Ja es pot negar el genocidi nazi

1. • Eliminar el càstig del negacionisme no enforteix la llibertat d'expressió i pot afectar la convivència
   

TOÑO VEGA

CARLOS Jiménez Villarejo*

Fa temps, un jutjat de Barcelona va condemnar el titular de la Librería Europa de Barcelona per dos delictes de genocidi, un de consistent a negar o justificar l'extermini nazi dels jueus, i l'altre a fer una crida a la discriminació, l'odi i la vio- lència per motius racistes. La condemna va quedar en suspens perquè l'Audiència de Barcelona, abans d'arribar definitivament a una resolució, va plantejar, ja relativitzant els fets, que, davant de "meres opinions sobre fets històrics", el primer delicte podria contradir el dret fonamental a la llibertat d'expressió i, per tant, ser inconstitucional. Finalment, transcorreguts set anys, el Tribunal Constitucional, amb una forta oposició en el seu si, ha resolt que l'acció de negar els delictes de genocidi està emparada per aquell dret i la llibertat de càtedra, i que, per tant, està mancada de rellevància penal. Així doncs, ja es pot afirmar impunement que el nazisme, l'estalinisme i altres règims totalitaris no van portar a terme desplaçaments forçosos de població i no van cometre assassinats, tortures ni violacions en massa.
Convé recordar els fets que van fonamentar la condemna: "L'acusat Pedro Varela Geiss ... ha estat procedint de forma habitual i continuada ... a la distribució, difusió i venda de tota mena de materials en suport documental i bibliogràfic, llibres, publicacions, cartes, cartells, etcètera, en què, de forma reiterada i inequívocament vexatòria per al grup social integrat per la comunitat jueva, es negava la persecució i el genocidi soferts per aquest poble durant el període històric de la segona guerra mundial". Davant d'aquests fets, la resolució de l'alt tribunal --de la qual és ponent Eugeni Gay-- és greument errò- nia i preocupant. Les raons són òbvies. La mera negació de genocidis que han estat constatats i acre- ditats implica un greu i evident menyspreu respecte a les persones que els van patir i un atemptat contra tota la societat, pel fet que constitueix una incitació a l'odi contra uns determinats col.lectius per raons racistes o xenòfobes. La tesi del tribunal, que elimina el càstig penal d'aquesta conducta, no enforteix la llibertat d'expressió, sinó que més aviat representa un perill seriós que es pugui generar un clima d'acceptació i oblit de tals delictes. Això és manifestament improcedent en una societat democràtica, i a més a més propicia el sorgiment de brots de violència racial o ètnica.

SENTÈNCIESanteriors del Constitucional, després de subratllar que el dret a la llibertat d'expressió no és absolut, recordaven, en relació amb els crims nazis, que cal distingir entre el que són "meres afirmacions, dubtes o opinions respecte a l'Holocaust ..." i "les opinions que presentessin judicis ofensius, que no es limitessin a aportar correccions exclusivament personals de la història sobre les persecucions dels jueus, o sobre qualsevol altre tipus d'homicidi comès, sinó que comportessin imputacions efectuades en descrèdit o menyspreu de les víctimes d'aquest, que no podrien quedar emparades pel dret reconegut a l'art. 20.1 a) CE".
Precisament, l'acció tipificada per l'article 607.2 del Codi Penal, la negació del delicte de genocidi, consisteix no únicament en la mera difusió d'idees o opinions sobre els fenòmens genocides, sinó també en el fet que aquesta difusió, amb un propòsit discriminador i ofensiu per a les víctimes, mira de generar un estat d'opinió que sigui favorable al genocidi planificat i siste- màtic. I és el que aquest precepte castiga en les dues formes de negació o justificació: la presentació del delicte de genocidi com un acte just en termes tals que suposa una incitació, per indirecta que sigui, a cometre'l.
I és per tot plegat, doncs, que la proposta de decisió marc relativa a la lluita contra el racisme i la xenofòbia (Consell de la UE del 20 d'abril del 2007) fixa l'obligació dels estats membres d'adoptar mesures que garanteixin el càstig no solament de l'apologia pública dels crims de genocidi, sinó també de la negació o trivialització flagrant d'aquests, en els casos en què "la conducta s'executi de tal manera que pugui implicar una incitació a la violència o a l'odi" contra el grup social afectat. És a dir, la proposta esmentada segueix el criteri que estava vigent al Codi Penal espanyol. I, per descomptat, no es planteja cap dubte sobre el fet que la negació dels crims de genocidi obliga els estats a adoptar mesures punitives sempre que hi concorri el pro- pòsit ja esmentat.

ÉS
SIGNIFICATIUque el fiscal s'oposés a la posició del Constitucional i que reconegués el ressorgiment en els últims temps de moviments xenòfobs --clarament inspirats en els postulats defensats al seu dia pel nacionalsocialisme-- l'expansió dels quals pot generar un notable risc de desestabilització del sistema democràtic, cosa que constitueix una justificació suficient per al manteniment d'aquest delicte, així com per a la ingerència estatal en el dret a la llibertat d'expressió respecte d'aquelles opinions o judicis de valor que poguessin atemptar contra l'interès general. Sempre amb l'objectiu d'evitar que, per mitjà de la difusió d'idees o doctrines de contingut xenòfob o discriminatori, arribessin a l'opinió pública un conjunt de missatges que poguessin generar plantejaments clarament contraris als drets humans i favorables a la comissió de delictes contra la humanitat.

* Exfiscal anticorrupció.