Descobertes les estrelles més antigues de l'Univers

1. • Es van formar immediatament després del 'big bang', fa uns 13.700 milions d'anys

Una imatge de la galàxia nana Fornax, on s'ha descobert l'estrella més antiga. Foto: EFE / ESO
Una imatge de la galàxia nana Fornax, on s'ha descobert l'estrella més antiga. Foto: EFE / ESO

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

Uns investigadors han detectat amb el telescopi VLT una de les joies de l'Observatori Europeu Austral (ESO), a Xile, les estrelles més primitives fora de la Via Làctia, formades just després del big bang, fa uns 13.700 milions d'anys. "Després de dècades amagant-se, han estat desemmascarades finalment", comenta l'ESO en un comunicat.

Al marge de la magnitud de la xifra, el descobriment ha servit per resoldre un important enigma astrofísic. "En efecte, hem trobat un defecte en els mètodes forenses utilitzats fins ara", resumeix la investigadora Else Starkenburg, primera firmant del treball. "El nostre enfocament ha permès descobrir estrelles molt primitives amagades enmig de les altres estrelles comunes".

Pobres en metalls

Les estrelles descobertes són conegudes com a "estrelles extremadament pobres en metalls" a causa de l'escassa presència de materials pesants, una mil·lèsima part menys que el nostre Sol. En argot astronòmic, "metall" és tot el que no és ni hidrogen ni heli, els dos elements primigenis que ja existien abans que es formessin les estrelles. Es considera que si tenen pocs metalls és precisament perquè estan poc evolucionades, és a dir, són molt antigues.

A causa d'aquesta particularitat, de l'absència de metalls, era pràcticament impossible detectar-les més enllà de la Via Làctia (on, per cert, tampoc eren precisament abundants).

Els cosmòlegs pensen que les grans galàxies, com la Via Làctia, es van formar de la fusió de galàxies més petites. Les estrelles extremadament pobres en metalls a la nostra Via Làctia ja devien ser presents a les galàxies nanes a partir de les quals es va formar, de manera que poblacions semblants haurien de ser presents en altres galàxies nanes.

"Fins ara, aquesta evidència havia estat escassa --prossegueix la coautora Giuseppina Battaglia--. Les anàlisis fetes els últims anys segueixen mostrant que la població d'estrelles molt antigues a la Via Làctia no coincideix amb el de galàxies nanes, cosa que no era esperable segons els models cosmològics".

Estranys espectres

L'abundància d'elements es mesura a través d'espectres, una espècie d'empremta química deixada per les estrelles. Amb l'instrument Flames del VLTR (Very Large Telescope), es va mesurar l'espectre d'unes 2.000 estrelles gegants en quatre galàxies veïnes (Fornax, Sculptor, Sextans i Carina). "Com que aquestes galàxies nanes estan normalment a 300.000 anys llum de distància, equivalent a tres vegades la mida de la nostra Via Làctia, només els trets intensos de l'espectre poden ser mesurats --subratlla l'ESO--. L'equip va descobrir que cap de les moltes empremtes químiques detectades pertanyia a la classe d'estrella que s'estava buscant".

No obstant, mitjançant l'ús de simulacions informàtiques, els astrònoms de l'ESO van trobar que només subtils diferències distingeixen l'empremta química d'una estrella normal pobra en metalls d'una d'extremadament pobra. Per aquest motiu no les trobaven.

Escassetat de metalls

"Entre les noves estrelles descobertes, tres posseeixen una quantitat relativa d'elements químics pesants que va des d'1/3.000 a 1/10.000 del que s'ha observat al nostre Sol, incloent-hi el rècord de l'estrella més primitiva trobada fins ara fora de la nostra Via Làctia”, conclou l'astrònom Martin Tafelmeyer. L'ESO és una organització astronòmica intergovernamental sufragada per 14 països europeus, entre els quals hi ha Espanya.