir de los excesos y de lo ostentoso, a buscar viviendas razonables a precios justos. Una sabrosa y honesta escudella desplaza en la mesa a los manjares exóticos y las cuentas desorbitantes. En la calle, ni rastro de los tacones de vértigo sobre plataformas ortopédicas que inundan las páginas de moda de las revistas. Los datos de turismo son realistas: el de negocios, el de los hoteles acristalados y spas de espuma de caviar, está de capa caída.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dejemos lo extravagante para la literatura, el cine y la tele, el arte y la red, o para pequeñas ráfagas de amor propio. Exijámonos mesura y exijámosla en nuestro entorno: mesura a los banqueros en sus bonus, a los empresarios con los ERE, a los sindicatos en sus posiciones maximalistas. Se llevan los políticos eficaces –léase la significativa columna de Fernando Ónega sobre José Blanco de ayer– y las obras públicas ajustadas a la realidad, porque, ¿qué sentido tienen ahora las obras mastodónticas que lastrarán durante años la rentabilidad de un aeropuerto? (La hermosa T4 de Barajas o T1 de El Prat, por ejemplo, cuando estén rentabilizadas serán ya obsoletas).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pidamos mesura a los jueces: a los magistrados del Tribunal Constitucional que deben decidir sobre el Estatut, y a quienes quieren cargarse al Constitucional; mesura al juez que pide al alcalde de la fantasmal Seseña un millón de euros de fianza por sus "calumnias" contra el Pocero; y mesura al otro juez –Rodríguez– que pide para dos periodistas de la Ser cárcel e indemnizaciones extravagantes por informar sobre un fraude: les presume solventes al comparecer "con un letrado de confianza" (sic).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A algunos alcaldes también hay que exigirles mesura, porque volver a la normalidad no significa volver al pasado: hay cosas que nunca volverán a ser como antes. En España pronto habrá un millón de inmigrantes en paro, de acuerdo con el Anuario de la Inmigración 2009, que conocimos ayer. Comono hay dinero, envían menos remesas a sus países de origen, dejan de pagar las hipotecas contratadas a bajo coste o comparten más aún las viviendas: en Madrid, casi un 10% convive con más de siete personas. La crisis les azota con mayor virulencia, pero sólo una pequeña parte se irá: por tanto, y aunque no voten, la prioridad de cualquier dirigente local es hacer malabarismos para que los servicios municipales les atiendan a ellos y a todos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando los tiempos vienen duros, es un error dejar que la desesperanza abone el terreno a los populistas, los xenófobos y los grandilocuentes. Da igual que medren en Vic, en Torrejón de Ardoz, en Calabria o en Alemania: en Europa ya aprendimos esa lección.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Najat, ilegal&lt;br /&gt; José Martí Gómez me recuerda que esa prodigiosa escritora que es Najat el Hachmi llegó a Vic desde Marruecos con 8 años y que, tras estudiar y prepararse como la mejor, tuvo que aceptar los trabajos que ningún autóctono quería. Ahora, si se cumple la absurda norma del alcalde de no empadronar "ilegales", Najat ni siquiera podría haber estudiado. Cuenta Martí que, tras la escuela, apenas hay programas de integración.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-4165196057452160602?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/4165196057452160602/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=4165196057452160602' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4165196057452160602'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4165196057452160602'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2010/01/bienvenidos-lo-normal.html' title='Bienvenidos a lo normal'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-2846602920360101850</id><published>2009-12-11T09:48:00.002+01:00</published><updated>2009-12-11T11:12:08.441+01:00</updated><title type='text'>La vivienda sí que pierde valor</title><content type='html'>La falsa creencia de que el precio de las casas nunca cae alimenta las burbujas inmobiliarios&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;DANIEL FUENTES CASTRO 11/12/2009&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Resulta sorprendente que en cualquier boom inmobiliario se ignoren principios básicos de Economía y se imponga la creencia popular de que "la vivienda nunca cae de precio". Esta creencia parece estar incorporada en nuestro ADN. Qué gran razón tiene Selten, Nobel de Economía en 1994, cuando afirma que "la idea de la Teoría Económica sobre el comportamiento económico parte de supuestos racionales que no se cumplen en la realidad."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    * Pinchar burbujas y evaluar riesgos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La noticia en otros webs&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    * webs en español&lt;br /&gt;    * en otros idiomas&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La economía española ha sido exportadora de la crisis, y no importadora, como pueda creerse&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los hogares no solo gastan más cuando sus ingresos aumentan; también cuando se perciben a sí mismos más ricos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las expectativas sobre el crecimiento de los precios incentivan la compra de vivienda, a ser posible a corto plazo y con gran endeudamiento. ¿Por qué con endeudamiento? Pongamos que usted adquiere una vivienda por 100.000 euros con la expectativa de revenderla al año siguiente a un precio 15% superior. Ésta será su rentabilidad económica. Considere, en cambio, que adelanta 20.000 euros y solicita un préstamo hipotecario de 80.000 euros con un interés del 5%. Al cabo de un año vende el piso por 115.000 euros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vez amortizado el préstamo y los intereses, le queda un beneficio neto de 11.000 euros. Como ha invertido 24.000 euros de capital propio (la entrada del piso más intereses) y ha obtenido un rendimiento de 11.000 euros, su rentabilidad financiera es el 45.8%. Se da la paradoja de que comprar al contado no es racional. ¿Dónde está el truco? Sencillamente en que nos han prestado 80.000 euros que se han revalorizado en la misma proporción que la vivienda. ¡Es preferible echar mano de los ahorros de los demás! Y aún más: la creencia en la subida futura de los precios alimenta el apetito de los inversores, que incrementan la demanda empujando los precios al alza. Las expectativas terminan por autocumplirse sin ningún fundamento y mientras la burbuja se forma se incrementan los beneficios y se genera empleo. No hay inceptivos para pincharla. Al político que lo suguiera tampoco se lo agradecerán.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Según estimaciones del FMI el empréstito del sistema financiero español en el mercado interbancario europeo ha pasado de representar el 9,6% del PIB en 2002 al 43,2% en 2008. Caricaturizando la situación, podría decirse que el ahorro de los ciudadanos del resto del mundo ha financiado la construcción de nuestros pisos. En este sentido la economía española ha sido exportadora de la crisis, y no importadora como pueda creerse.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Leña al fuego&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por fácil que sea el acceso al crédito y por enorme la cantidad de dinero disponible, el hecho es que llegará un momento en el que no encontraremos más leña para echar al fuego. Sin nuevos recursos llega un punto en que la vivienda es sencillamente impagable y no encuentra comprador. Entonces es cuando nos percatamos de que hemos encendido una hoguera con hojas de papel, que producen grandes llamas pero que no generan brasas que permitan reavivar el fuego cuando aquellas se hayan extinguido. En lugar de brasas, tenemos cenizas. Ejerciendo fuerza sobre la palanca del endeudamiento se pasa de la especulación de algunos a la crisis de todos: la inversión del pequeño ahorrador se transforma en deudas y la renta se concentra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A pesar de que la información estadística sobre el sector inmobiliario español no está a la altura de las circunstancias, es posible identificar en la historia económica reciente al menos otros dos booms inmobiliarios similares al actual. El primero de ellos tuvo lugar entre 1969 y 1974; y el segundo entre 1986 y 1991. Aunque cada uno de los tres periodos tiene rasgos propios, todos comparten consecuencias similares: exceso de oferta de viviendas, caída significativa de los precios y un acusado déficit exterior.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el gráfico superior presentamos las ratios de rentabilidad de la compraventa tipo de vivienda en la última década. Independientemente del año de compra, el momento óptimo para vender es 2006. La tabla también muestra el resultado financiero del hogar que, sin medios para afrontar el coste de adquisición de la vivienda pero con recursos propios suficientes para asumir la entrada del piso y la primera cuota anual, asume el riesgo de adquirir la vivienda para revenderla un año después y vivir posteriormente en régimen de alquiler. Este comportamiento especulativo se recoge en los valores de la diagonal principal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Percepción de riqueza&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El efecto del apalancamiento es notorio, tanto en sentido positivo como en negativo. Lo mismo sucede con el resto de las diagonales de la tabla: la rentabilidad a t años se recoge en la diagonal t-ésima respectiva. La inflación inmobiliaria genera en los hogares una percepción de incremento de riqueza como consecuencia de la revalorización teórica de su patrimonio. Los resultados en el gráfico tienen el interés de estimar dicha revalorización. No ha de subestimarse el efecto de la riqueza percibida, pues puede tener un impacto significativo sobre el gasto en consumo final de los hogares. De hecho, los hogares no sólo gastan más cuando sus ingresos aumentan sino también cuando se perciben a sí mismos como más ricos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El gráfico pequeño representa la cuota anual media de las hipotecas de nueva constitución en cada año, calculadas a partir de los Indicadores de la Vivienda del Banco de España. Mientras la primera cuota anual de una hipoteca firmada el 31 de diciembre en 1997 asciende a 4.196 euros en promedio, la primera cuota anual de las hipotecas constituidas en 2006 se eleva hasta 10.713 euros en valor real. Lo más significativo es que para retornar a las cifras de 1998 sería necesaria una reducción de casi el 40% del valor de la cuota satisfecha en 2006.&lt;br /&gt;Pinchar burbujas y evaluar riesgos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vez que el apalancamiento especulativo ha degenerado en burbuja, poco más se puede hacer que paliar los daños sociales, recuperar la confianza, socorrer al sistema financiero y realizar una reflexión sobre la estructura productiva. Es frustrante que el sector público tenga que acudir en rescate de grandes corporaciones financieras que se han dejado arrastrar irresponsablemente por la vorágine especulativa y cuyos gestores reciben sueldos e indemnizaciones millonarias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En cierto modo es un gran chantaje; en palabras de Bernanke, presidente de la FED, es necesario socorrer a las grandes firmas porque "cuando el elefante se cae, también aplasta la hierba". En realidad, la única medida eficaz contra el apalancamiento especulativo es prevenir y pinchar las burbujas. La solución para el sector inmobiliario español pasa por liquidar el exceso de oferta de viviendas, favorecer el mercado en régimen de alquiler, respetar la normativa que impide hipotecarse más allá del 80% del valor de tasación (lo que exige rigor e independencia) y más allá del 30% de la renta familiar, evaluar el riesgo de las operaciones a tan largo plazo (el Euríbor no va a permanecer eternamente en sus mínimos históricos) y aprender las lecciones de la historia económica reciente.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-2846602920360101850?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elpais.com/articulo/economia/vivienda/pierde/valor/elpepueco/20091211elpepueco_1/Tes' title='La vivienda sí que pierde valor'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/2846602920360101850/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=2846602920360101850' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2846602920360101850'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2846602920360101850'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/12/la-vivienda-si-que-pierde-valor.html' title='La vivienda sí que pierde valor'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-6570746379044296458</id><published>2009-12-09T20:51:00.005+01:00</published><updated>2009-12-09T21:01:23.009+01:00</updated><title type='text'>La mayor inundación de la historia</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;img style="margin: 10pt 10px 10px 0pt; float: left; width: 340px; height: 250px;" src="http://www.elpais.com/recorte/20091209elpepusoc_3/LCO340/Ies/Inundacion_Mediterraneo.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;    &lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;p&gt;&lt;br/&gt;El Mediterráneo se rellenó por el estrecho de Gibraltar en sólo dos años, indican investigadores españoles &lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;M.R.E.&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;- Madrid - &lt;/em&gt;09/12/09&lt;/p&gt;                                                                             &lt;!-- ***** Entradilla ***** --&gt;      &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;div class="contenido_noticia"&gt;&lt;div class="estructura_2col_1zq"&gt;&lt;div class="margen_n"&gt;&lt;p&gt;Hace unos 5,5 millones de año y debido a un levantamiento tectónico del actual estrecho de Gibraltar, el mar Mediterráneo quedó aislado de los océanos durante un largo periodo de unos 350.00 años y se desecó casi por completo. Cuando las aguas del Atlántico pudieron fluir de nuevo hacia el este, llenaron el Mediterráneo con la mayor y más brusca inundación conocida, según los resultados de &lt;a href="http://earthchallenges.blogspot.com/" target="_blank"&gt;un nuevo estudio&lt;/a&gt;  hecho por científicos españoles y franceses.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;             &lt;/p&gt;         &lt;!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Cuerpo ***** --&gt;         &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;!-- Info complementaria --&gt; &lt;div class="info_complementa"&gt; &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Destacados **************** --&gt; &lt;div class="dato_generico"&gt; &lt;p&gt;Ell gran canal hallado en los trabajos del túnel entre Europa y África es el rastro geológico del flujo de agua&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;"Nuestro trabajo demuestra que cuando las aguas del Atlántico volvieron a encontrar un camino a través del estrecho, probablemente como consecuencia de su hundimiento tectónico, el desnivel entre ambos mares, de unos 1.500 metros, desencadenó la mayor y más abrupta inundación que se conoce en la Tierra, dejando una erosión en el fondo marino de cerca de 200 kilómetros de longitud y unos ocho kilómetros de anchura", explica Daniel García-Castellanos, del CSIC, primer firmante del artículo que publica &lt;i&gt;Nature&lt;/i&gt;. "La carga de agua llegó a ser 1.000 veces superior al actual río Amazonas y el Mediterráneo se llenó en tan sólo dos años". El ritmo fue de hasta 10 metros diarios de subida del nivel del mar. Hasta ahora se pensaba que este mar en medio de las tierras había tardado en llenarse mucho más tiempo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Durante la desecación, los principales ríos que desembocan en el Mediterráneo excavaron profundas gargantas en los márgenes del fondo marino, que quedaron expuestos, y pasaron a desembocar en lagos salinos situados en las partes más profundas de la cuenca. Ésta es la prueba principal de la desecación del Mediterráneo. Cuando en los años noventa los ingenieros del túnel que debía unir Europa y África estudiaron el subsuelo del estrecho de Gibraltar se encontraron con un problema inesperado: un surco de varios cientos de metros de profundidad, rellenado por sedimentos poco consolidados. Los geólogos y geofísicos pensaron entonces que esta enorme erosión había sido producida por algún río de gran caudal durante la desecación del Mediterráneo. Según la nueva interpretación, la inundación que puso fin a la desecación del Mediterráneo fue extremadamente corta y más que parecerse a una enorme cascada debió consistir en un descenso más o menos gradual desde el Atlántico hasta el centro del Mar de Alborán, una especie de &lt;i&gt;megarrápido&lt;/i&gt; por donde el agua circuló a cientos de kilómetros por hora.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Como consecuencia, el canal erosivo que atraviesa el estrecho tiene unos 500 metros de profundidad y hasta ocho kilómetros de anchura, y se extiende a lo largo de unos 200 kilómetros entre el golfo de Cádiz y el mar de Alborán", explica García-Castellanos."Esperamos que el artículo contribuya, en cierta medida, a planificar las obras del túnel para unir Europa y África. El trabajo se basa en buena parte en los estudios preliminares de ese proyecto, muy condicionado por la presencia de ese canal erosivo que nosotros relacionamos con la inundación. Sería cerrar un bello círculo que nuestra investigación acabara contribuyendo a la construcción del túnel con nuevo conocimiento", apunta este geólogo.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-6570746379044296458?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/6570746379044296458/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=6570746379044296458' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6570746379044296458'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6570746379044296458'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/12/la-mayor-inundacion-de-la-historia.html' title='La mayor inundación de la historia'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8660456928613885852</id><published>2009-11-26T13:54:00.001+01:00</published><updated>2009-11-26T13:55:17.220+01:00</updated><title type='text'>La dignidad de Catalunya</title><content type='html'>&lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;div class="element1_3"&gt; &lt;div class="text"&gt; &lt;p class="cosNoticia"&gt;Después de casi tres años de lenta deliberación y de continuos escarceos tácticos que han dañado su cohesión y han erosionado su prestigio, el &lt;strong&gt;Tribunal Constitucional&lt;/strong&gt; puede estar a punto de emitir sentencia sobre el &lt;strong&gt;Estatut de Catalunya&lt;/strong&gt;, promulgado el 20 de julio del 2006 por el jefe del Estado, &lt;strong&gt;rey Juan Carlos&lt;/strong&gt;, con el siguiente encabezamiento: "Sabed: Que las &lt;strong&gt;Cortes Generales&lt;/strong&gt; han aprobado, los ciudadanos de Catalunya han ratificado en &lt;strong&gt;referéndum &lt;/strong&gt;y Yo vengo en sancionar la siguiente ley orgánica". Será la primera vez desde la restauración democrática de 1977 que el Alto Tribunal se pronuncia sobre una ley fundamental refrendada por los electores. &lt;/p&gt; &lt;!--COL C-fotoAColCfoto230x310: false--&gt; &lt;div class="colC"&gt; &lt;div class="border"&gt; &lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;!--COMMENT--&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; La expectación es alta. La expectación es alta y la inquietud no es escasa ante la evidencia de que el Tribunal Constitucional ha sido empujado por los acontecimientos a actuar como una &lt;em&gt;cuarta cámara&lt;/em&gt;, confrontada con el Parlament de Catalunya, las &lt;strong&gt;Cortes Generales&lt;/strong&gt; y la voluntad ciudadana libremente expresada en las urnas. Repetimos, se trata de una situación inédita en democracia. Hay, sin embargo, más motivos de preocupación. De los doce magistrados que componen el tribunal, sólo diez podrán emitir sentencia, ya que uno de ellos (Pablo Pérez Tremps) se halla recusado tras una espesa maniobra claramente orientada a modificar los equilibrios del debate, y otro (Roberto García-Calvo) ha fallecido.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="cosNoticia"&gt;&lt;br /&gt;De los diez jueces con derecho a voto, cuatro siguen en el cargo después del vencimiento de su mandato, como consecuencia del sórdido desacuerdo entre el Gobierno y la oposición sobre la renovación de un organismo definido recientemente por &lt;strong&gt;José Luis Rodríguez Zapatero&lt;/strong&gt; como el "corazón de la democracia". Un corazón con las válvulas obturadas, ya que sólo la mitad de sus integrantes se hallan hoy libres de percance o de prórroga. Esta es la corte de casación que está a punto de decidir sobre el Estatut de Catalunya. Por respeto al tribunal –un respeto sin duda superior al que en diversas ocasiones este se ha mostrado a sí mismo– no haremos mayor alusión a las causas del retraso en la sentencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La definición de Catalunya como &lt;strong&gt;nación&lt;/strong&gt; en el preámbulo del Estatut, con la consiguiente emanación de "símbolos nacionales" (¿acaso no reconoce la Constitución, en su artículo 2, una España integrada por regiones y nacionalidades?); el derecho y el deber de conocer la lengua catalana; la articulación del Poder Judicial en Catalunya, y las relaciones entre el Estado y la Generalitat son, entre otros, los puntos de fricción más evidentes del debate, a tenor de las versiones del mismo, toda vez que una parte significativa del tribunal parece estar optando por posiciones irreductibles. Hay quien vuelve a soñar con cirugías de hierro que cercenen de raíz la complejidad española. Esta podría ser, lamentablemente, la piedra de toque de la sentencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No nos confundamos, el dilema real es avance o retroceso; aceptación de la madurez democrática de una España plural, o el bloqueo de esta. No sólo están en juego este o aquel artículo, está en juego la propia dinámica constitucional: el espíritu de 1977, que hizo posible la pacífica transición. Hay motivos serios para la preocupación, ya que podría estar madurando una maniobra para transformar la sentencia sobre el Estatut en un verdadero &lt;strong&gt;cerrojazo institucional&lt;/strong&gt;. Un enroque contrario a la virtud máxima de la Constitución, que no es otra que su carácter abierto e integrador.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Tribunal Constitucional, por consiguiente, no va a decidir únicamente sobre el pleito interpuesto por el Partido Popular contra una ley orgánica del Estado (un PP que ahora se reaproxima a la sociedad catalana con discursos constructivos y actitudes zalameras). El Alto Tribunal va a decidir sobre la dimensión real del marco de convivencia español, es decir, sobre el más importante legado que los ciudadanos que vivieron y protagonizaron el cambio de régimen a finales de los años setenta transmitirán a las jóvenes generaciones, educadas en libertad, plenamente insertas en la compleja supranacionalidad europea y confrontadas a los retos de una globalización que relativiza las costuras más rígidas del viejo Estado nación. Están en juego los pactos profundos que han hecho posible los treinta años más virtuosos de la historia de España. Y llegados a este punto es imprescindible recordar uno de los principios vertebrales de nuestro sistema jurídico, de raíz romana: &lt;em&gt;Pacta sunt servanda&lt;/em&gt;. Lo pactado obliga.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay preocupación en Catalunya y es preciso que toda España lo sepa. Hay algo más que preocupación. Hay un creciente hartazgo por tener que soportar la mirada airada de quienes siguen percibiendo la identidad catalana (instituciones, estructura económica, idioma y tradición cultural) como el defecto de fabricación que impide a España alcanzar una soñada e imposible uniformidad. Los catalanes pagan sus impuestos (sin privilegio foral); contribuyen con su esfuerzo a la transferencia de rentas a la España más pobre; afrontan la internacionalización económica sin los cuantiosos beneficios de la capitalidad del Estado; hablan una lengua con mayor fuelle demográfico que el de varios idiomas oficiales en la Unión Europea, una lengua que en vez de ser amada, resulta sometida tantas veces a obsesivo escrutinio por parte del españolismo oficial, y acatan las leyes, por supuesto, sin renunciar a su pacífica y probada capacidad de aguante cívico. Estos días, los catalanes piensan, ante todo, en su dignidad; conviene que se sepa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estamos en vísperas de una resolución muy importante. Esperamos que el Tribunal Constitucional decida atendiendo a las circunstancias específicas del asunto que tiene entre manos –que no es otro que la demanda de mejora del autogobierno de un viejo pueblo europeo–, recordando que no existe la justicia absoluta sino sólo la justicia del caso concreto, razón por la que la virtud jurídica por excelencia es la prudencia. Volvemos a recordarlo: el Estatut es fruto de un doble pacto político sometido a referéndum.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Que nadie se confunda, ni malinterprete las inevitables contradicciones de la Catalunya actual. Que nadie yerre el diagnóstico, por muchos que sean los problemas, las desafecciones y los sinsabores. No estamos ante una sociedad débil, postrada y dispuesta a asistir impasible al menoscabo de su dignidad. No deseamos presuponer un desenlace negativo y confiamos en la probidad de los jueces, pero nadie que conozca Catalunya pondrá en duda que el reconocimiento de la identidad, la mejora del autogobierno, la obtención de una financiación justa y un salto cualitativo en la gestión de las infraestructuras son y seguirán siendo reclamaciones tenazmente planteadas con un amplísimo apoyo político y social. Si es necesario, la solidaridad catalana volverá a articular la legítima respuesta de una sociedad responsable&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8660456928613885852?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091126/53831123016/la-dignidad-de-catalunya-estatut-estado-tribunal-constitucional-cortes-generales-constitucion-jose-l.html' title='La dignidad de Catalunya'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8660456928613885852/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8660456928613885852' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8660456928613885852'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8660456928613885852'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/11/la-dignidad-de-catalunya.html' title='La dignidad de Catalunya'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8990250156863819924</id><published>2009-11-25T16:19:00.002+01:00</published><updated>2009-11-25T16:20:49.147+01:00</updated><title type='text'>La Guerra Civil torna als diaris noruecs</title><content type='html'>&lt;p style="font-style: italic; font-weight: bold;" class="subtitle"&gt;La publicació del llibre "Mil dies" recorda la participació de Noruega al conflicte espanyol&lt;/p&gt; &lt;div class="w100c marginT10p"&gt; &lt;!--espai blanc--&gt; &lt;/div&gt;  &lt;div style="font-style: italic;" class="caption"&gt; &lt;a title="Ver más artículos del autor" href="http://buscador.lavanguardia.es/buscador/index.xhtml?q=Josep%20Coll" class="autornoticia"&gt;Josep Coll&lt;/a&gt; | Oslo (Noruega), lector corresponsal | 25/11/2009 | Actualizada a las       14:31h    |     &lt;strong&gt;&lt;a title="Noticias Lectores corresponsales" href="http://www.lavanguardia.es/participacion/lectorescorresponsales/index.html"&gt;Lectores corresponsales&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;  &lt;p class="cosNoticia"&gt;Tota la tragèdia humana, política i social relacionada amb la &lt;strong&gt;Guerra Civil&lt;/strong&gt; espanyola ha estat una qüestió que sempre ha despertat gran interès a &lt;strong&gt;Noruega&lt;/strong&gt;, des del mateix moment de la revolta franquista l'any 1936 fins a l"actualitat. Durant tots aquests anys ha aparegut un llanguíssim número de llibres d'autors noruecs parlant d'aquest tema, i traduïts d'altres idiomes. La recent publicació del llibre &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Les veus de Pamano&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;, de Jaume Cabré -extraordinàriament elogiat per la crítica noruega- i de &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Tusen Dager&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; (&lt;em&gt;Mil dies&lt;/em&gt;), dels autors noruecs Jo Stein Moen i Rolf SÆther que s'acaba de presentar, no fan més que demostrar el constant seguiment que s'ha fet de la Guerra Civil. La televisió estatal NRK també ha participat últimament amb diversos programes tractant del mateix tema.&lt;/p&gt; &lt;!--COL C-fotoAColCfoto230x310: false--&gt;  Val la pena remarcar que el primer dels dos autors citats és assessor d'opinió, i procedeix de l'ala esquerra del socialisme. Ha estat conseller de l'anterior primer ministre socialista Thorbjørn Jagland (actual secretari general del Consell d'Europa), del grup parlamentari socialista al parlament, i també conseller de l'actual primer ministre, el també socialista Jens Stoltenberg. El segon ocupà la direcció de l'Associació de Naviers, i posteriorment fou director del Fons de la Seguretat Social. És a dir, dos posicions ideològiques ben diferenciades de dreta i esquerra, que donen equilibri a les pàgines del llibre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Mil dies&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;, és una aportació nova a l'estudi de la Guerra Civil, bàsicament enfocat sobre la presència directa i indirecta de Noruega en el conflicte, recordant fins i tot el nom dels 200 soldats voluntaris d'aquest país que es van enrolar a l'exèrcit republicà, i no menys a tot el seguiment polític de la tragèdia, vista des de Noruega. Per altra part, recorda que s'enrolaren set voluntaris noruecs en el bàndol franquista. Són 370 pàgines, en les que els autors del llibre també aporten una visió internacional del conflicte, que asseguren tingué la següent repercussió: la lluita entre la &lt;strong&gt;República Espanyola&lt;/strong&gt; i els revoltats dirigits per el general &lt;strong&gt;Franco&lt;/strong&gt; aguditzaren les diferències ja existents entre els fronts polítics d'Europa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ha estat un voluminós treball de recopilació de dades que ha durat anys, estenent-se fins a la visita del president del govern espanyol José María Aznar a Oslo, l'any 2001. Al final fa referència a la iniciativa posada en marxa pel president actual, José Rodríguez Zapatero, sobre la revisió de la memòria històrica. L'idea bàsica és tractar amb detall la història dels noruecs que van anar a Espanya per allistar-se a les brigades internacionals, dels metges, membres d'equips sanitaris, periodistes i mariners, i no menys de les importants repercussions polítiques posteriors. És també l'estudi de la línia política seguida pel govern del llavors primer ministre &lt;strong&gt;Nygaardsvold&lt;/strong&gt; i del Partit Socialista noruec, que es va veure forçat a escollir la política de neutralitat, enlloc d'adoptar una posició de solidaritat activa amb els seus col·legues espanyols. Recorda també que molts interessos comercials, ben aparellats amb els partits conservadors noruecs, es mostraren més interessats en assegurar el comerç amb l'&lt;strong&gt;Espanya franquista&lt;/strong&gt;, que en ajudar a la República Espanyola. Per qualificar-ho d"una manera més expressiva i dura, es podrien recordar les paraules d"un dels més alts polítics republicans d"aquells temps, que considerava que els països que havien seguit la política de no-intervenció formaven part de l"Europa que havia traït a la República Espanyola.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Recorda el llibre que Noruega jugà un paper modest en la Guerra Civil, mentre que, per altra part, projectà llargues ombres sobre la consciència d'aquest país. Durant molts anys constituí un dels temes bàsics en el debat social noruec, fins a tal punt que repetidament dominava les primeres pàgines dels diaris. Es produí una mobilització del món cultural i artístic, un compromís a nivell popular, una controvèrsia política, crisi ideològica dins del govern, campanyes de lobbisme y complicacions de caràcter diplomàtic. El llarg període de govern de Franco, que va existir després de la Segona Guerra Mundial, esdevingué un trauma permanent per l'esquerra noruega.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quina és l'idea bàsica perseguida pel llibre, que pugui complementar el ja voluminós material existent sobre la Guerra Civil, que com es pot veure encara continua sent notícia i motiu d'estudi a Noruega? La resposta es pot trobar al pròleg del llibre, quan assegura: "A l'Espanya d'avui el tema de la Guerra Civil continua sent una ferida oberta. Ara està per caure el 'pacte de silenci" que ha viscut Espanya, desprès de la mort de Franco l'any 1975. Al nostre país, Noruega, mai ha existit un 'pacte de silenci', relacionat amb la guerra espanyola".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'exposa en les seves pàgines una qüestió de rellevància, que resulta interessant no passar de llarg, doncs continua tenint una actualitat aclaparadora i permanent dins del món polític mundial: es tracta del paper que van desenvolupar els &lt;em&gt;lobbys&lt;/em&gt; noruecs durant la Guerra Civil, com a portaveus i defensors d'interessos concrets, que actuaren activament, sense escrúpols i amb notòria gran eficàcia, sobre els mitjans de comunicació. Eren creadors d'opinió a favor de Franco, influenciant sectors concrets de l'economia, una activitat que principalment portaren a terme les companyies navilieres noruegues. En fou la millor mostra la campanya que va tenir lloc a Noruega l'any 1937, amb el propòsit de desacreditar a la República Espanyola.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al principi ningú discutia el caràcter feixista i retrograda de la revolta franquista, un fet que de manera progressiva fou hàbilment obviat, i posteriorment tergiversat per molts interessos econòmics, i no menys pels partits conservadors, que contaven amb la col·laboració activa i bel·ligerant de l'església catòlica noruega. Coincidència curiosa: quasi al mateix temps s'exposava al Kunstnernes Hus d'Oslo el quadre Guernica de Picasso, una etapa en el camí cap Amèrica. Aquesta campanya obtingué el resultat que buscava, dividint al govern socialista noruec, que finalment va haver d'optar per exactament allò que no volia fer: deslligar-se d'una política d'ajuda a la República Espanyola, i apuntar-se a la política de no-intervenció.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per arribar a aquesta situació de rebuig contra el que amb màxima vehemència es denominava el perill comunista -que la quasi totalitat de la premsa atribuïa llavors a la República Espanyola- es magnificaren els problemes per els que passaven els interessos econòmics, i de manera concreta la marina mercant noruega. A fi de d'exposar-ho amb dades concretes i fidedignes, els autors de&lt;em&gt; Mil dies&lt;/em&gt; han revisat a fons hemeroteques, documents oficials, arxius, referències de sessions parlamentaries, i altres fonts informatives que fins avui no s'havien consultat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A principis de 1938 tingué lloc el Congrés dels Sindicats socialistes, on es criticà durament la política de no-intervenció, exigint que el govern de la República pogués comprar armes per defensar-se. Pocs dies després, el ministre d'Afers Exteriors amenaçava amb la seva dimissió, si no obtenia autorització per enviar un delegat comercial prop del govern de Franco. No es produí ni dimissió ni crisi governamental, però sí que s'agreujaren les diferències al Partit Socialista noruec, amb la major part de les seves més representatives figures a favor de la República. Paral·lelament tenia lloc una gran activitat per part dels socialistes, a escala nacional, recollint diners per diverses activitats d'ajuda humanitària a la República.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al llarg de les seves pàgines, el llibre recorda declaracions i articles apareguts a la premsa noruega, reproduint informacions hàbilment preparades a fi de forçar al govern socialista a mantenir la política de no bel·ligerància, en relació amb la Guerra Civil. Es posa de relleu que molts dels temors econòmics presentats com fets reals, moltes vegades eren ficticis o exagerats, que exposaven un temor més que una realitat. Una coneguda figura política noruega d'aquell temps, &lt;strong&gt;Vidkum Quisling&lt;/strong&gt;, nom que posteriorment esdevingué sinònim de "traïció", se sumava a aquest moviment de pressió sobre el govern noruec, mostrant-se partidari del reconeixement de Franco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Assegurava aquell polític,  posteriorment molt recordat per la seva col·laboració amb &lt;strong&gt;Hitler&lt;/strong&gt; durant l'ocupació nazi de Noruega, que "últimament quasi han desaparegut les exportacions a Espanya, i la marina mercant noruega no pot usar els ports espanyols, que abans eren els més importants pel seu tràfic per mar". Senyalava també que a l'Espanya de Franco hi havia "la part més important de l'industria de l'oli d'oliva, tant important per l'industria noruega de la preparació de peix, per no oblidar altres productes d'exportació a Espanya, com la cel·lulosa, la pasta de paper i el peix". Arrodonia la seva argumentació atacant violentament al govern socialista noruec, que "per la seva ideologia marxista deixava de protegir els interessos de Noruega, retardant el reconeixement del govern nacionalista espanyol, que sense cap dubte dintre de poc dominarà tot el país".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tota aquesta campanya havia començat amb motiu de la importació de raïm espanyol, que s'havia hagut d'efectuar amb vaixells anglesos "degut a que els noruecs no ho podien fer". I així continuà aquesta campanya contra la República Espanyola, en la que van participar molts sectors de l'economia noruega, com per exemple els exportadors de bacallà. De manera sistemàtica i continuada s'enviaven textos als diaris del país, degudament diferenciats i de fàcil comprensió entre els lectors de cada regió als que anaven destinats, acompanyats d'eloqüents títols, com per exemple: "Ha perdut Noruega el mercat del transport marítim a Espanya?". Segons els autors del llibre, el que realment es valorava no era precisament la qüestió econòmica, sinó la importància que tenia el prendre posicions, abans de que Franco guanyés la guerra. El dia 31 de març del 1939 Noruega reconegué oficialment el govern de Franco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avergonyits segurament per aquells fets, Noruega recomençà al final de la Segona Guerra Mundial la lluita contra el regim franquista, de manera especial a les Nacions Unides. A partir d'aquell nou moment històric, a Noruega ja ningú defensà al règim espanyol, i va aparèixer un front d'actuació comú en el que tots participen: que la democràcia torni a Espanya, democràcia que ja feia temps havia mort.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En les 370 pàgines del llibre trobem temes d'especial relleu, com el de l'Hospital Sueco-Noruego a Alcoi durant la Guerra Civil. El mateix es pot dir sobre els 2.000 soldats que formaven la legió estrangera francesa que lluitaren a la batalla de Narvik, al nord del Cercle Polar. Després d'una dura lluita, aquells soldats aconseguiren la primera victòria aliada contra les tropes de Hitler, i en aquest punt el llibre posa èmfasi en el fet que molts d'ells eren soldats procedents de l'exèrcit de la República Espanyola, que s'havien refugiat a França després de la derrota. Recorda que el número d'espanyols dins de la legió era molt nombrós, i va ser el primer contingent en entrar triomfant a Narvik, després de durs combats contra tropes alemanyes d'elit. Menciona també que al cementiri de la legió estrangera francesa, a Narvik, es poden veure moltes tombes amb noms de soldats espanyols.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No falten tampoc amples referències a la labor informativa portada a cap pels corresponsals de guerra noruecs, homes i dones, desplaçats a Espanya durant la Guerra Civil. Entre ells &lt;strong&gt;Willy Brandt&lt;/strong&gt;, que es trobava a Barcelona durant els tràgics i caòtics dies de maig del 1937. De nou a Noruega, Willy Brandt parlava de què hi havia coses que mai podria oblidar, com la bellesa de Catalunya, i el fort sentiment per la llibertat que tenien els espanyols. També es fa referència a la descripció que aquelles dones periodistes van fer del bombardeig de Guernica per la legió Kondor, enviada per Hitler per ajudar a què Franco guanyés la mal anomenada Guerra Civil. No falten tampoc descripcions de la sagnant batalla de Madrid, de l'Ebre, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per la redacció de &lt;em&gt;Mil dies&lt;/em&gt; s'ha buscat informació a molts arxius internacionals, i en el que fa referència als d'Espanya s'han consultat l'Archivo General de la Guerra Civil Española, l'Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu d'Historia de Catalunya, i altres institucions, a Valls, Gandesa i Albacete. I entre moltes referències de diaris mundials hi ha La Vanguardia del 9 de novembre del 2008&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;div class="element1_3_1"&gt; &lt;div class="blueTopTitle"&gt; &lt;p&gt;PERFIL DE JOSEP COLL&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="text"&gt; &lt;p class="marginT10p"&gt;&lt;a href="http://web.lavanguardia.es/lavanguardia/img/20080304/67x67oslo.jpg"&gt;&lt;img src="http://web.lavanguardia.es/lavanguardia/img/20080304/67x67oslo.jpg" alt="" border="0" width="67" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Professió:&lt;/strong&gt; Jubilat&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Visc a...&lt;/strong&gt; Un pas d'Oslo, Noruega&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Des de...&lt;/strong&gt; Bona part de la meva vida&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;El millor de Noruega:&lt;/strong&gt; La tranquilitat i el lluminós estiu nòrdic&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;El pitjor de Noruega:&lt;/strong&gt; Les carreteres gelades i el llarg hivern&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;hr class="clear grey"&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8990250156863819924?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.lavanguardia.es/lectores-corresponsales/noticias/20091125/53831221783/la-guerra-civil-torna-als-diaris-noruecs.html' title='La Guerra Civil torna als diaris noruecs'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8990250156863819924/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8990250156863819924' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8990250156863819924'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8990250156863819924'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/11/la-guerra-civil-torna-als-diaris.html' title='La Guerra Civil torna als diaris noruecs'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-2123180130070962695</id><published>2009-11-22T19:42:00.002+01:00</published><updated>2009-11-22T19:44:35.619+01:00</updated><title type='text'>Discurso homenaje a Ernest Lluch</title><content type='html'>&lt;h1&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h1&gt;   &lt;h3&gt;Alocución del presidente de la Generalitat, José Montilla, durante el acto en memoria de Ernest Lluch celebrado en Maià de Montcal &lt;/h3&gt;   &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;   &lt;div class="firma"&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;JOSÉ MONTILLA&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;&lt;/em&gt;22/11/2009&lt;!-- ***** Fin Votos y comentarios ***** --&gt;                                                                                &lt;!-- ***** Entradilla ***** --&gt;      &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;Buenos días amigos y amigas, Ahora hace un año, en este mismo lugar, recordábamos el carácter polifacético de Ernest.&lt;/p&gt;         &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;         &lt;!-- ***** Fin de Entradilla ***** --&gt;          &lt;!-- ***** Info complementaria ***** --&gt;     &lt;div class="info_complementa"&gt;                                                               &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;           &lt;div class="listado_despiece"&gt;              &lt;/div&gt;           &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;                                    &lt;!-- ***** Hermanas ***** --&gt;                                      &lt;!-- ***** Fin Hermanas ***** --&gt;                        &lt;!-- ***** Agrupa gris ***** --&gt;      &lt;div class="agrupa_gris"&gt;             &lt;!-- ***** Imagenes, audios y video  peso 8, 7 y 6 **** --&gt;                          &lt;!-- Inicio Mod grafico --&gt; &lt;div class="mod_grafico"&gt; &lt;div class="mod_grafico_foto"&gt; &lt;a href="http://www.elpais.com/todo-sobre/persona/Jose/Montilla/Aguilera/2615/"&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/fotos/personas/ign/26/151_2615.jpg" alt="José Montilla Aguilera" title="José Montilla Aguilera" border="0" height="80" width="80" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="mod_grafico_txt"&gt; &lt;h3&gt; &lt;a href="http://www.elpais.com/todo-sobre/persona/Jose/Montilla/Aguilera/2615/"&gt;José Montilla Aguilera&lt;/a&gt;&lt;/h3&gt;&lt;h3 style="font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Recordábamos como resultaba imposible, al hablar de él, separar al intelectual del barcelonista; al político, del profesor; al economista del tertuliano.&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;             &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;         &lt;!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Cuerpo ***** --&gt;         &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;!-- Info complementaria --&gt; &lt;div class="info_complementa"&gt; &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;Y cómo los diferentes paisajes de su trayectoria vital (Vilassar, Barcelona, Valencia, Girona, Madrid, Santander, Donosti o Maià), formaban un todo continuo. Porque todo le interesaba, porque nada era ajeno a su curiosidad intelectual.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aún así, en esta aparente dispersión temática y geográfica, en esta imagen de sabio despistado que tanto le gustaba cultivar, latía una enorme coherencia ideológica y de valores.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Fue esta coherencia la que inspiró, tanto su compromiso político, como su búsqueda intelectual y su vertiente divulgativa. Fue esta misma coherencia suya la que se hacía insoportable para los que lo asesinaron.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Coherencia, por ejemplo, en la defensa del pacto constitucional como el mejor camino posible para el triunfo del consenso sobre los esencialismos de uno y otro signo. Como el marco de convivencia para los pueblos de España. Por eso defendió, en todas partes, la opción de un "constitucionalismo útil", generoso, flexible e integrador.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hoy, cuando los posicionamientos como el de Ernest no parecen estar de moda, nosotros nos reafirmamos en su defensa, con la misma coherencia y con el mismo convencimiento testarudo de Ernest.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;De aquí nuestro compromiso con el Estatut que votaron los catalanes. De aquí, nuestro malestar ante aquellos que pretendan menospreciar la voluntad democrática de los catalanes expresada en las urnas, que apoyaron el año 2006 un texto negociado entre el Parlament de Catalunya y las Cortes Generales, y aprobado por éstas como ley orgánica.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Quiero recordar que nuestra constitución proclama en su preámbulo la voluntad de "proteger a todos los españoles y los pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tenemos una constitución que quiere proteger a los pueblos de España y no tiene que servir de pretexto para recortar el autogobierno acordado entre dos cámaras legislativas y refrendado por el pueblo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Miquel Roca, uno de los ponentes constitucionales, en motivo del vigésimo quinto aniversario de la Constitución, decía que "reconocer, respectar y facilitar el desarrollo de esta concepción plural de España es la máxima manifestación de lealtad constitucional".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aquí encontramos uno de los pilares de la situación que vivimos hoy: admitir o negar, propiciar o bloquear el desarrollo de la concepción plural de España.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Porque una visión restrictiva del carácter abierto e inclusivo de la Constitución española, una visión que cierre el paso a la concepción plural de España sería el peor servicio que se podría hacer a la propia Constitución.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Defender la Constitución española es promover su espíritu integrador, plural, abierto y acogedor. Utilizarla en sentido contrario es ponerla en peligro.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Quiero recordar, por tanto, a aquellos que tienen la alta responsabilidad de velar por la constitucionalidad de nuestras leyes que la interpretación de la Constitución no tiene que dañar en ningún caso el carácter abierto e inclusivo del texto constitucional.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La Constitución que "reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones", tiene que ser leída desde la mirada generosa de los que la votamos, al servicio de un pacto político y de un proyecto compartido.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Lo que ayer fue escrito, acordado y votado para unir, no puede servir hoy para dividir. Éste es el verdadero espíritu constitucional. Espero que nadie dañe de forma temeraria e imprudente este espíritu.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Y por eso mismo, perseveramos y perseveraremos en la defensa de nuestro Estatuto. Quien pretenda reducir la presente situación a una nueva fase del denominado "problema catalán" se equivoca.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Éste no es un problema exclusivamente nuestro, según y como, ni principalmente nuestro, sino una cuestión que atañe, en primer lugar, a todas las instituciones del Estado y a todos los españoles, ya que de ella se derivará en el futuro este proyecto español común de convivencia en la diversidad.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Por eso, desde el máximo respeto por la institución y su mandato constitucional, no puedo dejar de lamentar y de expresar la gravedad de la situación a la que nos están llevando el retraso y las filtraciones interesadas sobre el Estatut aprobado por el pueblo de Catalunya.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Nadie puede ignorar la histórica responsabilidad que tiene el Tribunal ante la sentencia del Estatut. No se puede ignorar una realidad irrefutable: por primera vez en 30 años han de pronunciarse sobre una ley refrendada por el pueblo. Una ley refrendada por el pueblo de Catalunya que es la ley que configura nuestro autogobierno.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tanto la excepcionalidad de la ley, como la excepcionalidad de la actual situación del Tribunal, obligan a que el respeto a su función y el acatamiento de sus decisiones vayan acompañados de la máxima prudencia y sentido de Estado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Es la hora de la responsabilidad histórica.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Acabo con unas palabras de Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, otro ponente constitucional, cuando recuerda que "la propia finalidad de la norma se desvanece, si su letra no puede ser interpretada [...] a la luz de la realidad social del tiempo en que tiene que ser aplicada". Confío que este sea el criterio que finalmente se imponga.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Los catalanes y las catalanas dijimos claramente cuál es el Estatut que queremos. Un Estatut aprobado por el Parlament, negociado con el Congreso y el Senado y acordado por las Cortes Generales, que al votarlo lo consideraban plenamente constitucional. ¿Estamos todos equivocados? Estoy seguro que no.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Ernest Lluch, que tantas y tan apasionadas polémicas había mantenido con Miguel Herrero, seguramente hoy estaría bien presente en el debate, defendiendo encarnizadamente el constitucionalismo útil y, precisamente por eso, Ernest estaría hoy defendiendo la constitucionalidad de nuestro Estatut.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un país y una sociedad se reconoce en sus referentes y en el trato que les dispensa. En este sentido, pienso que los catalanes, y en especial los socialistas catalanes, hemos sabido conservar la memoria de Ernest de la mejor manera posible: manteniéndonos fieles a los ideales compartidos. Eran los suyos. Eran y son los nuestros.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Y con este espíritu nos tenemos que saber guiar, para seguir reclamando respeto por lo que somos y por lo que, como pueblo hemos decidido y dicho que queremos ser.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Muchas gracias.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-2123180130070962695?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elpais.com/articulo/espana/Discurso/homenage/Ernest/Lluch/elpepuesp/20091122elpepunac_7/Tes' title='Discurso homenaje a Ernest Lluch'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/2123180130070962695/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=2123180130070962695' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2123180130070962695'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2123180130070962695'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/11/discurso-homenaje-ernest-lluch.html' title='Discurso homenaje a Ernest Lluch'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-4258106883313274436</id><published>2009-11-17T11:45:00.000+01:00</published><updated>2009-11-17T11:47:11.235+01:00</updated><title type='text'>"Ser 'pirata' es mucho más que oponerse al canon"</title><content type='html'>&lt;h3&gt;El embrionario Partido Pirata español apuesta por modificar la Ley de Propiedad Intelectual, pero también por una democracia participativa &lt;/h3&gt;   &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;   &lt;div class="firma"&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;MIGUEL ÁNGEL MEDINA&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;- Madrid - &lt;/em&gt;17/11/2009             &lt;/p&gt;    &lt;/div&gt;&lt;!-- ***** Fin Votos y comentarios ***** --&gt;                                                                                &lt;!-- ***** Entradilla ***** --&gt;      &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;p&gt;El reciente éxito del Partido Pirata sueco, que consiguió representación en la Eurocámara, y, en menor medida, del alemán, ha puesto en boca de todos a una formación que está presente ya en 27 países. También en España. ¿Quiénes son los &lt;i&gt;piratas &lt;/i&gt;españoles? Por ahora, un partido con 133 afiliados y todavía sin sede que no pudo presentarse a las últimas elecciones por falta de firmas. Pero también un grupo de personas convencidas de que es sólo "cuestión de tiempo" emular aquí los resultados del país nórdico y elevar al debate parlamentario sus propuestas de eliminar el canon digital y potenciar el &lt;i&gt;software&lt;/i&gt; libre. "Queremos llevar la revolución de Internet a la vida democrática", resume su presidente, Carlos Ayala, para quien ser pirata "es mucho más que estar a favor del libre intercambio de archivos".&lt;/p&gt;         &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;         &lt;!-- ***** Fin de Entradilla ***** --&gt;          &lt;!-- ***** Info complementaria ***** --&gt;     &lt;div class="info_complementa"&gt;                                                               &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;           &lt;div class="listado_despiece"&gt;              &lt;/div&gt;           &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;                                    &lt;!-- ***** Hermanas ***** --&gt;      &lt;div class="listado_hermanas"&gt;       &lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/proxeneta/derechos/humanos/elpeputec/20091111elpepiopi_4/Tes"&gt;El proxeneta: sus derechos humanos&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Segundo/escano/europeo/Partido/Pirata/elpeputec/20091105elpeputec_12/Tes"&gt;Segundo escaño europeo para el Partido Pirata&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;       &lt;/div&gt;                                &lt;!-- ***** Fin Hermanas ***** --&gt;                                  &lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;      &lt;div class="otros_webs"&gt;        &lt;h3&gt;La noticia en otros webs&lt;/h3&gt;       &lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=%22Ser%20%27pirata%27%20es%20mucho%20m%C3%A1s%20que%20oponerse%20al%20canon%22&amp;amp;donde=enotros&amp;amp;idioma=es"&gt;webs en español&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=%22Ser%20%27pirata%27%20es%20mucho%20m%C3%A1s%20que%20oponerse%20al%20canon%22&amp;amp;donde=enotros&amp;amp;idioma=nes"&gt;en otros idiomas&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;             &lt;/div&gt;           &lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;             &lt;/div&gt;         &lt;!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Cuerpo ***** --&gt;         &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;!-- Info complementaria --&gt; &lt;div class="info_complementa"&gt; &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;Ayala, un ingeniero técnico de Comunicaciones de 29 años y con un trabajo a tiempo parcial, preside la Junta Directiva Nacional del Partido Pirata español. Aunque la formación existe desde enero de 2007, todavía está lejos de alcanzar los resultados que han sorprendido al mundo. "Es cierto que no tenemos muchos afiliados", comenta el presidente, "pero más de 3.000 personas se han registrado ya en la &lt;i&gt;web,&lt;/i&gt; y los simpatizantes son muchos más". Además, recuerda que el Partido Pirata alemán "también tenía pocos afiliados, unos 900, antes de conseguir más de 200.000 votos en las últimas elecciones. La diferencia está", continúa, "en que ellos tenían una buena estructura de base, con gente en todo el territorio nacional, y eso todavía tenemos que conseguirlo nosotros".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Por eso, su principal objetivo ahora es dar visibilidad a su proyecto en todo el país. "Tenemos ya agrupaciones locales en Madrid, Cataluña y Aragón", dice el responsable de Relaciones Públicas del partido, Ignacio Blanco, "mientras que se están formando en otras ocho comunidades". Estos grupos serán los encargados de sacar a las calles un debate que ya se está haciendo en Internet: la mayoría de las reuniones se realizan de forma telemática a través de una especie de chat, mientras los distintos grupos de trabajo estudian cuestiones más concretas en un foro al que se accede &lt;i&gt;&lt;a href="http://www.partidopirata.es/wiki/Portada" target="_blank"&gt;desde su página web.&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;El 'ideario' pirata&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;¿En qué consiste el ideario &lt;i&gt;pirata&lt;/i&gt;? "Los piratas no somos sólo quienes queremos quitar el canon", responde Ayala, "defendemos las libertades públicas, los Derechos Humanos, la transparencia, la modificación de las patentes informáticas, y apostamos por la Sociedad de la Información". Una apuesta clara por Internet: el discurso suena similar al de otros partidos homónimos, pero con un mayor hincapié en la participación ciudadana. "Los &lt;i&gt;piratas &lt;/i&gt;suecos negociaron con otro partido, Los Verdes, y dijeron que seguirían su ideario en los aspectos que quedaban fuera de su programa", continúa el presidente, "nosotros tenemos prohibidos los pactos de legislatura y los gobiernos de coalición en nuestros estatutos".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Su propuesta para tomar las decisiones que queden fuera de este ideario es la Iniciativa Legislativa Ciudadana, una herramienta muy parecida a la Iniciativa Legislativa Popular: serán los propios afiliados quienes propongan las medidas que les interesen; luego, habrá un debate y una votación, que debe tener un amplio consenso. "Si se cumplen los requisitos, el partido va a tomar esa iniciativa y la va a defender allá donde tenga representación", explica el presidente, "lo que no tiene sentido es que, como ahora, haya una propuesta respaldada por 500.000 firmas y el Congreso pueda rechazarla sin siquiera debatirla". En su opinión, esto supondría "llevar la revolución que ha supuesto Internet a la vida democrática". "La verdadera pregunta es si la sociedad madura para la democracia. Si es que sí, no hay que tenerle miedo a lo que diga la gente", señala.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;"Piratear no es robar"&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El principal caballo de batalla de la formación es la reforma de la Ley de Propiedad Intelectual y la eliminación del canon digital, una medida "opuesta a la voluntad popular" y contra la que se reunieron tres millones de firmas. "En contra de lo que dicen algunos, piratear no es robar, esa mentira tiene la pata muy corta", explica Ayala. "Según el Código Penal, compartir archivos por Internet es perfectamente legal" mientras no exista una finalidad comercial, "así que quien llama ladrones a quien se baja música por Internet está mintiendo".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Según el ingeniero, "lo que hay que pensar es si el modelo de negocio de la industria del entretenimiento es el correcto", pero "echarle la culpa al ciudadano no es justo", sino que "son las empresas las que tienen que adaptarse a las nuevas necesidades de la sociedad". Y, por supuesto, rechaza que se pueda cortar el suministro de Internet a quien comparta archivos, tal y como se ha propuesto en otros países europeos. Para defender estas ideas, los &lt;i&gt;piratas&lt;/i&gt; españoles intentarán presentar candidaturas en las elecciones de 2011. "La pregunta es cuánto tardaremos en lograr los resultados de Suecia, pero antes o después, eso sucederá", dice Ayala.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-4258106883313274436?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Ser/pirata/mucho/oponerse/canon/elpeputec/20091117elpeputec_5/Tes' title='&quot;Ser &apos;pirata&apos; es mucho más que oponerse al canon&quot;'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/4258106883313274436/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=4258106883313274436' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4258106883313274436'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4258106883313274436'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/11/ser-pirata-es-mucho-mas-que-oponerse-al.html' title='&quot;Ser &apos;pirata&apos; es mucho más que oponerse al canon&quot;'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-6784487642757407178</id><published>2009-11-14T22:51:00.000+01:00</published><updated>2009-11-14T22:52:27.765+01:00</updated><title type='text'>Un estudi revela que Barcelona atrau 18,4 milions de visitants a l’any</title><content type='html'>&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;        &lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;La primera fase del pla estratègic conclou que s’ha de gestionar millor l’èxit del sector&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;Els viatgers gasten 20 milions d’euros al dia malgrat que 7,5 milions no pernocten a la ciutat&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 198px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED091114/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F034D479LH02.jpg" alt="Un vehicle per a turistes passa per davant del Liceu, el juliol passat. Foto: ARXIU / cesc giralt" height="250" width="198" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;Un vehicle per a turistes passa per davant del Liceu, el juliol passat. Foto: ARXIU / cesc giralt&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;         &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 250px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;a href="http://www.elperiodico.com/edicion/ed091114/cas/carp46/pdf/g034d479h01.pdf"&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED091114/CAS/fotos/epp_nd/carp46/G034D479LH01.jpg" alt="Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge." height="92" width="250" /&gt;&lt;/a&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;PATRICIA CASTÁN&lt;br /&gt;BARCELONA&lt;/div&gt;       &lt;p&gt;Són 18,45 milions, molts més dels que es quantifiquen oficialment als centres hotelers de Barcelona, i deixen cada dia uns 20 milions d’euros a la ciutat. Els turistes s’han convertit en un dels motors de l’economia local, ja que generen entre 80.000 i 100.000 llocs de treball i situen Barcelona com a destí imprescindible. Però també han generat veus crítiques i han massificat zones de la ciutat per excés d’èxit. El diagnòstic del Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona 2010-2015 revela xifres espectaculars i també la necessitat urgent de posar mitjans per millorar la gestió del turisme abans que sigui tard, tant desconcentrant-lo de zones saturades com ensenyant als visitants els seus drets i deures.&lt;br /&gt;L’amplíssima radiografia del sector elaborada durant els últims mesos i que la setmana que ve es presentarà a l’ajuntament ha sorprès, per començar per la quantificació del fenomen, explica el coordinador del pla, l’exregidor Enric Truñó. «Els visitants són molts més dels que es quantifiquen als hotels, tant si s’allotgen com si vénen a passar-hi el dia», explica. Els que no pernocten a la ciutat (arriben procedents d’altres localitats i es consideren excursionistes d’un dia) van sumar 7,5 milions el 2008. Fins i tot entre aquells visitants que pernocten, un 40% ho fa en apartaments, pensions i cases de coneguts. En total, són tants que la seva presència es podria desbordar als principals focus turístics de la ciutat, en particular a Ciutat Vella, que ha merescut un capítol sencer en aquest extens informe diagnòstic, que servirà per tenir a punt, abans de la revetlla de Sant Joan, el pla d’accions per millorar la gestió del turisme.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;10% DEL PIB / Entre l’allau de xifres&lt;br /&gt;–en molts casos obtingudes a través d’estudis de la Universitat de Barcelona i altres organismes– s’ajusta la contribució del sector al PIB, que suposa un 10%, i es constata el creixement imparable de l’impacte econòmic del turisme. Si el 2001 va generar una facturació de 2,8 milions d’euros, el 2007 ja en van ser 5,8. En l’actualitat, l’activitat turística genera de 18 a 22 milions al dia. I els llocs de treball que proporciona a la ciutat són comparables als llocs del sector automobilístic, l’agricultura o la indústria química de tot Catalunya.&lt;br /&gt;L’informe també compara l’evolució de Barcelona davant d’altres grans ciutats competidores i arriba a la conclusió que la capital catalana és «la que més ha crescut en termes relatius des del 2000 fins al 2008», afegeix Truñó. L’expert recorda que, després dels Jocs Olímpics del 92, l’objectiu era «atraure el màxim de visitants», mentre que a partir d’ara, després de l’èxit numèric, el repte és «gestionar-lo bé», tant pel que fa a l’impacte a la ciutat com als efectes en l’espai públic.&lt;br /&gt;Després dels incidents de l’estiu (marcat per la visible presència de turistes de baix de nivell buscant festa, prostitució i borratxera), l’informe apunta que la ciutat «és capaç de repensar» el seu model turístic. Puntualitza que la visió exterior que es té de Barcelona es vincula a cosmopolitisme, creativitat i innovació, atractiva per viure-hi. En canvi, malgrat que la ciutadania és conscient de la importància estratègica del sector turístic, les opinions estan polaritzades, amb veus crítiques.&lt;br /&gt;Per reconduir aquesta situació, els visitants han de conèixer els seus «drets i deures» i també que la ciutat «té moltes possibilitats i recursos potencials per afavorir una desconcentració dels atractius turístics». En set mesos, aquesta teoria es traduirà en propostes d’acció. &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-6784487642757407178?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=661742&amp;idseccio_PK=1022&amp;h=091114' title='Un estudi revela que Barcelona atrau 18,4 milions de visitants a l’any'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/6784487642757407178/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=6784487642757407178' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6784487642757407178'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6784487642757407178'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/11/un-estudi-revela-que-barcelona-atrau.html' title='Un estudi revela que Barcelona atrau 18,4 milions de visitants a l’any'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8841489016810082541</id><published>2009-10-27T12:00:00.001+01:00</published><updated>2009-10-27T12:01:44.175+01:00</updated><title type='text'>Cuando el cliente deja de ser lo primero</title><content type='html'>&lt;h3&gt;España pierde la vergüenza y aprende a denunciar los abusos de las empresas - Los usuarios se rebelan contra una práctica de moda: ofrecer mejores condiciones a los nuevos contratos &lt;/h3&gt;   &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;   &lt;div class="firma"&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;RAMÓN MUÑOZ&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;&lt;/em&gt;27/10/2009             &lt;/p&gt;    &lt;/div&gt;&lt;p&gt;La recesión ha elevado a la categoría de dogma el viejo lema del comercio &lt;i&gt;El cliente es lo primero&lt;/i&gt;. Con el consumo bajo mínimos y los precios despeñándose por el tobogán de la deflación, las empresas no se pueden permitir el lujo de tratar mal a los maltrechos consumidores. Pero, paradójicamente, las quejas de éstos se han multiplicado. De una parte, la reducción de costes por parte de las compañías de servicios, la búsqueda de ingresos extra y prácticas poco éticas por arrebatarse los clientes entre ellas han disparado las reclamaciones. Al mismo tiempo, la estrechez de los bolsillos de muchos ciudadanos activa sus ganas de pelear por sus derechos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Se reclama más y por más cosas que nunca. El total de reclamaciones recibidas en la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) de enero a septiembre ascendió a 258.959, casi 100.000 más que las practicadas en el mismo periodo del año anterior, lo que supone un incremento del 57%, según los datos preliminares de esta organización, única que tiene estadísticas actualizadas. Extrapolando este dato al conjunto de reclamaciones recibidas por todas las organizaciones de consumidores, se estima que, por primera vez, en 2009 se pueden rozar los dos millones de consultas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La crisis ha sacado a relucir la ira del comprador. Uno de ellos pidió a la OCU que reclamara porque su bolsa de patatas fritas estaba "más vacía de lo normal", aunque se comprobó que el peso era el que figuraba en el envase. Otro pedía daños y perjuicios porque el perrito mascota que compró creció más de lo previsto, y hasta hubo un asociado que planteó una reclamación porque se le rompió su preservativo, su pareja se quedó embarazada y pretendía que la empresa de preservativos asumiera los gastos de manutención.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"La gente ya no pasa ni una. Se presentan quejas que hace un año y medio hubieran sido impensables por asuntos casi anecdóticos o por cuantías inferiores a los tres euros. Creemos que, en general, las compañías se están esmerando en atender al cliente, porque no se pueden arriesgar a perder los pocos que les van quedando. Pero éste ha aumentado mucho su nivel de exigencia. Se está perdiendo la típica vergüenza española a reclamar, a poner por escrito lo que antes sólo se protestaba de boca", dice Ileana Izverniceanu, portavoz de OCU.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El sector que más quejas sigue acaparando es el de la telefonía y acceso a Internet, curiosamente uno de los que goza de mayor competencia. Teniendo en cuenta que hay más líneas de móviles que población (53 millones por 44 millones de habitantes), es decir, que todos los ciudadanos tienen ya un móvil en su bolsillo (y algunos más de uno), a las compañías no les queda más remedio que robarse los clientes entre sí, porque ya no quedan nuevos caladeros de clientela a la que cautivar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La introducción del mecanismo de la portabilidad, que permite al usuario cambiar gratis de compañía conservando el número, ha dado lugar a un fenómeno casi inaudito en Europa: la infidelidad casi promiscua del cliente hacia su compañía telefónica. Sólo en lo que va de año, casi tres millones han cambiado de firma de móvil. Incluso en agosto, un mes poco dado a trámites administrativos, 344.276 usuarios portaron su número de móvil hacia otra compañía, un 25% más que en el mismo mes del año pasado. Algo parecido ocurre en la conexión a Internet. Más de 100.000 clientes al mes se dan de baja y se pasan a la competencia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La lucha por el cliente es casi cuerpo a cuerpo. Llamadas y envío masivo de &lt;i&gt;sms&lt;/i&gt; desde &lt;i&gt;call center&lt;/i&gt; (a veces a horas intempestivas), regalo de teléfonos y, sobre todo, ofertas deslumbrantes con planes de tarifas que suponen un importante descuento o una mejora de condiciones sobre las que disfrutan los que ya son clientes. Precisamente, el abuso de esta práctica de &lt;i&gt;marketing &lt;/i&gt;está desatando la irritación de miles de consumidores que se preguntan: ¿por qué si llevo toda la vida en esta compañía tengo que pagar más que uno que acaba de apuntarse?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Un ejemplo práctico y real. Rosario tiene contratado el Dúo de Telefónica, de tres megas con llamadas nacionales. Paga 62,4 euros al mes (IVA incluido). En abril de 2008 le sorprende una oferta para nuevos clientes de su proveedor: 20 euros menos por el mismo producto. Llama indignada a atención al cliente. Le tranquilizan diciendo que es sólo una promoción de seis meses de duración. Aún así insiste: no está dispuesta a pagar más por lo mismo y amenaza con darse de baja. En el &lt;i&gt;departamento de bajas&lt;/i&gt; donde le transfieren comprueban su situación y aceptan la negociación. Como quiera que tiene una antigüedad de más de 18 meses y siempre ha estado al corriente de pago aceptan rebajarle la factura durante doce meses hasta los 46,6 euros al mes. A Rosario le dura poco la alegría. La compañía aumenta la velocidad hasta los seis megas y vuelve con otra oferta para captar clientela por menos de 40 euros. Por si fuera poco, en mayo de 2009 la promoción, de la que por supuesto Rosario se había olvidado, concluye y le vuelven a cargar los 62 euros. Vuelta a la indignación, reclama. Quiere darse de baja a toda costa. Sólo ante esa amenaza aceptan subirle la velocidad a seis megas y reducirle la factura mensual a 46,6 euros, aunque no le devolverán el importe de las dos mensualidades que le han cobrado de más. Rosario se sentía satisfecha por su impenitente lucha contra la compañía. Hasta que la semana pasada puso la televisión y vio un anuncio: "Dúo de seis megas de Telefónica. Los primeros cuatro meses pagas 12,95 euros (más IVA) y los siguientes ocho meses 27,95 euros". Otro caso: si quiere hacerse con un iPhone, y se pasa a Movistar le puede salir gratis firmando un compromiso de permanencia de 18 meses, y contratando una tarifa de voz mínima de 40 euros al mes. Si ya es cliente, le costará 114.300 puntos y firmar por dos años.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El ejemplo se podría aplicar a muchas otras compañías, tanto de telefonía móvil como de seguros, bancos o televisión de pago, que están a la caza del cliente ajeno descuidan el propio, dándole por seguro. Para Eugenio Ribón, responsable jurídico de CEACCU, "se trata de una deslealtad y una práctica discriminatoria hacia los que ya mantienen una relación contractual con la entidad. Las compañías se centran en la captación de nuevos clientes y se olvidan de los suyos. Y en eso se equivocan. Hay estudios que demuestran que una atención eficiente fideliza de por vida al 90% de los clientes".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La solución ideal para hacer frente a este manía &lt;i&gt;marketiniana&lt;/i&gt; de dar prioridad al nuevo cliente frente al antiguo es muy sencilla: amenazar con darse de baja, como sostiene Rubén Sánchez, de la organización de consumidores FACUA: "Puede que esta práctica no sea éticamente muy correcta pero lamentablemente es legal. Ahora bien, hay un remedio infalible: decir que uno se va. En ese mismo momento, vas a comprobar cómo te igualan la oferta. Ahora, a las compañías, y si son grandes más aún, no les conviene perder un buen cliente porque les cuesta mucho captarlo".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Las operadoras se defienden. Se trata de promociones con mucho aparato publicitario pero eso no quiere decir que se descuide al cliente fiel. Lo único que ocurre es que sus ofertas no tienen tanta notoriedad, porque se le hacen llegar individualmente. "Existe esa percepción generalizada pero la realidad es otra. Lo que sucede es que cuando vas a captar un cliente nuevo no tienes ninguna información sobre él. Y debes hacer una oferta general muy atractiva. Mientras que con tu propio cliente tienes un montón de datos sobre sus hábitos de consumo e intentas hacerle ofertas a su medida. Lo cierto es que gastamos mucho más en retener clientes que en captar nuevos. Por ejemplo, en esta campaña de Navidad vamos a regalar el doble de terminales a nuestros clientes que a los que se vengan de la competencia", señala Carlos Vecino, director de marketing de Vodafone.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Con la crisis, más que un terminal lo que el cliente verdaderamente desea es no tener sorpresas en la factura. Y por eso, hemos redoblado nuestra política de tarifas planas. Y para los que desean el último modelo, lo que hacemos es ofrecerle un nuevo compromiso de permanencia, de entre 12 a 18 meses", apunta Carlos Gurí, director de captación de clientes de Orange.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El síndrome del hijo pródigo no es exclusivo de las &lt;i&gt;telecos.&lt;/i&gt; Los bancos lo practican también con profusión. Uno-e ofrece un depósito a tres meses al 2,97% TAE para nuevos clientes; para los propios el interés es del 0,75%. El Depósito Oro Creciente a seis meses del Banco Popular para dinero procedente de otras entidades tiene un interés medio de 2,25% frente al 1% que da a los que ya tienen su dinero en la entidad. La Cuenta Open Plus de Openbank da un 3,1% TAE para atraer clientes; y entre 1% y un 1,5% en un depósito similar para los que no lo son. Los ejemplos serían incontables.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Las entidades financieras tienen fama de tratar mal a sus clientes y, lo que es peor, de salir casi siempre impunes. Pero la tendencia está cambiando. Los servicios financieros son ya la segunda causa de reclamación. Sólo el Banco de España recibió 6.512 escritos de quejas en el primer semestre de 2009, lo que supone un 81% más que en el mismo período del año anterior. Por primera vez el principal motivo de reclamación -casi un tercio de ellas- fueron los préstamos hipotecarios. Y es que las entidades financieras se apresuran a actualizar los tipos cuando el Euríbor sube, pero sacan la letra pequeña cuando baja. La revisión del tipo en los préstamos a interés variable ha provocado más de una sorpresa en los propietarios que han descubierto que sus hipotecas tenían suelo, es decir, que estaban sujetas a un tipo mínimo, independientemente de que el Euríbor fuera menor. Nadie les avisó cuando suscribieron sus préstamos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Los usuarios recuperaron 2,46 millones de euros gracias a sus quejas ante el organismo emisor. Pero son pocas las que llegan a esta instancia, porque antes se les obliga a tramitarlas en el servicio de atención al cliente de cada entidad, alargando el proceso y desanimando a muchos posibles perjudicados. Los bancos y cajas se defienden asegurando que sólo el 21% de los informes emitidos por el Banco de España dieron la razón al reclamante, frente al 32,2% en favor de la entidad (el resto no llegaron a tramitarse por causas formales). Sin embargo, en casos como Banco de Valencia, Banesto, Deutsche Bank, Ibercaja, Barclays, Bankinter y Unicaja, el porcentaje superó el 30% a favor de los depositantes.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Las compañías eléctricas tampoco van a la zaga. El cambio de modelo de facturación -de bimensual a mensual- desde enero, que obligaba a estimar el consumo, duplicó las quejas en el primer semestre. En un sector en el que la competencia para los clientes residenciales es ilusoria y las compañías se reparten tradicionalmente el mercado por territorios, la teórica liberalización del mercado el pasado 1 de julio volvió a disparar las quejas. Las comercializadoras se distribuyeron miles de clientes a su voluntad y no se les aplicó la tarifa reducida a jubilados y desempleados que tenían derecho al llamado bono social, según denuncian las organizaciones de consumidores.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Iberdrola reconoce el aluvión de quejas pero descarta cualquier error. "En general las reclamaciones no tenían razón de ser. A finales de marzo, habíamos analizado más de cuatro millones de facturas y no se detectaron errores. De las 3.500 peticiones de aclaración, menos del 2% supusieron rectificación de la factura estimada" señalan en fuentes de la eléctrica.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El defensor del cliente de Endesa, José Luis Oller, coincide en quitar importancia al asunto: "Se ha juntado la revisión de tarifas con el nuevo modelo de facturación y eso ha producido una sobrecarga. Ha habido que hacer un esfuerzo muy grande para atender a las consultas, más de 100.000 al mes, ampliando el personal de los &lt;i&gt;call centers&lt;/i&gt; y el horario de atención, pero la mayoría de ellas se resuelven en una llamada, y se ha detectado un número mínimo de facturaciones incorrectas".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tratar bien al cliente, casi siempre, es rentable. Jazztel es un buen ejemplo de ello. En 2007, era la operadora de telecomunicaciones que más quejas recibía. Tardaba más de dos meses en dar línea a sus clientes, y luego los dejaba desprotegidos ante un servicio de atención al cliente subcontratado que cobraba por llamada atendida, en lugar de por problema solucionado. La fuga de clientes fue masiva hasta que decidió crear su propio &lt;i&gt;call center,&lt;/i&gt; en el que no se pretende ganar dinero sino atender eficazmente a los clientes, premiando a los empleados si resuelven la incidencia en el primer contacto. Desde entonces el ratio de reclamaciones se ha reducido por tres y se ha convertido en la segunda operadora en captación de clientes de banda ancha.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El usuario sigue siendo el patito feo del ecosistema consumista. Pese a todo, Etelvina Andreu, directora general de Consumo, señala que los ciudadanos protestan más no sólo por la crisis sino porque cada vez tienen más confianza en las normas, las instituciones y las asociaciones de consumidores.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Andreu resalta que la generalización del arbitraje electrónico y la nueva legislación que está a punto de salir del Parlamento relativa a prácticas desleales y publicidad engañosa aumentarán esa seguridad, frenando prácticas cada vez más extendidas como el &lt;i&gt;spam&lt;/i&gt; telefónico, esos mensajes de texto con los que le bombardean su móvil durante todo el día y a veces durante toda la noche.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Queda el consuelo de que al menos en este terreno del consumo, todos -incluso las distintas administraciones- animan al ciudadano a protestar. Algo poco común en tiempos en que tan apreciado es el conformismo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8841489016810082541?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cliente/deja/ser/primero/elpepisoc/20091027elpepisoc_1/Tes' title='Cuando el cliente deja de ser lo primero'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8841489016810082541/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8841489016810082541' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8841489016810082541'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8841489016810082541'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/10/cuando-el-cliente-deja-de-ser-lo.html' title='Cuando el cliente deja de ser lo primero'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-6014876735378208159</id><published>2009-10-24T16:19:00.000+01:00</published><updated>2009-10-24T16:20:21.506+01:00</updated><title type='text'>El asesino asesinado</title><content type='html'>&lt;h3&gt;Una venganza, posible origen de la muerte a tiros de Tomás Ruiz, &lt;i&gt;Tomasín&lt;/i&gt;, un  delincuente acusado de cinco homicidios, y de  dos personas que estaban con él cerca del penal de El Dueso &lt;/h3&gt;   &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;   &lt;div class="firma"&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;KARIM ASRI&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;&lt;/em&gt;24/10/2009             &lt;/p&gt;    &lt;/div&gt;       &lt;div class="limpiar"&gt; &lt;/div&gt;          &lt;!-- ***** Contenido noticia ***** --&gt;       &lt;!-- ***** Estructura_2col_1zq ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Votos y comentarios ***** --&gt;     &lt;div class="votos"&gt;             &lt;div id="votosC"&gt;       &lt;div class="votos_estrellas"&gt; &lt;div class="votos_votar"&gt;       &lt;div class="votos_txt_vota"&gt;Vota&lt;/div&gt;          &lt;div class="votos_estrella"&gt;               &lt;span id="bhs"&gt;&lt;/span&gt;          &lt;/div&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_separador_horizontal.gif" alt="" width="1" height="13" /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="votos_resultados"&gt;Resultado &lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="Sin interés" title="Sin interés" /&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="Poco interesante" title="Poco interesante" /&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="De interés" title="De interés" /&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="Muy interesante" title="Muy interesante" /&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_md.gif" alt="Imprescindible" title="Imprescindible" /&gt; 31 votos&lt;/div&gt;&lt;/div&gt; &lt;/div&gt;             &lt;div class="comentarios_s"&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/asesino/asesinado/elpepuesp/20091024elpepunac_4/Tes#EnlaceComentarios" title="Comentarios"&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/utilidades/ico_comentarios.gif" alt="Comentarios" width="19" height="19" /&gt; Comentarios - &lt;strong&gt;4&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;  &lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_separador_horizontal.gif" alt="" width="1" height="13" /&gt;  &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/asesino/asesinado/elpepuesp/20091024elpepunac_4/Tes?print=1"&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/utilidades/ico_imprimir.gif" alt="Imprimir" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;   &lt;a class="popup_299x644" href="http://www.elpais.com/envios/enviar_noticia/index.html?xref=20091024elpepunac_4.Tes&amp;amp;type=&amp;amp;anchor=elpepuesp&amp;amp;d_date=&amp;amp;aP=modulo%3DEnviar%26params%3Dxref%253D20091024elpepunac_4.Tes%2526type%253D%2526d_date%253D%2526anchor%253D" title="Enviar"&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/utilidades/ico_enviar.gif" alt="Enviar" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;     &lt;/div&gt;          &lt;!-- ***** Fin Votos y comentarios ***** --&gt;                                                                     &lt;!-- ***** Presentacion ***** --&gt;         &lt;div class="presentacion"&gt;           &lt;p&gt;'El asesino asesinado' es un reportaje del suplemento 'Domingo'&lt;/p&gt;         &lt;/div&gt;         &lt;!-- ***** Fin Presentacion ***** --&gt;                             &lt;!-- ***** Entradilla ***** --&gt;      &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;p&gt;Desde el pasado miércoles, una pequeña y discreta cruz de madera en el cementerio de Ciriego de Santander, con las iniciales TRF, señala la tumba de Tomás Ruiz Fernández, &lt;i&gt;Tomasín&lt;/i&gt;, un sanguinario delincuente, carente de empatía por el sufrimiento ajeno, que vivió más de la mitad de sus 55 años entre rejas. Dejó tras de sí tanto dolor que faltan dedos en las manos para contar a quienes tenían motivos para matarle. ¿Una venganza?&lt;/p&gt;         &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;         &lt;!-- ***** Fin de Entradilla ***** --&gt;          &lt;!-- ***** Info complementaria ***** --&gt;     &lt;div class="info_complementa"&gt;                                                               &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;           &lt;div class="listado_despiece"&gt;              &lt;/div&gt;           &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;                                    &lt;!-- ***** Hermanas ***** --&gt;      &lt;div class="listado_hermanas"&gt;              &lt;/div&gt;                                &lt;!-- ***** Fin Hermanas ***** --&gt;                                  &lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;      &lt;div class="otros_webs"&gt;        &lt;h3&gt;La noticia en otros webs&lt;/h3&gt;       &lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=El%20asesino%20asesinado&amp;amp;donde=enotros&amp;amp;idioma=es"&gt;webs en español&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=El%20asesino%20asesinado&amp;amp;donde=enotros&amp;amp;idioma=nes"&gt;en otros idiomas&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;             &lt;/div&gt;           &lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;             &lt;/div&gt;         &lt;!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Cuerpo ***** --&gt;         &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;!-- Info complementaria --&gt; &lt;div class="info_complementa"&gt; &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Destacados **************** --&gt; &lt;div class="dato_generico"&gt; &lt;p&gt;"Me alegro muchísimo de que esté muerto", señala la hermana de Sixto Franco, una de las víctimas del criminal&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="dato_generico"&gt; &lt;p&gt;"Mi madre murió porque estaba donde no debía de estar", señala la hija de la mujer acribillada a balazos&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="dato_generico"&gt; &lt;p&gt;Informes psiquiátricos perfilan en Tomasín el rostro de un psicópata irreversible con carácter explosivo&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="dato_generico"&gt; &lt;p&gt;Por el lugar del triple asesinato pasan muchos funcionarios de prisiones y cerca hay un cuartel de la Guardia Civil&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;La mañana del pasado lunes, Tomasín estaba en el interior de una Renault Trafic blanca, acompañado por otras dos personas, a un centenar de metros de la puerta de la prisión de El Dueso de Santoña (Cantabria). Ruiz Fernández, que se ganó su mala fama a pulso tras matar a cinco personas en un permiso penitenciario en los años ochenta, se disponía a regresar a la cárcel después de otro permiso. Le quedaban unos meses de condena. Lo que no tenía previsto es que un individuo se bajara de un vehículo de gran cilindrada, se acercara a la ventanilla y vaciara el cargador de su arma, acabando con su vida y la de sus dos acompañantes (Isidoro Cuerno Luceo, &lt;i&gt;Isi,&lt;/i&gt; de 43 años, un delincuente con múltiples antecedentes, y su pareja, María Jesús Fernández, de 45). El asesino sabía que Tomasín regresaría ese lunes a la prisión y optó por no dejar testigos de lo que toda Cantabria interpreta como una venganza.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Quienes tenían motivos para temer a sus ataques de ira, respiran ahora aliviados y los familiares de sus víctimas no esconden que no querían verle morir de viejo. "Me alegro muchísimo de que esté muerto", señala la hermana de Sixto Franco, una de sus víctimas de los años 80. Sólo cuatro personas, entre ellas su madre, María Teresa, y un empleado de la funeraria, escucharon al cura orar por el alma de Tomasín durante su entierro. No hubo esquela en la prensa con su nombre ni tampoco velatorio.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;A pesar de que su familia no es de orígenes modestos -su madre vivía en un barrio de clase media en el centro de Santan-der-, Tomasín descubrió su afición por el crimen bastante joven. Ingresó por primera vez en prisión, con veintitantos años, a mediados de los 70. Acumulaba al menos 21 delitos en su contra cuando fue condenado en 1989 por su crimen más sanguinario, el que le coronó como uno de los protagonistas de la crónica negra del Santander de aquellos años, una ciudad marcada por los estragos de la heroína, las pugnas entre camellos y los robos de sus consumidores: a finales de 1985, aprovechó un permiso penitenciario navideño para fugarse y volver a las andadas; en los cuatro meses que anduvo libre, dio muerte a cinco personas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Los dos primeros asesinatos se debieron, según relata la sentencia, a que estaba molesto con la prostituta María Violeta Puente González y su novio heroinómano, Sixto Franco, porque no le devolvieron el dinero tras quedarse insatisfecho de los servicios sexuales de la meretriz. El 2 de febrero de 1986, fue a buscarles acompañado por su cómplice habitual de entonces, Francisco José Hidalgo, &lt;i&gt;Butati,&lt;/i&gt; a la esquina donde María Violeta solía hacer la calle. Les convencieron de que subieran con ellos al coche para ir a pillar &lt;i&gt;caballo&lt;/i&gt; (heroína). Al llegar a un lugar solitario en la zona de Cueto (Santander), Tomasín y su colega Butati desenfundaron, respectivamente una pistola de la marca Star, modelo BM, y una Smith&amp;amp;Wesson, dispararon sobre sus víctimas y a continuación les remataron en el suelo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al día siguiente, Tomasín y Butati volvieron a derramar sangre: acompañaron a Pedro Grande y Miguel Moreno en un trayecto en coche por la localidad cántabra de Mogro cuando, por motivos que el fallo judicial no logra aclarar, la emprendió a tiros contra ambos. Butati y otro amigo ayudaron a prenderle fuego al vehículo con los cadáveres dentro. Aunque la sentencia no va demasiado lejos sobre el desencadenante de las cuatro muertes, recalca que "no se puede excluir que hubiese otro motivo a tal resentimiento, que no consta acreditado". Durante el juicio cobró importancia la hipótesis de un ajuste de cuentas en torno al robo de una joyería en Reinosa realizado en 1985. Tomasín, al parecer, no quedó satisfecho con el reparto del botín. Esto pudo desencadenar la espiral de violencia.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Se le atribuye una quinta muerte durante su prolongado permiso, muy ilustradora del personaje y su total desapego por la vida humana. El 29 de marzo de 1986 entró en el bar Pic-nic de Santander, acompañado por dos amigos. Pidió champán con ese afán exhibicionista que los psicólogos detectaban en sus informes y se tomó muy a mal que la camarera dudara de su solvencia. Tanto que Tomasín pidió ver al dueño. Guillermo Castillo Gómez, de 71 años, propietario del local, se acercó a la mesa sin saber lo que le esperaba y recibió un tiro. Murió desangrado unos minutos después.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tomasín fue detenido el 1 de abril de 1986 después de otro de sus ataques de ira. A las diez de la noche entró en el bar La Bolera de Laredo, pidió una copa y se puso a jugar a los bolos lanzando las bolas de hierro al aire como si inventara las reglas de su propio juego. El dueño, Jesús Losada, le dijo que así no podía seguir y apagó las luces del local para impedirle que siguiera jugando. Tomasín respondió primero con insultos y amenazas. Salió un momento del local y volvió empuñando una pistola. "Pues sí, me quería matar porque ya no quería dejarle jugar", rememora Losada. Se acercó al propietario y apretó dos veces el gatillo. El azar quiso que el arma se encasquillara y que los presentes en el local pudieran derribarle y atarle con una cuerda hasta que llegó la Guardia Civil.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Desde que supo que Tomasín había muerto el lunes en un tiroteo, Losada vive más tranquilo: el criminal tenía entre sus aficiones en la cárcel enviar cartas a algunos de los que estaban en su lista negra para recordarles que seguía allí y que podría vengarse en cualquier momento. "Recibí una de esas. Me acusaba de habérmelo inventado todo, decía que mi declaración era una paranoia", recuerda.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Demasiada gente quería ver bajo tierra a Tomasín. Durante el juicio en su contra por los crímenes de Cueto y Mogro, algunos familiares de Grande y Moreno le prometieron que habría venganza, según asegura un testigo: "Le dijeron que estaba condenado, que no se iban a olvidar. Y esa gente no olvida".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tomasín nunca reconoció sus crímenes. Aunque su aseada apariencia disimulaba los demonios que llevaba dentro, cuando bebía se volvía incontrolable. Los informes psiquiátricos perfilan el rostro de un psicópata irreversible con carácter explosivo, pero consciente de sus actos. Una personalidad inmadura con afán de notoriedad. A pesar de que tener claros rasgos psicopáticos, estos no alteraban sus escasas facultades intelectuales (tenía un coeficiente de 89). Sabía distinguir entre el bien y el mal, pero optaba por lo segundo. Era, según quienes le trataron, capaz de jurar, mirándote a los ojos, que todo era un montaje de la policía, minutos después de haberse limpiado la sangre de sus víctimas. Simulaba creerse sus propias mentiras y se negaba a que su defensa intentara declararle incapacitado. "Yo soy capaz y consciente", solía replicar. El abogado que le defendió entonces explica que quedó tan marcado por la situación que optó por dejar el Derecho Penal y dedicarse a otras ramas jurídicas.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Era un hombre que sólo entendía el lenguaje de la crueldad y la fuerza, incapaz de distinguir entre ser respetado y ser temido. Solía vestir bastante bien, tanto que el fiscal que le acusó de los crímenes de Cueto y Mogro llegó a contar: "Si me dices que ese tipo está tomando una copa con mi hija, a primera vista me quedaría tranquilo". No consumía drogas y hacía deporte.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Las declaraciones de sus compinches, Agustín Fernández y Artemio Alonso, resultaron fundamentales para atar cabos y condenarle. Alonso terminaría desdiciéndose y atribuyendo sus primeras palabras a un compló de la policía en su contra. Fernández pagó aun más caro su confesión y murió durante una durísima reyerta en la cárcel de Nanclares de Oca (Álava).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tras pasar por varios penales, Tomasín regresó años atrás al de El Dueso, en su Cantabria natal, donde solía recibir visitas de su madre (su hermana nunca quiso saber nada de él). Los años de cárcel y aislamiento terminaron doblegando su carácter. Según fuentes penitenciarias, en los últimos meses ya no se relacionaba prácticamente con nadie, daba paseos solitarios por el patio y cumplía religiosamente sus obligaciones para reducir su condena. Estaba en régimen de segundo grado, le quedaba menos de un año para salir y en sus anteriores permisos se dedicó a visitar a su madre y volver puntualmente cuando éstos habían vencido.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El viernes 16 de octubre, sin que se sepa por qué, optó por no volver al penal. Fue su propia madre la que terminó convenciéndole de que volviese, con la esperanza de que, al salir, se fuera con ella a residir a Santander. "Él vivía por y para María Teresa. Con ella se transformaba en un niño. Si iba a volver a prisión, era para no disgustarle a ella", señala alguien que le conoció de cerca en los últimos años. Además, los tres días de retraso no habrían tenido grandes consecuencias. Como mucho, su salida de prisión se habría alargado unos meses.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;A las 9.40 del pasado lunes, Tomasín esperaba a un centenar de metros de la prisión, en el interior de una furgoneta donde acabaría muriendo junto a su amigo Isi y a María Jesús Fernández, madre de dos hijas y abuela. En teoría, tenía que esperar hasta las 10 de la mañana para poder entrar en la cárcel. El lugar no era el más propicio para un asesinato: hay un cuartel de la Guardia Civil en los alrededores y por la carretera de acceso pasan constantemente funcionarios camino de la prisión.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Yo había quedado con mi madre a las 11.30 y cuando le llamé para ver dónde estaba, me cogió el móvil uno de la Policía Judicial", relata la hija de la fallecida, de 26 años y de nombre María Jesús. "Le había conocido apenas unos días antes de todo esto. Decía que parecía un buen tipo. Mi madre siempre se cree que puede ayudar a todo el mundo", resalta.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La difunta María Jesús trabajaba en el pub Cycles de Santander, situado en un barrio popular de la capital cántabra. Es un local en el que coexisten, según un cliente habitual, "jóvenes fumadores de porros que sólo quieren liarse un &lt;i&gt;canuto&lt;/i&gt; mientras ven el partido con personajes oscuros que no sabes la historia que llevan detrás". Entre ellos estaba Isi, con varios delitos violentos a sus espaldas, con el que su madre mantenía alguna relación sentimental desde hace unas semanas. "Mi madre no sabía nada de lo que esa gente tenía detrás. Sabía que habían estado en la cárcel, pero no se imaginaba en lo que podían estar metidos", añade la hija. En torno a la media noche -no queda claro si Isi y Tomasín estuvieron con ella en el bar-, María Jesús terminó su turno y, previsiblemente, se reunió con Isi.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"No tenía previsto dormir en casa esa noche; yo había quedado con ella al día siguiente para que me acompañara a pagar la matrícula de un curso", prosigue María Jesús. Hastiada de leer todo tipo de conjeturas sobre por qué falleció su mamá, la hija precisa: "Mi madre estaba rodeada de mierda, pero no estaba metida en nada. Era una trabajadora más, que llegaba justito a fin de mes pagando el alquiler y se desvivía por sus hijas y su nieta. No hay más. Murió porque estaba donde no debía", añade María Jesús, quien como casi todo el mundo, tiene más preguntas que respuestas sobre lo ocurrido.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La investigación, a cargo de la Policía Judicial de la Guardia Civil, por orden del Juzgado de Instrucción número 1 de Santoña, intenta esclarecer los hechos. El instituto armado baraja como hipótesis que el pistolero actuó acompañado por, al menos, un conductor. Varios testigos vieron huir un vehículo de gran cilindrada a toda velocidad de la zona. La clave de todo, según fuentes policiales, es determinar quién y cómo dio el aviso al pistolero -no se descarta que un sicario haya sido contratado para ejecutar el crimen- de que su víctima estaría el lunes por la mañana en la puerta del penal.&lt;/p&gt;  &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Despiece **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Despiece **************** --&gt; &lt;!-- TITLE --&gt; &lt;!-- /TITLE --&gt; &lt;!-- ROWS --&gt; &lt;!-- /ROWS --&gt; &lt;!-- ROW --&gt; &lt;!-- /ROW --&gt;                                             &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;         &lt;!-- ***** Fin Cuerpo ***** --&gt;                            &lt;!-- ***** Pie de página ***** --&gt;         &lt;div class="presentacion"&gt;           &lt;p&gt; 'El asesino asesinado' es un reportaje del suplemento 'Domingo'&lt;/p&gt;         &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-6014876735378208159?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/6014876735378208159/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=6014876735378208159' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6014876735378208159'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6014876735378208159'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/10/el-asesino-asesinado.html' title='El asesino asesinado'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-869364651718520632</id><published>2009-10-17T19:48:00.000+01:00</published><updated>2009-10-17T19:49:54.202+01:00</updated><title type='text'>Napster, iTunes... ¿y ahora Spotify?</title><content type='html'>&lt;h1&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h1&gt;   &lt;h3&gt;La 'web' musical sueca es un fenómeno. Ya tiene 800.000 usuarios en España, cinco millones en el mundo. Consumidores, melómanos, artistas y discográficas apuestan por el nuevo modelo &lt;/h3&gt;   &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;   &lt;div class="firma"&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;JOSEBA ELOLA&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;&lt;/em&gt;17/10/2009             &lt;/p&gt;    &lt;/div&gt;       &lt;div class="limpiar"&gt; &lt;/div&gt;          &lt;!-- ***** Contenido noticia ***** --&gt;       &lt;!-- ***** Estructura_2col_1zq ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Votos y comentarios ***** --&gt;     &lt;div class="votos"&gt;             &lt;div id="votosC"&gt;       &lt;div class="votos_estrellas"&gt; &lt;div class="votos_votar"&gt;       &lt;div class="votos_txt_vota"&gt;Vota&lt;/div&gt;          &lt;div class="votos_estrella"&gt;               &lt;span id="bhs"&gt;&lt;/span&gt;          &lt;/div&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_separador_horizontal.gif" alt="" height="13" width="1" /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="votos_resultados"&gt;Resultado &lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="Sin interés" title="Sin interés" /&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="Poco interesante" title="Poco interesante" /&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="De interés" title="De interés" /&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_ok.gif" alt="Muy interesante" title="Muy interesante" /&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/ico_vot_md.gif" alt="Imprescindible" title="Imprescindible" /&gt; 62 votos&lt;/div&gt;&lt;/div&gt; &lt;/div&gt;             &lt;div class="comentarios_s"&gt; &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Napster/iTunes/ahora/Spotify/elpeputec/20091017elpeputec_1/Tes?print=1"&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/utilidades/ico_imprimir.gif" alt="Imprimir" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;   &lt;a class="popup_299x644" href="http://www.elpais.com/envios/enviar_noticia/index.html?xref=20091017elpeputec_1.Tes&amp;amp;type=&amp;amp;anchor=elpeputec&amp;amp;d_date=&amp;amp;aP=modulo%3DEnviar%26params%3Dxref%253D20091017elpeputec_1.Tes%2526type%253D%2526d_date%253D%2526anchor%253D" title="Enviar"&gt;&lt;img src="http://www.elpais.com/im/utilidades/ico_enviar.gif" alt="Enviar" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;     &lt;/div&gt;          &lt;!-- ***** Fin Votos y comentarios ***** --&gt;                                                                                &lt;!-- ***** Entradilla ***** --&gt;      &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;p&gt;Spotify es todo un fenómeno. Un fenómeno que viene recorriendo el mundillo de la música desde octubre del año pasado. Una &lt;i&gt;web&lt;/i&gt; a la que sólo se accede por invitación y que, pasito a pasito, se ha ido ha ganando a melómanos, consumidores, artistas, discográficas, y, más difícil todavía, a amantes de las descargas en &lt;i&gt;webs&lt;/i&gt; ilegales. ¿Cómo es posible que haya puesto de acuerdo a tanta gente en tan poco tiempo? Intentaremos explicarlo.&lt;/p&gt;         &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;         &lt;!-- ***** Fin de Entradilla ***** --&gt;          &lt;!-- ***** Info complementaria ***** --&gt;     &lt;div class="info_complementa"&gt;                                                               &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;           &lt;div class="listado_despiece"&gt;        &lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Napster/iTunes/ahora/Spotify/elpeputec/20091017elpeputec_1/Tes#despiece1"&gt;Buscar canciones, crear listas&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;      &lt;/div&gt;           &lt;!-- ***** Despiece ***** --&gt;                                    &lt;!-- ***** Hermanas ***** --&gt;      &lt;div class="listado_hermanas"&gt;              &lt;/div&gt;                                &lt;!-- ***** Fin Hermanas ***** --&gt;                                  &lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;      &lt;div class="otros_webs"&gt;        &lt;h3&gt;La noticia en otros webs&lt;/h3&gt;       &lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=Napster,%20iTunes...%20%C2%BFy%20ahora%20Spotify?&amp;amp;donde=enotros&amp;amp;idioma=es"&gt;webs en español&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;a rel="nofollow" href="http://www.elpais.com/archivo/buscando.html?query=Napster,%20iTunes...%20%C2%BFy%20ahora%20Spotify?&amp;amp;donde=enotros&amp;amp;idioma=nes"&gt;en otros idiomas&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;             &lt;/div&gt;           &lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;             &lt;/div&gt;         &lt;!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Cuerpo ***** --&gt;         &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;!-- Info complementaria --&gt; &lt;div class="info_complementa"&gt; &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Destacados **************** --&gt; &lt;div class="dato_generico"&gt; &lt;p&gt;"Es muy atractiva para los usuarios piratas, es la gran esperanza de la industria", dice un ejecutivo de Sony&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="dato_generico"&gt; &lt;p&gt;"Las 'majors', con su modelo de rentabilidad, están ahogando este nuevo modelo", dice el experto Enrique Dans&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;La plataforma se ha convertido en la gran esperanza blanca de todo un sector. No está ni mucho menos exenta del peligro de desaparecer, como tantos negocios de la red, como les sucedió a plataformas similares que emprendieron su mismo viaje. Pero su caso parece incorporar factores que invitan a un cierto optimismo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Creada por dos veinteañeros suecos, Daniel Ek y Martin Lorentzon, tiene -según declaran- cinco millones de usuarios en los seis países en que está implantada: España, Suecia, Noruega, Finlandia, Reino Unido y Francia. Desembarcó en España en febrero. Ya tiene más de 800.000 usuarios. Hay una lista de espera de 60.000 españoles que quieren entrar y no pueden. La lista de espera, la entrada por invitación, eso que llaman exclusividad, es una de las claves del invento.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La primera vez que un usuario entra en Spotify se encuentra con un entorno que recuerda mucho al de iTunes, el modelo de venta digital de música más exitoso hasta la fecha. El usuario teclea en el buscador el nombre del artista que quiere escuchar y al instante se despliega la discografía del elegido, sus canciones, su biografía, la crítica del disco de la prestigiosa web &lt;i&gt;All music guide.&lt;/i&gt; Se hace clic en la canción que se quiere escuchar, y a disfrutar.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Spotify está diseñada de modo que su funcionamiento remite al clásico &lt;i&gt;drag and drop&lt;/i&gt; -arrastre de archivos- de &lt;i&gt;webs&lt;/i&gt; ilegales. "Es muy atractiva para los usuarios piratas", dice Marcelino Moraleda, responsable de la división digital de Sony Music, una de las cuatro grandes multinacionales. "Está atrayendo a usuarios piratas a entornos legales. Es la gran esperanza de la industria".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Lo importante no es poseer la música, sino tener acceso a ella. Éste es el concepto clave. Spotify permite acceder a un catálogo de más de seis millones de canciones. Según los datos que facilita la compañía, se suben 10.000 nuevos temas diarios. Allí está el catálogo de las cuatro &lt;i&gt;majors&lt;/i&gt; (Sony, Universal, EMI, Warner) y de algunas compañías independientes. Sí, hay ausencias, grandes ausencias: no se encuentra a The Beatles, ni a AC/DC, ni a Pink Floyd, que tienen poder y controlan su catálogo. Pero están el último disco de U2, Beyoncé o Coldplay. La discografía de Chet Baker, mil y una interpretaciones de la obra de Bach. Hay de todo. Hay para aburrir.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Y acaba de producirse una nueva vuelta de tuerca. Hasta ahora, el usuario de Spotify podía escuchar lo que quería en el ordenador de su casa, o en el del trabajo (que es donde más se usa, señala un experto), pero no podía llevarse sus canciones seleccionadas o listas de reproducción al campo, o de viaje. Desde principios de septiembre, ese inconveniente tiene una solución: la aplicación de Spotify se traslada al móvil. El usuario de iPhone o de un móvil con sistema &lt;i&gt;android&lt;/i&gt; (empezará a entrar fuerte en estas navidades) podrá llevarse sus canciones a la calle. Eso sí, pagando 9,99 euros al mes.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"El cambio es gigantesco, la portabilidad siempre fue el problema de &lt;i&gt;webs&lt;/i&gt; como Spotify", declara por teléfono desde Londres el colombiano Juan Paz, analista de Music Ally, consultora de la industria musical que analiza los fenómenos en el entorno digital. Paz explica el éxito de Spotify con tres factores: catálogo de canciones muy completo, facilidad de uso y su &lt;i&gt;coolness&lt;/i&gt;, o sea, que la &lt;i&gt;web&lt;/i&gt; es &lt;i&gt;molona.&lt;/i&gt; Simone Bosé, presidente de la multinacional EMI para España y Portugal, ahonda. "Ha presentado un desarrollo tecnológico de vanguardia que genera una inmediatez de respuesta impresionante", dice recostado en la silla de su luminoso despacho en la calle madrileña de Alcalá. "Y el &lt;i&gt;timing&lt;/i&gt; del lanzamiento ha sido acertado, eso es muy importante en Internet".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Primero fue Napster, la madre de todas las descargas. Luego fue iTunes, la tienda digital de Apple. ¿Será Spotify el siguiente hito?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La tarea no es fácil. Spotify obtiene ingresos vía anuncios y vía suscriptores. El que lo usa en la versión gratis, es decir, casi todo el mundo, escucha una cuña de publicidad cada cuatro o diez canciones -el usuario que lleve desde febrero habrá apreciado un incremento notable de cuñas y que éstas cada vez aparecen más pronto-. Hay &lt;i&gt;banners&lt;/i&gt; que se mueven por la página. Pero la &lt;i&gt;publi&lt;/i&gt; no resulta muy intrusiva. Los ingresos en publicidad todavía son débiles, señalan fuentes del sector, cosas de la red. Spotify no da cifras.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Engordar lo que se ingresa vía suscriptores es la madre de todas las batallas. Una auténtica cuadratura del círculo en países mediterráneos, donde, dicen los expertos, el respeto por la propiedad intelectual es francamente menor que en países anglosajones o escandinavos. Que la gente pague cerca de 10 euros por cosas que puede obtener gratis en &lt;i&gt;webs&lt;/i&gt; ilegales es tarea de titanes. Cierto es que en Spotify uno tiene acceso a lo que quiere sin que le entren virus y sin necesidad de largas esperas. Tener directamente la música en el móvil es una comodidad. Pero, ¿pagará un buen número de personas por ello? Ésta es una de las claves del futuro del proyecto.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Si fuese algo más barato, la gente se lanzaría", explica Enrique Dans, &lt;i&gt;bloguero,&lt;/i&gt; profesor del Instituto de Empresa y experto en el impacto de las nuevas tecnologías en la sociedad. "Si lo vendieran a dos euros al mes, duplicaban lo que ganan", dice. "Pero Spotify no es una ONG. Los accionistas son las discográficas. Quieren proponer un modelo más sencillo para que la gente pague por los contenidos".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Spotify no revela la composición de su accionariado, no ofrece información financiera. Su responsable en España, Lutz Emmerich, habla de un acuerdo con las discográficas pero no confirma en qué grado participan éstas. Fuentes del sector sitúan la participación de las cuatro &lt;i&gt;majors&lt;/i&gt; entre el 15% y el 18% del capital -hay una multinacional que tiene casi un 6% y otra cuenta con cerca de un 5%-.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La plataforma sueca comparte sus ingresos por publicidad y por suscriptores con las discográficas. No sólo con las grandes, también con las independientes, agrupadas en agregadoras como The Orchard, La central digital (repertorio de artistas de la SGAE), In Groove (música &lt;i&gt;dance)&lt;/i&gt; o Naxos (música clásica). Uno de los elementos que hacen que se confíe algo más en su futuro, frente a alguna de sus predecesoras, es que las &lt;i&gt;majors&lt;/i&gt; han rebajado sus exigencias de anticipos por uso de su catálogo.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Es una manera de que Spotify disponga de más tiempo para desarrollarse", reconoce Carlos López, presidente de Sony Music en España. "Antes, al pedirles grandes anticipos, las estrangulábamos. Ahora, la idea es que todos seamos parte del negocio, es una apuesta para demostrar que en la red se pueden hacer las cosas de forma legal". Rodeado de muñequitos, miniaturas y de fotos junto a los artistas de su compañía, López se declara optimista. "Como en las películas, espero que ganen los buenos. Que la gente crea que tiene derecho a robar la música no me entra en la cabeza. Es preciso que eso no se permita en la red, como no se permite la pederastia, como no se permite que se robe un libro en una librería". López apunta a políticos y operadores de telefonía y les pide que adopten medidas. Javier Liñán, responsable de la empresa musical El Volcán, también carga contra las operadoras. "Hoy los que ofrecen el servicio se llevan lo que antes ingresaban los que generaban y trabajaban el contenido, la música".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Aún así, son muchas las voces que responsabilizan a unas &lt;i&gt;majors&lt;/i&gt; resistentes al cambio de tener unas exigencias que pueden acabar lastrando el futuro de este tipo de plataformas. Enrique Dans, que en marzo publica un libro, &lt;i&gt;Todo va a cambiar,&lt;/i&gt; en el que dedica un capítulo al mundo de la música, es tajante: "Las grandes discográficas con su modelo tradicional de rentabilidad, están ahogando este nuevo modelo. Quieren su dinerito, pero, ¿aportan ahora el mismo valor que antes?". Mario Rigote, responsable de La central digital, plataforma dependiente de la SGAE que agrupa a sellos españoles y latinoamericanos, y a artistas que han apostado por la autoproducción y la autoedición, también señala a&lt;i&gt; las grandes&lt;/i&gt;: "La posición de las &lt;i&gt;majors&lt;/i&gt; es inmovilista, por ejemplo, al pedir anticipos. Hay que universalizar el acceso a la música con un modelo sostenible", dice, "si se lo ponemos fácil al usuario, éste va a escuchar más música y todos lo rentabilizaremos a largo plazo".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La &lt;i&gt;majors&lt;/i&gt; vienen exigiendo a las plataformas de &lt;i&gt;streaming&lt;/i&gt; -escucha instantánea online- cantidades que van en torno a un euro por cada mil escuchas. Estos pagos, cuando la base de clientes es muy grande, pueden acabar ahogando un proyecto.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Es decir, un gran número de usuarios no tiene porqué significar un gran éxito. Por eso Spotify usa las invitaciones como manera de hacer crecer su base de clientes de manera paulatina. Los responsables de la plataforma sueca no dan detalles sobre los acuerdos suscritos con las &lt;i&gt;majors.&lt;/i&gt; Con cada una de ellas han firmado un acuerdo distinto. Según distintas fuentes del sector, algunas discográficas siguen cobrando por escucha. Y hay otras que no. Existe entre todos un pacto para no revelar los detalles.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En el reparto de los ingresos que generan este tipo de plataformas en la red, "la figura más débil son los artistas", dice Mario Rigote: "Las&lt;i&gt; majors,&lt;/i&gt; de hecho, están teniendo problemas con ellos". En el Reino Unido, algunos grupos ya han alzado la voz diciendo que a ellos les llegan las migas. Lo hicieron hace dos semanas Friendly Fires.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Subido a un taxi, Porta, &lt;i&gt;hip hopero&lt;/i&gt; barcelonés de 20 años, artista surgido de la red, se pronuncia. "Lo del dinero es un tema que no me preocupa, lo que me interesa es que me escuche la gente", asegura. "Spotify es una buena herramienta para darse a conocer, es práctica. Está bien que valoren mi música antes de comprarla".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Pau Donés, líder de Jarabe de Palo, también contesta, vía telefónica, desde la furgoneta con la que recorre España. "Es un sistema con el que tienes acceso a un montón de música. Y es una manera de que se vuelva a pagar algo por la música". Donés se ha alejado de las multinacionales para controlar su carrera. Pertenece a la creciente estirpe de músicos que se autoproducen. Piensa que la irrupción de modelos como el de Spotify ofrecen una oportunidad. "Las multinacionales han estrangulado a los artistas. Es la oportunidad de hacer las cosas de manera más justa. No hay derecho a que aquí la pasta se la trinquen otros".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Lo cierto es que el pastel a repartir es cada vez más pequeño. Las 35.000 descargas legales de un grupo consolidado y vendedor como Pereza, generan para ellos unos &lt;i&gt;royalties&lt;/i&gt; algo superiores a 1.000 euros, según fuentes de su compañía. Grabar un disco de un grupo así puede costar entre 60.000 y 80.000 euros.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Es decir, con los &lt;i&gt;cedés,&lt;/i&gt; compañías discográficas y artistas cobraban bien. Muchos ejecutivos y estrellas se forraron. En la era de iTunes, la cuestión de ingresar se puso muy dura. Con el &lt;i&gt;streaming&lt;/i&gt; -la escucha-, el panorama remata su mutación: una canción debe ser escuchada unas 150 veces para que la discográfica reciba lo que antes le llegaba por una descarga en iTunes, señala Juan Paz, de Music Ally. "Entonces, ¿quién va a invertir ahora en los artistas?", pregunta Paz.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Sean cuales sean los tira y afloja y los repartos, el modelo que la industria viene persiguiendo para salir de su monumental &lt;i&gt;crash&lt;/i&gt; está cada vez más cerca. Sea éste Spotify, o plataformas similares. De hecho, habrá varios modelos de negocio conviviendo, a juicio de los expertos. La llegada de este tipo de plataformas, además, abre nuevas puertas. "Spotify tiene visos de convertirse en la gran aplicación de música y puede ser la plataforma que cambie la percepción que existe de la red", señala Fernando Garrido, sociólogo especializado en nuevas tecnologías. "Spotify puede ser el catalizador del gran salto: Internet va mucho más allá de ser un espacio de búsqueda de información; la tendencia es que se convierta en un canal de acceso a contenidos".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Es decir, la cuestión no es tener música, sino acceder a ella. O tener tele, sino acceder a los programas que a uno le interesan. Todo estará alojado en la nube, ese concepto emergente, ese espacio al que se accede mediante los teléfonos y ordenadores. Es el principio del mundo en que mucha gente vivirá conectada a Internet las 24 horas del día. Porque allí estarán las películas, los programas, las noticias, las canciones.&lt;/p&gt;  &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Despiece **************** --&gt; &lt;a name="despiece1"&gt;&lt;/a&gt; &lt;h3&gt;Buscar canciones, crear listas&lt;/h3&gt;   &lt;p&gt;Uno de los éxitos de la &lt;i&gt;web&lt;/i&gt; es lo fácil que es de manejar, su rapidez. Uno hace clic en la canción y en seguida suena. No aparecen esos molestos mensaje que dicen: "Cargando". Esta semana, la plataforma sueca ha simplificado el acceso del cliente a la compra de las canciones.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-869364651718520632?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/869364651718520632/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=869364651718520632' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/869364651718520632'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/869364651718520632'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/10/napster-itunes-y-ahora-spotify.html' title='Napster, iTunes... ¿y ahora Spotify?'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-2876730100936845416</id><published>2009-10-15T00:48:00.000+01:00</published><updated>2009-10-15T00:49:22.005+01:00</updated><title type='text'>Librerías y carteleras se llenan de títulos fascinados por el mal</title><content type='html'>&lt;div class="w100c"&gt;&lt;div class="element"&gt;&lt;div class="element1_3"&gt; &lt;div class="text"&gt;&lt;p&gt;Si hay un tema recurrente en las librerías y las carteleras occidentales, un tema de fondo que contamina &lt;strong&gt;novelas&lt;/strong&gt; y &lt;strong&gt;filmes&lt;/strong&gt;, directa o tangencialmente, es la fascinación por el &lt;strong&gt;Mal&lt;/strong&gt;, el Mal entendido como la capacidad del ser humano por destruir a otros seres humanos. &lt;/p&gt; &lt;!--COL C-fotoAColCfoto230x310: false--&gt; &lt;p class="cosNoticia"&gt;No es sólo la antigua fascinación por los clásicos personajes malvados del cine de terror o del thriller, sino una avalancha que no cesa de obras en las que se reviven las atrocidades individuales de las guerras europeas de los años 30 y 40 y, como novedad masiva tras la &lt;strong&gt;caída del Muro de Berlín&lt;/strong&gt;, los horrores del día a día de millones de personas sometidas a la represión comunista.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En esta recuperación de la memoria al margen de las historias oficiales, se han roto muchos tabús: en España ya no sólo se habla del &lt;strong&gt;franquismo&lt;/strong&gt;, sino también salen a la luz, esta vez con objetividad, los crímenes del bando &lt;strong&gt;republicano&lt;/strong&gt;. Numerosos libros desarrollan las tesis de Goldhagen en &lt;em&gt;Los verdugos voluntarios de &lt;strong&gt;Hitler&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt; (Taurus) documentando la complicidad activa de la sociedad alemana en el exterminio de judíos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otros tantos escritores, cineastas o ensayistas, como &lt;a href="http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091008/53800453712/la-rumano-alemana-herta-muller-recibe-el-nobel-de-literatura-rumania-academia-sueca-estocolmo-aleman.html"&gt;la nueva premio Nobel, &lt;strong&gt;Herta Múller&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;, Grosman (&lt;em&gt;Vida y destino&lt;/em&gt;, Galaxia Gutenberg), Orlando Figes (&lt;em&gt;Los que susurran&lt;/em&gt;, Edhasa), desarrollan la responsabilidad de millones de rusos en el terror estalinista. La exquisita editorial Minúscula publica testimonios imprescindibles de ambos bandos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Aleph edita los cuentos completos de Primo Levi. Vollmann levanta un gigantesco mapa sobre las raíces de la violencia en &lt;em&gt;Rising Up and Rising Down&lt;/em&gt; y muestra las paradojas de los totalitarismos en Europa central (Mondadori) Wadja recuerda en su filme &lt;em&gt;Katyn&lt;/em&gt; la masacre de 20.000 polacos ordenada por Stalin en 1940.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Antony Beevor, en su libro &lt;em&gt;Berlín. La caída&lt;/em&gt; (Critica), provocó las protestas de uno y otro bando al desvelar al gran público las violaciones sistemáticas de mujeres alemanes por las tropas del &lt;strong&gt;Ejército Rojo&lt;/strong&gt;, mientas su último libro, &lt;a href="http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091010/53801020040/la-historia-rescata-la-memoria-de-las-victimas-de-la-batalla-de-normandia-normandia-francia-antony-b.html"&gt;sobre el desembarco de Normandia&lt;/a&gt;, aún no ha sido publicado en Estados Unidos: los testimonios cotidianos de los soldados aliados distan mucho de la visión heroica oficial y hay saña primitiva, racismo, torturas caprichosas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"¿Qué diferencia hay entre arrojar 500 bebés a una hoguera y arrojar fuego desde un avión sobre 500 bebés", dice el capitán Philip Mumford, ex oficial en Iraq, en 1937 en el libro &lt;em&gt;Humo humano&lt;/em&gt; (Debate) de Nicholson Baker, quien recuerda Hiroshima, el uso de &lt;strong&gt;gas tóxico&lt;/strong&gt; en las guerras coloniales y el visible &lt;strong&gt;antisimetismo&lt;/strong&gt; en líderes políticos occidentales de los años 30.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al tiempo, el cine y la literatura fomentan una estetización del mal: si Raskalnikov, el asesino de &lt;em&gt;Crimen y castigo&lt;/em&gt; de Dostoievski, se retorcía de remordimientos, lo único que preocupa a los asesinos de Tarantino es que la sanagre o al amsa cerebreal no manche sus trajes o la tapìcería de sus coches.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los títulos citados son un mínimo ejemplo. Su lectura o su visión es perturbadora y muestra un estado de perplejidad del occidental que aún no ha saldado cuentas con sus zonas más recónditas. La memoria es como un enorme archivo de fotos que cada cual revela a su conveniencia y a menudo aplicando el photoshop.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quien tenga estómago para enfrentarse a un archivo fotográfico de la maldad humana (de Pol-Pot a la matanzas de chinos en Nanking por los japoneses) puede consultar una web terrible, de esas a las que antes de acceder a ella los anglosajones ponen el aviso de que no es apta para menores o personas sensibles: &lt;a href="http://www.lietuvos.net/istorija/communism/communism.htmpor"&gt;http://www.lietuvos.net/istorija/communism/communism.htmpor&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tras la segunda guerra mundial, las masacres no han cesado.En Catalunya, Àlex Rigola escenificó las matanzas de mujeres en Ciudad Juárez, según la novela de Bolaño &lt;em&gt;2666&lt;/em&gt;, el cine (&lt;em&gt;Hotel Rwanda&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;Disparando a perros&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;El jardinero fiel&lt;/em&gt;) no acaba de narrar de modo fidedigno lo que sucedió en Ruanda ni en Darfur ni la avaricia occidental en el África subsahariana. Más éxito han tenido películas,como &lt;em&gt;Grbavica&lt;/em&gt; (consecuencias de la guerra en Sarajevo) y &lt;em&gt;Vals con Bashir&lt;/em&gt;, del isarelí Ari Folman (el papel pasivo del ejército israelí en la matanza de palestinos en Sabra y Chatila en 1982).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Las narraciones explican mejor que la historia, y desde luego, que la historia oficial, aquello de lo que es capaz el ser humano", dice María Pía Lara, que acaba de publicar &lt;em&gt;Narrar el mal&lt;/em&gt; (Gedisa). La autora enseña en la universidad neoyorquina fundada por los intelectuales judíos que huían de Hitler y cree que la característica contemporánea del mal es "la banalización", la que Hannah Arendt descubre en el testimonio de Eichman al ser juzgado en Jerusalén: "el que hace el mal de forma gratuita, el ciudadano común que asesina sin motivo. Eichman decía que no tenía nada contra los judíos y se justificaba diciendo que sólo obedecía órdenes. Esto es lo terrible, no tenía ninguna creencia moral que le hiciera valorar la gravedad de lo que estaba haciendo". Por eso, la pensadora mexicana cree que la obra literaria que ejemplifica ese mal contemporáneo es &lt;em&gt;El corazón de las tinieblas&lt;/em&gt; de Conrad, "alguien que podría ser una persona extraordinaria por sus dotes de liderazgo y que desciende a los instintos más bajos".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;María Pia Lara destaca para ilustrar sus teorías sobre el mal &lt;em&gt;Grbavica&lt;/em&gt;, de Jasmila Zbanic, la historia de Esma, a quien su hija de doce años le pide un certificado de la muerte de su padre para ir a un viaje con su escuela. La niña cree que su padre murió como héroe de guerra y acaba enterándose de que en realidad fue uno de los serbios que violaron a su madre. María Pía Lara subraya que el mal "destruye la identidad de sus víctimas y crea consecuencias de por vida. Esma, por ejemplo, siente un rechazo instintivo ante cualquier piel de hombre que la roce". Lara recuerda cómo los propios alemanes silenciaron la violación masiva de sus mujeres por parte del Ejército Rojo. "La mujer era y es en muchas casos botín de guerra".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Me habían ordenado enterrar a unos muchachos de la Juventud Hitleriana cuando ellos me encontraron", dice Martha Dowsey en el libro de Beevor. "Seis soldados del Ejército Rojo con las caras tiznadas me tiraron al suelo junto a las tumbas y me violaron, uno tras otro". La mujer tiene ahora 81 años. Durante décadas, nunca había encontrado a nadie que creyera lo que le tocó vivir. El Ejército Rojo era un grupo de héroes que había liberado a Alemania de los nazis. Muchas acabaron sucidándose, como Hannelore, la mujer del canciller Kohl, violada con 12 doce años junto a su madre. "¡Maten! ¡Maten!. En la raza alemana no hay más que mal, ¡ni uno entre los vivos, ni uno entre los aún no nacidos, nada más que mal! Sigan los preceptos del camarada Stalin. Aniquilen a la bestia fascista de una vez por todas en su guarida. ¡Usen la fuerza y rompan el orgullo racial de esas mujeres alemanas! ¡Toménlas como su botín de guerra! A medida que avancen, maten, nobles soldados del Ejercito Rojo", proclamaba Ilya Ehrenburg, el comisario soviético amigo de Picasso, Alberti y Neruda. Otros, como Heidegger, fueron incapaces de discernir el daño que ocasionaba su adhesión al nazismo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Me habían ordenado enterrar a unos muchachos de la Juventud Hitleriana cuando ellos me encontraron", dice Martha Dowsey. "Seis soldados del Ejército Rojo con las caras tiznadas me tiraron al suelo junto a las tumbas y me violaron, uno tras otro". La mujer tiene ahora 81 años. Durante décadas, nunca había encontrado a nadie que creyera lo que le tocó vivir. Por años, se consideró que el Ejército Rojo era un grupo de héroes que había liberado a Alemania de los nazis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Los occidentales, desde luego no son los únicos bárbaros", dice el divulgador de la filosofía Roger Pol-Droit, que publica &lt;em&gt;Genealogía de los bárbaros&lt;/em&gt; (Paidós). Y cita Sayyd Qurb, el téorico de los Hermanos Musulmanes que inspiró no sólo a Bin Laden y Al-Qaeda, sino también a Jomeini, al GIA argelino, a los talibanes y a los integristas sudaneses. Una justificación a las matanzas terroristas demonizando a los occidentales como los "otros" a exterminar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;María Pía Lara habla del corazón de las tinieblas de los seres humanos y de las zonas grises a las que se refería Primo Levi, un autor que advierte: ¡cuidado con los juicios a los demás! ¿qué hubiera hecho cada uno de nosotros en una situación similar a la que ahora condenamos desde el confortable butacón de nuestra sala de estar? Soviéticos, nazis, maoístas, todo tipo de dictadores buscan la complicidad de todos. "Cuando todos son culpables, nadie es culpable. En la dictadura argentina, cuando los torturadores hacían su trabajo obligaban al pobre soldado raso a ver. Eso aseguraba su silencio".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo mismo sucede en las mafias. Ayala, el juez amigo de los magistrados asesinados Falcone y Borsellino, que acaba de publicar su autobiografía &lt;em&gt;Chi ha paura muore ogni giorno&lt;/em&gt;, (Mondadori) sobre la famosa cita de Falcone: "Quien tiene miedo, muere cada día, quien no tiene miedo, muere una sola vez". Ayala, como cuenta Saviano en &lt;em&gt;Gomorra&lt;/em&gt; (Debate), recuerda cómo se va creando una red de complicidades, de silencio y de favores, entre abogados, políticos, periodistas y corruptos: cuando todos lo hacen, nadie es culpable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Rüdiger Safranski (&lt;em&gt;El mal&lt;/em&gt;, Tusquets) cree que el mal, la violencia y la destrucción siguen latentes en la civilización y que, y esta es la tragedia de la libertad humana, todos estamos expuestos a experimentarlo. "No podemos erradicarlo –dice María Pía Lara- ni confiar en la justicia, que cambia según quien la interprete, sólo podemos contarlo para que no se repita, pedir la rendición de cuentas, servirnos del juicio y de la razón como filtro moral, construirnos una conciencia moral para decir que no, rechazar la complicidad que nos ofrecen, porque es más fácil hacer el mal que no hacerlo".&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-2876730100936845416?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/2876730100936845416/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=2876730100936845416' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2876730100936845416'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2876730100936845416'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/10/librerias-y-carteleras-se-llenan-de.html' title='Librerías y carteleras se llenan de títulos fascinados por el mal'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-4895110963881298015</id><published>2009-10-12T19:47:00.000+01:00</published><updated>2009-10-12T19:48:10.938+01:00</updated><title type='text'>Irving Penn va immortalitzar una bullabessa a BCN</title><content type='html'>&lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 221px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED091012/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F066D258LH01.jpg" alt="La imatge que el fotògraf va captar d’un pantagruèlic plat de peix al restaurant Los Caracoles, el 1948. Foto: IRVING PENN" width="221" height="250" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;La imatge que el fotògraf va captar d’un pantagruèlic plat de peix al restaurant Los Caracoles, el 1948. Foto: IRVING PENN&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;br /&gt;JORDI PUNTÍ&lt;br /&gt;BARCELONA&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La postura sinuosa de Gisele Bundchen, la fragilitat de Kate Moss nua, la mirada fugissera de Picasso, totes aquelles models dels anys 60, vestides de Dior i fumant... La mort del fotògraf Irving Penn dimecres passat, quan tenia 92 anys, ha retornat al primer pla el glamur de les imatges que al llarg de la seva vida va fer per a la revista Vogue. Amb les seves portades i reportatges, Irving Penn va ser sens dubte un artista que va marcar el curs de la fotografia de moda. És tanta la seva importància, que la seva altra obra va quedar relegada a un pla més anecdòtic. Resulta que de tant en tant abandonava els modistes i les celebritats i el seu objectiu es fixava en mons gairebé oposats: els anys 40 va viatjar al Perú per retratar els indis quítxua.&lt;br /&gt;Les fotografies d’Irving Penn van destacar sempre per la seva composició de to clàssic. El seu ull descansava en l’harmonia de colors i formes, ja fos buscant el costat menys obvi d’un ésser humà o arrencant l’emoció dels objectes més senzills. Aquesta mirada curiosa va ser la que el va portar a fotografiar, a Barcelona, l’agost del 1948, un pantagruèlic plat de sopa de peix.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;AL RESTAURANT LOS CARACOLES / Malgrat haver fet aquesta fotografia fa més de 60 anys, Irving Penn no la va fer pública fins al 2001, quan va publicar un llibre que reunia naturaleses mortes capturades al llarg de la seva vida. El títol de la foto diu que va ser feta al restaurant Los Caracoles, que avui dia continua obert al carrer dels Escudellers, però desconeixem si encara serveix bullabesses tan esplèndides. Però, ¿com és que Irving Penn va quedar fascinat per aquells escamarlans i musclos que adornen la sopa?&lt;br /&gt;L’any 1948 va ser clau en la carrera del fotògraf. Viatjant entre París i Nova York, es va dedicar a retratar un gran nombre d’artistes que després el van fer molt famós, entre ells Truman Capote, Marcel Duchamp i Igor Stravinsky. A l’agost, Vogue el va enviar a Barcelona per fer un reportatge fotogràfic. S’havia de titular Barcelona i Picasso, i el pintor era l’excusa per mostrar la ciutat. Quan va publicar la foto de la bullabessa, Penn va explicar en una entrevista per a The New Yorker que l’havia fotografiat perquè era el plat preferit del pintor.&lt;br /&gt;Aquell estiu, Irving Penn va aprofitar l’estada a Catalunya per fer més fotos memorables. Va retratar els germans Junyer, Joan Miró amb la seva filla Dolors, i Salvador Dalí. La seva arribada a Barcelona va ser celebrada per la classe cultural. Al seu dietari de l’època, publicat amb el títol d’A flor d’oblit, el poeta Marià Manent escriu el 14 d’agost del 1948: «He hagut d’acompanyar un redactor del Vogue que va venir per preparar un reportatge gràfic sobre Picasso». I més endavant: «Vaig acompanyar el fotògraf a una corrida de toros. Dalí hi era i el va cridar: ‘S’han d’atendre les indicacions del geni’, em va dir Penn, amb un somriure».&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;IMPRESSIONAT / ¿Va ser Dalí qui el va portar a Los Caracoles? Podria ser. Jo m’imagino Irving Penn davant del plat, tan impressionat que vol capturar-lo amb la seva Rollei. Llavors agafa un parell de tovallons blancs i surt al carrer dels Escudellers per buscar una bona llum. Un cambrer el segueix amb el plat fumejant. Després el diposita a terra i el fotògraf dispara la càmera.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-4895110963881298015?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=652213&amp;idseccio_PK=1028&amp;h=091012' title='Irving Penn va immortalitzar una bullabessa a BCN'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/4895110963881298015/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=4895110963881298015' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4895110963881298015'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4895110963881298015'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/10/irving-penn-va-immortalitzar-una.html' title='Irving Penn va immortalitzar una bullabessa a BCN'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8845322706995242172</id><published>2009-10-11T19:53:00.000+01:00</published><updated>2009-10-11T19:55:31.937+01:00</updated><title type='text'>Trenta milions de brasilers han deixat de ser pobres des de l'arribada de Lula al poder</title><content type='html'>&lt;h3&gt;Trenta milions de brasilers han deixat de ser pobres des de l'arribada de Lula al poder&lt;/h3&gt;    &lt;h4&gt;La designació de Rio de Janeiro Com a seu dels Jocs del 2016 ha consolidat el Brasil al mapa de les grans potències. Amb Lula com a artífex d’aquest 'gran salt', el país s'ha convertit en motor de la recuperació econòmica mundial i en la principal força militar de la regió. En aquest creixement, 30 milions de persones han deixat de ser pobres. No obstant, encara li queden deures per fer per eradicar la misèria.&lt;br /&gt;&lt;/h4&gt;        &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 368px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_393/foto_393780_CAS.jpg" alt="El Brasil dual: la 'favela' irònicament anomenada Paraisópolis contrasta amb les piscines a les terrasses de l'altre costat del mur, a Sao Paulo. Foto: TUCA VIEIRA" height="200" width="368" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;El Brasil dual: la 'favela' irònicament anomenada Paraisópolis contrasta amb les piscines a les terrasses de l'altre costat del mur, a Sao Paulo. Foto: TUCA VIEIRA&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;ABEL GILBERT&lt;/div&gt;       &lt;p&gt;El 1992, els Simpson van tenir la seva aventura al Brasil. El capítol es deia "Échale la culpa a Lisa". La família va aterrar en un Rio de Janeiro en què es representen tots els estereotips que pot tenir un nord-americà mitjà: sensualitat, violència, desmesura natural, bossa nova i cançons a l'estil Carmen Miranda. I, és clar, Homer és segrestat per un conductor de taxi sense llicència. Després, Bart i el seu pare són assaltats per nens del carrer.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Sis anys més tard, la mirada del Brasil en una altra sèrie popular dels EUA, South Park, dóna compte de com ha canviat la percepció d’aquest país de dimensions continentals. La història del capítol de &lt;i&gt;South Park&lt;/i&gt; és la següent: un grup de policies espacials arriben a la Terra per buscar un lladre alienígena. I els personatges dels dibuixos s’enfronten a la disjuntiva de delatar-lo i entregar els milions robats pel delinqüent intergalàctic o quedar-se amb el botí. La decisió no sembla simple.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I, per això, el pare de Stan busca la resposta d’un president important. En aquell moment Lula entra en escena. L’acompanyen el francès Nicolas Sarkozy, el premier britànic Gordon Brown i la cancellera alemanya Angela Merkel, però en qualitat d’“assessors”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Números per a l'eufòria&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“El país mostra que camina a ­passos accelerats per convertir-se en potència mundial”, va dir, exultant, el setmanari Isto, enmig de les celebracions per l’obtenció de la seu olímpica del 2016. La victòria de Rio tanca anticipadament un any pletòric de bones notícies per al Brasil.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El ­país s’ha transformat en un dels motors de la recuperació econòmica mundial juntament amb la Xina, l’Índia, Indonèsia, Hong Kong, Taiwan i Singapur. L’activitat ha crescut l’1,9% el segon trimestre. L’atur va passar un altre cop del 9 al 8%. Bradesco, el principal banc privat de la regió, estima que si bé es tancarà l’any amb una caiguda del 0,5% del PIB, el 2010 es registrarà una altra vegada un rendiment positiu del 4,25%.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els números són, en definitiva, els que alimenten l’eufòria. El Brasil és el segon país emergent a rebre més inversió estrangera directa després de la Xina. El real, la moneda nacional, es va revaluar un 31%. En els pitjors dies del col·lapse financer mundial, el Banc ­Central va haver de desprendre’s d’una part de les seves reserves. Aquestes han tornat al nivell de l’octubre del 2008 (143.000 milions d’euros).&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les transformacions s’adverteixen en fets simbòlics de tota mena. Des dels quotidians (l’obertura a la regió de la primera botiga on line de Kindle, el llibre electrònic d’Amazon) fins als assumptes estrictament comptables. El Brasil acaba de convertir-se en creditor del Fons Monetari Internacional (FMI), al qual va prestar 6.861 milions d’euros. “És un esdeveniment històric”, va dir el ministre d’Hisenda, Guido Mantega.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;190 milions d’habitants&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les enormes dimensions del Brasil fan que tot passi i es mesuri en escales gegants, les coses extraordinàries i les tràgiques. En aquesta geografia habitada per més de 190 milions de persones no hi ha un o dos pro­cessos de canonització per part de l’Església catòlica: en aquests moments es compten en 60 els casos de revisió.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els brasilers solen subratllar la qüestió de les proporcions. Per això, la notícia de la fusió de les empreses alimentàries Perdigao i Sadía (d’ara endavant Brasil Foods) va venir amb l’anunci que juntes tindran una participació mundial més gran del 55% en la venda de productes industrialitzats de carn i del 26% en l’exportació d’aus.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Brasil té una fàbrica d’avions, Embraer, que competeix amb Boeing i Airbus. I una petro­lera estatal, Petrobras, qualificada com la 25a companyia del món, amb 80.000 milions de barrils de reserves, en virtut dels enormes descobriments d’hidrocarburs a la plataforma marítima. I comptarà amb la principal força militar regional després d’adquirir moderns caces i un submarí nuclear francès.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Les negociacions del canvi climàtic&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’èxit va començar a forjar-se a finals dels 90, sota la presidència de Fernando Henrique Cardoso. Però és amb l’arribada de Lula al poder, el gener del 2003, que els somnis de potència es comencen a semblar a la realitat. Lula espera que, d’acord amb aquesta projecció, el país aconsegueixi la seva butaca al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com a part d’aquest lideratge és que la UE i el Brasil van coincidir a unir esforços en les negociacions sobre canvi climàtic que al desembre es mantindran a Copenhaguen. Lula va reiterar a Brussel·les el compromís de reduir un 80% la desforestació amazònica des del present fins al 2020.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’últim mesurament de Desenvolupament Humà de l’ONU dóna compte que el Brasil es troba en la posició 75, per sota encara de l’Argentina, un país que, als anys 50, tenia el doble del producte brut que el seu veí més gran.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La xifra revela que, malgrat el salt cap al futur, al Brasil li falta molt per fer per reduir les desigualtats socials. L’anomenada Borsa renda impulsada per Lula ha permès, no obstant, que 30 milions de persones deixessin de ser pobres i 21 milions d’aquest total pertanyin a una classe mitjana que suma més del 50% de la població.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;El triomf del 2002&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’octubre del 2002, després del seu primer i històric triomf electoral, Lula va dir que se sentiria realitzat si, a l’abandonar el poder, tots els brasilers tinguessin garantits els quatre àpats diaris, encara que siguin modestos. Lula acaba el seu segon mandat l’últim dia del 2010. I, a diferència del que passa en altres països de l’Amèrica Llatina, va frenar tota temptativa d’una reforma constitucional que li permetés accedir a un tercer mandat consecutiu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La seva cap de gabinet, l’exguerrillera Dilma Roussef, pot convertir-se no només en la continuadora del llegat de Lula sinó també en la primera dona del Brasil que arriba al càrrec més alt de l’Estat. I si bé les enquestes no són per ara gaire generoses amb ella, molts creuen que el carisma presidencial i la seva arrasadora popularitat (ja supera el 80% després de l’efecte Rio) contribuiran a la seva consagració en els comicis de l’any que ve.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Fill del Brasil&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fins i tot els tenaços adversaris del president es rendeixen davant l’evidència: el 2009 serà recordat com l’any de Lula. I el 2010 començarà amb la seva imatge escampada per tot el país. Perquè l’1 de gener s’estrenarà Lula, fill del Brasil, pel·lícula produïda per Luiz Carlos Barreto i dirigida pel seu fill Fabio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El film explicarà la vida del fill del paupèrrim nord-est que un dia, amb l’escola primària tot just acabada, va arribar a Sao Paulo i allà, al cor industrial del país, es va convertir en el líder sindical que va organitzar la primera gran protesta contra la dictadura el 1980. Aquest mateix Lula més tard va fundar el PT i, després de tres fracassos electorals, es va convertir en el president de qui tothom parla al món, fins i tot a South Park.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El film, basat en la biografia de De­­nise Paraná i protagonitzat per un actor novell (Rui Ricardo Dias), té un pressupost de gairebé cinc milions que van ser aportats per empreses privades: les constructores brasileres OAS, Odebrecht i Camargo Correa, i les multinacionals Volks­wagen, Ambev, Hyundai, Grendena i Souza Cruz. En ple idil·li nacional amb el president, s’espera que el vegin 20 milions d’espectadors.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8845322706995242172?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=651804&amp;idseccio_PK=&amp;h=091011' title='Trenta milions de brasilers han deixat de ser pobres des de l&apos;arribada de Lula al poder'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8845322706995242172/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8845322706995242172' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8845322706995242172'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8845322706995242172'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/10/trenta-milions-de-brasilers-han-deixat.html' title='Trenta milions de brasilers han deixat de ser pobres des de l&apos;arribada de Lula al poder'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-4856848815207844156</id><published>2009-10-01T08:57:00.000+01:00</published><updated>2009-10-01T08:58:43.649+01:00</updated><title type='text'>Els silencis culpables</title><content type='html'>&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;        &lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;Avui també es calla davant de fets que soscaven la justícia, les llibertats i la democràcia&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 167px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED091001/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F008D091LH01.jpg" alt="MARÍA TITOS" height="250" width="167" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;MARÍA TITOS&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;JESÚS López-Medel*&lt;/div&gt;       &lt;p&gt;Ara es commemora el 70è aniversari de l’inici de la segona guerra mundial. El primer acte va ser la invasió alemanya de la veïna Polònia el setembre del 1939. L’acte oficial, amb presència dels dirigents polítics europeus, va tenir per eix aquest episodi militar. També moltes de les anàlisis realitzades ho són en aquest registre. No obstant, crec que s’ha parlat molt poc, ara, de com es va fonamentar aquella bogeria que donaria lloc a 60 milions de morts. Les accions bèl·liques van començar llavors, encara que un any abans l’annexió d’Àustria i dels Sudets va marcar el rumb cap al qual, inexorablement, com a destinació gairebé obligada, es va encaminar la humanitat en una de les seves pitjors tragèdies col·lectives. Però tot va començar bastant abans.&lt;br /&gt; Encara segueixo impactat per un dels llibres que aquest estiu ha caigut a les meves mans. &lt;i&gt;Historia de un alemán (Memorias 1914-1933)&lt;/i&gt; és un relat esgarrifós i revelador de la situació d’Alemanya abans de l’arribada d’&lt;b&gt;Adolf&lt;/b&gt; &lt;b&gt;Hitler&lt;/b&gt; al poder per via democràtica, i les seves actuacions en els primers mesos. El text el va escriure &lt;b&gt;Sebastian Haffner&lt;/b&gt; (pseudònim) i no seria descobert ni, per tant, publicat fins al 2000, després de la mort del seu autor. És terrible veure com un llibre escrit bastant abans de l’inici de la guerra analitza amb amenitat i gran lucidesa en primera persona les bases psicològiques, sociològiques i polítiques que van portar tota una nació a una bogeria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En la gènesi d’aquell gran desastre tindria gran valor l’acord d’aquell mateix estiu, quan l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica es van aliar i es van repartir el món. Això donaria ales a les ànsies expansives dels alemanys. D’una manera particular, les tres repúbliques bàltiques, Estònia, Letònia i Lituània, patirien amb una gran virulència les brutals repressions dels seus successius ocupants. El pacte es trencaria el 1941, i precisament la gran contribució i patiment de l’URSS va ser decisiva per derrotar el nazisme. Una altra cosa és que, a part de cobrar-s’ho després a Ialta, la intervenció soviètica estigués sustentada en una ideologia opressiva, i que &lt;b&gt;Stalin&lt;/b&gt; fos, juntament amb &lt;b&gt;Hitler,&lt;/b&gt; un dels assassins més grans que ha conegut la història. Però això és geopolítica i el que vull ressaltar aquí és la lliçó que n’hem d’aprendre.&lt;br /&gt; Tal com he indicat abans, dono un gran valor a l’anàlisi del que va portar a produir els fets ocorreguts ara fa 70 anys. &lt;b&gt;Hitler&lt;/b&gt; va arribar al poder després de les eleccions del 1933, sis anys abans de l’inici de la contesa bèl·lica. Però ja en aquell període, i fins i tot abans, es van anar conjugant els elements que desembocarien en el que ja coneixem. De tots ells, vull centrar la meva anàlisi en el silenci. El silenci covard, el silenci vergonyant, el silenci còmplice de molts va ser essencial perquè el nazisme anés arrasant l’ètica d’un poble que assistiria, inicialment callat i després enfervorit, al rentat de cervell col·lectiu propi avui de les sectes. La immensa majoria d’alemanys es va quedar al país. Només en van fugir alguns caps preclars, com el mateix autor del llibre, a qui el nazisme li semblava groller i dictatorial, tot i que acabaria, gairebé sense adonar-se’n, aixecant el braç i exclamant&lt;i&gt; Heil &lt;/i&gt;Hitler&lt;i&gt;.&lt;/i&gt; Feia la passantia per ser advocat i hauria de fer, com en tants altres sectors, cursos de «camaraderia» en què la consciència s’anava debilitant fins a sortir-ne adoctrinada o narcotitzada.&lt;br /&gt;El silenci dels juristes, el silenci dels partits democràtics, el silenci de les esglésies, el silenci dels altres països d’una inexistent comunitat internacional. Van passar moltes coses en aquell llarg període fins al començament de la guerra, però sobretot es va registrar un desolador silenci interior i exterior. El fracàs que després seria la guerra es va assentar sobre ell. La insolidaritat dels grups inicialment no afectats per l’aniquilació col·lectiva va ser tràgica i premonitòria del que succeiria amb tots. Establert en la mentida, com qualsevol règim dictatorial, cal recordar com, evocant &lt;b&gt;Neró, Hitler&lt;/b&gt; una nit va fer incendiar el Reichstag (Parlament). La propaganda va expandir que els autors havien estat els comunistes. Una mentida per prohibir-los i clausurar el Parlament. Silenci dels altres partits opositors. Va ser només una mostra d’aquella paràbola de &lt;b&gt;Martín Niemöler&lt;/b&gt;: van venir a buscar els comunistes, però com que jo no ho era; van venir a buscar els jueus, però com que jo no ho era…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els silencis davant de fets que soscaven la justícia, les llibertats i la democràcia en qualsevol país del món també són lamentablement reals avui en dia. Tapar la corrupció perquè són dels nostres; callar «per cortesia» davant dels rebrots feixistes que reneixen manifestament en comportaments totalitaris i immorals; no donar valor a la creixent i gravíssima censura i control dels mitjans de comunicació en alguns països llatinoamericans; acceptar que es pugui alliberar un terrorista libi pres per afavorir una empresa petrolera nacional; silenciar l’existència de detencions il·legals i presons fantasmes per enfortir l’&lt;i&gt;amic&lt;/i&gt; entossudit en una lluita contra el terror com a coartada del «tot s’hi val», incloent-hi restriccions de drets elementals; mirar cap a una altra banda davant la clara regressió democràtica d’un potent país del qual tenim dependència energètica, etcètera.&lt;br /&gt;El gran desastre de fa 70 anys es va fonamentar sobre molts factors. Però, sobretot, en el silenci de molts. Que sapiguem aprendre’n la lliçó.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;*Advocat de l’Estat&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-4856848815207844156?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=649293&amp;idseccio_PK=1006&amp;h=091001' title='Els silencis culpables'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/4856848815207844156/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=4856848815207844156' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4856848815207844156'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4856848815207844156'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/10/els-silencis-culpables.html' title='Els silencis culpables'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-4188121800527962124</id><published>2009-09-24T07:37:00.000+01:00</published><updated>2009-09-24T07:38:50.466+01:00</updated><title type='text'>Llibres, internet i cercadors</title><content type='html'>&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;        &lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;Google és el nou bibliotecari de la humanitat, amb més capacitat que criteri&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 189px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED090924/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F008D155LH01.jpg" alt="CABA" height="250" width="189" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;CABA&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;RAMON Folch*&lt;/div&gt;       Una persona a qui he enviat una determinada informació em diu, fent broma: “¡Ets millor que el Google, és un afalac del segle XXI!”. Té raó. No que jo sigui millor que el Google, sinó que ser-hi comparat favorablement és avui dia un afalac, perquè la rapidesa amb què aquest cercador troba centenars o milers de documents sobre qualsevol cosa és astoradora. La seva derivada Google Earth fa una cosa comparable amb les imatges aèries de la Terra. Aquelles ortofotos que costava tant de trobar 10 anys enrere són ara a l’abast de tothom, baldament corresponguin al més remot dels racons planetaris. Fantàstic.&lt;br /&gt; Dos estudiants de Stanford University, &lt;b&gt;Larry Page&lt;/b&gt; i &lt;b&gt;Sergey Brin,&lt;/b&gt; van fundar Google l’any 1998. Al cap d’un any ja tenien finançament per valor de 25 milions de dòlars. Era una idea prometedora que mereixia ser recolzada. L’atreviment ven als Estats Units. Aquí desperta recel. La imaginació és mal vista entre nosaltres, se la confon amb la fantasia. Després admirem les consecucions nord-americanes –o les denigrem envejosament , però no modifiquem les nostres pautes. Aquí, els bancs deixen diners a qui ja en té. Una llàstima&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Google és una alteració deliberada de la paraula &lt;i&gt;googol,&lt;/i&gt; terme que l’any 1938 inventà el nen de nou anys &lt;b&gt;Milton Sirotta, &lt;/b&gt;nebot del matemàtic novaiorquès &lt;b&gt;Edward Kasner,&lt;/b&gt; per a designar el nombre incommensurable 10100 (un 1 seguit de 100 zeros) que s’acabava d’empescar el seu oncle. És un nom adequat per a aquest cercador que rep més de 100 milions de consultes diàries, les quals satisfà immediatament regirant en centèsimes de segon, gràcies a un potentíssim motor de recerca, més de 1.300 milions de bases de dades extretes de webs d’arreu del món.&lt;br /&gt;Tot plegat mareja una mica i dóna la dimensió de la revolució silenciosa que ens han dut la informàtica i internet. Una revolució amplament socialitzada, perquè seria impossible sense moltíssimes complicitats. Per potent que sigui, el motor de recerca de Google no trobaria res, si no hi hagués res per cercar a la xarxa. És a dir, si milions d’usuaris no hi haguessin posat la informació que remenen els cercadors. La majoria prové de llibres i documents prèviament editats.&lt;br /&gt; A la meravellosa Galleria degli Uffizi de Florència hi ha un quadre de &lt;b&gt;Bartolomeo Schedoni&lt;/b&gt; –seleccionat, per cert, per a l’exposició &lt;i&gt;El pa dels àngels&lt;/i&gt;, reeixida mostra de pintura religiosa barroca italiana exhibida a Caixafòrum de Barcelona a final del 2008 en què, sota la desconcertada mirada de la &lt;b&gt;Mare de Déu&lt;/b&gt; i de sant &lt;b&gt;Josep,&lt;/b&gt; el &lt;b&gt;Nen Jesús&lt;/b&gt; i sant &lt;b&gt;Joan Baptista&lt;/b&gt; consulten amb destresa un llibret. És una idealització, naturalment. Però sona a metàfora: les noves generacions dominen tècniques de comunicació que desborden les generacions anteriors.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avui, internetés la biblioteca dels joves, que deserten del paper imprès dels pares i per això cada dia es venen menys llibres. Em corre tinta per les venes i participo emocionalment de l’angoixa dels llibreters. Però cal admetre que això no és cap drama cultural, si la creativitat s’expressa per altres vies. El problema és que ho fa en excés i sense sedassos. L’editorial electrònica Bubok ha publicat en dos anys 11.000 títols, però només ha venut 50.000 exemplars, és a dir, menys de cinc exemplars de cada títol. Per contra, moltes obres bàsiques no són a internet i, per tant, Google no les troba. Què se’n treu de topar amb els 11.000 títols de Bubok, si no trobem els de la Bernat Metge? Algunes grans biblioteques comencen a digitalitzar els seus fons i a penjar-los a la xarxa. Això sí que canvia les coses. Els cercadors, aleshores, troben gra enmig de tanta palla.&lt;br /&gt;Google és el nou bibliotecari de la humanitat. Un bibliotecari rapidíssim i objectiu, però encara molt immadur quant a criteri. Aquest és el problema: com que ofereix tant, sembla que ho sàpiga tot. De fet, només ho troba; ho despenja de seguida, però no destria el que dóna. Lliura la informació, sigui cultura, dades o bajanades, jerarquitzada segons l’atenció que les consultes anteriors han anat posant de manifest, de manera que Google és avui més elaborat i fiable que ahir i una mica menys que demà, però només en termes de mercat. El rigor i la qualitat no depenen del volum de la demanda. Sovint és al revés.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En tot cas, em crida l’atenció la indiferència amb què les noves generacions es miren totes aquestes coses extraordinàries. Han nascut en ple terratrèmol i no parpellegen veient moure’s les muntanyes. Troben natural que darrere una pantalla i quatre tecles resideixi tota la informació quotidiana i el saber universal. El proper pas podria ser trobar banal el saber en ell mateix. Podria passar que mil·lennis d’esforç i creativitat fossin considerats una cosa trivial. Això sí que acabaria essent un problema seriós, perquè la cultura esdevindria una &lt;i&gt;commodity&lt;/i&gt;, una prestació aliena a l’activitat intel·lectual de cadascú. Ho tindríem tot, no sabríem res. Un mal dia, aleshores, arribaria que ningú es molestaria a fer cap pregunta sobre coneixement al Google: total, ¿per què? Correm el risc que la xarxa esdevingui una immensa biblioteca virtual amb molts consumidors displicents i cap lector emocionat. O potser no. Potser tindrem una feliç nova alternativa: pocs llibres i bons, com abans, i escrits fets per tothom, més informació no cultural diversa, poblant la xarxa. Tant de bo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;*Socioecòleg i director general d’ERF&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-4188121800527962124?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=647375&amp;idseccio_PK=1006&amp;h=090924' title='Llibres, internet i cercadors'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/4188121800527962124/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=4188121800527962124' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4188121800527962124'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4188121800527962124'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/09/llibres-internet-i-cercadors.html' title='Llibres, internet i cercadors'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8047493569304637924</id><published>2009-09-16T23:53:00.001+01:00</published><updated>2009-09-16T23:53:54.286+01:00</updated><title type='text'>Musulmanas sin lengua</title><content type='html'>&lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;div class="element1_3"&gt; &lt;h1&gt;&lt;/h1&gt;&lt;div class="caption"&gt; &lt;a title="Ver más artículos del autor" href="http://buscador.lavanguardia.es/buscador/index.xhtml?q=Pilar%20Rahola" class="autornoticia"&gt;Pilar Rahola&lt;/a&gt; | 17/09/2009 |&lt;strong&gt;&lt;a title="Noticias Internacional" href="http://www.lavanguardia.es/internacional/index.html"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="text"&gt; &lt;p class="cosNoticia"&gt;La crónica negra de la &lt;strong&gt;mujer islámica&lt;/strong&gt; es una retahíla de horrores que, por ella sola, llenaría las páginas diariamente. Sólo nos llegan los nombres de las mujeres más emblemáticas –quizás porque su valentía las visualiza, más allá de la opacidad en la que viven–, o los de aquellas pobres mujeres cuyo horror traspasa nuestra endémica indiferencia. Pero detrás de cada nombre, agazapado en la oscuridad de leyes terribles, hay miles de otras mujeres cuyo calvario no vemos, no oímos y no tenemos interés en relatar. La última noticia habla de &lt;strong&gt;Fauziya Abdalah&lt;/strong&gt;, con sus doce añitos desangrándose durante tres días de parto, su matrimonio forzado, su sufrimiento inútil, su muerte. ¿Cuántas miles como ellas son arrancadas en plena infancia, desprotegidas por leyes que consideran a la mujer un mero aparato reproductor, propiedad tiránica del hombre que la ha adquirido? Es cierto que existen Fauziyas en todas las sociedades, pero la diferencia es fundamental: en ninguna otra cultura se debate la bondad religiosa de esta brutal práctica, y si existen hombres de Dios que la defienden, existen sociedades que la persiguen penalmente. En el islam, para desgracia del propio islam, crece la regresión hacia las posiciones más cavernícolas. Crece el islam medieval. Detrás de Fauziya, pues, miles de niñitas abruptamente arrancadas, legalmente, de sus cuentos de hadas. Y no parece que su situación vaya a mejorar. &lt;/p&gt; &lt;!--COL C-fotoAColCfoto230x310: false--&gt; &lt;div class="colC"&gt; &lt;div class="border"&gt; &lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;!--COMMENT--&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="w100c marginT10p"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;div class="element1_3_4"&gt; &lt;div class="section"&gt;MÁS INFORMACIÓN&lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;ul class="blueList"&gt;&lt;li&gt; &lt;a title="Las dos Españas... cutres" href="http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090916/53786335806/las-dos-espanas...-cutres-belen-esteban-antena-3-machado-espanas-dios.html"&gt;Las dos Españas... cutres&lt;/a&gt; &lt;/li&gt;&lt;li style="display: none;"&gt; &lt;/li&gt;&lt;/ul&gt; &lt;hr class="clear grey"&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;p class="cosNoticia"&gt;Y si Fauziya es la cara de la niña esposa, la región indonesia de Aceh es la última cara de la lapidación, después de que esta haya sido aprobada como castigo contra la "degradación moral". Legal en muchos países islámicos, no sólo no desaparece, sino que lentamente va reapareciendo allí donde no existía. Y así, lejos de aumentar la influencia del islam culto, modernizador y libre para sus mujeres, aumenta la influencia del islam que las esclaviza. Y que no nos venga Alcoverro hablando de pobreza. Esto no es tribalismo pobre. Esto es ideología, a menudo profusamente financiada con petrodólares. Mujeres lapidadas por amar a alguien, por ser violadas por alguien, por ser sencillamente despreciadas por alguien. El horror de las piedras quebrando sus huesos, su piel ensangrentada, el odio de un machismo delirante, arrancando su último aliento, y… todo legal. Podríamos hablar de tantas otras mujeres, la sudanesa que lucha por llevar pantalones, la malasia condenada a azotes por beber cerveza, las valientes luchadoras con fetuas de muerte en su cabeza, las que no tienen voz, pero gritan en el silencio. Millones. Hay un islam delirante, malvado, cruel. Ese islam tiene que perder la guerra de las ideas. Porque el islam de las mujeres y los hombres libres es un islam bello que merece un gran lugar en la historia moderna. No puede ser usurpado por estos locos medievales cuyo fanatismo violento sólo lleva a la destrucción.&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8047493569304637924?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090917/53786598760/musulmanas-sin-lengua.html' title='Musulmanas sin lengua'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8047493569304637924/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8047493569304637924' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8047493569304637924'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8047493569304637924'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/09/musulmanas-sin-lengua.html' title='Musulmanas sin lengua'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8921676542364542127</id><published>2009-09-05T18:14:00.003+01:00</published><updated>2009-09-05T19:25:17.464+01:00</updated><title type='text'>El 'Harry Potter' que agitó la City</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.elpais.com/recorte/20090905elpepueco_6/LCO340/Ies/Matthew_Robson.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 340px; height: 226px;" src="http://www.elpais.com/recorte/20090905elpepueco_6/LCO340/Ies/Matthew_Robson.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;©&lt;/span&gt;   &lt;h3&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Matthew Robson, de 15 años, revolucionó este verano el corazón financiero de Londres con un informe sobre medios de comunicación &lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;   &lt;!-- google_ad_section_end() --&gt;   &lt;div class="firma"&gt;    &lt;p&gt;&lt;strong&gt;JOSEBA ELOLA&lt;/strong&gt; &lt;em&gt;&lt;/em&gt;05/09/2009             &lt;/p&gt;    &lt;/div&gt;       &lt;div class="limpiar"&gt; &lt;/div&gt;          &lt;!-- ***** Contenido noticia ***** --&gt;       &lt;!-- ***** Estructura_2col_1zq ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Votos y comentarios ***** --&gt;&lt;!-- ***** Fin Votos y comentarios ***** --&gt;                                                                     &lt;!-- ***** Presentacion ***** --&gt;         &lt;div class="presentacion"&gt;           &lt;p&gt;El 'Harry Potter' que agitó la City es un reportaje del suplemento DOMINGO de EL PAÍS del 6 de septiembre de 2009.&lt;/p&gt;         &lt;/div&gt;         &lt;!-- ***** Fin Presentacion ***** --&gt;                             &lt;!-- ***** Entradilla ***** --&gt;      &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;p&gt;Todo empezó con un paseo y un orín de Rudy. Rudy es el perro de la familia Robson, el artífice en la sombra de esta rocambolesca historia protagonizada por un chaval con aspecto de Harry Potter, un adolescente de quince años que no es mago, pero que consiguió revolucionar la &lt;i&gt;City&lt;/i&gt; londinense este verano con sus irreverentes reflexiones sobre periódicos, radios, &lt;i&gt;marketing&lt;/i&gt; viral y teléfonos móviles.&lt;!-- ***** Otros webs ***** --&gt;             &lt;/p&gt;         &lt;!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --&gt;                      &lt;!-- ***** Cuerpo ***** --&gt;         &lt;!-- google_ad_section_start() --&gt;         &lt;!-- Info complementaria --&gt; &lt;div class="info_complementa"&gt; &lt;!-- ************* Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Tabla **************** --&gt; &lt;!-- ************* Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Destacados **************** --&gt; &lt;!-- ************* El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin El dato **************** --&gt; &lt;!-- ************* La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La cifra **************** --&gt; &lt;!-- ************* La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin La frase **************** --&gt; &lt;!-- ************* Las claves **************** --&gt; &lt;!-- ************* Fin Las claves **************** --&gt; &lt;/div&gt; &lt;p&gt;Los adolescentes pasan de Twitter, prefieren Facebook. No hay quien se lea un periódico con esas largas columnas de texto. La consola es mi teléfono. El móvil sólo lo uso para enviar mensajes. Me gusta el &lt;i&gt;marketing&lt;/i&gt; viral [técnica de propagación publicitaria por internet]. No quiero nada que lleve cables. Estas fueron algunas de las opiniones que vertió, negro sobre blanco, en un informe para Morgan Stanley. Informe que llegó a manos del &lt;i&gt;Financial Times,&lt;/i&gt; que lo colocó en su portada. Docenas de gestores y directivos de la City se pusieron en contacto con el banco de inversiones para saber más sobre ese estudio y sobre su autor. El autor estaba en prácticas y tenía quince años.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El paseo y el orín, sí. Así arranca esta historia, en el formidable parque de Greenwich, al sureste de Londres. Allí salió a pasear Sheila, la madre de Matthew, con Rudy, el perro de la familia. Allí fue donde Sheila se encontró con Sian, la mujer del alto ejecutivo de Morgan Stanley. Allí fue donde Sheila le comentó que a su hijo Matthew le habían pedido en el &lt;i&gt;cole&lt;/i&gt; que buscara una empresa para unas prácticas de dos semanas. Así se inicia la carambola.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Matthew se pone por primera vez en su vida traje y corbata, y se presenta en las gigantescas oficinas centrales del banco de inversiones, finales del mes de junio.Era la primera vez que se vestía así. "Me sentí bastante adulto con ese traje negro", confiesa, tímido, en la recepción de unos apartamentos de Palma de Mallorca. La familia Robson adora venir de vacaciones a España. Matthew ya ha acudido siete veranos: a Mallorca, a Tenerife, a Gran Canaria. Y este año, después de tanto revuelo, no podía ser menos, aunque los apartamentos se encuentren a apenas medio kilómetro de donde se produjo este verano el atentado terrorista de ETA, en Palmanova, al suroeste de la isla.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Le piden un informe. De cómo ven los adolescentes los medios. Un informe de los que sirven para asesorar a inversores. Matthew habla con unos diez amigos y, con absoluto desparpajo, se pone a escribir. El trabajo, tan natural como exento de rigor científico, gusta tanto a Edward Hill-Wood, analista de medios de la firma estadounidense, que lo hace llegar al &lt;i&gt;Financial Times.&lt;/i&gt; Una vez el diario económico lo publica en portada, los teléfonos de Morgan Stanley empiezan a rugir; el informe del chaval recibe seis veces más retroalimentación que cualquier otro sesudo estudio elaborado durante meses por los expertos de la firma.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Matthew tiene mirada de chico listo. Es alto, delgado y un tanto desgarbado. Le encanta la ciencia, sobre todo la química. Es gran fan de la banda estadounidense The Killers. Y es muy tímido, "mucho menos que antes", dice. "Lo que más me sorprendió fue cuando me llamó mi primo desde Bélgica y mi tío de Australia", cuenta. "En ese momento me di cuenta de que el fenómeno era global. Es un poco chocante ver tu nombre por todas partes", relata con el móvil entre las manos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;No es que el contenido de su trabajo fuera ultranovedoso. Pero resultaba revelador. La franqueza con la que estaba escrito conquistó a los ejecutivos de la City: "No conozco ningún adolescente que lea con regularidad periódicos", escribió, "la mayoría no tiene tiempo ni se complica la vida con páginas y páginas de texto cuando pueden ver las noticias resumidas en internet o en la televisión". ¿Más reflexiones?: la mayoría de los adolescentes nunca se ha comprado un cedé; al cine se va a ver qué hay, sin saber de antemano qué película se quiere ver; nadie se compra ya tonos o imágenes para el móvil por la mala prensa que tienen y porque se pueden bajar gratis de Internet;la mayoría no escucha música en la radio, y dejarle que elija él la música cuando hay sitios de radio a la carta en los que la música la eliges tú. Reflexiones discutibles - "los juegos de &lt;i&gt;pecé&lt;/i&gt; tienen poco o ningún hueco en el mercado adolescente"- , otras sobradamente conocidas, pero, en cualquier caso, mensajes directos y claros.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Es un chico que piensa antes de actuar, es sensato", dice, orgulloso, Bill, el padre de la criatura, con su sombrero Panamá y su cerveza en la mano, en la terraza de los apartamentos mallorquines. Bill Robson, de 70 años, se ha pasado media vida viajando por el mundo como alto ejecutivo de British Petroleum. Dice que no sabe demasiado de algunas de las cosas de las que habla el informe de su hijo ?del que le separan 55 años?, pero que le gustó en cuanto lo leyó. "Me pareció serio y muy bien escrito".&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Matthew cuenta que, de mayor, le gustaría trabajar en un banco de inversiones. En un periódico, desde luego, parece poco probable que acabe trabajando. Y eso que, paradojas de la vida, fue precisamente la portada de un tradicional periódico en papel la que catapultó su historia a lo largo y ancho del mundo.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8921676542364542127?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elpais.com/articulo/economia/Harry/Potter/agito/City/elpepueco/20090905elpepueco_2/Tes' title='El &apos;Harry Potter&apos; que agitó la City'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8921676542364542127/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8921676542364542127' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8921676542364542127'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8921676542364542127'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/09/el-harry-potter-que-agito-la-city.html' title='El &apos;Harry Potter&apos; que agitó la City'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-5258871889716671847</id><published>2009-09-04T07:05:00.001+01:00</published><updated>2009-09-04T07:11:00.288+01:00</updated><title type='text'>'Epidèmia de pandèmies'</title><content type='html'>&lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;L’anomenada grip nova no és més que la versió 2.0 de la vella grip porcina de tota la vida&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 189px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED090904/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F005D078LH07.jpg" alt="LEONARD BEARD " height="250" width="189" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;LEONARD BEARD &lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;      &lt;div id="columnaDeRecursosRelacionados" style="width: 200px;"&gt; &lt;p class="tituloSeccion"&gt;MÉS INFORMACIÓ&lt;/p&gt; &lt;ul&gt;&lt;li class="noticia"&gt;&lt;span class="epirec"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a title="Els pares coneixeran els casos de grip A de les aules dels seus fills " href="http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;amp;idioma=CAT&amp;amp;idtipusrecurs_PK=7&amp;amp;idnoticia_PK=642230"&gt;Els pares coneixeran els casos de grip A de les aules dels seus fills &lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="noticia"&gt;&lt;span class="epirec"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a title="Article d'Olga Merino: 'Una nòria perversa'" href="http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;amp;idioma=CAT&amp;amp;idtipusrecurs_PK=7&amp;amp;idnoticia_PK=642239"&gt;Article d'Olga Merino: 'Una nòria perversa'&lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="noticia"&gt;&lt;span class="epirec"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a title="Les morts a causa de l'H1N1 no arriben a les de les velles grips  " href="http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;amp;idioma=CAT&amp;amp;idtipusrecurs_PK=7&amp;amp;idnoticia_PK=642232"&gt;Les morts a causa de l'H1N1 no arriben a les de les velles grips  &lt;/a&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt; &lt;/div&gt;     &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;RAMON Folch*&lt;/div&gt;       &lt;p&gt;Aquesta tardor i hivern, faran bé de prendre precaucions per a no contreure la grip. Alguna de les diferents grips, caldria dir, perquè n’hi ha de diverses menes. Però no pas moltes més precaucions de les que ja van prendre o haurien d’haver pres l’any passat, tanmateix. L’enrenou desencadenat per la nova variant gripal sembla que inquieta més els mitjans de comunicació, els funcionaris de la sanitat i els polítics que els metges epidemiòlegs.&lt;br /&gt; La grip conviu amb nosaltres des de fa segles. Les primeres descripcions simptomàtiques de la grip són d’&lt;b&gt;Hipòcrates&lt;/b&gt;, el pare de la medicina, i tenen 2.400 anys. Però com totes les malalties víriques, la grip ha anat presentant variants amb el pas dels anys. Els virus són estructures vives no cel·lulars, a penes meres molècules orgàniques complexes capaces de replicar-se a costa de cèl·lules veritables. Les envaeixen i en manlleven components per a reproduir-se, cosa que les malmet o les mata. Per això &lt;i&gt;virus&lt;/i&gt; quasi equival a malaltia, i també per això hi ha tantes variants de la grip, perquè petites recombinacions químiques donen lloc immediatament a &lt;i&gt;nous&lt;/i&gt; virus lleugerament diferents dels anteriors i, doncs, a noves formes gripals.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La grip o influença (del francès &lt;i&gt;grippe&lt;/i&gt; o de l’italià &lt;i&gt;influenza&lt;/i&gt;) és una malaltia infecciosa accidental, transitòria i de difusió ràpida (és a dir, una epidèmia) que afecta els ocells i els mamífers, susceptible d’estendre’s al món sencer, o quasi, en un moment determinat (o sigui, una pandèmia). A efectes humans, n’hi ha tres de diferents (A, B, C), cadascuna amb diverses variants degudes a modificacions donades en l’estructura de les agressives proteïnes superficials del virus, que són l’hemaglutinina (H) i la neuraminidasa (N). Les grips A han protagonitzat episodis pandèmics cèlebres, com el de l’anomenada grip espanyola (H1N1), que causà milions de morts l’hivern de l’any 1918-19, els brots de grip asiàtica (H2N2) registrats els anys 1889-90 i 1958-59, amb un milió de morts cadascun, o la grip de Hong Kong (H3N2), que també matà quasi un milió de persones l’hivern de 1968-69.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan la gent diu que està engripada, sol voler dir que està constipada, perquè la grip de debò és una malaltia seriosa que no es cura suant. Ara bé, l’episodi temudament pandèmic de grip aviar (H5N1) registrat l’hivern de 2005-06 se saldà sense a penes víctimes humanes i l’actual &lt;i&gt;grip nova&lt;/i&gt; –una forma originada a Mèxic i capaç d’afectar els humans de la grip porcina ordinària (recombinació del virus H1N1)–, malgrat el rebombori colossal que l’acompanya, només ha causat fins ara uns quants centenars de morts. No és gaire a nivell mundial, tenint en compte que la grip &lt;i&gt;normal&lt;/i&gt; en causa cada any alguns centenars de milers al Tercer Món. Als països desenvolupats es prenen mesures profilàctiques eficaces, i moltes persones es vacunen cada any, sobretot si pertanyen a grups de risc. Però una cosa és la prevenció i una altra és la psicosi. Llegint els diaris o sentint segons quines declaracions tens la impressió que el món trontollarà amb aquesta nova pandèmia. Ja va passar amb el virus Èbola, que va posar el planeta mediàtic de capgirells entre 1994 i 2004, tot i que a penes causà alguns centenars de morts humanes (i moltes de simis, això sí).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;CERta premsa necessita notícies, alguns polítics, notorietat i la indústria farmacèutica, comandes. La hiperprotegida societat del benestar és una víctima fàcil. El jove periodista argentí &lt;b&gt;Julián Alterini&lt;/b&gt; ha produït i ha penjat a la xarxa un reportatge molt ben fet, i sembla que sòlidament documentat, sobre els interessos polítics i econòmics que potser hi ha darrere la grip aviar i ara la grip nova. Hi evidencia moltes connexions i, en tot cas, posa de manifest que no hi ha proporció entre l’alarma generada o els immensos recursos profilàctics esmerçats i la magnitud real del problema. No es tracta de trivialitzar la grip, que és una cosa seriosa, però sí d’entendre què ens passa realment i per què.&lt;br /&gt;Els rics del món global, o sigui nosaltres, viatgen molt i s’espanten de seguida. L’aparició constant de variants víriques és un fenomen tan antic com l’evolució. La novetat és la rapidesa amb què es difonen. Les guerres de l’antiguitat clàssica o medievals, que ja comportaven grans desplaçaments d’importants contingents humans, van propiciar les primeres epidèmies i pandèmies conegudes, com la pesta antonina (verola, segle II), la pesta justiniana (pesta bubònica, segle VI) o la pesta negra (també pesta bubònica, segle XIV) o la primera epidèmia de grip (segle XVI). El segle XIX portà les devastadores pandèmies de còlera. En el segle XX, les grans masses de viatgers han exaltat el fenomen, de manera que les pandèmies han proliferat, basta pensar en la mateixa grip o en la sida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La globalització també és això. La nova epidèmia de pandèmies i el Facebook responen a la mateixa estratègia: ràpida disseminació de la informació entre molts que viuen arreu. En el cas de la grip, és informació bioquímica lligada a l’estructura proteínica, però informació al capdavall. L’oseltamivir és un fàrmac inhibidor de la neuraminidasa que s’ha revelat força eficaç desgavellant aquesta informació. Benvingut sigui, però mentre hi hagi proteïnes complexes i gent viatjant a l’engròs, les pandèmies floriran. No les hem de subestimar, però tampoc cal angoixar-s’hi. La vida funciona així.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;*Doctor en biologia i socioecòleg. Director general d’ERF&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-5258871889716671847?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=642108&amp;idseccio_PK=1006&amp;h=090904' title='&apos;Epidèmia de pandèmies&apos;'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/5258871889716671847/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=5258871889716671847' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/5258871889716671847'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/5258871889716671847'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/09/epidemia-de-pandemies.html' title='&apos;Epidèmia de pandèmies&apos;'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-4280931115597313027</id><published>2009-09-03T08:47:00.000+01:00</published><updated>2009-09-03T08:48:31.825+01:00</updated><title type='text'>Un avi centenari rebrà demà a bord d’un tren 22 adults als quals va salvar la vida de nens</title><content type='html'>&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;        &lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;Nicholas Winton va aconseguir treure de Txecoslovàquia 669 menors&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;      &lt;div class="caixavideogran"&gt;  &lt;p style="visibility: visible;" id="video_641901_0"&gt;&lt;embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.elperiodico.com/dissenys/serveis/videos2/flvplayer.swf" id="single" name="single" quality="high" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" flashvars="file=http://grupozeta.ondemand.flumotion.com/grupozeta/ondemand/elperiodico/cas/gm5084.flv&amp;amp;image=http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/videos/pub/thumb/fotovideo5084.jpg&amp;amp;logo=http://www.elperiodico.com/comunes/oscar2007/video/logoEP.png&amp;amp;overstretch=fit" height="270" width="400"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="peuvideo" style="width: 400px;"&gt;Vídeo: ATLAS. &lt;a href="http://www.elperiodico.cat/videos2.asp"&gt;&lt;span style="color: rgb(244, 5, 5);"&gt;&lt;b&gt;MÉS VÍDEOS&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;  &lt;script type="text/javascript"&gt;  var contat=0;  var votat=0;     function crearRequest5084()      {          try {     //IE5.5 i 6                  req = new ActiveXObject("Msxml2.XMLHTTP");         } catch ( e) {                  try {        //IE 5.0                          req= new ActiveXObject ("Microsoft.XMLHTTP");                  } catch (E) {                           req= false;                  }          }         //Firefox         if (! req &amp;&amp; typeof XMLHttpRequest!= 'undefined') {                  req = new XMLHttpRequest();         }          return req     }     function contarVideo5084()  {    if (contat==0)    {   var myXMLHTTPRequest = crearRequest5084();    myXMLHTTPRequest.open("GET", "/comunes/11ideal/GetXMLVideos.aspx?op=sumView&amp;id=5084", false);    myXMLHTTPRequest.send(null);                      contat++;    }  }       function votarVideo()     {  if (votat==0)  {         var myXMLHTTPRequest = crearRequest();          myXMLHTTPRequest.open("GET", "/comunes/11ideal/GetXMLVideos.aspx?op=sumOK&amp;id=5084", false);          myXMLHTTPRequest.send(null);               alert("Gracias por participar. Tu voto ha sido registrado con éxito");    votat++;  }     }     function getPlayer(gid) {      if(navigator.appName.indexOf("Microsoft") != -1) {       return window[gid];      } else {       return document[gid];      }        };            var s1 = new SWFObject("http://www.elperiodico.com/dissenys/serveis/videos2/flvplayer.swf","single","400","270","7");      s1.addParam("allowfullscreen","true");      s1.addParam("allowscriptaccess","always");               s1.addVariable("file","http://grupozeta.ondemand.flumotion.com/grupozeta/ondemand/elperiodico/cas/gm5084.flv");      s1.addVariable("image","http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/videos/pub/thumb/fotovideo5084.jpg");      s1.addVariable("logo","http://www.elperiodico.com/comunes/oscar2007/video/logoEP.png");      s1.addVariable("overstretch","fit");                                 s1.write("video_641901_0");                              //Código para contar las veces que se pone el video      var player = getPlayer("single");               if(navigator.appName.indexOf("Microsoft") != -1)           player.onactivate=contarVideo5084;      else          player.onmousedown=contarVideo5084();       &lt;/script&gt; &lt;/div&gt;            &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 250px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED090903/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F014D223LH05.jpg" alt="El tren. Hana Ofner, una de les nenes salvades, mostra els seus passaports a l’estació de Praga. Foto: REUTERS / DAVID W. CERNY" height="163" width="250" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;El tren. Hana Ofner, una de les nenes salvades, mostra els seus passaports a l’estació de Praga. Foto: REUTERS / DAVID W. CERNY&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;ELENA MATARÓ&lt;br /&gt;LONDRES&lt;/div&gt;       &lt;p&gt;L’edat no impedirà a&lt;i&gt; sir &lt;/i&gt;Nicholas Winton ser testimoni demà de l’arribada a Londres d’un tren, estirat per una locomotora a vapor, en què viatgen 22 persones que li deuen la vida. El tren va sortir dimarts passat de l’estació central de Praga i farà el mateix recorregut que 70 anys enrere van fer vuit combois que, gràcies a la feina de Winton, van salvar 669 nens de l’antiga Txecoslovàquia, la majoria d’ells jueus, quan el país ja es trobava sota l’ocupació nazi.&lt;br /&gt;La presència de Winton, que va complir 100 anys el maig passat, no és poca cosa, tractant-se d’un home que va defugir qualsevol tipus de vanaglòria per les seves accions. De fet, si hagués estat per ell, encara avui es desconeixeria qui va ser el benefactor d’aquells nens. No va fer partícips ni la seva família d’aquella gesta. No obstant, va ser gràcies a la seva dona, Grete, que els seus esforços van sortir a la llum el 1988, quan ella va trobar a les golfes de casa seva un portafolis que contenia llistes i fotografies dels nens que van agafar aquells trens i cartes dels seus pares.&lt;br /&gt;Una generosa alternativa&lt;br /&gt;El desembre del 1938, Winton, també conegut com el &lt;i&gt;Schindler britànic, &lt;/i&gt;tenia llavors 29 anys. Estava fent les maletes per anar-se’n a esquiar a Suïssa, quan el seu company de viatge li va trucar per a un canvi de plans: el seu nou destí seria Txecoslovàquia. L’autor d’aquella trucada era el seu amic Martin Blake, que ajudava la Comissió Britànica de Refugiats per a Txecoslovàquia. Dos mesos abans, les tropes de Hitler havien ocupat la regió dels Sudets, fronterera amb Alemanya, on hi havia una nodrida colònia alemanya. Amb l’excusa de garantir la seguretat dels alemanys, van ocupar el territori, i allò va provocar un èxode de refugiats. Winton es va horroritzar al comprovar les condicions dels camps de refugiats, i va decidir posar en marxa un sistema per evacuar nens, seguint els passos d’altres que funcionaven a l’Europa Central. Va començar llavors una tasca de coordinació entre diferents organitzacions que posaven en contacte els pares dels nens amb Winton, i ell al seu torn amb el Ministeri de l’Interior Britànic, per obtenir els visats.&lt;br /&gt; A l’acabar la seva jornada a la &lt;i&gt;city&lt;/i&gt;, Winton treballava per aconseguir fons i famílies que acceptessin fer-se càrrec dels nens, un requisit fonamental per obtenir el visat. I això mentre al sud d’Anglaterra ja havia començat l’evacuació de nens davant l’amenaça que suposava l’imminent esclat de la segona guerra mundial. Va establir llavors una organització amb uns quants voluntaris, entre ells la seva mare i la seva secretària, i van posar anuncis als diaris britànics per captar donacions i famílies d’acollida.&lt;br /&gt;Entre els mesos de març i agost del 1939 els trens van fer el recorregut, i Winton va esperar a l’andana de l’estació londinenca de Liverpool Street l’arribada dels nens. No obstant, guarda un terrible record de l’últim tren que hauria d’haver sortit l’1 de setembre del 1939, el dia que va començar la guerra. De matinada, els 250 nens ja havien pujat a bord quan les tropes alemanyes van impedir la seva sortida. No es va saber res més d’ells. La majoria van ser internats en camps de concentració amb les seves famílies.&lt;br /&gt;A Liverpool Street&lt;br /&gt;Entre els passatgers del tren que arribarà a l’estació de Liverpool Street, a més a més de 22 dels anomenats &lt;b&gt;«nens de Winton»&lt;/b&gt;, també hi ha prop de 60 familiars i la filla del benefactor, Barbara, que va dir que el seu pare als 100 anys encara és un home compromès. &lt;b&gt;«El que va fer fa 70 anys explica com és ara. Si aquesta commemoració fa que la gent sigui més conscient de les coses que hauríem de fer ara, ell ho veurà com una cosa bona»&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;Abans que sortís el tren es va descobrir una estàtua dedicada a Winton a l’estació central de Praga. No és l’únic honor que ha rebut. Abans que la seva gesta fos coneguda, Winton ja havia col·laborat amb una organització d’ajuda a persones amb dificultats d’aprenentatge: el seu fill Robin va néixer amb síndrome de Down. Més tard va centrar la seva atenció en l’ajuda a la gent gran, cosa que va propiciar que el 1983 fos condecorat com a Membre de l’Imperi Britànic. Posteriorment el 2003 va rebre el títol de Cavaller Britànic i el 2008 va ser proposat per al premi Nobel de la pau per la República Txeca. &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-4280931115597313027?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/4280931115597313027/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=4280931115597313027' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4280931115597313027'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4280931115597313027'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/09/un-avi-centenari-rebra-dema-bord-dun.html' title='Un avi centenari rebrà demà a bord d’un tren 22 adults als quals va salvar la vida de nens'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-1187428748104824596</id><published>2009-09-02T12:06:00.001+01:00</published><updated>2009-09-02T12:08:10.932+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;!-- END ID="RES112390690" CLASS="BUCKETWRAP PRIMARY" --&gt;&lt;!-- END ID="STORYSPAN02" CLASS="STORYLOCATION" --&gt;&lt;div id="storytext" class="storylocation"&gt;&lt;div id="res112389358" class="bucketwrap photo624"&gt;&lt;img src="http://media.npr.org/assets/news/2009/08/30/frank.jpg?t=1251658380&amp;amp;s=4" class="img624 enlarge" title="Robert Frank's famous image from 'The Americans' Courtesy of the National Gallery of Art" alt="Robert Frank's famous image from 'The Americans' Courtesy of the National Gallery of Art" width="624" /&gt;&lt;div class="captionwrap enlarge"&gt;&lt;a class="enlargeicon" alt="Enlarge" title="Enlarge Image" href="javascript:void(0);"&gt;&lt;span&gt;Enlarge&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;span class="creditwrap"&gt;&lt;span class="credit"&gt;Robert Frank&lt;/span&gt;/&lt;span class="rightsnotice"&gt;Courtesy of the National Gallery of Art&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;p&gt;Sharon Collins is the elevator girl of Robert Frank's famous image from &lt;em&gt;The Americans&lt;/em&gt;.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;!-- END CLASS="CAPTIONWRAP ENLARGE" --&gt;&lt;!-- END CLASS="ENLARGE_HTML" --&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="dateblock"&gt;&lt;img src="http://media.npr.org/assets/news/2009/08/30/frank2.jpg?t=1251658659&amp;amp;s=2" class="img300 enlarge" title="Collins poses in a recreation of the scene. Courtesy Ian Padgham/SFMOMA" alt="Collins poses in a recreation of the scene. Courtesy Ian Padgham/SFMOMA" width="300" /&gt;&lt;div class="captionwrap enlarge"&gt;&lt;a class="enlargeicon" alt="Enlarge" title="Enlarge Image" href="javascript:void(0);"&gt;&lt;span&gt;Enlarge&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;span class="creditwrap"&gt;&lt;span class="credit"&gt;Ian Padgham&lt;/span&gt;/&lt;span class="rightsnotice"&gt;SFMOMA&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;p&gt;A half-century later, Collins poses in a recreation of the scene.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;!-- END CLASS="CAPTIONWRAP ENLARGE" --&gt;&lt;span class="date"&gt;August 30, 2009&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;p&gt;One of photographer Robert Frank's most famous images aroused a particular interest from his friend, beat writer Jack Kerouac.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;In his introduction to Frank's book of photos &lt;em&gt;The Americans&lt;/em&gt;, Kerouac writes, "That little ole lonely elevator girl looking up sighing in an elevator full of blurred demons, what's her name &amp;amp; address?"&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Now we know.&lt;/p&gt;&lt;div class="container " id="con112389448"&gt;&lt;h3 class="conheader"&gt;On SFMOMA.org&lt;/h3&gt;&lt;p class="conintrotext"&gt;Read Ian Padgham's blog entry detailing how he met Sharon Collins.&lt;/p&gt;&lt;div id="res112389457" class="bucketwrap externallink"&gt;&lt;a href="http://blog.sfmoma.org/2009/08/21/ian-on-frank/"&gt;Elevators, Americans, Missed Connections&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;!-- END ID="RES112389457" CLASS="BUCKETWRAP EXTERNALLINK" --&gt;&lt;/div&gt;&lt;!-- END CLASS="CONTAINER " ID="CON112389448" PREVIEWTITLE="WEB RESOURCES" --&gt;&lt;p&gt;Today, Sharon Collins lives in San Francisco. About 10 years ago she visited the San Francisco Museum of Modern Art and found herself drawn to a particular photo — the same photo Jack Kerouac wrote about.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"I stood in front of this particular photograph for probably a full five minutes, not knowing why I was staring at it," she says. "And then it really dawned on me that the girl in the picture was me."&lt;/p&gt;&lt;p&gt;The iconic shot shows a young girl, pressing an elevator button, looking up with an unreadable expression. &lt;/p&gt;&lt;div class="container " id="con112402473"&gt;&lt;h3 class="conheader"&gt;Related NPR Stories&lt;/h3&gt;&lt;div id="res112402481" class="bucketwrap internallink"&gt;&lt;div class="simple"&gt;&lt;a href="http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=100673221&amp;amp;ps=rs"&gt;Frank's 'Americans,' Still Revelatory After 50 Years&lt;/a&gt; &lt;span class="date"&gt;Feb. 13, 2009&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;!-- END CLASS="SIMPLE" --&gt;&lt;/div&gt;&lt;!-- END ID="RES112402481" CLASS="BUCKETWRAP INTERNALLINK" --&gt;&lt;div id="res112402483" class="bucketwrap internallink"&gt;&lt;div class="simple"&gt;&lt;a href="http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=100688154&amp;amp;ps=rs"&gt;'Americans': The Book That Changed Photography&lt;/a&gt; &lt;span class="date"&gt;Feb. 13, 2009&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;!-- END CLASS="SIMPLE" --&gt;&lt;/div&gt;&lt;!-- END ID="RES112402483" CLASS="BUCKETWRAP INTERNALLINK" --&gt;&lt;/div&gt;&lt;!-- END CLASS="CONTAINER " ID="CON112402473" PREVIEWTITLE="RELATED NPR STORIES" --&gt;&lt;p&gt;At the time, her name was Sharon Goldstein, growing up in Miami Beach. At fifteen, she got a summer job as an elevator girl at the Sherry Frontenac Hotel. She says the hotel was always full of tourists, and many of them had cameras. Although she wishes she remembers this particular tourist, she doesn't. But she pieced together what happened by looking at Frank's contact sheet.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Robert Frank took about four photos of me without a flash in the elevator. I didn't know he was taking them. And then when the elevator emptied of its 'blurred demons,'" she says, "he asked me to turn around and smile at the camera. And I flashed a smile, put my hands on my hips. I hammed it up for about eight or ten frames."&lt;/p&gt;&lt;p&gt;But from the single image that was chosen for &lt;em&gt;The Americans&lt;/em&gt;, Kerouac guessed she was lonely. Collins thinks he was pretty close.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"He saw in me something that most people didn't see. I have a big smile and a big laugh, and I'm usually pretty funny. So people see one thing in me. And I suspect Robert Frank and Jack Kerouac saw something that was deeper. That only people who were really close to me can see. It's not necessarily loneliness, it's ... dreaminess."&lt;/p&gt;&lt;/div&gt; &lt;!--googleoff: index--&gt;&lt;div class="storytoolswrap stbottom"&gt; &lt;!-- END CLASS="SHARESELECTED" --&gt;&lt;div class="spacer"&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="storybottom"&gt;&lt;div class="colwrap"&gt;&lt;div class="divider"&gt;&lt;!-- END CLASS="COL3" --&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="padding: 1px 4px; position: absolute; -moz-appearance: tooltip; color: infotext; z-index: 10000; cursor: pointer; left: 968px; top: 1270px;"&gt;save&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-1187428748104824596?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/1187428748104824596/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=1187428748104824596' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1187428748104824596'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1187428748104824596'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/09/enlarge-robert-frank-courtesy-of.html' title=''/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-2137889883702322660</id><published>2009-09-01T19:39:00.001+01:00</published><updated>2009-09-01T19:39:47.235+01:00</updated><title type='text'>Jugar a petanca és zen</title><content type='html'>&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;        &lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;Un mestre budista francès triomfa amb un llibre on exalça l’activitat com a eina de creixement personal «sempre que es practiqui amb l’esperit adequat»&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 155px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED090901/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F028D234LH05.jpg" alt=" Concentració. Tres jugadors de petanca, a Barcelona. Foto: ARXIU / GUILLERMO MOLINER" height="250" width="155" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt; Concentració. Tres jugadors de petanca, a Barcelona. Foto: ARXIU / GUILLERMO MOLINER&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;MARCELO BERNÁRDEZ&lt;br /&gt;BARCELONA&lt;/div&gt;       Abans, molt abans de convertir-se en mestre budista, Alain Krystaszekv –nascut a França però de pares polonesos– era un bon jugador de petanca. Alguns diuen que excel·lent. Els que coneixien el fervor de la seva afició no es van estranyar gaire quan, molts anys després, van saber que aquell que amb el temps va acabar fent-se dir mestre Kaisen no només havia seguit practicant, sinó que havia contagiat als seus companys de meditació i havia convertit el joc en una pràctica comuna al Temple Zen del Cim Lluminós, situat al sud de França. El mestre va revelar més tard –i és inevitable pensar en tots els avis que cada dia es dediquen a practicar aquest joc– la següent veritat: la petanca i la meditació zen són germanes. Tenen trets en comú. Aquell que juga com s’ha de jugar, va dir Kaisen sense immutar-se, pot paladejar l’eternitat.&lt;br /&gt;Pràctica superior&lt;br /&gt;Kaisen (que significa «ermita solitària de la muntanya profunda») va trobar en algun moment que la seva teoria havia de ser impresa i divulgada, i acaba de publicar un llibre en el qual recorre els 35 anys que fa que medita i juga. &lt;b&gt;«Si es practica la petanca amb l’esperit adequat, aleshores et pot fer créixer com a persona»,&lt;/b&gt; assegura aquest home que ja és avi i venerable i que a les fotografies que li han fet per promocionar el llibre apareix sempre amb un resplendent somriure.&lt;br /&gt; L’èxit de &lt;i&gt;L’esperit de la petanca &lt;/i&gt;és el que té menys importància de tot això. De fet, probablement el més important és que ha fet sortir del seu cau veterans jugadors que, segons es desprèn de les seves declaracions, feia anys que intuïen (o sabien) que la petanca és una espècie de pràctica superior, capaç de fer millors les persones, i que –per descomptat, si es practica amb l’esperit adequat– pot arribar fins i tot a propiciar moments d’epifania.&lt;br /&gt; &lt;b&gt;«L’excel·lència s’aconsegueix&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;–argumenta el mestre– &lt;b&gt;deixant-te portar i apartant-te dels aspectes il·lusoris. En un determinat moment, es produeix una unitat entre el cos, l’ànima i la teva pròpia respiració. T’oblides de tu mateix i t’oblides dels altres. No ets aquí ni allà; ets a tot arreu».&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;Aplaudiment d’un campió&lt;br /&gt;Un dels que van subscriure entusiasmats la teoria del mestre Kaisen va ser ni més ni menys que Philippe Quintais, que ha estat 12 vegades campió del món i és una espècie d’heroi nacional per als francesos. Quintais va llegir el llibre i quan va arribar a l’última pàgina va decidir que havia de conèixer l’il·luminat. Va agafar un avió i es va plantar al cap de poc temps a la Dordonya, al Temple del Cim Lluminós; segons sembla, van jugar diverses partides, van parlar i es van agradar. &lt;b&gt;«No sóc un fanàtic del budisme&lt;/b&gt; –va declarar el robust i eixerit Quintais–&lt;b&gt;, però gent com aquesta et recarrega les bateries».&lt;br /&gt;&lt;/b&gt; ¿Acabarà la petanca, gràcies a l’experiència i les teories del mestre Kaisen, per obra i gràcia de l’enorme difusió que està tenint el seu llibre (de moment a França), compartint setial al costat de pràctiques considerades perfectament zen com el tir amb arc, la cal·ligrafia o el combat bushido? Qui es decideixi a llegir les més de 200 pàgines de l’obra entendrà que per a l’autor la pregunta és retòrica. Per descomptat. &lt;b&gt;«Hem de perfeccionar-nos sense parar&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;–diu–&lt;b&gt;, aprofitar que és el cos-esperit el que apunta i llança la bola i el que s’oposa als altres jugadors. És llavors quan l’esport es converteix de sobte en art, pràctica i recerca d’una millora a la vegada mental, espiritual i corporal».&lt;/b&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-2137889883702322660?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/2137889883702322660/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=2137889883702322660' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2137889883702322660'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/2137889883702322660'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/09/jugar-petanca-es-zen.html' title='Jugar a petanca és zen'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-6095420286637801358</id><published>2009-07-31T14:25:00.000+01:00</published><updated>2009-07-31T14:26:27.524+01:00</updated><title type='text'>Florence Devouard: «L’endívia va crear gran polèmica a Viquipèdia»</title><content type='html'>&lt;h3&gt;Florence Devouard: «L’endívia va crear gran polèmica  a Viquipèdia» &lt;/h3&gt;    &lt;h4&gt;És una de les fundadores de Viquipèdia, la gegantina enciclopèdia 'on-line', un instrument de coneixement que comença a qüestionar l’enfocament de l’educació.&lt;br /&gt;&lt;/h4&gt;        &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 250px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED090731/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F088D123LH01.jpg" alt="Florence Devouard. Foto: JOSEP GARCÍA" height="222" width="250" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;Florence Devouard. Foto: JOSEP GARCÍA&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;NÚRIA NAVARRO&lt;/div&gt;       &lt;p&gt;&lt;b&gt;–Estàvem pagant ja l’últim termini de la Larousse i apareix Viquipèdia...&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;–(Riu) Viquipèdia aspira a ser com la de Diderot i D’Alembert, una enciclopèdia del saber popular. No és una obra d’experts, és una construcció col·lectiva.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–¿A risc d’aparellar el senyor Pedro J. Ramírez amb Ralph Laurent?&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–¡Aquest va ser un article erroni! Viquipèdia disposa d’un sistema de&lt;i&gt; &lt;/i&gt;test&lt;i&gt; &lt;/i&gt;automàtic. Si detecta algun element estrany, genera una alerta. I després hi ha els bibliotecaris...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–¿Bibliotecaris?&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–Persones que coneixen el projecte i que es comporten amb correcció, a qui donem eines perquè apliquin les regles decidides per la comunitat. De fet, la revista &lt;i&gt;Nature&lt;/i&gt; va dictaminar que Viquipèdia és tan exacta com l’Enciclopèdia Britànica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–La Britànica és la Bíblia.&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–Doncs &lt;i&gt;Nature&lt;/i&gt; les va comparar i va notificar que a Viquipèdia hi havia quatre errors, i a la Britànica, tres. El nostre avantatge és que en tres mesos trobem els errors i els corregim.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–Enhorabona. Però ¿de quin peu van coixos?&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–Hi ha qui diu que els articles de Viquipèdia escrits per més de 200 persones sovint tenen problemes de coherència d’estil.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–Normal. ¿Quants articles hi ha?&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;–Uns tres milions.&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;–¿Hi ha baralles durant la construcció d’algun d’ells?&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;–Sí, en diem &lt;i&gt;guerres d’edició.&lt;/i&gt; La gent es confronta, i, quan no hi ha acord, el bibliotecari pot decidir bloquejar el text fins que es calmin els ànims. Una vegada calmats, se segueix dialogant a la &lt;i&gt;pàgina de discussió &lt;/i&gt;fins a arribar a un acord.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–Exemples, exemples.&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;–L’endívia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–¿Què li passa a l’endívia?&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–Va crear gran polèmica. A França se la denomina &lt;i&gt;endive&lt;/i&gt; i a Bèlgica, &lt;i&gt;chicon, &lt;/i&gt;i a la Viquipèdia francòfona es va discutir molt el títol de l’article. Al final es va arribar a l’acord de titular l’article principal amb &lt;i&gt;endive &lt;/i&gt;i citar &lt;i&gt;chicon&lt;/i&gt; dins. És una qüestió, si vol, ridícula, però que simbolitza com resoldre certes batalles que es donen entre França i Bèlgica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–Hi deu haver casos més fumuts. El de l’Holocaust, per exemple.&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;–Hi ha discussions que duren més. Però sempre arriba una nova informació que pot desencallar el problema. Els articles de Viquipèdia creixen millorant-se. Com més gent hi participa, millor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–També poden molestar més gent.&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–Els bloquejos a Viquipèdia sempre són polítics. Ens ha passat amb la Xina, però també quan vam publicar les caricatures de Mahoma. Vam tenir grans campanyes en contra, però vam considerar que tenien interès informatiu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–¿Viquipèdia canviarà l’univers del coneixement?&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–El principi &lt;i&gt;viqui&lt;/i&gt; és la col·laboració. És construir un recurs fet per tothom que beneficiï tothom. Però ara, a més de la llibertat d’accés, volem que es puguin utilitzar els continguts lliurement. L’única condició és que ningú s’apropiï el bé.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–Els que han vist la llum són els estudiants. Retallen, enganxen i llestos.&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;–Els educadors a França tenen una posició molt crítica respecte de Viquipèdia. Els nens tenen al seu abast esplèndids articles sobre l’Antiguitat o la cèl·lula. Ja no són els professors els que aporten la informació, i això els enerva.&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;–Una mica de raó sí que tenen, ¿oi?&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–Han d’anar pensant a canviar el seu paper a l’estrada. En el futur, el seu serà més un rol d’acompanyament, de guia, de mediació amb el coneixement, d’entrenament de l’esperit crític. I això de moment no els agrada gens.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–Escolti, ¿a qui se li ha d’atribuir l’invent?&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–És cosa d’uns quants. Richard Stallman és l’ideòleg de la filosofia de compartir, de disseminar i de modificar. Va muntar la Free Software Foundation i va desenvolupar l’estructura legal que hi ha darrere del llibre. Després hi ha Ward Cunningham, que va dissenyar la forma de coordinar, i Jimmy Wales, un empresari que va sentir parlar del projecte d’enciclopèdia i que, després d’un intent fallit, es va associar amb Larry Sanger i va apostar pel concepte &lt;i&gt;viqui.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–¿I vostè com es va ficar en tot això?&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;–Jo m’hi vaig involucrar el 2002, en el moment en què els EUA estudiaven envair l’Iraq. Em vaig adonar que hi havia una gran diferència entre el que pensaven Europa i els EUA, i vaig veure que Viquipèdia era un bon canal de comunicació entre gent que pensa diferent. A Viquipèdia tothom s’ha de posar d’acord.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;–Després d’haver fet de cap, ¿què fa ara pels usuaris?&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;–Estic desenvolupant &lt;i&gt;viquillibres&lt;/i&gt; per al sector de l’agricultura. Circularan gratuïtament per les escoles d’agricultura franceses. &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-6095420286637801358?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAt&amp;idnoticia_PK=633907&amp;idseccio_PK=1026' title='Florence Devouard: «L’endívia va crear gran polèmica a Viquipèdia»'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/6095420286637801358/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=6095420286637801358' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6095420286637801358'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6095420286637801358'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/07/florence-devouard-lendivia-va-crear.html' title='Florence Devouard: «L’endívia va crear gran polèmica a Viquipèdia»'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-6758918670612859346</id><published>2009-07-29T08:44:00.000+01:00</published><updated>2009-07-29T08:45:53.848+01:00</updated><title type='text'>El ajedrez, entre la guerra y la vida</title><content type='html'>&lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;div class="element1_3"&gt;  &lt;p style="font-style: italic;" class="subtitle"&gt;Anand, representante del nuevo mundo, sobresale en posiciones tácticas, el predominio del cálculo y su fantasía infinita  |  Kramnik, el viejo mundo, destaca en posiciones estratégicas, para las que la moderna tecnología no sirve  |  El ajedrez, el azar no juega ningún papel, su objetivo es la búsqueda de la perfección &lt;/p&gt; &lt;div class="w100c marginT10p"&gt; &lt;!--espai blanc--&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="peu"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt; &lt;div class="caption"&gt; &lt;a style="font-weight: bold;" title="Ver más artículos del autor" href="http://buscador.lavanguardia.es/buscador/index.xhtml?q=ALBERT%20SERRA" class="autornoticia"&gt;ALBERT SERRA&lt;/a&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; | 29/07/2009&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="text"&gt; &lt;p class="cosNoticia"&gt;Para Paco Bravo&lt;/p&gt;&lt;p class="cosNoticia"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="cosNoticia"&gt; Compré en mayo del año pasado las entradas para las cuatro últimas partidas, de las doce previstas, del duelo por el campeonato del mundo entre el ruso Vladimir Kramnik y el indio Viswanathan Anand. Este es para mí el más grande espectáculo deportivo (competitivo, no cruento) e intelectual (transparencia del razonamiento lógico) al que se puede asistir hoy en día. Ningún entendido esperaba que ese día de noviembre, cuando llegué a Bonn, el jugador indio tendría una ventaja de tres puntos, es decir, sólo tenía que conseguir un punto más para proclamarse vencedor. La primera partida que vi, la novena, acabó en tablas después de una ligera ventaja de las negras (Kramnik) que, contra la opinión de muchos, entre ellos el propio Anand, como confesó después en la rueda de prensa, nunca creí que el ruso supiera, o quisiera (el espíritu ruso sólo se motiva en situaciones extremas, de ahí toda la épica que envuelve su historia y su literatura) transformar en victoria. &lt;/p&gt; &lt;!--COL C-fotoAColCfoto230x310: false--&gt; &lt;p class="cosNoticia"&gt;Ningún analista daba ya ninguna posibilidad de triunfo al ruso, pues tenía que ganar las tres últimas partidas... ninguno excepto yo. (Cuando escribo esto estoy en la sala de juego en la jugada 20 de la décima partida, con ligera ventaja de Kramnik, que juega con blancas). Porque para mí, no estaba en juego sólo un campeonato del mundo, sino el destino de todo un pueblo y el posible advenimiento de otro, con un nuevo orden mundial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La reciente crisis financiera (en octubre del 2008), económica hoy, había cambiado ya este orden mundial con gran rapidez y simpleza. El único problema que veía a mi predicción (sancionada por el average negativo que reflejaban las apuestas - ¡y que me podía hacer ganar mucho dinero en caso de que que ganara Kramnik!-)era precisamente esta crisis, en la medida que el ajedrez, espejo de la vida (su resolución formal), ¡o la vida misma!, según Fischer, siempre había reflejado e incluso anticipado todos los cambios históricos y socioeconómicos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Antes de viajar a Bonn un amigo definió esta crisis, para gran preocupación mía (de mi dinero invertido en apuestas, de mis prejuicios lentamente solidificados sobre la preponderacia de la estrategia sobre la táctica, hoy en riesgo de quedar obsoletos, de mis, por qué no decirlo, preferencias estéticas), como una simple actualización:"Coges los libros de texto de cuando eras pequeño con los mapas pintados con los dos grandes bloques, el capitalista y el comunista, cambias los colores y obtienes el mundo de hoy".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Eran estos factores extradeportivos, por tanto, los que más me angustiaban, pues tenía miedo de que pudieran confirmarse en este match.Por un lado, a falta de tres partidas, el viejo mundo, el incendio de Moscú, la victoria agónica en Stalingrado, la revolución rusa, el sistema staliniano y su reflejo en las grandes escuelas de ajedrez rusas y el trabajo colectivo que acompañó a todos sus campeones hasta Kasparov (con el llegó la perestroika, de inspiración un poco más individualista); y las famosas palabras de Hitler en julio de 1941: "Es curioso advertir hasta qué punto la situación de un pueblo en el mundo es efecto de su edad. Una nación joven necesita éxitos constantes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una nación envejecida puede permitirse continuos fracasos. Alemania e Inglaterra. Es necesario que dominemos esa región del Este con doscientos cincuenta mil hombres encuadrados por buenos administradores. Tomemos ejemplo de los ingleses, que con un total de doscientos cincuenta mil hombres - de ellos cincuenta mil soldados-,gobiernan a cuatrocientos millones de hindúes". Por un lado pues, toda la estructura mental de la Vieja Europa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por el otro, el nuevo mundo de los ejércitos profesionales (privados incluso: ¿contra qué luchan?), las economías emergentes, el poder nuclear indio, la permeabilidad y adaptación de su población a las nuevas tecnologías, a las que en Rusia sólo accede una élite, y la fuerte desregulación de una sociedad india, paradójicamente muy jerarquizada, como en el caso de Rusia: ¿será esta la mejor forma de organización social para enfrentarse a los retos del mundo moderno? Un nuevo mundo donde las amenazas bélicas obtienen por respuesta de la comunidad internacional un bloqueo económico, jamás una guerra que el probable vencedor curiosamente no puede permitirse (fracasos y retiradas progresivas en Iraq y Afganistán).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A partir de la clásica distinción de Clausevitz entre táctica y estrategia (para él, la táctica enseña el empleo de las fuerzas armadas en el combate y la estrategia el empleo de los combates para alcanzar el propósito de la guerra) se comprende que en este nuevo mundo, también para el ajedrez, y que podía sustituir al viejo de golpe, el jugador indio sobresalga en posiciones tácticas (aquellas en las que predomina el cálculo y la fantasía infinita y bella del mismo), posiciones estas en las que las máquinas son insuperables y a las que se puede imitar por inercia y talento; mientras que el ruso, representante del viejo mundo, destaca en posiciones estratégicas, para las que la moderna teconología no sirve, pues no pueden calcularse y sí pueden aprenderse. (Con este poco sentido de la táctica, Kutuzov y Zhukov enviaron a millones de abnegados soldados - ingenuos, hoy-,muchos de ellos inútilmente desde un punto de vista táctico, pero consiguieron in extremis el objetivo estratégico de la victoria final). La lucha entre estas dos aproximaciones y el grado de preponderancia de una sobre otra iba a determinar el resultado final del campeonato.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta dialéctica que vive en el corazón de todo ser humano y que el ajedrez refleja de forma nítida y perfecta (se suprime el azar que tanto distorsiona el arte de la guerra) ha sido abordada por grandes escritores, con diferentes resultados literarios pero indiscutiblemente mediocres en su capacidad analítica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Stefan Zweig y Vladimir Nabokov escribieron dos novelas muy famosas sobre el tema pero débiles en lo que respecta a su profundización de los aspectos técnicos y psicológicos del ajedrez. Los elementos novelescos más efectistas (los desórdenes mentales de todo tipo, la inadaptación al mundo, etcétera), como sucede también en El jugador de Dostoievski, ahogan por completo la verdadera reflexión sobre la naturaleza del juego del ajedrez y el sentido competitivo de cualquier juego.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para encotrar libros apasionantes sobre el tema, aunque sea de forma implícita, debemos acudir a Guerra y paz de Tolstoi y a las crónicas históricas Stalingrado y Berlin de Anthony Beevor, militar inglés, talentoso escritor y lúcido y desprejuiciado pensador.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aparte, es interesante el libro Campos de fuerza,la curiosa, aunque ligera, crónica del campeonato del mundo disputado en Reijkiavik entre Fischer y Spassky, escrita por el teórico de la literatura George Steiner. Y por supuesto, no podemos evitar citar las obras de dos grandes tratadistas del arte de la guerra: Carl Von Clausevitz, con su capital De la guerra,y el más desconocido Antoine-Henri de Jomini, con su Compendio del arte de la guerra y otras obras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La desafortunada carrera militar de este último y su secreta y enorme influencia en Napoleón y en el zar Alejandro, a los que sirvió indistintamente, fueron motivo de fascinación y reflexión para Josep Pla. Para comprender el nudo central de esta dialéctia entre táctica y estrategia, la décima partida fue soberbia y muy ilustrativa. Fue la primera victoria de Kramnik en el duelo y para la mayoría de verdaderos aficionados fue la más apasionante de todas. "No sé qué he hecho mal", dijo Anand al final en la rueda de prensa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Parece que no he hecho nada especial y al final tenía una posición ganadora. Es una posición muy complicada que incluso grandes maestros del más alto nivel no pueden comprender", aseveró Kramnik por su parte. Y, por supuesto, de bien poco servían los ordenadores en esta posición, como quedó demostrado en los análisis en la sala de prensa durante la partida, porque estos no piensan con lógica estratégica, sino con lógica táctica basada en el cálculo bruto, que no puede dar nada relevante en este tipo de posiciones. "No pueden comprender", dijo Kramnik... porque no se pueden calcular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y estas son el tipo de posiciones preferidas del ruso, representante del viejo mundo: el mundo de las partidas lentas, de los interminables campeonatos del mundo, del ajedrez por correspondencia sin ordenadores, hoy casi desaparecido; ese mismo viejo mundo ajedrecístico del jugador que con el tiempo necesario puede vencer a los jugadores profesionales de torneos (mejor preparados en aperturas con las bases de datos de los ordenadores); o de ese otro jugador (sólo un puñado de grandes maestros, es verdad) que puede, todavía hoy, vencer a los ordenadores más potentes (¡programados por ajedrecistas!) que calculan millones de jugadas por segundo; ese mundo, en definitiva, que en ajedrez busca la perfección.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este mundo, con la victoria de Anand, a pesar suyo y del juego deslumbrante que mostró durante todo el campeonato, ha hecho un sensible paso más hacia su desaparición definitiva. El espectáculo, esto es, el dinero, lo ha matado. El deporte con menos aptitudes para ser fagocitado por la lógica del espectáculo ha sucumbido a él: véase el zoológico espectáculo de los jugadores en el último torneo de Bilbao, jugando dentro de unas peceras de cristal en medio de la plaza pública.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Qué contrasentido... ¡cuando la belleza del ajedrez, que es su profundidad, suele estar precisamente en aquello que no se ve!: las variantes que los ajedrecistas piensan y no juegan sobre el tablero, por razones lógicas de puro cálculo, psicológicocompetitivas o, incluso, metafísicas - signos de los tiempos y de los pueblos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La lógica estratégica busca la perfección que debe conducir de forma fatal a la victoria final; la lógica táctica busca el refinamiento, la sofisticación diabólica de la imperfección, es decir, el aprovechamiento impío de la ausencia de perfección que, azarosamente, puede también conducir a la victoria final. También en la geopolítica moderna hemos visto como los golpes tácticos puros (el terrorismo) ponían en jaque a todo un sistema basado en la defensa perfecta: el de los estados que aman la paz y sólo se lanzan a la guerra convencional (estratégica) para defenderse de amenazas potenciales o reales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta es su naturaleza, y cuando se salen de ella, caso de Estados Unidos cuando ha apoyado golpistas en países sudamericanos o líderes dudosos en Oriente Medio, siempre le ha salido mal, pues la lógica de estas actividades, en apariencia estratégica, era en realidad táctica, para un jugador o una posición inadecuada: es la misma sensación que todos los jugadores de ajedrez conocen cuando una combinación sale mal, es decir, cuando es refutada por la lógica superior o más profunda del adversario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La profundidad está reñida con el espectáculo y Kramnik ha sido muy a menudo calificado como un jugador pasivo,por su juego y por firmar muchas veces tablas prematuras (decisión nunca táctica y, por tanto, poco comprensible para aficionados no experimentados); se le ha acusado de falta de ambición cuando para él la perfección está en la paz perpetua (no perder jamás) y sólo cuando se le obliga se lanza al ataque que destruye la máxima armonía de las piezas al inicio de la partida o de todas aquellas partidas que acaban en tablas forzadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La guerra convencional, e incluso la guerra de guerrillas tiene como objetivo estratégico final la creación de un nuevo orden; al contrario, el terrorismo tiene como objetivo, por definición, socavar un orden ya existente. De hecho, el terrorismo nunca ha conseguido sus objetivos porque, a pesar de ser fascinante y atrevido estéticamente, heroico incluso, simplemente no tiene futuro:sus fines se agotan en sí mismos y mueren en su propio fuego (casos de jugadores como Shirov y Tal).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y se desmorona al mismo tiempo el mito de la gran sabiduría estratégica del terrorismo que persigue unos objetivos tan lejanos que sólo él puede vislumbrar y que siempre se mantienen curiosamente a la misma distancia (esto es, son tan inmóviles que se confunden con él). Décadas de terrorismo ruso, de audacia de corazón (valentía), no consiguieron lo que en pocos años consiguió una simple revolución, de audacia de espíritu (resolución)... por definición, estratégica; si no, se hubiera tratado de un inofensivo acto rebelde, táctico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los alidados del terrorismo, en el mundo moderno, son los mismos que los de este nuevo orden mundial del ajedrez que se está instaurando: los medios de comunicación de masas, el espectáculo y la opinión pública. ¿Cómo podemos tolerar la aberración que supone (por fortuna, sin una masiva aceptación por el momento), como hemos visto en el citado torneo de Bilbao, dar tres puntos por victoria y medio punto por tablas, como si estuviéramos en un vulgar partido de fútbol?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esto es propio de deportes en los que el azar juega un papel importante (físicos, de equipo, con pelotas, es decir, imprecisos) y donde, a pesar de su profusión, dicho azar no se reparte de forma equitativa: los árbitros, la presión mediática, la agresividad del público, un reglamento confuso, etcétera, lo impiden. El aprovechamiento inteligente y estratégico de este azar, por tanto, es algo remarcable y puede merecer los tres puntos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En una palabra, en deportes en esencia resultadistas, a pesar de clamar lo contrario y del menosprecio en que suelen caer los equipos que siguen esta filosofía, que es en el fondo la más acorde con la naturaleza íntima de dichos deportes, es donde la verdad (y su congénita belleza: ¡cómo el ajedrez refleja y demuestra el axioma platónico de la inviolabilidad de la unión de estos dos conceptos!) es indescifrable y, aún peor, superflua.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es comprensible, pues, la facilidad con que estos deportes generan aficionados fanáticos, manipulables y estúpidos, que son todos; y cuánto más cerca están, a nivel teórico, del circo romano que del noble arte de la guerra. En el ajedrez, sin embargo, el azar no juega ningún papel (y, en cualquier caso, se reparte de forma equitativa). La lógica del espectáculo y de sus representaciones de acontecimientos le es ajena.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su objetivo es la búsqueda de la perfección, desconocida a día de hoy pues ninguna computadora ha podido establecer cuál es el resultado ideal de una partida, ni parece que vayan a poder hacerlo en un futuro cercano (las combinaciones posibles son de 10 elevado a 126 ceros, más que átomos hay en el universo).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;O, al menos, en ausencia de la perfección, la búsqueda de la unidad.La aberración de Bilbao podría compararse a dar como ganador de un maratón (otro deporte con poco azar de por medio: en eso reside su famosa mística - que no pueden tener los citados deportes vulgares-,pues su búsqueda, como en el ajedrez, es en el fondo espiritual) no al que llega primero al final de la carrera, sino al atleta que ha logrado los mejores puestos en varios pasos intermedios (pequeñas victorias azarosas o representaciones del gran acontecimiento final invisible). Y, claro, entonces tendríamos ocho maratones en uno (imagénes alejadas, no vividas) y mucho más espectáculo paro los legos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Como en el ajedrez, en el maratón, su esencia, su belleza, ¡está en aquello que no se ve! ¿Són científicamente menos ideales las tablas que la victoria? Hoy no se sabe. Pero la clásica y tradicional proporcionalidad (medio punto, un punto) parece la más armoniosa... para alcanzar la verdad final del ajedrez, que no es la mera victoria: como el ideal de cualquier maratoniano, no es tanto ganar la carrera como morir justo después de cruzar la meta, por falta de reservas de energía, ni siquiera para seguir con vida; ni antes de cruzarla (imperfección estratégica), ni mucho después (imperfección táctica, aún más penosa).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Es este ideal de unidad superior a la victoria competitiva? La respuesta es difícil pero, en cualquier caso, estamos mucho más allá de todos los otros deportes, de esencia resultadista. ¿Tiene este ideal del maratón - no olvidemos su origen mítico y la muerte fundacional del primer corredor-algo que ver con ser el mejor sprinter en pasos intermedios? ¿Tiene algún sentido decidir un campeonato del mundo de ajedrez en un desempate a partidas rápidas (el ajedrez rápido es ya una contradicción en sí misma)? ¿O ir reduciendo, cada vez más, la duración de las partidas en los torneos profesionales? ¿O ir reduciendo también el número de partidas que deciden un campeonato del mundo o una final de candidatos?Un buen ejemplo de este descalabro lo encotramos en el reciente match de candidatos entre Kamsky y Topalov.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las habilidades prácticas de este último le bastaron para conseguir una victoria triste, casual y poco merecida. En un duelo a sólo ocho partidas, el juego más profundo y completo de Kamsky al final sucumbió ante el perverso y vacío aprovechamiento táctico de pequeños despistes de este por parte del búlgaro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De la misma forma, hoy, el ejército más completo y preparado del mundo, el de Estados Unidos, es inútil para controlar y eliminar las amenazas de pequeños países improductivos bélicamente, pero hábiles y, por tanto, peligrosos. Con la victoria de Anand, y a pesar suyo en el fondo, todo un mundo ajedrecístico da un paso más hacia su desparación (¿anticipa también un nuevo orden mundial?).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perdí mucho dinero en las apuestas, pero puedo consolarme de estas dos tristes desgracias con una felicitación sincera a Viswanathan Anand por su formidable victoria, por haber jugado el mejor ajedrez de su carrera y por haber preparado este campeonato de forma tan convincente. El amor por el riesgo y la bravura que le definen estuvieron en Bonn siempre controlados y todos los golpes tácticos se armonizaron asombrosamente con los objetivos estratégicos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La gran épica rusa fue embaucada, esta vez, por la magia indú... y por un poder real, que niega hoy categóricamente las palabras de Hitler de 1941. Un poder que anuncia una nueva supremacía mundial, de países como India o China (esta última con numerosos grandes jugadores ya en la élite), con una capacidad creciente y voraz de copiar y competir con la economía y la industria occidentales (la bélica también, con China y la desafiante Corea del Norte a la cabeza), y siempre a la búsqueda insaciable del éxito moderno (eficacia efectista), olvidando quizás demasiado pronto el antiquísimo origen y los tradicionales valores de su civilización.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Sabrá el viejo mundo y sus futuros grandes jugadores de ajedrez reaccionar y volver a recuperar su trono? Porque este debe ser su primer objetivo: no lo olvidemos, el ajedrez es deporte, ciencia y arte... por este orden. Ningún valor tiene la perfección estratégica (ciencia), ni la belleza táctica (arte) si no conducen al estadio máximo de armonía competitiva que es la victoria, o al menos, la ausencia de derrota (deporte).&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-6758918670612859346?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090729/53754344156/el-ajedrez-entre-la-guerra-y-la-vida.html' title='El ajedrez, entre la guerra y la vida'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/6758918670612859346/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=6758918670612859346' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6758918670612859346'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/6758918670612859346'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/07/el-ajedrez-entre-la-guerra-y-la-vida.html' title='El ajedrez, entre la guerra y la vida'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-8745042218189958518</id><published>2009-07-19T18:41:00.003+01:00</published><updated>2009-07-19T18:47:35.274+01:00</updated><title type='text'>L'enigma visual d'Espejo</title><content type='html'>&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;    &lt;h4&gt;L’escriptor Juan Villoro, premi Ciutat de Barcelona de periodisme per un reportatge publicat el mes de gener del 2008 a EL PERIÓDICO en el qual explicava l’extraordinària troballa de l’anomenada ‘maleta mexicana’ amb valuosos rodets inèdits de Robert Capa, reflexiona sobre la solució de la fotografia del milicià. Manté que el fet que fos un muntatge no resta valor simbòlic a la imatge.&lt;br /&gt;&lt;/h4&gt;    &lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;La solució del misteri de la cèlebre fotografia del milicià confirma la tendència de Capa a afegir detalls a la realitat&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 250px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED090719/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F058D248LH05.jpg" alt="La imatge del dolor 8 La fotografia El milicià mort, de Robert Capa, que exhibeix actualment el MNAC. Foto: SAMUEL ARANDA" height="117" width="250" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;La imatge del dolor 8 La fotografia El milicià mort, de Robert Capa, que exhibeix actualment el MNAC. Foto: SAMUEL ARANDA&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;JUAN Villoro&lt;/div&gt;       &lt;p&gt;Ernest Alós va decidir seguir la més famosa bala perduda de la història de la fotografia i va descobrir que no va tocar el blanc. En l’apassionant crònica que va publicar EL PERIÓDICO DE CATALUNYA divendres passat, s’aclareix on va caure el protagonista d’&lt;i&gt;El milicià mort&lt;/i&gt;. No va ser a Cerro Muriano, com s’havia dit, sinó en una localitat a 50 quilòmetres que sembla batejada per provocar enigmes visuals: Espejo.&lt;br /&gt; Des del 1975, quan Philip Knightley va publicar &lt;i&gt;The First Causalty&lt;/i&gt;, la hipòtesi d’un muntatge era tema de discussió entre els especialistes en Robert Capa. L’exposició que s’exhibeix al Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC) va permetre a Ernest Alós precisar el paisatge de la foto i fer una investigació &lt;i&gt;in situ&lt;/i&gt;.&lt;br /&gt;Robert Capa va disparar l’obturador el 5 de setembre de l’any 1936. A Espejo només hi va haver combats 20 dies després. ¿És possible que una bala estigués tan avançada?&lt;br /&gt;La veritat és una categoria que canvia així que coneixem més coses. En el seu guió museogràfic per a l’exposició de Montjuïc, Cynthia Young comenta que la tesi d’una mort en combat s’havia substituït per la d’un tret accidental. Això restava dramatisme a la foto més cèlebre de la guerra civil espanyola, però no la convertia en una posa.&lt;br /&gt;No es poden descartar les dades que portarà el futur. ¿Algú descobrirà que el 5 de setembre de 1936 un enemic o un company va disparar la seva arma per bogeria o distracció, en absoluta soledat i molt lluny del front?&lt;br /&gt;Per ara, la informació d’EL PERIÓ-DICO confirma la tendència de Capa a afegir detalls a la realitat. No és casual que la seva autobiografia portés el títol de &lt;i&gt;Lleugerament fora de focus&lt;/i&gt;. Les distorsions que són la maledicció del fotògraf poden ser la virtut del narrador.&lt;br /&gt;Seductor i mentider, Robert Capa es va construir un personatge (començant pel seu nom, que va substituir el d’André Friedmann) i va animar les nits de París amb relats no sempre fiables de les seves peripècies als fronts de guerra. No hi ha el menor dubte de la seva intrepidesa, que el va portar a morir al Vietnam el 1954, ni de la seva qualitat com a fotògraf.&lt;br /&gt;Apostador consumat, va dependre de la fortuna. Va desembarcar a Normandia, però un laboratorista va sobreescalfar els negatius i només 11 preses van resultar acceptables. A Espejo es va arriscar menys i va aconseguir la més discutida de les seves imatges.&lt;br /&gt; &lt;i&gt;El milicià mort&lt;/i&gt; és una fotografia excepcional per la forma en què atrapa un cos que cau. La mirada del soldat s’extravia, el peu esquerre s’afluixa, ja vençut, el cos es desploma en una posició incòmoda, torçada, aliè a qualsevol altre impuls que no fos sucumbir, el rifle està a punt de ser deixat anar, com un trasto inservible. Una icona de l’aniquilació.&lt;br /&gt;Fins ara no s’han trobat els negatius de la seqüència. En cas que se’n fessin diverses preses, seria difícil trobar-ne una de més convincent.&lt;br /&gt;«La imatge fotogràfica és sempre alguna cosa més que una imatge: és el lloc d’una divisió, d’un trencament sublim entre el món sensible i l’intel·ligible, entre la còpia i la realitat, entre el record i l’esperança», escriu Giorgio Agamben.&lt;br /&gt; Tota fotografia reclama ser interpretada, és una mediació entre el que va passar i el que sentim en temps present.&lt;br /&gt; &lt;i&gt;El milicià mort&lt;/i&gt; no deixarà d’interrogar els que el contemplin. El dolor que transmet és verdader. Amb les importants dades que tenim, hem de deixar de tractar-ho com una notícia de la mort. És una altra cosa: un símbol. Igual que el &lt;i&gt;Crist&lt;/i&gt; d’Andrea Mantegna, representa un sacrifici que no necessàriament es va produir d’aquella manera. &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-8745042218189958518?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=630608&amp;idseccio_PK=&amp;h=090719' title='L&apos;enigma visual d&apos;Espejo'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/8745042218189958518/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=8745042218189958518' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8745042218189958518'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/8745042218189958518'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/07/lenigma-visual-despejo.html' title='L&apos;enigma visual d&apos;Espejo'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-1782740052780043661</id><published>2009-07-15T12:00:00.000+01:00</published><updated>2009-07-15T12:01:03.200+01:00</updated><title type='text'>Un canvi de model productiu</title><content type='html'>&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;        &lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;La nova llei d’economia sostenible establirà les bases per a la creació de més i millor ocupació&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 189px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED090715/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F008D113LH01.jpg" alt=" Foto: MARíA TITOS" width="189" height="250" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt; Foto: MARíA TITOS&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;CELESTINO Corbacho*&lt;/div&gt;       Un dels motius pels quals es recordarà aquest any 2009 serà per la Conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, que es portarà a terme a Copenhaguen al desembre, i que té com a objecte acordar un nou Tractat Global sobre el Clima, la continuació, confiem que millorada, del denominat protocol de Kyoto.&lt;br /&gt;Aquest disseny del model de planeta que pensem llegar a les futures generacions que s’ha d’establir a Copenhaguen constitueix un canvi de tanta importància que, probablement, acabarà amb els dubtes a l’hora d’establir quina és la «quarta revolució industrial»; després de la del carbó, la de l’electricitat i la cientificotècnica vindrà la revolució verda. Així, doncs, la repercussió que tindrà en el mercat de treball aquest nou model no s’ha de dissociar de la construcció d’aquest nou model.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;LES MESURES que tots els governs estem prenent per afrontar la crisi financera global que vivim des del 2008 s’han convertit en una oportunitat per transformar les economies en economies verdes. Economies generadores de llocs de treball qualificats i que poden garantir, a més de la mediambiental, la sostenibilitat de l’Estat de benestar, al qual les opcions polítiques progressistes no podem renunciar.&lt;br /&gt;Precisament, Espanya ha fet una aposta inequívoca perquè els programes d’estímul que està desenvolupant, per tal de revitalitzar el nostre teixit econòmic, encaminin també la nostra economia cap a un model de creixement sostenible. &lt;b&gt;José Luis Rodríguez Zapatero&lt;/b&gt; s’exigeix a si mateix, i al seu Govern, que, més enllà d’afrontar els reptes que planteja la conjuntura actual, es planifiquin les línies que s’han de seguir per impulsar un nou entorn econòmic, sostenible a llarg termini. Hem pres nota dels errors del passat. Si una cosa ha posat de manifest la crisi global, són les mancances del model que fins ara hem tingut: la recerca de beneficis a curt termini és perjudicial a mitjà i a llarg termini, i aquesta conclusió adquireix aspectes dramàtics quan es refereix a l’ocupació.&lt;br /&gt;El nou model econòmic haurà de conjugar valors que havien quedat arraconats: el del treball i el de l’esforç, amb altres que amb prou feines hem incorporat, els que es deriven de la sostenibilitat. Només així aconseguirem l’equilibri entre els objectius immediats i els reptes a llarg termini, així com un millor alineament entre els beneficis privats i els socials.&lt;br /&gt;En aquest sentit, la llei d’economia sostenible que el Govern remetrà pròximament a les Corts serà una peça important en el canvi de model. Sobre aquesta llei s’establiran les bases per a la creació d’un entorn econòmic orientat a la millora de la productivitat a llarg termini, utilitzant de manera sostenible els nostres recursos per crear riquesa i, amb aquesta riquesa, millorar el benestar social dels nostres ciutadans. La complementarà el Fons per a l’Economia Sostenible, dotat amb 20.000 milions d’euros per al 2010 i el 2011 i gestionat per l’ICO en col·laboració amb el sector privat.&lt;br /&gt;En l’àmbit del treball, aquest entorn econòmic sostenible es tradueix en el fet de potenciar activitats amb una clara vocació de futur i amb capacitat de generació de més i millor ocupació, que no depenguin tant dels cicles econòmics i generin valor afegit.&lt;br /&gt;Una de les opcions per a la creació d’ocupació és fer més sostenibles sectors econòmics clau, i el primer de la llista és el de l’energia, d’aquí ve l’aposta del Govern d’Espanya per un model energètic que conjugui el respecte mediambiental amb la generació de llocs de treball, i no hi ha dubte que aquest model és precisament el de les energies renovables. El camí que ha emprès Espanya en aquest sentit no té marxa enrere.&lt;br /&gt;Òbviament, hi ha la necessitat de fer més sostenibles altres sectors, com l’edificació i la construcció, la indústria bàsica, el sector sociosanitari, el del transport o la gestió dels recursos naturals. També es podria parlar de la millora en la gestió i el tractament dels residus, o la integració del transport per carretera en sistemes logístics globals.&lt;br /&gt;L’economia sostenible també posarà l’accent en l’educació. És fonamental orientar el sistema educatiu cap a les necessitats del mercat de treball, i dotar els treballadors dels instruments per afrontar el context tecnològic i canviant en què ens movem i ens mourem les pròximes dècades. La capacitat d’adaptació i d’actualització dels coneixements serà molt important en els futurs perfils professionals.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;TOTS AQUESTS canvis hauran de complir, també, una premissa fonamental: assegurar la cohesió social i la igualtat, garantint així la sostenibilitat de l’Estat de benestar. La transició entre el model productiu fins ara vigent i l’economia verda ha de garantir que els que estan patint en més gran mesura les conseqüències de l’actual crisi incrementin les seves oportunitats d’ocupació, i evitar, d’aquesta manera, el risc d’exclusió social.&lt;br /&gt;Amb sostenibilitat econòmica, ocupació de qualitat, i un sòlid Estat de benestar tindrem un model productiu adequat al segle XXI, amb unes relacions laborals que permetin mantenir o incrementar la productivitat i el rendiment econòmic, alhora que compaginar més bé el temps de treball i la vida personal. El futur, doncs, ha d’anar cap a una economia més humana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;*Ministre de Treball&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-1782740052780043661?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=629434&amp;idseccio_PK=1006&amp;h=090715' title='Un canvi de model productiu'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/1782740052780043661/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=1782740052780043661' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1782740052780043661'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/1782740052780043661'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/07/un-canvi-de-model-productiu.html' title='Un canvi de model productiu'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-3565414975578883400</id><published>2009-07-04T10:17:00.000+01:00</published><updated>2009-07-04T10:18:23.685+01:00</updated><title type='text'>Amor etern a El Bulli</title><content type='html'>&lt;h3&gt;©&lt;/h3&gt;            &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 368px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_373/foto_373991_CAS.gif" alt="Seqüència en la qual el broker novaiorquès Jason Miller demana la mà de la seva nòvia, Hye Won Park. L'anell estava a les postres. Foto: IOSU DE LA TORRE" height="200" width="368" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;Seqüència en la qual el broker novaiorquès Jason Miller demana la mà de la seva nòvia, Hye Won Park. L'anell estava a les postres. Foto: IOSU DE LA TORRE&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;IOSU DE LA TORRE&lt;br /&gt;ROSES&lt;/div&gt;       &lt;p&gt;Qualsevol nit a El Bulli salta la sorpresa. Divendres a la matinada, un &lt;i&gt;broker&lt;/i&gt; novaiorquès li va demanar matrimoni a la seva nòvia a l’hora de les postres. La cinquantena de clients van trencar en aplaudiments quan van descobrir el financer &lt;b&gt;Jason Miller&lt;/b&gt; agenollat als peus de &lt;b&gt;Hye Won Park,&lt;/b&gt; la nòvia, que va escenificar el &lt;i&gt;sí, ho vull&lt;/i&gt; amb una intensíssima abraçada. Algú hauria d’escriure un llibre sobre les altres històries del restaurant de cala Montjoi, encara que formin part del secret de sumari.&lt;br /&gt; Dijous a la tarda, &lt;b&gt;Juli Soler,&lt;/b&gt; el millor cap de sala del món, explicava a uns amics arribats de Pamplona com ho va passar de malament amb la desaparició d’aquell fals gurmet anomenat &lt;b&gt;Pascal Henry&lt;/b&gt; que no va arribar a cobrir mai la ruta dels tres estrelles Michelin perquè es va quedar sense patrocinador. A partir d’avui celebrarà la nit en què dos guapos nord-americans van decidir casar-se després d’haver assaborit el menú 2009 de &lt;b&gt;Ferran Adrià.&lt;br /&gt;&lt;/b&gt; El pretendent no tenia clara la manera com mostraria l’anell, un brillant ancorat en or blanc. Després del mar de sensacions que produeixen 30 plats, era lògic que estigués atordit. I nerviós. La intuïció de &lt;b&gt;Lluís García, &lt;/b&gt;mestre en el control d’un restaurant tan mil·limetrat com El Bulli, va ser decisiva. El bagul de les postres va amagar el tresor per al moment en què &lt;b&gt;Hye Won Park&lt;/b&gt; l’obrís. Amb els dolços d’&lt;b&gt;Albert Adrià&lt;/b&gt; va emergir l’anell. &lt;b&gt;Jason Miller&lt;/b&gt; es va agenollar i es van multiplicar les sensacions.&lt;br /&gt; ¿És possible que un home i una dona que no es coneixien fa un any acabessin declarant-se tant d’amor a casa de &lt;b&gt;Ferran Adrià&lt;/b&gt; una calorosa nit del mes de juliol? Doncs, sí. L’expert en finances &lt;b&gt;Miller&lt;/b&gt; va explicar a aquest diari que l’hivern del 2007 va assistir a una conferència impartida per &lt;b&gt;Adrià&lt;/b&gt; a Nova York, la ciutat que es va atrevir per primera vegada a batejar-lo com el millor cuiner del món. «He d’aconseguir com sigui una taula a El Bulli», es va proposar aleshores.&lt;br /&gt;L’any passat va fer bingo i va aconseguir l’objectiu per a les 20.30 hores del 2 de juliol. Va reservar taula per a dos sense saber qui l’acompanyaria. A la primavera, el &lt;i&gt;broker&lt;/i&gt; amb domicili al selecte Upper West Side novaiorquès, va anar a la festa d’uns amics al barri de Brooklyn. Com si fos un parèntesi d’una novel·la de &lt;b&gt;Paul Auster,&lt;/b&gt; allà va conèixer una guapíssima dissenyadora de moda, de pares coreans, i en va quedar captivat. &lt;b&gt;Hye Won Park&lt;/b&gt; vivia molt a prop del seu apartament. Només faltava que arribessin les vacances i volar junts a Barcelona per conduir dues hores fins més enllà de Roses, el municipi que aquest any per fi ha reconegut el ganxo d’&lt;b&gt;Adrià&lt;/b&gt; dedicant-li un gran cartell a la primera rotonda on desemboca el trànsit que circula fins al poble avui immortalitzat pel millor cuiner del món. Hi ha poblacions que venen cascos antics, i altres, genis del foc.&lt;br /&gt; «El Bulli és el millor restaurant i &lt;b&gt;Hey Won,&lt;/b&gt; la millor dona que he conegut», va explicar una mica tímid però explosiu &lt;b&gt;Jason Miller.&lt;/b&gt; La parella va començar els seus plans de casament, però no han posat data més enllà del Nadal. «Vull ser mare d’un nen», va anunciar més entonada la nòvia, que no deixava de contemplar el senyor anell que li havia regalat. Alguns experts calculen el seu preu en uns 110.000 euros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ACÀLEF I CERVELL DE CONILL / Aquesta cita tan especial va estar precedida per una trentena de sensacions sobre les estovalles: canyes de &lt;i&gt;mojito&lt;/i&gt; i caipirinha, olives blanques esfèriques, orella de conill fregida amb herbes seques aromàtiques, una rosa gelada (a menjar en tres mossegades), moshi de gorgonzola, aire de gelat parmesà amb musli, entrepà de carbassa i ametlla, fulla d’ostra amb rosada de vinagre, el &lt;i&gt;judión&lt;/i&gt; amb cansalada Joselito,acàlef i cervell de conill, entre altres, van conduir a l’èxtasi nupcial d’una parella moderna arribada de Nova York. &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-3565414975578883400?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/3565414975578883400/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=3565414975578883400' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/3565414975578883400'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/3565414975578883400'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/07/amor-etern-el-bulli.html' title='Amor etern a El Bulli'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-274248982979310642</id><published>2009-07-01T09:48:00.001+01:00</published><updated>2009-07-01T09:48:41.808+01:00</updated><title type='text'>¿Qui tem Lisbeth Salander?</title><content type='html'>&lt;h3&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h3&gt;        &lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;El personatge de ‘Millennium’ és un daguerreotip fosc, inesperat, del futur que podem tenir&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 189px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED090701/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F006D169LH01.jpg" alt="MIQUEL ZUERAS" width="189" height="250" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;MIQUEL ZUERAS&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;          &lt;/div&gt;    &lt;div id="fuenteDeLaNoticia"&gt;GERARD Costa*&lt;/div&gt;       &lt;p&gt;Lisbeth Salander serà una icona audiovisual durant els pròxims anys, i una aposta guanyadora si es produeix la versió de Hollywood de &lt;i&gt;Millennium&lt;/i&gt; amb &lt;b&gt;Lucy Liu &lt;/b&gt;de protagonista. Ha estat qualificada com la nova Jason Bourne, una postmoderna James Bond; és la representant del nou gènere negre &lt;i&gt;schwedenkrimi&lt;/i&gt;, i pul·lularà pels nostres mitjans, carpetes d’adolescents i videojocs familiars. Ja ha generat un &lt;i&gt;Millennium tour&lt;/i&gt; al barri de Södermalm, a Estocolm, on podem visitar el seu bloc d’apartaments i aquell carreró on executa la seva venjança amb inusual violència. És un dels efectes col·laterals de vendre milions de còpies que des de la rural Umea agrairan el pare i el germà del difunt &lt;b&gt;Stieg&lt;/b&gt; &lt;b&gt;Larsson&lt;/b&gt;.&lt;br /&gt;Però Lisbeth Salander és, al mateix temps, un daguerreotip fosc, inesperat, del futur que podem tenir, de com hem modelat les pròximes generacions: més enllà d’un personatge de novel·la negra és un retrat de la següent generació, lluny de l’estereotip que Pepsi va utilitzar durant anys a la seva publicitat, i massa pròxim a la frase del sociòleg &lt;b&gt;Alain Touraine:&lt;/b&gt; «La nostra societat no té gaire confiança en el futur ja que n’exclou aquells que representen el futur». I qualsevol dels lectors de la trilogia de culte (és curiós que ja siguem capaços d’encunyar com de culte una obra que no estava ni publicada) haurà de reflexionar sobre dos factors que ajuden a perfilar aquest escenari futur com a escruixidor: qui l’ha dibuixat, i com l’ha perfilat.&lt;br /&gt; &lt;b&gt;Larsson&lt;/b&gt; descriu la societat sota una pàtina hiperrealista d’éssers que viuen sota el patró de prendre cafè, copular i tornar a prendre cafè. Un autor nascut pobre a Suècia, tan pobre que viu amb els seus avis al camp fins als 8 anys, idealista fundador d’una publicació permanentment deficitària on els periodistes treballen gratis per poder explicar coses que no els permeten els grans mitjans.&lt;br /&gt;I que aconsegueix ser ric només després de la seva mort, per finalment acabar entregant la seva fortuna als seus avorrits familiars (un se’ls imagina com aquella melancòlica família de &lt;b&gt;William Hurt &lt;/b&gt;a &lt;i&gt;El turista accidental&lt;/i&gt;,  l’antítesi del caràcter de Lisbeth Salander) per no haver fet un testament per a la seva parella de fet durant 30 anys. &lt;b&gt;Larsson&lt;/b&gt; es cuidava tan poc, s’alimentava tan malament i fumava tant, que mor potser per un ascensor espatllat que l’obliga a pujar a peu els set pisos fins al seu despatx professional. Senzillament, un fill de la seva època, un dels nostres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però Larsson, al mateix temps, té la capacitat de sintonitzar amb els joves, aquell tall de la navalla on ens movem aquells que hi interactuem constantment. &lt;b&gt;Larsson&lt;/b&gt; no observa a la societat el mateix que els altres. Algú ha descrit la seva obra com la voluntat d’ensenyar el soterrani de la societat, mirant a sota de l’alfombra, encara que sigui el perfumat, envasat al buit, detritus escandinau.&lt;br /&gt; &lt;b&gt;Larsson&lt;/b&gt; ha estat capaç d’anticipar-nos una Lisbeth Salander de 25 anys, una sociòpata que no sabem si ha perdut la noció de la importància de les normes socials, o simplement no les reconeix com a tals. Una ciutadana que està en el procés de trobar la seva pròpia identitat, però d’entrada sempre sospitant de les motivacions d’aquells que la intenten ajudar a trobar-se. Una representant de la primera generació en dècades que pensa que viurà més malament que els seus pares, una mutació no desitjada de Pippi Langstrump, una generació que quan arribi a la jubilació començarà a percebre que aquest món serà inhabitable (com acaba de predir &lt;b&gt;Stephen Hawking&lt;/b&gt;).&lt;br /&gt; La mateixa tristesa, rebel·lia i violència del replicant Roy de &lt;i&gt;Blade Runner&lt;/i&gt;, però sense necessitar el romanticisme d’haver vist naus en flames més enllà d’Orió. Lisbeth ha generat la seva sociopatia des d’una societat sueca basada en el benestar, on les adolescents planifiquen el seu embaràs cap als 17 anys per poder accedir als serveis socials d’apartament i sou gratuïts durant uns quants anys. Però també una societat que ha generat una de les taxes de delictes més altes de tota la Unió Europea, tant si és violència domèstica com assetjament escolar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La rebel·lia de Lisbeth prové de veure el mateix que nosaltres: la prostitució forçada, la violència masclista, la fam del tercer món; uns polítics esperpènticament populistes, els desastres humanitaris de Bòsnia o del Sudan, on intervenim quan només hi queden cadàvers, o el retransmès en directe final dels pols. Segur que ella faria seva, com la parella de &lt;b&gt;Larsson&lt;/b&gt;, la frase de &lt;b&gt;Lillian Hellman&lt;/b&gt; davant &lt;b&gt;McCarthy&lt;/b&gt;: «No puc escurçar la meva consciència per acomodar-la a la moda d’avui».&lt;br /&gt;Potser Lisbeth atrau perquè ha estat capaç de vehicular una resposta a la impotència que la majoria dels humans sentim davant d’una realitat incontrolable, i és capaç de donar sortida a una perplexitat tan gran. I potser hauríem de témer-la perquè simbolitza una generació que no especula, que no juga a la política per enriquir-se, que ni tan sols considera el fet de robar per accedir al nostre paradís consumista. Ni el mateix &lt;b&gt;Larsson&lt;/b&gt; va saber si qualificar-la d’autista, de sociòpata o de futur. Lisbeth, per un costat, és una llunyana escandinava de ficció a qui ja podem posar una cara morena d’artista. No obstant, ha estat engendrada per nosaltres, per la nostra educació, perquè la seva motivació vital, la raó de la seva força, és la venjança.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;*Professor del Departament de Direcció de Màrqueting d’Esade&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-274248982979310642?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=625782&amp;idseccio_PK=1006&amp;h=090701' title='¿Qui tem Lisbeth Salander?'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/274248982979310642/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=274248982979310642' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/274248982979310642'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/274248982979310642'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/07/qui-tem-lisbeth-salander.html' title='¿Qui tem Lisbeth Salander?'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-4639883710253693426</id><published>2009-06-16T16:54:00.000+01:00</published><updated>2009-06-16T16:55:53.232+01:00</updated><title type='text'>La justicia china deja en libertad a la heroína de internet</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://imagenes.lavanguardia.es/lavanguardia/img/20090616/iochi4.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 348px; height: 215px;" src="http://imagenes.lavanguardia.es/lavanguardia/img/20090616/iochi4.JPG" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;div class="element1_3"&gt; &lt;h1&gt;La justicia china deja en libertad a la heroína de internet&lt;/h1&gt;  &lt;div class="caption"&gt; &lt;a title="Ver más artículos del autor" href="http://buscador.lavanguardia.es/buscador/index.xhtml?q=ISIDRE%20AMBR%C3%93S" class="autornoticia"&gt;ISIDRE AMBRÓS &lt;/a&gt; | Pekín / Corresponsal  | 16/06/2009 | Actualizada a las       16:34h    |     &lt;strong&gt;&lt;a title="Noticias Internacional" href="http://www.lavanguardia.es/internacional/index.html"&gt;Internacional&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="text"&gt; &lt;p class="cosNoticia"&gt;&lt;strong&gt;Deng Yujiao&lt;/strong&gt;, una joven pedicura de 21 años de edad, se ha convertido en la última &lt;span class="pregunta"&gt;heroína&lt;/span&gt; de los internautas chinos, al ganar su caso ante los tribunales del gigante asiático. La justicia china la ha declarado&lt;strong&gt; inocente&lt;/strong&gt; de haber matado a un &lt;span class="pregunta"&gt;alto cargo político &lt;/span&gt;local que intentó &lt;span class="ladillo"&gt;abusar sexualmente &lt;/span&gt;de ella.&lt;/p&gt; &lt;!--COL C-fotoAColCfoto230x310: true--&gt; &lt;div class="colC"&gt; &lt;div class="border"&gt; &lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;!--COMMENT--&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;div class="w100c"&gt; &lt;div class="element"&gt; &lt;!--COMMENT--&gt; &lt;div class="elementFotoGaleria"&gt; &lt;div id="contenidor-53724461571-colB"&gt; &lt;!--COMMENT--&gt; &lt;div id="element-53724461571-colB-53724468076"&gt; &lt;a title="La justicia china deja en libertad a la heroína de internet" href="http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53724468076&amp;amp;ID_PAGINA=1810072&amp;amp;ID_FORMATO=9&amp;amp;PAGINACIO=1&amp;amp;SUBORDRE=3"&gt;&lt;img title="Imagen de archivo de la joven Deng Yujiao, durante el juicio" alt="Imagen de archivo de la joven Deng Yujiao, durante el juicio" src="http://imagenes.lavanguardia.es/lavanguardia/img/20090616/ioabuso5.jpg" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;div id="caption-53724461571-colB"&gt; &lt;!--COMMENT--&gt; &lt;div id="caption-53724461571-colB-53724468076" class="caption"&gt; &lt;!--COMMENT--&gt;Imagen de archivo de la joven Deng Yujiao, durante el juicio /               Ap&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;p class="cosNoticia"&gt;El tema hubiera podido acabar siendo un breve en las secciones de sucesos de los medios de comunicación, sin embargo trascendió hasta unos niveles insospechados y se convirtió en una auténtica piedra de toque sobre el nivel de independencia de la justicia china.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El caso de Deng Yujiao ha levantado mucha expectación no sólo por el hecho de que se ha propagado por &lt;strong&gt;Internet&lt;/strong&gt;, sino porque se trataba de un juzgar un &lt;strong&gt;homicidio&lt;/strong&gt; realizado como &lt;span class="pregunta"&gt;defensa&lt;/span&gt; ante unos &lt;strong&gt;abusos sexuales&lt;/strong&gt;. Un asunto ha provocado un amplio debate entre especialistas en Derecho, ya que, en una sociedad donde los abusos sexuales han sido considerados tabú durante muchos años, la legislación no define con claridad este tipo de procesos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La joven Deng Yujiao se enfrentó inicialmente a una posible&lt;strong&gt; pena de muerte&lt;/strong&gt;, aunque finalmente fue juzgada por “agresión intencionada” y logró la absolución. “Si no hubiera habido la presión de los internautas, no se hubiera producido esta sentencia”, ha señalado Zhang Tianyong, un abogado de Pekín especializado en la defensa de los &lt;strong&gt;derechos humanos&lt;/strong&gt;. Y es que el tema trascendió a la red y Deng Yujiao se ha ganado el apoyo de miles de internautas, que han convertido su causa en un símbolo de la lucha contra los abusos de los funcionarios locales y la &lt;strong&gt;corrupción&lt;/strong&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una popularidad que se materializó en la presencia de unas quinientas personas ante el edificio del tribunal de Badong. Acudieron para apoyar a la joven tras una convocatoria a través de la red, si bien no les fue permitido el acceso a la sala para seguir el proceso. En cualquier caso ha puesto en evidencia la creciente influencia que tiene Internet en &lt;strong&gt;China&lt;/strong&gt;, así como su papel de contrapoder frente a los abusos de los poderes locales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La vista no la pudieron seguir en directo, pero fueron los primeros en celebrar el fallo. Deng Yujiao fue reconocida culpable, pero no ha sido condenada, declaró un juez del tribunal. “No lo ha sido por cuatro razones. Se ha considerado que hizo un uso excesivo de la fuerza, pero fue en legítima &lt;strong&gt;defensa&lt;/strong&gt;; tiene una responsabilidad penal limitada; se entregó a la policia voluntariamente; y ha habido un grave error de la parte contraria”, explicó el mismo magistrado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ha sido un desenlace positivo para Deng Yujiao a una pesadilla que comenzó hace algo más de un mes. Fue el pasado 10 de mayo, cuando la joven, que trabajaba en un hotel, mató con un cuchillo que usaba en sus labores de pedicura a &lt;strong&gt;Deng Guida&lt;/strong&gt;, un alto cargo de negocios municipales de Badong, localidad de 485.000 habitantes cercana a la presa de las Tres Gargantas. Un subordinado suyo, &lt;strong&gt;Huang Dehi&lt;/strong&gt;, también fue herido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al parecer, los dos hombres, con muestras de haber consumido alcohol, se dirigieron a Deng Yuiiao y le reclamaron favores sexuales. Ante su negativa, la empujaron a un sofá y la abofetearon con un fajo de billetes. La muchacha intentó defenderse. Tomó un &lt;strong&gt;cuchillo &lt;/strong&gt;e hirió a los dos hombres, perforando en una acción el pulmón de Deng Guida, que falleció poco después.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La joven fue detenida y encarcelada. Sin embargo, el tema trascendió. Muchos ciudadanos empezaron a mostrar su apoyo a Deng, por considerarla víctima de los abusos de poder, y empezarona criticar lo que se temían que fueran intentos del poder local para obstruir la labor de la justicia. Primero fueron unas universitarias que publicaron una carta en el periodico South China Morning Post, que se edita en Hong Kong. En ella afirmaban que “en una sociedad donde los derechos de las mujeres fueran completamente respetados Deng Yujiao nunca hubiera sufrido esta humillación”. Y luego el caso empezó a discutirse en numerosos foros de Internet. “Deng es la principal víctima de este caso. Su agresor buscaba favores sexuales. La golpeó y la humilló con su dinero. Su acto es un insulto y es inmoral”, afirmaba Yu Yexing en Xici.net.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El respaldo a Deng Yujiao fue creciendo a medida que los medios de comunicacuión oficiales publicaban versiones oficiales cada vez más distintas de los hechos iniciales. Así, lo que en principio era un cuchillo de pedicura pasó a ser un cuchillo de fruta, un cambio que abría la puerta a una posible interpretación judicial de que su defensa podía interpretarse como un crimen no fortuito. Después se dio a conocer la versión de que se hallaron pastillas antidepresivas en casa de la detenida y que Deng Yujiao tenía las &lt;span class="pregunta"&gt;facultades mentales perturbadas &lt;/span&gt;en el momento del &lt;strong&gt;crimen&lt;/strong&gt;. Esta última acusación, en caso de haber sido tenida en cuenta, habría eliminado el argumento de defensa propia como eximente de la acción.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tras acusar a la administración local a Deng Yujiao de padecer problemas mentales, ésta fue encerrada en un centro psiquiátrico, controlado por la policía. Allí estuvo cinco días atada a una cama. Su situación sólo cambió después de que una televisión local emitiera unas imágenes de esta situación. Desde entonces la joven permaneció en arresto domiciliario hasta el día de hoy, en que se ha visto su caso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mientras tanto, dos altos cargos municipales, entre ellos el agredido Huang Dezhi, fueron destituidos de sus cargos a finales de mayo. Pero la gota que colmó el vaso de las críticas y alimentó los temores de los partidarios de la joven de que esta no tuviera un juicio justo fue el anuncio del cambio de los abogados de Pekín que defendían a Deng Yujiao por otros locales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Muchos internautas interpretaron que era un intento de la justicia china de blindar a los políticos y de carecer de independencia. Sus abogados de Pekín se apresuraron a desmentir que hubieran sido despedidos y dijeron que seguirían defendiendo a su cliente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sin duda alguna, el caso de Deng Yujiao, sentará un precedente tanto en lo que se refiere a la jurisprudencia, en cuanto a los juicios por abusos sexuales, como en lo que se refiere a la influencia de Internet como&lt;strong&gt; herramienta de contrapoder&lt;/strong&gt; frente a los abusos.&lt;/p&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-4639883710253693426?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090616/53724461571/la-justicia-china-deja-en-libertad-a-la-heroina-de-internet.html' title='La justicia china deja en libertad a la heroína de internet'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/4639883710253693426/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=4639883710253693426' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4639883710253693426'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4639883710253693426'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/06/la-justicia-china-deja-en-libertad-la.html' title='La justicia china deja en libertad a la heroína de internet'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-4965405079335280015</id><published>2009-06-10T10:25:00.003+01:00</published><updated>2009-06-10T10:25:52.153+01:00</updated><title type='text'>Medio siglo de "Hiroshima mon amour"</title><content type='html'>&lt;p class="cosNoticia"&gt;El clásico alegato antibelicista del francés Alain Resnais - la historia de amor entre una joven francesa y un japonés después del final de la segunda Guerra Mundial - cumple 50 años&lt;/p&gt;&lt;p class="cosNoticia"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="cosNoticia"&gt;(EFE).- Hace años que se acabó la  guerra fría y el peligro de un conflicto mundial se ha disipado,  pero no por eso deja de impresionar ese intenso, duro y bello  alegato antibelicista que fue el primer largometraje del francés  &lt;strong&gt;Alain Resnais&lt;/strong&gt;, &lt;strong&gt;"Hiroshima mon amour"&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt; &lt;!--COL C-fotoAColCfoto230x310: false--&gt;  &lt;strong&gt;&lt;strong&gt;    Una película que llegó a las salas francesas el 10 de junio de  1959, el mismo año de "Les quatre cents coups", de François  Truffaut, dos de los más significativos ejemplos de esa "nouvelle  vague" que buscaba la simplicidad, huía de los formalismos,  potenciaba la espontaneidad de los actores y, sobre todo, provocaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Resnais realizó con "Hiroshima mon amour" una película  tremendamente moderna para la época, una historia de ficción con  muchos elementos de &lt;strong&gt;documental&lt;/strong&gt;, género en el que había rodado muchos  cortos y en el que, en un primer momento, quería haber situado la  historia sobre la ciudad japonesa bombardeada con la bomba nuclear.      Porque el origen del proyecto fue hacer un documental sobre la  reconstrucción de Hiroshima.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Por ello, tras un sensual comienzo con imágenes de dos cuerpos  entrelazados, la película usa partes del material del documental que  Resnais había seleccionado para situar la historia tanto en el  tiempo como en el espacio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Una historia que no es en absoluto fácil de ver y lo era menos en  el momento de su aparición, ya que realizaba un extenso uso de los  "flashbacks", un recurso narrativo que había sido utilizado  anteriormente por William Wyler o por Orson Welles pero al que no  estaban habituados los espectadores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Mezclando sutilmente -gracias a una espectacular labor de  montaje- las escenas que se desarrollan en Francia con las de Japón,  las de la Segunda Guerra Mundial y las de la actualidad de la  historia, Resnais teje una narración magnética en la que el amor y  el odio se encadenan y se suceden en un ordenado desorden.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    El amor que destilan los dos protagonistas. Una joven actriz  francesa que viaja a Japón para rodar una película sobre la paz y  que mantiene una breve pero emocionalmente intensa relación con un  japonés.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Trasgresora en su momento por la relación entre dos personas de  diferente raza, "Hiroshima mon amour" es tanto una reflexión sobre  el amor como sobre el odio que genera una guerra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Y sobre las devastadoras consecuencias de un conflicto que dejó  anónimos heridos y mutilados, como muestra Resnais en unas  descarnadas imágenes que ilustran una realidad documental sin  artificios.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Resnais, al igual que en algunos de sus documentales previos y en  trabajos posteriores, reflexiona sobre las consecuencias de la  guerra y lo hace con un mensaje pacifista en un momento, 1959, en el  que la guerra fría estaba en un punto álgido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    La terrible visión de los heridos contrasta en el filme con las  bellísimas imágenes en blanco y negro de los amantes, en un  preciosista juego de luces, sombras y penumbra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Un envoltorio que permite el total lucimiento de un guión  perfectamente calculado de Marguerite Duras -el primero que  escribió-, que fue candidato al Óscar, que perdió frente a otra joya  del cine, "El apartamento", de Billy Wilder.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Duras escribió unos cortantes y concisos diálogos que permitieron  el juego de miradas y de expresiones que buscaba el director y que  encontró en los actores que encarnaron a la pareja protagonista, la  francesa Emmanuelle Riva y el japonés Eiji Okada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Riva y Okada dan credibilidad a la historia de la joven  procedente de una pequeña localidad francesa (Nevers), traumatizada  por la guerra y por la pérdida de su novio, frente a un japonés que  aun viviendo en Hiroshima no sufrió el bombardeo y salió indemne  emocionalmente del conflicto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Una película intensa, que parece desarrollarse en una falsa  eternidad del tiempo, en la que la cámara se mueve con una velocidad  tan lenta que apenas se percibe y en la que reina una sensación de  pesadumbre, tormento y angustia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Ganadora de la Palma de Oro en Cannes en 1959 y un inesperado  éxito de crítica y de público, muchos consideran que "Hiroshima mon  amour" es la obra clave de la cinematografía de Resnais y de la  "nouvelle vague".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    Ha sido calificada como "El nacimiento de una nación de la  nouvelle vague francesa"; como una suma de "Faulkner y Stravinsky",  en palabras de Jean-Luc Godard, o como "el primer filme moderno del  cine sonoro", según Eric Rohmer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;    "Si la humanidad entera está en ruinas, el cine debe adaptarse:  un nuevo lenguaje nace de la pluma de Duras, la narración es  deconstruída, la temporalidad estalla. Imprevisible, innovadora,  precursora, 'Hiroshima mon amour' transforma radicalmente la  historia del cine", afirmó tras su estreno la prestigiosa revista  francesa "Cahiers du cinema". &lt;/strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;Mis otros Blogs: 
&lt;a href="http://bitacora.kcslot.com"&gt;http://bitacora.kcslot.com&lt;/a&gt;
&lt;a href="http://blog.e-espai.org"&gt;http://blog.e-espai.org&lt;/a&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9192592749340216307-4965405079335280015?l=unblogdos.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090610/53720582868/medio-siglo-de-hiroshima-mon-amour.html' title='Medio siglo de &quot;Hiroshima mon amour&quot;'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://unblogdos.blogspot.com/feeds/4965405079335280015/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=9192592749340216307&amp;postID=4965405079335280015' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4965405079335280015'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9192592749340216307/posts/default/4965405079335280015'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://unblogdos.blogspot.com/2009/06/medio-siglo-de-hiroshima-mon-amour.html' title='Medio siglo de &quot;Hiroshima mon amour&quot;'/><author><name>Delfi_r</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11951000277466671587</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://img.photobucket.com/albums/v299/delfi_r/fotos%20meves/9e0c652a.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9192592749340216307.post-706134272071769321</id><published>2009-06-06T12:12:00.001+01:00</published><updated>2009-06-06T12:12:58.326+01:00</updated><title type='text'>‘Ligeramente desenfocado’ Robert Capa</title><content type='html'>&lt;h3&gt;Les novel·lesques memòries de Capa arriben per primer cop a Espanya &lt;/h3&gt;        &lt;ol&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;El llibre inclou 88 imatges del conflicte a Tunísia, Itàlia, Normandia, París i les Ardenes&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="TOPOEP46CAT"&gt;• &lt;/span&gt;El fotògraf va narrar a ‘Ligeramente desenfocado’ les seves experiències a la segona guerra mundial&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;      &lt;div id="imatgeRecursos"&gt;               &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 225px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_368/foto_368071_CAS.jpg" alt="Un sergent de l'Exèrcit dels EUA passeja amb orfes de guerra anglesos (Londres, gener del 1943). Foto: FOTOGRAFIA DE ROBERT CAPA © CORNELL CAPA / MAGNUM" height="122" width="225" /&gt;      &lt;/dt&gt;&lt;dd&gt;Un sergent de l'Exèrcit dels EUA passeja amb orfes de guerra anglesos (Londres, gener del 1943). Foto: FOTOGRAFIA DE ROBERT CAPA © CORNELL CAPA / MAGNUM&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt; &lt;/div&gt;         &lt;div id="columnaFotosnoticia" style="width: 158px;"&gt;     &lt;dl&gt;&lt;dt&gt;&lt;img src="http://www.elperiodico.com/edicion/ED090606/CAT/fotos/epp_nd/carp46/F068D261LH03.jpg" alt="Robert Capa. Foto: FOTO
